Atesos els articles 9è., 10è., 11è., 12è., i 13è.
del Decret 455/1983, de 22 de setembre, sobre la regulació de
les curses de cavalls amb apostes, els quals estableixen que correspon a la
Generalitat: la determinació dels
supòsits en què les apostes que es facin amb motiu de curses de
cavalls, en l'àmbit de Catalunya, puguin ser
autoritzades; la seva reglamentació general; l'assumpció de la
responsabilitat de l'organització de les esmentades
apostes i el desenvolupament, directament o per mitjà d'entitats públiques
o privades; l'aprovació per part del
Departament de Governació del catàleg d'apostes realitzades amb
motiu de les esmentades curses, en el qual
s'assenyalaran les regles mínimes per a la seva pràctica; l'autorització,
per part d'aquest Departament, de les
persones o entitats, propietàries o explotadores d'un hipòdrom,
perquè puguin realitzar apostes internes; i
finalment l'organització d'apostes urbanes, la qual pot ser desplegada
directament o per mitjà d'una entitat pública o privada;
Atès que correspon, en tot cas, a la Generalitat l'autorització,
la inspecció, el control de la gestió i l'exercici de les facultats
disciplinàries sobre l'organització d'apostes
que se celebrin en l'àmbit de Catalunya;
Atès l'article 5è., d'acord amb la disposició addicional
primera
de la Llei 15/1984, de 20 de març, reguladora del
joc a Catalunya, que atribueix al Departament de Governació l'aprovació de
les reglamentacions especials dels jocs i de les apostes, les quals han de regular
els condicionaments i les prohibicions que es consideren necessàries
per practicar-los,
Per aquesta Ordre:
Article únic.- S'aprova el Reglament d'Apostes Hípiques a Catalunya,
el qual s'adjunta com a annex a aquesta
Ordre.
Disposició final
Ú nica.- Aquest Reglament entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al
Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya.
Barcelona, 17 d'octubre de 1985.
Macià Alavedra i Moner
Conseller de Governació
Reglament d'Apostes Hípiques
Títol I
Disposicions comunes
Article 1.- Objecte.
El present Reglament estableix les normes que regulen les apostes sobre els resultats
de les curses de cavalls que
tenen lloc en els hipòdroms de Catalunya. Tots ells han d'ajustar les
seves
activitats als que preveuen els
Reglaments de Curses vigents, als principis, normes generals i definicions als
quals es vincula i sotmet el
present Reglament, l'objecte del qual és desenvolupar tot el que concerneix
les apostes mútues i garantir els
interessos dels apostants.
Article 2.- Naturalesa de les apostes.
1. Les apostes revesteixen la forma de concurs de pronòstic sobre el
resultat d'una o diverses curses de
cavalls incloses en els programes prèviament establerts per la Societat
titular de cada hipòdrom.
2. Els pronòstics es formulen i concreten referits al número
que assigni el Programa Oficial a cada cavall, en la
cursa en què participi.
El número, com a element d'indentificació del pronòstic, és
vinculant i no pot ser substituït per cap altra
informació. Només el Programa Oficial, que serà publicat
al Butlletí Oficial corresponent, donarà fe sobre el número
que pertoca a cada cavall. Cap errada de l'apostant en consignar el número
no pot donar lloc a reclamació, que
tampoc no pot produir-se com a conseqüència de cap canvi de muntada,
respecte a les consignades en el Programa Oficial que hagi estat autoritzat
pel Comissari competent ni del canvi de pes que procedeixi del canvi de muntada
autoritzat.
3. Es concerten amb la característica d'"apostes mútues",
la
qual cosa implica que les sumes compromeses pels
apostants sobre el tipus determinat d'aposta, una vegada realitzades les detraccions
previstes en les disposicions
vigents, seran distribuïdes entre aquells el pronòstic dels quals
sobre el resultat a què es refereix l'aposta resulti
encertat.
És competència de la Societat organitzadora la missió de
registrar
i centralitzar les apostes, calcular i retenir
les detraccions autoritzades i establir i pagar els dividends que corresponguin.
La Generalitat es reserva la inspecció i el control de totes aquelles
operacions
en els termes que determini
oportunament.
4. El totalitzador és el sistema de reunió de totes les entitats
compromeses en cadascuna de les apostes. Cap
cavall no quedarà exclòs del totalitzador. Es podrà apostar
per
qualsevol dels números dels cavalls inclosos en el
Programa Oficial sense limitació de quantitat, llevat del que s'estableix
a l'art. 5.
5. Correspon a la Societat organitzadora de determinar en cada ocasió les
curses en què podrà concertar-se cada tipus d'aposta i també les
proves que compondran cadascuna de les combinades. El Programa Oficial haurà de
facilitar a l'apostant informació detallada sobre aquesta matèria.
6. L'encert del pronòstic i de l'aposta es vincula al resultat definitiu
de la carrera, s'entendrà com a tal la
classificació definitiva que estableixin els Comissaris de Curses d'acord
amb el que disposa el Reglament
corresponent. Aquesta classificació serà anunciada al públic
després de les operacions de pesada que segueixen a la cursa, i l'apostant
haurà de conservar les seves butlletes fins a aquest moment. Cap alteració d'aquest
resultat que pogués produir-se amb posterioritat no tindrà repercussió als
efectes de les apostes previstes en el
present Reglament.
7. El fet de participar en qualsevol de les apostes recollides en aquest Reglament
implica que l'apostant declara conèixer-lo, s'adhereix sense limitació ni
reserva a totes
les seves disposicions i accepta les conseqüències
que es puguin derivar de la seva aplicació, especialment les que tinguin
l'origen en l'incompliment per part de
l'apostant d'algun dels requisits exigits per aquest Reglament.
Article 3.- Classes d'apostes.
1. Les apostes que es poden establir es classifiquen en dos grups:
a) apostes simples i
b) apostes combinades.
2. Integren el grup d'apostes simples les apostes senzilles, en les seves dues
variants: al guanyador i al
col·locat; l'aposta bessona, l'aposta super-bessona, l'aposta tercet
i l'aposta doble. Per altra part, les
apostes combinades són l'aposta triple, l'aposta triple bessona, l'aposta
quíntuple i l'aposta quíntuple especial.
3. Els diferents tipus d'apostes podran establir-se totes simultàniament
o, a proposta de la Societat organitzadora i després de l'autorització de
la Direcció General del Joc, podran ser implantades de manera progressiva.
4. No canvia la naturalesa de l'aposta per la circumstància que sigui
formalitzada
dins l'hipòdrom o fora
(en els locals degudament autoritzats per l'autoritat competent) ni pel fet de
ser representada per tiquets o
talonets emesos per màquines expenedores o per impresos que el mateix
apostant
emplena i presenta per a llur
normalització i pagament.
Article 4.- Admissió d'apostes.
1. Les apostes s'admetran fins al moment en què es comuniqui l'ordre
de tancament de les taquilles que, en cap
cas, no podrà ser posterior a aquell en què es produeixi la sortida
vàlida de la prova. La suspensió de les apostes
afectarà fins i tot les que es trobin en curs d'execució, sense
que els apostants que no hagin formalitzat la seva
aposta fins a aquest moment puguin fer cap reclamació.
2. Tanmateix, per a determinades apostes combinades, el Programa Oficial podrà assenyalar
el moment a partir del qual no serà admesa cap nova aposta d'aquest tipus.
L'esmentat
moment precedirà sempre el de la sortida de la primera prova que formi
part de l'aposta combinada en qüestió.
3. Les apostes podran ser efectuades tant dins l'hipòdrom com fora, en
els locals degudament autoritzats (a partir d'ara, "urbanes"). Els
efectes
de concertar-les en un lloc o altre seran els mateixos i els dividends per a
cada classe d'apostes seran comuns per a ambdós llocs. Tota aposta concertada
fora d'aquest serà il·legal.
Article 5.- Quantia de les apostes.
1. La Societat organitzadora de les curses, amb l'autorització de la Direcció General
del Joc, fixarà la quantitat mínima que es pot apostar en cada
classe d'apostes, denominada d'ara endavant "unitat mínima d'aposta".
En cas necessari i per a determinat tipus d'apostes pot també establir
amb idèntics requisits, el límit màxim que s'autoritza
a cada apostant.
2. Les apostes mútues s'han de formalitzar per múltiples exactes
de la "unitat mínima d'apostes" i es consideraran
integrades per tantes apostes unitàries com la xifra
apostada contingui la unitat mínima.
Article 6.- Butlletes d'aposta.
1. Es denomina "Butlleta", en termes generals, el document (resguard,
tiquet o imprès segellat) que acrediti
la formulació d'una aposta.
2. Les apostes han de materialitzar-se en un model d'imprès autoritzat
amb aquest efecte per la Direcció
General del Joc, que ha de ser apte per a consignar amb tota claredat les dades
concernents al pronòstic que es
formula i tots aquells elements d'identificació que calguin per permetre
la correcta i inequívoca aplicació del present Reglament. Per tant,
en les butlletes han de figurar necessàriament la naturalesa de l'aposta,
la quantitat per la qual s'estableix, la cursa a què es refereix i el
pronòstic
al qual es vincula.
3. Les butlletes poden respondre a tres models diferents:
a) Els corresponents als "sistemes mecanitzats", que revesteixen
la forma de talonets o tiquets que emet la
màquina expenedora, accionada per l'empleat que la serveix, a instàncies
de l'apostant, que ha d'expressar amb tota claredat les dades de l'aposta o
apostes que desitja concertar per evitar qualsevol error.
b) Els corresponents als "sistemes manuals", que consisteixen en uns
llibres talonaris, impresos prèviament,
en els fulls d'un llibre talonari mitjançant impressió o trepat
de la dada corresponent, després marcar-hi tots els
elements que requereixi el codi d'identificació.
c) Els corresponents a les "apostes combinades", per a les quals s'utilitzen
uns jocs d'impresos, en què l'apostant ha de consignar per escrit i
amb la màxima claredat possible el pronòstic que emet, observant
amb cura
les normes establertes per a cada mena d'aposta.
4. L'acceptació i el pagament dels talonets o tiquets a què es
refereix
l'anterior apartat a) i/o de les butlletes
o fulls descrits als apartats b) i c) formalitza el contracte d'aposta i implica
la plena conformitat de l'apostant amb les dades que hi figuren, sense que
cap error, advertit amb posterioritat,
pugui donar lloc a una reclamació.
5. L'empleat no té l'obligació de comprovar el pronòstic
i
el fet que accepti el pagament no li comporta cap
responsabilitat sobre l'exactitud de les dades que conté ni sobre la
validesa de la butlleta.
6. La butlleta, un cop segellada, no pot en cap cas ser retornada a l'apostant,
encara que aquest pretengui
modificar-la, ampliar-la o corregir-hi els possibles errors advertits després
del moment de l'expedició i segellament,
llevat del cas d'error advertit abans que l'apostant abandoni la taquilla expenedora.
Article 7.- Cavalls en quadra.
1. Als efectes de les apostes, cada cavall serà considerat amb absoluta
independència dels altres que prenguin part en la mateixa cursa. Per excepció,
en l'aposta senzilla al guanyador, els cavalls que pertanyen al mateix propietari
i que prenen part en una prova, s'entendrà que formen "quadra",
i, si qualsevol d'aquests cavalls es classifica en primer lloc, totes les apostes
senzilles
al guanyador concertades sobre els altres cavalls
de la quadra s'estimaran encertades.
Aquesta excepció no afecta de cap manera qui hagués concertat apostes
senzilles al col·locat, bessones
reversibles, super-bessones, tercet reversible i no reversible i triple bessona.
2. Per tal d'evitar qualsevol distorsió a qui hagués concertat
una
altra mena d'apostes, en el supòsit que dos
representants d'una mateixa quadra ocupin els dos primers llocs de la classificació,
s'aplicaran les normes següents:
a) En l'aposta senzilla al "guanyador" es procedirà com indica
l'apartat 1 d'aquest mateix article.
b) Per analogia, en les apostes "doble" o "quíntuple amb
cinc
guanyadors", els dos cavalls de la quadra victoriosa
que ocupin els dos primers llocs de la classificació seran considerats
com un de sol, i es computaran com a guanyadors als efectes d'aquestes dues menes
d'apostes. La resta de cavalls participants de la mateixa quadra, si n'hi hagués,
qualsevol
que sigui el lloc en què es classifiquin, no gaudiran d'aquesta equiparació.
c) L'aposta "bessona no reversible" serà considerada reversible
solament a aquest efecte.
d) En l'aposta "quíntuple", consistent a encertar tres guanyadors
de tres curses i els dos primers classificats
d'una altra, s'aplicarà el que estableix el punt c) precedent.
3. Les normes que s'apliquen en el cas de cavalls en quadra subsisteixen en
el supòsit que es produeixi un empat
en el que hi intervingui algun d'ells.
Article 8.- Totalització i dividends.
1. A efecte de les operacions del repartiment de les quantitats apostades entre
els encertants, es denomina:
a) "Fons inicial", la suma de les quantitats compromeses en cada
mena d'aposta en una cursa o curses determinades.
b) "Fons repartible", el romanent que ofereixi el "fons inicial" després
de separar-ne:
- les deduccions legalment establertes,
- l'import de les apostes que hagin de ser reembossades,
i
- l'import de les apostes que resultin encertades.
c) "Benefici per unitat d'aposta", el resultat de dividir el "fons
repartible" o, si és el cas, la quota que en
correspongui, entre les unitats d'aposta encertades.
d) "Dividend", el resultat d'afegir el "benefici per unitat d'aposta" a
l'import de la unitat mínima
corresponent.
2. Les apostes concertades en els diferents despatxos de l'hipòdrom i
en
els locals autoritzats ("urbanes") es
reuniran per fer-ne la totalització, de manera que totes les quantitats
invertides en cada mena d'aposta en una
cursa o curses determinades s'acumularan per formar el fons inicial corresponent
a l'esmentada aposta.
3. Seguidament es procedirà a detreure d'aquest "fons inicial" el
percentatge que en cada moment sigui
autoritzat, que podrà ser diferent per a cada mena d'aposta. La seva quantia
figurarà exposada en un lloc
visible de tots els locals d'apostes autoritzades. També es detreurà l'import
de les apostes que hagin de
ser reembossades i el de les apostes que hagin resultat encertades. El romanent
constitueix el "fons repartible".
4. Per determinar el dividend es distribuirà el fons repartible entre
el
total d'apostes encertades, però la
mecànica d'aquesta distribució serà diferent en el supòsit
que
s'hagi d'establir un sol dividend (en endavant
"mecànica de dividend unificat") i en el supòsit que,
per a una mateixa aposta, s'hagin d'establir diversos dividends (a partir d'ara "mecànica
de dividends proporcionals").
5. La "mecànica de dividend unificat" requereix només
que el fons repartible es divideixi pel total d'unitats
d'apostes encertades. És el supòsit normal per a tota mena d'apostes,
llevat per a l'aposta al col·locat.
6. La "mecànica de dividends proporcionals" requereix que
del fons repartible se'n separi, en primer lloc, l'import
corresponent a les butlletes encertades. El romanent es dividirà en
tantes parts iguals com encerts diferents hi
hagi. Cadascuna d'aquestes parts es tornarà a repartir per separat entre
el nombre d'unitats d'aposta que cada variant encertada porti jugades. El quocient
de cadascuna d'aquestes divisions constitueix el seu particular
"benefici per unitat d'aposta".
És el supòsit a aplicar en l'aposta al col·locat i en qualsevol
cas d'empat en les apostes restants.
7. En les divisions que es realitzin per determinar qualsevol benefici per
unitat d'aposta, es calcularà el
quocient sencer; el residu, si n'hi haugés, s'atribuirà a la
Societat organitzadora.
8. El dividend, com s'ha dit, es formarà afegint a l'import de la unitat
d'aposta el benefici particular que
hi hagi correspost.
9. Cap dividend no pot ser inferior a la unitat d'aposta incrementada en un 10
per 100 de la seva quantia.
Si la informació disponible sobre la marxa de les apostes fes presumible
la impossibilitat de donar compliment al
precepte anterior, els serveis d'apostes podran decretar l'anul·lació del
tipus d'apostes en curs a les quals es
refereix aquesta contingència, mitjançant l'oportú avís
als apostants. Tal determinació implicarà la devolució de
totes les apostes de la modalitat anul·lada, qualsevol que fos el resultat
de la cursa.
10. S'estableix amb caràcter general que en els casos d'empat per a
un lloc que doni dret a percebre un dividend,
aquest dret s'estén a les apostes formalitzades a favor de qualsevol
dels cavalls que resultin empatats.
Article 9.- Reembossament de les quantitats apostades.
1. Es consideraran anul·lades les apsotes concertades, essent reembossades
les quantitats apostades sobre tots els cavalls participants, en els casos següents:
a) Quan, per avaria en el sistema d'apostes, no fos possible portar a terme
la totalització d'aquestes ni la
determinació dels dividends.
b) Quan s'hagués realitzat l'avís previ als apostants, previst
en
l'article 8.9.
c) En els casos particulars que, per a cada mena d'apostes, estableixen més
endavan les normes específiques
per les quals es regeixen.
2. Quan alguna cursa fos anul·lada o suspesa per l'òrgan competent
segons el Reglament de Curses, es procedirà a la devolució de les
apostes senzilles i bessones que hi hagués concertades.
Si la cursa anul·lada afectés les apostes doble, triple bessona
o quíntuple no hi haurà reembossament, i es
considerarà aquella eliminada de l'aposta i reduït el nombre de pronòstics
que determina l'encert, però es
consideraran encertades totes les combinacions referents a la cursa anul·lada.
3. Quan un cavall participant no hagués arribat a estar sota les ordres
del Jutge de Sortida o aquest informés que
ha deixat d'estar-hi, es procedirà a la devolució de les apostes
formalitzades sobre aquell.
Constitueixen excepció a aquesta regla general les apostes combinades
en
la reglamentació específica de les
quals hi hagi prevista la designació voluntària o automàtica
de cavalls "reserva", supòsit en el qual entrarà
en joc aquest mecanisme i no hi haurà devolució de quantitats
apostades.
4. La circumstància que un cavall no prengui la sortida, ho faci deficientment,
o es despisti al començament de la
prova o en el seu transcurs, és un incident de cursa que no donarà lloc
a l'anul·lació d'aquesta ni podrà justificar
cap reclamació dels apostants ni la petició de reembossament
de les quantitats apostades.
Article 10.- Pagament de les butlletes encertades.
1. El pagament de les butlletes no s'inicia fins que els Comissaris de Cursa
han
establert el resultat definitiu
d'arribada, ja sigui perquè no s'ha presentat cap reclamació ni
decretat investigació d'ofici, ja sigui
perquè una cosa o l'altra han estat resoltes. Els apostants, en interès
propi, han de conservar les seves
butlletes d'aposta fins a aquest moment.
2. Establerta la classificació definitiva i enllestides les operacions
comptables pertinents, es donarà l'ordre de
pagament, que serà considerada definitiva fins i tot en el cas que una
decisió adoptada posteriorment, per aplicació del Reglament de
Curses,
modifiqués l'ordre d'arribada.
3. Les quantitats guanyades només es paguen amb la presentació de
les butlletes encertades, que són
considerades documents al portador. Si es perdés una butlleta, cap altre
mitjà de justificació no és
admissible.
Les butlletes que es presenten de forma que no permeten de comprovar alguns dels
senyals consignats que les
identifiquen no seran pagades, però podran ser dipositades a fi que, transcorregut
el termini de pagament establert, el control que ulteriorment es realitzarà permeti
de comprovar-ne la legitimitat.
Qualsevol butlleta modificada o falsejada ocasiona que es procedeixi d'acord
amb
el Dret contra la persona que la
presenta per al cobrament.
4. Les butlletes encertades o les que han de ser reembossades, es paguen en
els despatxos de l'hipòdrom o en
els desatxos urbans fins a mitja hora després de disputar l'última
cursa de la reunió i durant el termini d'un mes, a
comptar des del mateix dia de la cursa, en els mateixos locals.
El pagament de les butlletes encertades en les apostes combinades es regeix
per les normes específiques
d'aquestes.
5. Les butlletes que no es presenten per al cobrament dins d'aquests terminis
es consideren caducades.
Títol II
Apostes simples
Capítol I
Disposicions comunes a aquestes apostes
Article 11.- Naturalesa i modalitats.
1. Es denominen apostes simples aquelles en les quals el pronòstic es
limita
a un o dos cavalls, tant si és en una
com en dues curses, i aquelles altres en les quals el pronòstic es refereix
a tres cavalls en una mateixa cursa.
2. Quan el pronòstic es limita a un sol cavall es coneixen com a apostes
senzilles. Aquestes admeten dues
variants: al guanyador i al col·locat.
3. Si el pronòstic es refereix a dos cavalls, l'aposta rep el nom d'aposta
bessona, quan els dos cavalls designats
participen en una mateixa cursa, i el d'aposta doble, quan els dos cavalls participen
en curses diferents. Si el
pronòsitc es refereix a tres cavalls, l'aposta s'anomena aposta tercet.
Capítol II
Apostes senzilles
Article 12.- Naturalesa i modalitats.
1. Les apostes senzilles poden concertar-se sota dues modalitats: al guanyador
i al col·locat.
2. L'aposta al guanyador consisteix en la designació del cavall al qual
s'atribueix el primer lloc en establir-se el
resultat definitiu de la cursa. Pot concertar-se en qualsevol cursa en la qual
participin, si més no, tres
cavalls de propietaris diferents.
D'acord amb el que estableix l'article 7.1, en el cas de participar més
d'un cavall de la mateixa quadra, als
efectes d'aquesta prova, es consideren com un sol cavall tots aquells que pertanyen
a un mateix propietari.
3. L'aposta al col·locat consisteix en la designació d'un cavall
al qual, en establir-se el resultat definitiu de la
cursa, s'atribueixi:
a) El primer o segon lloc, quan el nombre de participants de la prova sigui
comprès
entre sis i deu cavalls, ambdós
inclosos.
b) El primer, segon o tercer lloc, quan el nombre de participants sigui d'onze
o més cavalls.
Consegüentment, a les curses en què participen cinc o menys de
cinc cavalls, no s'hi poden concertar apostes al
col·locat.
Article 13.- Totalització i dividends.
1. Per calcular els dividends que corresponen als encertants de les apostes
al guanyador i al col·locat, el fons repartible, establert de conformitat
amb l'article 8, es reparteix de la
manera següent:
a) En l'aposta al guanyador s'aplica la mecànica del dividend unificat
(article 8.5).
b) En l'aposta al col·locat s'aplica la mecànica dels dividends
proporcionals (article 8.6).
2. Si, per incident de cursa, només un cavall es classifica a l'arribada,
el fons repartible de l'aposta al
col·locat es distribueix exclusivament entre els apostants que han designat
l'esmentat cavall en les seves butlletes.
Si no es classifica cap cavall, es procedeix com en el cas de "carrera anul·lada
o suspesa" previst en el paràgraf
primer de l'article 9.2.
Article 14.- Casos d'empat.
1. En l'aposta al guanyador, en cas d'empat entre dos o més cavalls, el
repartiment es realitza amb la mecànica de dividends proporcionals (article
8.6).
2. En l'aposta al col·locat, si l'empat afecta el darrer d'aquests,
les quantitats apostades a tots els que
intervenen en l'empat s'exclouen també en constituir el "fons repartible".
Realitzat el repartiment d'aquest,
d'acord amb el que estableix el punt 1.b) de l'article 13, la part alíquota
que correspon a cadascun dels cavalls
empatats torna a distribuir-se de la mateixa forma.
Article 15.- Alteració del nombre de participants.
Quan, un cop iniciades les operacions de venda de les butlletes al "col·locat" d'acord
amb un nombre previst de
participants, la retirada d'un o més d'aquests, abans de quedar sota
les ordres del Jutge de Sortida, n'altera el
nombre als efectes del barem que estableix l'article 12.3, la venda continua
sense
modificació i, un cop reembossades les quantitats apostades sobre els
cavalls
retirats, les operacions per establir els dividends es realitzen d'acord amb
el
nombre de cavalls sobre el qual inicialment s'ha efectuat l'aposta. A aquest
efecte,
la informació del Jutge de Sortida
que algun cavall ha deixat d'estar a les seves ordres equival a la retirada
d'aquest.
Capítol III
Apostes bessones
Article 16.- Bessona no reversible i bessona reversible.
1. L'aposta bessona consisteix en la designació de dos cavalls d'una
mateixa cursa als quals, en establir-se el
resultat definitiu d'aquesta, siguin atribuïts els dos primers llocs.
Pot concertar-se en qualsevol cursa en què
participin, almenys, tres cavalls de propietaris diferents.
Si a la cursa hi participen menys de sis cavalls, l'encert ha de consistir
en la designació dels dos primers
classificats en el mateix ordre que s'estableixi com a resultat definitiu de
la
cursa (bessona no reversible). A
tals efectes, s'entén que el número que figura en primer lloc
en la butlleta correspon al cavall que l'apostant
estima que ha de resultar guanyador de la prova, i el que figura en segon lloc
de la butlleta, al cavall que estima
que es classificarà segon.
Si la prova reuneix sis o més participants, l'encert es limita a seleccionar
els cavalls que ocupen el primer i
segon lloc, qualsevol que sigui l'ordre entre ells (bessona reversible).
2. D'acord amb el que estableix l'article 7, en cas de participar més
d'un
cavall de la mateixa quadra i que dos
d'aquests ocupin els dos primers llocs de la classificació, la bessona
no reversible és considerada "reversible" només a aquest
efecte. La bessona reversible no l'afecta la presència de diversos cavalls
d'una mateixa quadra,
qualsevol que sigui el resultat de la prova.
Article 17.- Totalització i dividends.
El dividend que correspon als encertants s'estableix amb la mecànica
del dividend unificat (article 8.5).
Article 18.- Supòsits d'empat.
1. L'empat de dos cavalls per al primer lloc, en cas de bessona reversible
(en el supòsit que participin sis o més
cavalls), no significa cap alteració de les normes que regulen aquesta
aposta.
2. En el cas de bessona no reversible s'aplica la mecànica dels dividends
proporcionals (article 8.6).
3. La mateixa mecànica s'aplica quan l'empat es produeix per al segon
lloc
o quan són més de dos cavalls empatats per al primer.
Article 19.- Super-bessona.
1. L'aposta super-bessona consisteix en la designació de dos cavalls
d'una mateixa cursa que, en establir-se el
resultat definitiu d'aquesta, ocupen el primer, el segon o el tercer lloc,
independentment de l'ordre en què
finalitzin. Pot concertar-se en qualsevol cursa en què participin, si
més
no, quatre cavalls de propietaris
diferents.
2. En cas d'empat de dos cavalls en el primer lloc, el dividend s'estableix i
es paga sobre els dos cavalls que
hagin empatat.
En cas d'empat de més de dos cavalls en el primer lloc, i en haver-se
d'establir
el pagament de més d'un dividend,
aquests s'estableixen i es paguen sobre les combinacions del cavall guanyador
amb cada un dels cavalls empatats.
3. En cas d'empat de dos o més cavalls en segon lloc, i en haver-se d'establir
el pagament de dos o més dividends, aquests s'estableixen i es paguen
sobre
les combinacions del guanyador amb cadascun dels cavalls empatats.
4. En cas d'empat de dos o més cavalls en el tercer lloc, els dividends
s'estableixen i es paguen sobre les
combinacions dels cavalls col·locats en primer i segon lloc amb cadascun
dels cavalls empatats.
Article 20.- Alteració del nombre de participants.
1. Quan, un cop iniciades les operacions de venda de butlletes de l'aposta
bessona, per a sis o més
participants, la retirada d'un o més d'aquests, abans de quedar sota les
ordres del Jutge de Sortida, deixa reduït
el camp a menys de sis, la venda continuarà sense modificació,
i
un cop reembossades les quantitats apostades
sobre els cavalls retirats, les operacions per restablir els dividends es realitzen
d'acord amb el nombre de cavalls
sobre els quals inicialment s'ha efectuat l'aposta.
A tals efectes, la informació del Jutge de Sortida que algun cavall
ha deixat d'estar a les seves ordres equival a
la retirada d'aquest.
Article 21.- Reembossament de quantitats apostades.
1. A més dels casos generals de reembossament que regula l'article 9,
les
apostes bessones es reembossen també quan només un cavall es classifica
en l'arribada, com també en el cas que sobre la combinació guanyadora
no s'hagi efectuat cap aposta.
Capítol IV
Aposta tercet
Article 22.- Aposta tercet reversible i no reversible.
1. L'aposta tercet reversible consisteix en la designació de tres cavalls
d'una mateixa cursa, als quals, en
establir-se el resultat definitiu d'aquesta, sigui atribuït el primer,
el segon i el tercer lloc en la cursa,
independentment de l'ordre d'arribada.
L'aposta tercet no reversible consisteix en la designació de tres cavalls
d'una mateixa cursa als quals, en
establir-se el resultat definitiu d'aquesta, sigui atribuït el primer,
el segon i el tercer lloc en la cursa, en el
mateix ordre en què hagin arribat a la meta.
Article 23.- Totalització i dividends.
1. Les quantitats compromeses per a una mateixa cursa en les dues modalitats
de
l'aposta tercet es reuneixen i es totalitzen per formar un únic fons
inicial. Una vegada separades d'aquest les deduccions legalment establertes,
el fons repartible
es divideix en dues parts iguals. Una part es destina a retribuir els encertants
de la modalitat
tercet reversible i una altra als encertants de la modalitat tercet no reversible.
2. Per calcular els dividends que corresponen als encertants en ambdues modalitats,
s'aplica la mecànica de
dividend unificat.
3. En casos d'empat, s'apliquen les següents regles a cadascuna de les
dues modalitats:
En cas d'empat de dos cavalls en el primer lloc, el dividend s'estableix i es
paga sobre les combinacions dels
dos cavalls empatats amb el cavall col·locat en tercer lloc.
En cas d'empat de més de dos cavalls en el primer lloc, el dividend
s'estableix i es paga sobre cadascun dels
cavalls empatats amb el cavall col·locat en tercer lloc.
En cas d'empat de dos o més cavalls en el primer lloc, el dividend s'estableix
i es paga sobre cadascun dels cavalls empatats amb dos dels altres cavalls
de l'empat.
En cas d'empat dels dos o més cavalls en segon lloc, el dividend s'estableix
i es paga sobre les combinacions del
cavall arribat en primer lloc amb dos dels cavalls empatats.
En cas d'empat de dos cavalls en el primer lloc i d'empat de dos o més
cavalls en el tercer lloc, el dividend
s'estableix i es paga sobre les combinacions d'ambdós cavalls empatats
amb cadascun dels cavalls empatats en el
tercer lloc.
En el cas d'empat de dos o més cavalls en el tercer lloc, i en haver-se
d'establir el pagament de més d'un dividend, aquest s'estableix i es paga
sbre les combinacions dels cavalls col·locats en primer i segon lloc
amb cada un dels cavalls empatats.
Capítol V
Apostes dobles
Article 24.- Naturalesa.
1. L'aposta doble consisteix en la designació de dos cavalls de cursa
diferent
als quals, en establir-se el
resultat definitiu de cadascuna, sigui atribuït el primer lloc de la seva.
Amb l'excepció de la cursa amb un sol
participant, aquesta aposta pot concertar-se sigui quin sigui el nombre dels
que
prenen part en cadasunca de les
proves que la integren. Normalment aquestes apostes es concerten sobre curses
consecutives, però, si ho estima
convienent la Societat organitzadora, pot establir-se sobre dues curses qualssevol
d'una mateixa reunió.
2. D'acord amb el que estableix l'article 7, en cas que participi en qualsevol
del les proves que integren una
aposta doble més d'un cavall de la mateixa quadra i que fossin dos d'aquests
els que ocupessin els dos primers
llocs de la classificació, els dos primers cavalls de la quadra victoriosa
es consideren un de sol, i es computen
com a guanyadors, amb dividend únic, a efectes d'aquesta classe d'aposta.
Article 25.- Totalització i dividend.
1. El dividend que correspon als encertants s'estableix amb la mecànica
del dividend unificat (article 8.5).
Article 26.- Casos d'empat.
1. En cas d'empat de dos o més cavalls per al primer lloc, en qualsevol
de les curses que integren l'aposta
doble, el dividend s'estableix amb la mecànica dels dividends proporcionals
(article 8.6).
2. De la mateixa manera es procedeix quan l'empat per al primer lloc es produeix,
de manera acumulada, en les dues curses que integren l'aposta doble.
Article 27.- Cas particular: aposta doble amb un sol guanyador.
1. Si es dóna la circumstància que algun dels cavalls guanyadors
de la seva prova respectiva no figura en cap
aposta efectuada es procedeix com segueix:
a) si la circumstància es produeix en la primera cursa, el "fons
distribuïble" es
reparteix entre els qui,
posteriorment, encerten el guanyador de la segona cursa; i
b) si la circumstància es produeix en la segona cursa, el "fons distribuïble" es
reparteix entre els qui, prèviament,
han encertat el guanyador de la primera cursa.
2. D'idèntica manera es procedeix quan es declara nul·la alguna
de les curses que formen l'aposta doble:
a) si l'anul·lació es produeix en la primera cursa, el "fons
distribuïble" es reparteix entre els qui,
posteriorment, encerten el guanyador de la segona cursa; i
b) si l'anul·lació es produeix en la segona cursa, el "fons
distribuïble" es reparteix entre els qui, prèviament,
han encertat el guanyador de la primera cursa.
3. A aquests efectes, els apostants han de conservar les butlletes fins que es
coneix el resultat definitiu de la
segona cursa de les dues que componen l'aposta.
Article 28.- Reembossament de quantitats apostades.
A més dels casos generals de reembossament que determina l'article 9,
en
les apostes dobles es reembossen també:
a) quan no s'ha efectuat cap aposta sobre cap dels dos cavalls guanyadors;
b) quan es concerten sobre alguns dels cavalls designats en qualsevol de les
dues
curses que formen la doble, si
aquest no arriba a estar sota les ordres del Jutge de Sortida o deixa d'estar-ho
abans de donar-se aquesta;
c) quan es declaren nul·les les dues curses que integren l'aposta.
Títol III
Apostes combinades
Capítol I
Disposicions comunes a aquestes apostes
Aricle 29.- Naturalesa i modalitats.
1. Es denominen apostes combinades aquelles en què cada pronòstic
es formula sobre tres o més cavalls.
2. Quan el pronòstic selecciona tres cavalls, cadascun d'una cursa diferent,
l'aposta es denomina triple, i quan
selecciona cinc cavalls, també de cursa diferent, l'aposta es denomina
quíntuple.
3. Quan el pronòstic selecciona sis cavalls, agrupats en tres apostes
bessones
reversibles, corresponent cadascuna a una cursa diferent, l'aposta es denomina
triple bessona.
4. Quan el pronòstic selecciona sis cavalls diferents, que normalment
corresponen
a sis curses, l'aposta es
denomina quíntuple especial.
5. Tots els cavalls declarats participants en una cursa són susceptibles
d'ésser inclosos en els pronòstics de les
apostes combinades que la concerneixen.
Article 30.- Butlletes d'apostes.
1. Tal i com regula l'article 6.2.c), les apostes combinades es formalitzen en
els jocs d'impresos que
facilita la Societat organitzadora, en els quals l'apostant ha de consignar
per escrit i amb la màxima claredat el
pronòstic que emet, observant acuradament les normes establertes per
a cada classe d'apostes.
2. Aquest joc d'impresos o imprès múltiple consisteix en un tríptic
de tres cossos iguals entre si, la qual cosa
permet de registrar simultàniament les mateixes dades en tots tres mitjançant
reproducció calcogràfica.
3. Cada cos porta la indicació adequada a la finalitat a què es
destina: el primer dels tres (també anomenat part
"A") constitueix la butlleta sobre la qual es realitza l'escrutini
provisional;
el segon (part "B") constitueix
l'element bàsic de control, i el tercer (part "C"), un resguard
per a l'apostant sobre el pronòstic emès i la
quantitat abonada.
4. Els impresos poden adquirir-se als locals habilitats a aquest efecte dins
l'hipòdrom
i en els autoritzats fora
("urbanes"), al preu que determina la Societat organitzadora, amb l'autorització de
la Direcció General
del Joc. Aquest preu pot ser deduït de l'import total de l'aposta en efectuar-ne
el pagament, quan així
s'estableixi.
Les anotacions pertinents han d'ésser realitzades amb un instrument (bolígraf
o llapis dur) que garanteixi la
reproducció en els cossos segon i tercer. No obstant això, l'apostant
està obligat a comprovar que aquesta reproducció és correcta.
Article 31.- Lliurament i segellament de butlleta.
1. Totes tres parts es presenten unides a la taquilla o despatx habilitat i serveixen
de base al pagament que es
realitza, d'acord amb la xifra establerta pel mateix apostant.
Un cop realitzat el pagament i incorporats als tres cossos del joc d'impresos
els elements o claus d'identificació, l'apostant rep els cossos segon
i
tercer, i ha d'introduir
el segon (part "B") a la bústia destinada
a aquest efecte i conservar el tercer (part "C") com a resguard de
l'aposta
i justificant per al cobrament, en cas
d'encert.
2. Tant si la butlleta conté una sola combinació com si en conté diverses,
l'apostant ha de presentar units tots
tres cossos en el lloc assenyalat, on procedirà al pagament de l'import
de les combinacions apostades.
L'empleat que rep la butlleta i es fa càrrec de l'import ha d'efectuar
el segellament d'aquella; ha de guardar en el
seu poder el primer cos (part "A") i lliurar a l'apostant les altres
dues. El mateix apostant haurà de dipositar a la
bústia destinada a aquest fi, al mateix local, el segon cos (part "B")
i conservar en el seu poder el tercer (part
"C").
Article 32.- Quantitat a abonar.
1. Per calcular la quantitat a abonar, en el lloc destinat a aquest fi, l'apostant
indica el nombre de
cavalls que selecciona de cada cursa. El resultat de multiplicar entre si totes
les xifres dóna el nombre de
combinacions jugades, nombre que, multiplicat pel preu de la unitat d'aposta,
dóna el total de la quantitat a abonar, que també s'ha de consignar
en el lloc destinat a això en la butlleta.
En cas que es vulgui repetir diverses vegades la totalitat de les combinacions
jugades, es multiplica la xifra anteriorment obtinguda pel nombre de repeticions
desitjades, operació que
dóna el total definitiu. La butlleta conté l'espai suficient per
consignar aquesta repetició.
2. De la quantitat a abonar es dedueix el preu de l'imprès quan així sigui
establert.
3. De confomritat amb el que estableix l'article 6.4, l'empleat es limita a percebre
la quantitat que l'apostant
ha consignat a la butlleta, sense que l'acceptació del pagament li comporti
cap responsabilitat.
Article 33.- Errada en la quantitat abonada.
Encara que l'apostant és l'únic responsable que el pagament realitzat
coincideixi amb les combinacions que vol
jugar, en cas d'errada es procedeix com segueix:
a) Les butlletes múltiples es consideren integrades per tantes apostes
senzilles com combinacions apostades
continguin. A cadascuna correspon un ordre de preferència construït
sobre la base d'atorgar prioritat a les columnes anteriors sobre les posteriors
i, dins de les columnes, a l'ordre en què els números hi figurin.
b) Quan l'errada en la quantitat a abonar consisteix en el fet que el pagament és
inferior al que correspondria, un
cop establert l'ordre de preferència a què es refereix el punt
anterior,
entre les apostes senzilles que integren la
butlleta múltiple, només es consideren vàlides les primeres
fins
a assolir el nombre que correspon en funció de la
quantitat pagada.
c) Quan l'errada en la quantitat a abonar consisteix en el fet que el pagament és
superior al que correspondria, un cop establert l'ordre de preferència,
es considera que l'apostant repeteix entre les apostes senzilles que
integren la butlleta múltiple les primeres fins a completar la quantitat
pagada.
d) Quan l'errada es produeix en una butlleta que conté diverses vegades
les apostes senzilles bàsiques, tant en
cas d'errada per defecte com per excés en la quantitat abonada, es consideren
formalitzades tantes butlletes
completes com sigui possible, i s'aplica la resta de la quantitat abonada a repetir
les primeres combinacions de la
sèrie, fins a completar el nombre que correspon en funció de
la quantitat pagada.
Article 34.- Totalització i dividends.
1. Un cop celebrada l'última cursa de les que componen l'aposta s'inicia
l'escrutini de les butlletes i la
determinació del fons repartible, sota la inspecció de la Direcció General
del Joc, sobre la base d'un fons únic per
a totes les apostes de la mateixa classe formalitzades en els diversos recintes
de l'hipòdrom i en les urbanes.
Tan aviat com és possible, i amb la finalitat exclusiva d'informar l'apostant,
s'estableix i es fa pública la
quantia del dividend provisional, que pot ser modificat com a conseqüència
de l'escrutini definitiu.
2. Al dia següent, la Societat organitzadora procedeix, sota la inspecció i
el control de la Direcció General del
Joc, i de forma pública, a l'obertura de la bústia o bústies
en què es troba dipositat el segon cos (part "B") del joc d'impresos
utilitzats, que és el que dóna fe de la validesa de l'aposta,
sempre que coincideixi plenament amb
el primer cos (part "A"), que va servir de base per formalitzar-la.
3. Com a excepció, la sola existència del segon cos (part "B")
té plena validesa en el cas que la Societat
organitzadora, per qualsevol circumstància, no presenti el primer cos
(part "A"),
sempre que l'apostant exhibeixi el
tercer cos (part "C") amb el senyal pertinent, presentat en el termini
coincident amb el segon cos dipositat a la
bústia.
En procedir a l'obertura d'aquesta bústia, qualsevol butlleta de la
qual no apareix el segon cos es considera no
encertada.
4. Amb el resultat que donin aquestes operacions de control es procedeix a establir
el dividend definitiu
aplicant la mecànica corresponent, segons que siguin una o més
les
combinacions encertades. El pagament de les
butlletes amb dret a dividend s'inicia el primer dia hàbil següent
a aquell en què s'estableix el dividend definitiu,
i es fa efectiu durant el termini d'un mes.
Article 35.- Reembossament de quantitats apostades.
1. A més dels casos generals de reembossament que estableix l'article
9,
les apostes combinades són
reembossades també:
a) Quan l'apostant, per qualsevol causa, inclosa la força major, tot
i haver segellat i pagat, no ha dipositat el
segon cos (part "B") en la bústia corresponent per oblit o
impossibilitat material.
b) En el supòsit que l'apostant, per errada, hagi consignat un número
que no figura en el Programa Oficial de
la cursa corresponent. En aquest cas, totes les combinacions en què figura
l'esmentat número, per la seva
condició d'aposta impossible, es consideren no vàlides, i se
n'ha de reintegrar l'import.
2. Tant en l'un com en l'altre supòsit, l'apostant ha de formular la sol·licitud
de reintegrament en el primer dia
hàbil següent al de la celebració de les curses, mitjançant
la
presentació dels dos cossos de la butlleta (segon i
tercer), en el supòsit del cas a), i de només el tercer cos en
el
supòsit del cas b).
Passat aquest termini no pot ser atesa la reclamació de l'apostant ja
que
la xifra pagada per ell es comptabilitza
dins del total apostat i, per consegüent, es distribueix entre els encertants.
3. Si es declara nul·la alguna de les curses que integra qualsevol de
les
apostes combinades, es considera reduït el pronòstic fins a referir-lo
exclusivament a les curses que no han estat anul·lades. En conseqüència,
no procedeix el reembossament de les quantitats apostades mentre sigui vàlida
una sola de les curses que integra l'aposta. El fons repartible es distribueix
entre els qui encerten els guanyadors vàlids, i només en el cas
que sigui anul·lades totes les curses que formen l'aposta es procedirà alrembossament
de l'import íntegre apostat.
Article 36.- Normes complementàries.
1. Són d'especial aplicació a aquestes apostes combinades el
precedent article segon, que atribueix a la Societat
organitzadora la lliure determinació de les proves que componen cadascuna
de les apostes combinades, i també
l'article quart, relatiu a l'admissió d'apostes i al tancament de taquilles.
El final de l'admissió de butlletes es fa coincidir amb el tancament
de les apostes de tota classe que es realitzen per a la primera cursa de les
que
integren l'aposta combinada de què es tracti. En aquest moment han d'acabar
inexcusablement totes les operacions de lliurament i de segellament de butlletes,
i s'han d'interrompre, si arriba el cas, de manera automàtica, sense que
això pugui donar lloc a cap reclamació de l'apostant que no hagi
pogut ultimar la seva aposta.
2. En cas d'inutilització d'alguna butlleta, l'apostant pot obtenir
en els despatxos de venda el seu bescanvi per
una altra en blanc, amb l'abonament de la quantitat que es fixi com a cost material
de la butlleta bescanviada.
Capítol II
Aposta quíntuple
Article 37.- Naturalesa i modalitats.
1. Es denomina aposta quíntuple l'aposta combinada consistent en la designació de
cinc cavalls diferents, que
normalment corresponen a cinc curses, per la qual cosa l'encert es vincula
a la
designació del guanyador respectiu de cadascuna.
2. No obstant això, en aquelles reunions els programes de les quals siguin
integrats per un nombre reduït de proves,o que hagin d'ajustar-se a un horari
estricte, la Societat organitzadora ha de limitar a quatre el nombre de curses
que
intervenen en la quíntuple, que en aquest cas requereix encertar, a més
dels guanyadors de quatre curses, el col·locat d'una d'aquestes o, el
que és
el mateix, a més dels guanyadors de tres curses, la bessona no reversible
de l'altra. A aquest supòsit es refereix el present Reglament sota la
denominació de
quíntuple reduïda.
3. El Programa Oficial, de conformitat amb el que disposa l'article 2.5, ha
d'assenyalar amb tota claredat les curses que integren la quíntuple i, si s'escau,
aquella
en què el pronòstic i l'encert es vincula als dos primers
classificats.
Article 38.- Descripció de la butlleta.
1. Les butlletes tenen les característiques que determina el precedent
article 30. En aquest cas de l'aposta
quíntuple, cadascun dels cossos o parts de les butlletes és integrat
per cinc columnes, una per cada cursa. Cadascuna porta impresos números
correlatius, a partir de l'u, i, en la part superior, una lletra ("A", "B", "C", "D" i "E"),
en correspondència amb les que assigni el Programa Oficial per identificar
la columna que correspon a cada cursa, que s'assenyala amb la mateixa lletra.
2. En el cas de l'aposta quíntuple reduïda, per a les dues columnes
que integren la bessona no reversible que ha
de ser encertada, figura un sol requadre en què es consigna el nombre
de
bessones que són possibles. Amb això es facilita a l'apostant la
repetició del pronòstic sobre un mateix cavall en la columna corresponent
al col·locat. El
nombe de bessones que s'ha de consignar és el resultat de multiplicar
el
nombre de senyals o marques que s'han fet en la primera columna pel nombre de
senyals que s'han fet a la segona, descomptant del producte tantes combinacions
com números de cavalls hi ha repetits en l'una i l'altra. La quantitat
a pagar per la butlleta és el resultat de multiplicar aquesta dada relativa
al dobe encert en una mateixa cursa dels pronòstics consignats en cadascuna
de les altres tres columnes autònomes corresponents a les curses en què només
s'ha de designar el guanyador.
3. L'operació es fa innecessària utilitzant tantes butlletes com
cavalls es designen en la primera de les columnes a què afecta la bessona
no reversible o tantes butlletes com
cavalls
es designen a la segona columna de la
mateixa bessona. En definitiva, es tracta que una d'aquestes dues columnes
contingui un sol pronòstic, amb la
qual cosa s'evita l'aposta impossible que comportaria pronosticar que un mateix
cavall serà, alhora, primer i
segon. En aquest cas, l'aposta bessona contribueix a la formació de
l'import total amb un sol factor: el
corresponent a la columna que contingui diverses designacions.
Article 39.- Pronòstics de reserva.
1. Les butlletes de l'aposta quíntuple porten a la seva part inferior
uns
requadres, un per a cada columna, en els
quals l'apostant pot consignar un pronòstic, que és considerat
com
a "reserva" per cobrir la contingència de la
retirada d'algun dels cavalls seleccionats.
2. Si l'apostant, per qualsevol circumstància, ha omès la designació de
reserva, s'entén que qualsevol cavall retirat transmet el pronòstic
al cavall que figura en el Programa Oficial amb el número anterior al
del
cavall retirat. Si aquest és el número u del programa, la substitució es
materialitza
en el cavall al qual correspongui l'últim
número, entre els participants.
3. La norma no s'altera en el supòsit que el cavall al qual correspon
d'intervenir
com a substitut estigui també
designat com a pronòsitc directe, en el qual cas s'entén que sobre
aquest cavall s'acumula un pronòstic repetit,
que, en cas d'encert, donaria lloc a la percepció de dos dividends.
4. Si els cavalls retirats són més d'un, el designat com a reserva
substitueix aquell dels retirats que conté el
número menor, i l'altre, o els altres, generaran el procés de substitució descrit
en el punt anterior, que s'aplica
sempre a un cavall que realment participa. D'igual manera es procedeix, en
el supòsit de més d'un retirat, si no s'ha consignat el pronòstic
de reserva, o si aquest s'ha efectuat sobre un cavall que també s'ha
retirat.
5. En el cas que la retirada d'un o de diversos cavalls i la seva posterior
substitució,
d'acord amb els paràgrafs
anteriors, doni lloc a un nobmre de combinacions diferents de les abonades,
es desenvolupen primer les combinacions que no inclouen els suplents i a continuació les
formades per aquestes fins a completar el total abonat, i, si cal, es repeteixen
les primeres de la sèrie.
Aquesta mateixa norma s'aplica també en qualsevol altre cas en què la
quantitat abonada no coincideix amb el nombre de combinacions designades.
Article 40.- Combinació guanyadora sense encertant.
1. Quan en alguna reunió no s'ha formalitzat cap aposta sobre la combinació guanyadora,
el "fons repartible"
d'aquesta aposta quíntuple, passa a acréixer el nou fons que es
constitueixi amb les apostes quíntuples que es
formalitzin el primer dia de cursa després d'acabar el termini de presentació de
butlletes possibles encertants i
de comprovar que no n'existeix cap que reuneixi aquesta condició.
2. Excepcionalment, si aquesta circumstància de combinació guanyadora
sense encertant es produeix en la
darrera reunió de qualsevol temporada, el "fons repartible" del
dit dia passa a acréixer el nou fons que es
constitueixi, amb les mateixes apostes quíntuples que es formalitzin
sobre les curses del primer dia de qualsevol
altra temporada que organitzi la mateixa Societat, encara que sigui en un altre
hipòdrom.
Article 41.- Casos particulars.
1. L'acumulació d'incidències que pugui produir-se en la interpretació d'una
butlleta a efectes de l'escrutini es
resol pel següent procediment:
a) En primer lloc es resolen les incidències relatives a la retirada
d'algun o alguns dels cavalls pronosticats,
inclòs el supòsit que algun no arribi a estar a les ordres del
Jutge
de Sortida, o deixi d'estar-ho abans
d'efectuar-se aquesta.
S'apliquen a aquest efecte les normes de l'article 39, relatiu a pronòstics
de reserva, en què s'estableix també
la possibilitat que s'hagués omès la designació de suplent.
b) A continuació es contrasta la butlleta resultant de l'adaptació a
què es refereix l'anterior paràgraf a) amb
la
quantitat realment abonada, i es procedeix segons el que determina l'article
33.
c) Finalment, per establir el dividend, es té en compte si existeix
una sola o diverses combinacions encertades. En
el primer supòsit s'aplica la "mecànica de dividend unificat",
i en el segon, la "mecànica dels dividends proporcionals", ambdues
desenvolupades en el precedent article vuitè.
2. Sempre que d'aplicació puntual de les normes antecedents pugui obtenir-se
almenys una combinació possible, no procedeix la devolució de l'import
de l'aposta. Per tant,
la devolució queda limitada al supòsit que sigui impossible la
substitució d'alguna
o de totes les apostes inicialment establertes.
Capítol III
Aposta triple bessona
Article 42.- Naturalesa i modalitats.
1. Es denomina aposta triple bessona l'aposta combinada consistent en la designació de
sis cavalls, agrupats de dos en dos, en tres apostes bessones reversibles, corresponents
cadascuna
a una cursa diferent, i en la qual es vincula l'encert a la correcta designació de
cadascuna de les tres bessones reversibles.
2. El Programa Oficial ha d'indicar, amb tota claredat, les curses que en cada
reunió integrin l'aposta triple
bessona.
Article 43.- Descripció de la butlleta.
1. Les butlletes tenen les característiques que determina el precedent
article 30. En aquest cas de l'aposta triple
bessona, cadascun dels cossos o parts de la butlleta és integrat per tres
columnes dobles, corresponent una a cada cursa seleccionada. Cada columna porta
impresa a la seva part superior una lletra ("X", "Y" i "Z"),
en
correspondència amb les que assigna el Programa Oficial per indentificar
la columna que correspon a cada cursa, que és l'assenyalada amb la mateixa
lletra.
2. La doble columna destinada a cadascuna de les proves que integren l'aposta
té per finalitat permetre que
cadascuna es subdivideixi en dues meitats verticals, encapçalades per
les
denominacions "1r" i "2n", en
què
s'anoten els números corresponents als dos cavalls seleccionats, essent
indiferent l'ordre en què aquests es
consignen, atesa la condició de reversible que revesteix el pronòstic,
però es recomana, a fi de facilitar l'escrutini,
que els pronòstics s'escriguin fent precedir el número menor
al major.
3. Aquestes dobles columnes contenen cadascuna diversos caixetins per consignar
tants pronòstics com caixetins
contingui la butlleta, essent aquest el nombre màxim de combinacions
que en una sola butlleta es poden consignar.
La butlleta és apta per apostar una sola combinació, anotant un
sol pronòstic en cada coble columna, i per
apostar-ne diverses, fins al límit més amunt esmentat, per a cada
cursa representa el nombre de caixetins que integren la doble columna, però cada
apostant pot utilitzar tantes butlletes com necessiti per desenvolupar plenament
el seu pronòstic.
4. L'aposta triple bessona no admet la designació de "pronòstics
de reserva", per la qual cosa la butlleta que
s'hi utilitza és mancada del corresponent requadre destinat a tal efecte.
5. La quantitat a abonar s'estableix d'acord amb el que determina l'article 32,
i les errades que pugui cometre
l'apostant, en no coincidir les combinacions pronosticades amb la quantitat
pagada, es resolen d'acord amb les normes que conté l'article 33.
Article 44.- Combinació guanyadora sense encertant.
1. Quan en alguna reunió no s'ha formalitzat cap aposta sobre la combinació guanyadora,
el "fons repartible"
d'aquesta aposta triple bessona es divideix en dues parts iguals. Cadascuna
passa a acréixer els nous fons que es
constitueixen amb les apostes triples bessones que es formalitzen sobre les curses
de la primera i de la segona
reunió que s'efectua un cop transcorregut el termini de presentació de
butlletes de possibles encertants i un cop
s'ha comprovat que no n'existeix cap que reuneixi aquesta condició.
2. En cas de repetir-se la circumstància en la reunió següent,
perquè tampoc no hi apareixi cap aposta encertada, l'acumulació de
fons s'ha d'ajustar a les normes següents:
a) Si la reunió subsegüent (tercera a comptar des que va començar
a constituir-se el fons acumulable) ha de tenir lloc abans que acabi el termini
de presentació de butlletes de possibles encertants de la segona reunió,
el "fons repartible" s'inicia amb la meitat del que procedeix de
la primera.
b) Si aquesta tercera reunió té lloc transcorregut el termini de
presentació de butlletes de possibles encertants, se sumen els dos romanents
per tornar a dividir la suma en dues parts iguals, i amb aquestes es procedeix
de manera anàloga en les següents
reunions.
c) Per consegüent, en el supòsit desenvolupat en l'anterior apartat
b), el fons a dividir en dues parts
iguals és constituït per la meitat del fons acumulable que procedeix
de la primera reunió i la totalitat del que
procedeix de la segona.
d) La mecànica és vàlida per a un major nombre d'acumulacions
que s'origini per la coincidència d'un major nombre de reunions sense
cap
encertant d'aquesta aposta en cap d'aquelles.
3. Excepcionalment, si queda alguna classe de fons acumulable després
de
la darrera reunió de qualsevol
temporada o s'origina precisament llavors, les acumulacions que hi corresponen
passen a acréixer el o els nous fons que es constitueixen amb les priemres
apostes triples bessones que es formalitzin sobre les curses dels dos primers
dies de qualsevol altra temporada que organitzi la mateixa Societat, encara que
sigui en un altre hipòdrom.
Article 45.- Casos particulars.
L'acumulació d'incidències que pugui produir-se en la interpretació d'una
butlleta de l'aposta triple bessona, a
efecte d'escrutini, es resol amb les mateixes normes que, referides a l'aposta
quíntuple, estableix l'article 41, a
excepció del que es refereix a cavalls retirats, per als quals és
d'aplicació el que disposa el paràgraf primer de
l'article 9.3.
Capítol IV
Aposta triple
Article 46.- Normes a aplicar.
1. Es denomina aposta triple la combinada consistent en la designació de
tres cavalls diferents corresponents a
altres tantes curses, i en què l'encert consisteix en la designació del
guanyador de cadascuna.
2. A l'aposta triple són d'aplicació no solament els preceptes
del Capítol I del present Títol, comunes a totes
les apostes combinades, sinó de manera especial les del Capítol
II, relatives a l'aposta quíntuple.
3. Per tant, com a regulació de l'aposta triple s'han de considerar
reproduïts
els precedents articles 39, sobre
pronòstics de reserva; 40, sobre combinació guanyadora sense
encertant i 41, sobre casos particulars, i també els articles 37.3,
sobre puntualització del Programa Oficial i 38.1, sobre descripció de
la butlleta, integrat en aquest cas només per tres columnes.
4. La quantitat a abonar s'estableix d'acord amb el que determina l'article
32, i les errades que pugui cometre
l'apostant, en no coincidir les combinacions pronosticades amb la quantitat
pagada, es resolen d'acord amb les normes que conté l'article 33.
5. Com a excepció, no és d'aplicació a l'aposta triple
tot el que es relaciona amb l'aposta quíntuple reduïda.
Capítol V
Aposta quíntuple especial
Article 47.- Naturalesa.
1. Es denomina aposta quíntuple especial l'aposta combinada consistent
en la designació de sis cavalls
diferents, que normalment corresponen a sis curses, i en què l'encert
consisteix en la designació del guanyador de
cadascuna.
No obstant això, en aquells casos en què la Societat organitzadora
ho estimi convenient, l'aposta pot consistir
en la designació dels guanyadors de cinc curses i el segon d'una d'aquestes,
o el que és el mateix, a més dels
guanyadors de quatre curses, la bessona no reversible de l'altra.
S'entén a tots els efectes com a bessona no reversible d'una cursa la
formada pels dos primers classificats en
l'ordre mateix que s'estableixi com a resultat definitiu de la cursa.
2. El Programa Oficial de curses ha d'assenyalar amb tota claredat les curses
que integren la quíntuple especial, i
aquella en què el pronòstic i l'encert es vinculen als dos primers
classifcats d'aquesta.
3. La butlleta estarà integrada per sis columnes que portaran impresos
números correlatius a partir de l'u i, a
la seva part superior, una lletra (A, B, C, D, E, F) en correspondència
amb les que designa el Programa Oficial,
per a la identificació de les columnes que corresponen a cada cursa.
4.
a) Per a la cursa que integri la bessona no reversible que ha de ser encertada,
s'assignaran dues columnes
encapçalades per dues lletres consecutives, de les especificades en
el número anterior. Amb això es facilita a
l'apostant la repetició del pronòstic sobre un mateix cavall
en la columna corresponent al guanyador i en la
columna corresponent al col·locat. El nombre de bessones que pot designar-se
serà el resultat de multiplicar el
nombre de senyals o marques s'hagin fet a la primera columna pel nombre de
senyals o marques que s'hagin fet a
la segona, descomptant del producte tantes combinacions com números
de cavalls hi hagi repetits en l'una i l'altra. La quantitat a pagar per la
butlleta serà el resultat de multiplicar aquesta dada relativa al doble
encert en una mateixa cursa pels pronòstics consignats en cadascuna
de les quatre columnes corresponents a les curses en què només
s'ha de designar el guanyador. L'operació es fa innecessària
utilitzant tantes butlletes com cavalls es designin en la primera de les columnes
que afecti la bessona no reversible, o tantes butlletes com cavalls es
designin en la segona columna de la mateixa bessona. En definitiva, es tracta
que una d'aquestes dues columnes
contingui un sol pronòstic, amb la qual cosa s'evita l'aposta impossible
que representaria pronosticar que un
mateix cavall serà, alhora, primer i segon. En aquest cas, l'aposta
bessona contribueix a la formació de l'import
total amb un sol factor: el corresponent a la columna que contingui diverses
designacions.
b) Quan, per errada, s'hagués formalitzat una aposta en la qual s'hagués
designat un sol cavall en la columna
corresponent al guanyador i només un altre cavall en la columna corresponent
al col·locat, i aquest fos el mateix,
es considerarà el cavall designat a la columna corresponent al col·locat
com a retirat, i es passa a l'aplicació del
que preceptua l'article 55.
5. En el supòsit que el nombre de participants en una cursa fos superior
al major dels nombres continguts en
l'imprès d'aposta, seran exclosos els superiors, i es consideraran fora
d'aposta, sigui la que sigui la seva classificació final.
6. En el supòsit que entrin en els dos primers llocs dos cavalls de
la mateixa quadra, seran considerats com un de
sol, i es computaran ambdós com a guanyadors. Els restants cavalls participants
de la mateixa quadra, si n'hi hagués, no gaudiran d'aquesta equiparació,
sigui el que sigui el lloc en què es classifiquin. En el cas que aquests
cavalls formin la bessona no reversible d'aquesta aposta, es consideraran ambdues
bessones com a guanyadores, amb el mateix dividend.
Article 48.- Descripció de la butlleta.
1. Les apostes combinades es formalitzen en els jocs d'impresos que facilita
la Societat organitzadora, en què
l'apostant ha de consignar per escrit i amb la màxima claredat, el pronòstic
que emet, observant curosament les
normes establertes per a l'aposta.
2. Aquest joc d'impresos o imprès múltiple consisteix en un tríptic
de tres cossos iguals entre si, la qual cosa
permet registrar simultàniament les mateixes dades en els tres cossos,
mitjançant reproducció calcogràfica.
3. Cada cos porta la indicació adequada a la finalitat a què es
destina: el primer dels tres cossos (també anomenat part "A"),
constitueix la butlleta sobre la qual es realitza l'escrutini provisional;
el segon (part "B")
constitueix l'element bàsic de control, i el tercer (part "C")
un recordatori per a l'apostant sobre el pronòstic
emès i la quantitat abonada.
4. Les butlletes podran adquirir-se en els locals habilitats a aquest efecte
en l'hipòdrom, i en els
autoritzats fora d'aquest, al preu que determin la Societat organitzadora,
preu que podrà ser deduït de
l'import total de l'aposta en realitzar-se el pagament d'aquesta, quan així s'estableixi.
Les anotacions pertinents han de ser realitzades amb un instrument (bolígraf
o llapis dur) que garanteixi la
reproducció en els cossos segon i tercer. No obstant això, l'apostant
està obligat a comprovar que aquesta reproducció és correcta.
Article 49.- Lliurament i segellament de butlletes.
1. Les tres parts de la butlleta es presentaran unides en la taquilla o despatx
habilitat i serviran de base al
pagament, que es realitzarà d'acord amb la xifra establerta pel propi
apostant.
2. Una vegada realitzat el pagament i incorporats als tres cossos del joc d'impresos
els elements o claus
d'identificació, es distingiran dos casos:
a) Aposta formalitzada a l'hipòdrom. En aquest cas, l'empleat que rebi
la butlleta i es faci càrrec del seu import portarà a efecte
el segellament d'aquell; guardarà en el seu poder el seu primer cos
(part "A") i lliurarà els altres dos a l'apostant. El propi
apostant haurà de dipositar a la bústia prevista per a això el
segon cos (part "B") i conservar en el seu poder el tercer (part "C").
b) Aposta formalitzada en alguna urbana o despatx. Se seguirà el mateix
procediment que el que s'utilitza
per a les apostes efectuades a l'hipòdrom, amb l'única diferència
que l'empleat, en realitzar el segellat, no
retindrà el primer cos de la butlleta, sinó que, en presència
de l'apostant, el dipositarà a la bústia corresponent.
3. Les butlletes formalitzades en una urbana, si no han estat degudament segellades,
estaran mancades de valor i seran considerades com a "no encertades",
qualsevol que sigui la causa de la seva omissió.
Article 50.- Quantitat a abonar.
1. Per calcular la quantitat a abonar, en el lloc destinat a aquest fi, en
la part inferior de la butlleta, l'apostant indicarà el nombre de cavalls
que selecciona en cada cursa. El resultat de multiplicar entre si totes aquestes
xifres donarà el nombre de combinacions jugades, número que,
multiplicat pel preu de la unitat d'aposta,
donarà el total de la quantitat a abonar, que també haurà de
consignar-se en el lloc previst per a això en la
butlleta.
En el cas que es vulgui repetir diverses vegades la totalitat de les combinacions
jugades, es multiplicarà la
xifra anterioment obtinguda pel nombre de repeticions desitjades, operació que
donarà el nou i definitiu total.
La butlleta també conté espai adequat per consignar aquesta repetició,
llevat que la Societat organitzadora
decidís suprimir-lo, cas en què l'apostant haurà de repetir
la butlleta tantes vegades com desitgi.
2. De la quantitat a abonar es deduirà el preu de la butlleta quan estigui
establert.
3. L'empleat es limitarà a percebre la quantitat que l'apostant hagi
consignat en la butlleta, sense que
l'acceptació del pagament comporti cap responsabilitat per a ell.
Article 51.- Errada en la quantitat abonada.
Encara que l'apostant és l'únic responsable que el pagament que
realitza coincideixi amb les combinacions que
desitja jugar, per salvaguardar els seus interessos en cas d'error, es consignen
a continuació les normes a aplicar:
a) Tota butlleta múltiple es considerarà integrada per tantes
apostes senzilles com combinacions apostades
contingui. A cada una d'elles correspon un ordre de preferència construït
sobre la base d'atorgar prioritat a
les columnes anteriors sobre les posteriors, i dintre de les columnes, al propi
ordre en què els números hi
figurin.
b) Quan l'errada en la quantitat a abonar consisteix en el fet que el pagament és
inferior al que correspondria,
una vegada establert l'ordre de preferència a què es refereix
l'apartat anteiror, entre les apostes senzilles
que integren la butlleta múltiple, solament es consideren vàlides
les primeres d'aquestes fins a assolir el nombre
que correspon en funció de la quantitat pagada.
c) Quan l'errada en la quantitat a abonar consisteix en el fet que el pagament
superior al que correspon, una
vegada establert l'ordre de preferència, es considera que l'apostant
repeteix, entre les apostes senzilles que
integren la butlleta múltiple, les primeres d'aquestes fins a completar
el nombre que correspongui en funció de la
quantitat pagada.
d) Quan l'errada es produeix en una butlleta que conté repetides vegades
les apostes senzilles bàsiques, tant en
el cas d'errada per defecte com per excés en la quantitat abonada, es
consideren formalitzades tantes butlletes
completes com sigui possible, i s'aplica la resta de la quantitat abonada a
repetir les primeres combinacions de la
sèrie, fins a completar el nombre que correspon en funció de
la quantitat pagada.
Article 52.- Totalització i dividends, pagament de butlletes encertades.
1. Una vegada realitzada l'última cursa de les que componguin l'aposta,
s'iniciarà l'escrutini de les
butlletes i la determinació del fons repartible, sobre la inspecció i
control de la Direcció General del Joc, sobre
la base d'un fons únic per a totes les apostes de la mateixa classe,
formalitzades en els diversos recintes de
l'hipòdrom i en les urbanes.
Tan aviat com sigui possible i amb l'exclusiva finalitat d'informar-ne l'apostant,
s'establirà i es farà pública
la
quantia del dividend provisional, que podrà ser modificada com a conseqüència
de l'escrutini definitiu.
2. La Societat organitzadora procedirà, amb aquest fi i de forma pública,
sota la inspecció de la Direcció General
del Joc, a l'obertura de la bústia o de les bústies en què es
trobi dipositat el segon cos (part "B") del joc d'impresos utilitzats,
que és el que dóna fe de la validesa de l'aposta, sempre que
coincideixi plenament amb el primer cos (part "A") que va servir
de base per formalitzar-la.
3. Per excepció, l'única existència del segon cos (part "B")
tindrà plena validesa en el cas que la Societat
organitzadora, per qualsevol circumstància, no presenti el primer cos
(part "A"),
sempre que l'apostant exhibeixi el
tercer cos (part "C") degudament segellat, presentat en el termini
fixat,
i si és plenament coincident amb el segon
cos dipositat a la bústia.
En procedir a l'obertura d'aquesta bústia, les butlletes de les quals
no
hi aparegui el segon cos es consideraran no
encertades.
4. Amb el resultat que donin aquestes operacions de control es procedirà a
establir el dividend definitiu.
5. El pagament de les butlletes amb drets a dividend s'iniciarà el primer
dia hàbil següent a aquell en què
s'estableixi el dividend definitiu.
6. S'estableix un termini de vuit dies hàbils per efectuar reclamacions,
a partir del dia de la celebració de
les curses.
Es facilitarà un imprès formalitzat per efectuar les reclamacions.
7. Les butlletes encertades es pagaran a les oficines de la Societat organitzadora,
i en els locals que puguin
habilitar-se per a aquest fi, durant el mes següent al de l'establiment
del dividend definitiu. Passat aquest termini
caducarà el dret al cobrament.
Article 53.- Reembossament de quantitats apostades.
1. Seran reembossades les apostes en què concorri alguna d'aquestes
condicions:
a) Aquelles en què l'apostant, per qualsevol causa, inclosa la força
major, hagués segellat i pagat, però no
hagués dipositat el segon cos (part "B") a la bústia
corresponent per oblit o impossibilitat material.
b) En el supòsit que l'apostant, per error, hagi consignat un número
que no figuri en el Programa Oficial de
la cursa corresponent, totes les combinacions en què figuri aquest número,
per la seva condició d'aposta impossible, es consideraran no vàlides,
i en serà reintegrat l'import.
c) En els casos de furt, robatori o pèrdua de les butlletes en poder
de la Societat organtizadora, aquest
publicarà, a l'hipòdrom, una llista de les urbanes o despatxos
en què hagi ocorregut el fet abans de la
realització de les curses objecte de l'aposta. Es procurarà,
també,
donar la difusió adequada per mitjà de
la
premsa i la ràdio el més ràpidament possible.
2. Tant en el supòsit a) com en el b), l'apostant haurà de formular
la sol·licitud de reintegrament el primer dia
hàbil següent de la realització de les curses, mitjançant
la representació dels dos cossos de la butlleta (segon i
tercer) en el supòsit del cas a), i solament el tercer cos, en el supòsit
del cas b).
Passat aquest termini no podrà ser atesa la reclamació de l'apostant,
ja que la xifra pagada per ell serà comptabilitzada dins del total apostat
i, per tant, distribuïda entre els encertants.
En el cas c) no serà necessari aquest requisit, en no haver-se comptabilitzat
la quantitat dins del total
apostat, i l'apostant disposarà de vint dies hàbils per al seu
reintegrament.
3. Si fos declarada nul·la alguna de les curses que integra qualsevol
de les apostes combinades, es considerarà
reduït el pronòstic fins a referir-lo exclusivament a les curses
que no haguessin estat anul·lades. En conseqüència, no es
procedeix al reembossament de les quantitats apostades, mentre sigui vàlida
una sola de les curses que integra l'aposta. El fons repartible es distribuirà entre
els qui encertin els guanyadors totes les curses que formen l'aposta es procediria
al reembossament de l'import íntegre apostat.
4. En tot cas, és condició fonamental per participar en la quíntuple
especial, a la qual presta la seva conformitat
tothom qui aposta, que la Societat organitzadora no serà responsable
en els casos d'anul·lació de butlletes,
acordada en virtut del que s'estableix en aquestes normes, ni en els supòsits
de furt, robatori o pèrdua d'aquestes, en què no hagués
concorregut culpa greu d'algun òrgan
de la Societat.
Article 54.- Normes complementàries.
1. Són d'especial aplicació a la quíntuple especial el
precedent article 2, que atribueix a la Societat
organitzadora la lliure determinació de les proves que compondran cada
una de les apostes combinades, i també
l'article 4, relatiu a l'admissió d'apostes i al tancament de taquilles.
En el cas concret de les apostes combinades,
en les agències urbanes solament s'admetran butlletes mentre no se'n
retirin les bústies. A l'hipòdrom, el final
de l'admissió de butlletes es farà coincidir amb el tancament
de les apostes de tota classe que es realitzin
per a la primera cursa de les que integren l'aposta combinada de què es
tracti. En aquest moment hauran
d'acabar inexcusablement totes les operacions de lliurament de butlletes, i
s'interrompran, si arriba el cas, de manera automàtica, sense que això pugui
donar lloc a cap reclamació per part de l'apostant que no hagi pogut
ultimar la seva aposta.
2. En el cas d'inutilització d'alguna butlleta, l'apostant podrà obtenir
en els despatxos de venda el seu
bescanvi per una altra en blanc, després de l'abonament de la quantitat
que es fixi com a cost material de la butlleta bescanviada.
Article 55.- Pronòstic de reserva.
1. Les butlletes de l'aposta quíntuple especial portaran a la part inferior
uns requadres, un per a cada columna, en
què l'apostant podrà consignar un pronòstic que serà considerat
com a "reserva", per cobrir la contingència de
la retirada d'algun dels cavalls seleccionats.
2. Si l'apostant, per qualsevol circumstància, hagués omès
la designació de reserva, s'entén que el cavall
retirat transmet el pronòstic al cavall que figura en el Programa Oficial
amb el número anterior al del cavall
retirat. Si aquest fos el número u del programa, la substitució es
materialitzarà en el cavall al qual
correspongui l'últim número, entre els participants.
3. La norma no s'altera en el supòsit que el cavall al qual correspon
intervenir com a substitut estigués també
designat com a pronòstic directe, en el qual cas s'entendrà que
sobre aquest cavall s'acumula un pronòsitc repetit que, en cas d'encert,
donaria lloc a la percepció de dos dividends.
4. Si els cavalls retirats fossin més d'un, el designat com a reserva
substituirà aquell dels retirats que tingui
el número menor entre ells, i l'altre, o els altres, generaran el procés
de substitució previst en el punt
anterior, i s'aplicarà sempre a un cavall que realment participi. De
la mateixa manera es procedirà, en el supòsit
de més d'un retirat, si no s'hagués consignat el pronòstic
de reserva, o si aquest s'hagués efectuat sobre un cavall que també s'hagués
retirat.
5. En el cas que la retirada d'un o diversos cavalls i la seva posterior substitució,
d'acord amb els paràgrafs
anteriors, donés lloc a un nombre de combinacions distintes de les abonades,
es desenvoluparan primer les combinacions que no incloguin els suplents i a
continuació les formades per aquests, fins a completar el total abonat,
i es repetiran les primeres de la sèrie si fos necessari.
Aquesta mateixa norma s'aplicarà també a qualsevol altre cas
en què la quantitat abonada no coincideixi amb el
número de combinacions designades.
Article 56.- Distribució de fons guanyadors.
El total jugat cada dia, una vegada deduïts els percentatges corresponents
i les quantitats a reembossar,
si n'hi hagués, es dividirà en dues parts, i s'adjudicarà el
50 per 100 als encertants de cinc pronòstics dels sis
que integren aquesta aposta, i l'altre 50 per 100 restant als encertants de
sis pronòsitcs. A aquestes quantitats a repartir se sumaran els fons
pendents de reunions anteriors que poguessin existir per a cada classe d'encertant.
Per excepció, en el cas que hi hagués alguna butlleta encertant
dels sis pronòstics sense existir-ne cap de cinc,
la totalitat del fons es distribuirà entre les butlletes encertants
de sis. Aquest cas solament podria donar-se si
existís una aposta d'una sola unitat.
Article 57.- Combinació guanyadora sense encertant dels sis pronòstics.
Quan no s'hagués formalitzat cap aposta sobre la combinació guanyadora
amb els sis pronòstics, el fons
assignat per a aquests passarà a engrossir el nou fons que es constitueixi
per a les butlletes encertants de sis
pronòstics de l'aposta quíntuple especial, que es formalitzi
el primer dia de curses que es produeixi després
d'acabat el termini de presentació de butlletes de possibles encertants
i comprovat que no n'existeixi cap que
compleixi aquesta condició.
Excepcionalment, si aquesta circumstància de combinació guanyadora
sense encertant es produeix en l'última reunió de qualsevol temporada,
el "fons repartible" de l'esmentat dia passarà a acréixer
el nou fons que es constitueixi, amb les pròpies apostes "quíntuple
especial" que es formalitzin sobre les curses del primer dia de qualsevol
altra temporada que organitzi la mateixa Societat, encara que sigui en un altre
hipòdrom.
Article 58.- Combinació guanyadora sense encertants de sis ni de cinc
pronòstics.
Quan en alguna reunió no s'hagués formalitzat cap aposta amb
les combinacions guanyadores de cinc ni de sis
pronòstics, els fons assignats a aquestes engrossiran, respectivament,
els que correspongui a les combinacions
guanyadores de cinc i de sis pronòstics de l'aposta quíntuple
especial, que es formalitzi el primer dia de
curses que es produeixi després d'acabat el termini de presentació de
butlletes de possibles encertant i comprovat que no existeixi cap que compleixi
aquesta condició.
Article 59.- Casos particulars.
1. L'acumulació d'incidències que pot produir-se en la interpretació d'una
butlleta a l'efecte de l'escrutini es
resoldrà pel procediment següent:
a) En primer lloc, es resoldran les incidències relatives a la retirada
d'algun o alguns dels cavalls pronosticats,
inclòs el supòsit que algun d'ells no arribi a estar a les
ordres del Jutge de Sortida o deixi d'estar-ho abans de
donar-se aquesta. S'aplicaran a l'efecte les normes de l'article 55, relatiu
a pronòstics de reserva, en què es
contempla també la possibilitat que s'hagués omès la
designació de
suplent.
b) A continuació es contrastarà la butlleta resultant de l'adaptació a
què es refereix l'anterior apartat a) amb la
quantitat realment abonada i es procedirà de conformitat amb el que
es preveu en l'article 51.
c) Finalment, per establir el dividend, es tindrà en compte si existeix
una sola o diverses combinacions
encertades. En el primer supòsit, s'aplicarà la "mecànica
de dividend unificat", i en el segon, la "mecànica dels
dividends proporcionals".
2. Mentre de la puntual aplicació de les normes que precedeixen pugui
obtenir-se almenys una combinació
possible, no procedirà la devolució de l'import de l'aposta.
Per tant, la devolució quedarà limitada al
supòsit que sigui impossible la substitució d'alguna o de totes
les apostes inicialment establertes.
http://www.gencat.net/interior/leg/o17101985.htm
 |
 |