"Catalunya ha de tenir un model propi de desenvolupament sostenible"
 

• La posada en marxa de l'Agència Catalana de l'Aigua i la reforma de l'Administració ambiental són prioritàries

 
• L'Agenda 21 serà "un salt endavant en la definició de l'horitzó que volem per al nostre país"

Sota el títol "Una política ambiental per al desenvolupament sostenible de Catalunya", Puigdollers ha explicat les principals realitzacions de la política de la Generalitat al llarg dels anys 90 i ha presentat les línies mestres del que, al seu entendre, hauria de ser la política ambiental catalana en els propers anys.
 
Política ambiental dels 90

El conseller ha repassat la política ambiental catalana dels anys 90 -el Departament de Medi Ambient es va crear l'any 1991- centrant-se en quatre grans eixos: creació d'un corpus legislatiu propi, disseny dels grans programes de gestió, construcció dels principals equipaments i adequació als estàndards ambientals exigibles. "Hem aconseguit definir -sense fugir del marc de referència que és la Unió Europea- un model específic, elaborat gairebé en tots els casos amb un gran consens parlamentari. Aquestes lleis han estat la base d'un desenvolupament normatiu molt ampli", ha destacat el conseller.

Pel que fa a les polítiques sectorials, el conseller ha esmentat les actuacions següents:

- Qualitat de l'aire: "La Xarxa de Vigilància i Previsió de la Qualitat de l'Aire ha estat el principal instrument" del control de la contaminació atmosfèrica. Aquest instrument "s'ha complementat amb la xarxa d'emissions per saber què estan enviant cada moment a l'atmosfera les principals indústries de Catalunya". De cara al futur, Puigdollers ha apuntat la necessitat "d'intensificar els models de previsió i predicció de la qualitat de l'aire", així com "ampliar les possibilitats que ofereixen els plans de descontaminació gradual". En la línia de dotació de mitjans propis, caldrà "desenvolupar el Servei de Meteorologia de Catalunya".

- Residus industrials: "S'ha avançat molt en el model de gestió (autodeclaració, Catàleg de residus, Registre General de Gestors). El resultat és l'aflorament dels residus generats i la possibilitat d'aplicar mètodes de tractament adequats. Les principals instal·lacions estan construïdes o en construcció i s'han assolit alts nivells de valorització". No obstant això, "queda construir algunes instal·lacions de residus industrials pendents" i "resoldre definitivament la problemàtica associada als residus de la construcció".

- Residus agropecuaris: "Avancem a bon ritme en la correcció del problema i podrem revertir la tendència d'increment dels nivells de nitrats en les aigües subterrànies de les comarques amb major cabana porcina".

- Residus municipals: "S'ha dissenyat el marc i s'han posat els mitjans tècnics i econòmics perquè els ajuntaments i els consells comarcals, autèntics protagonistes del tema, puguin fer una gestió ambientalment més satisfactòria". Per als propers anys, "el principal repte és l'aplicació de la Llei d'envasos".

- Pla de sanejament: "Disposem d'una xarxa d'estacions depuradores molt important, amb més de 215 estacions, i ja veiem la línia d'arribada del primer Pla de sanejament. Cal no oblidar l'esforç fet per moltes indústries, que també disposen de sistemes de tractament o pretractament. Els índexs de qualitat de les aigües mostren una millora substancial els últims anys".  El proper pas serà abordar un programa per als municipis menors de 2.000 habitants. Una altra prioritat, derivada del fet de tenir una xarxa tan extensa de depuradores, serà "la gestió dels fangs generats i l'aprofitament de l'aigua depurada".
 

Un model català de desenvolupament sostenible

El conseller ha subratllat la necessitat de construir una política pròpia i innovadora en matèria de desenvolupament sostenible. Aquest és, per al conseller, el gran repte que marcarà el rol de cada país en el segle XXI. "El nostre país ha d'estar preparat per a aquests nous reptes si vol continuar essent un motor de l'economia productiva i de la modernització política a Espanya i a Europa. A més, ha de saber aprofitar-los per consolidar una posició estratègica de lideratge a la conca mediterrània".

"Després de la convergència econòmica i monetària, vindrà inevitablement la convergència ambiental. No serà possible que dins de la Unió Europea hi hagi zones amb diferent grau d'exigència ambiental. De fet, ja fa temps que -a l'empara del Vè Programa de medi ambient- s'elaboren moltes directrius homologadores". El conseller s'ha pronunciat a favor de la creació d'una política ambiental mediterrània que contrapesi la política ambiental dels països del centre i el nord d'Europa. "Si volem ser europeus de primera divisió -i volem ser-ho- hem de jugar també la carta ambiental i hem de fer-ho amb intel·ligència", ha dit Puigdollers.

Aquest és el punt de partida de l'Agenda 21 de Catalunya, que és en procés d'elaboració. L'Agenda 21, "l'hem encetada no pas com una finalitat sinó com un instrument que ens serveixi per obrir una àmplia i intensa reflexió sobre els nostres punts forts i els nostres punts febles, com a país que vol mantenir el seu nivell de desenvolupament econòmic de manera estable en el temps".

Com a grans objectius de l'Agenda 21, el conseller ha assenyalat "el desenvolupament industrial, agropecuari, turístic i logístic", "el grau de sensibilitat de la població catalana envers els temes relacionats amb la seva qualitat de vida" i la construcció d'un país "més sensible envers la seva identitat territorial i més cívic en les seves relacions entre les persones i d'aquestes amb el seu entorn". En definitiva, ha dit Puigdollers, l'Agenda 21 vol ser "un salt endavant en la definició de l'horitzó que volem per al nostre país".
 

Desenvolupament rural i desenvolupament urbà

El titular de Medi Ambient ha destacat que la "revolució ambiental" pendent passa pel desenvolupament sostenible de les àrees rurals i de les àrees urbanes. Dues realitats complementàries que necessiten polítiques diferenciades.

"Entre els objectius més destacats del desenvolupament rural podem situar la creació de riquesa". Cal revertir la tendència de despoblament del camp creant condicions econòmiques idònies. Les polítiques ambientals hi poden contribuir -de fet, hi estan contribuint- amb actuacions com les següents: foment del turisme sostenible, creació d'infraestructures de gestió ambiental com depuradores o dipòsits controlats de residus i afavoriment de l'activitat agropecuària tradicional.

"La progressiva concentració de la població a les ciutats converteix el medi urbà en una qüestió prioritària i, alhora, molt diferent d'allò que coneixíem. Sorgeixen problemes nous que reclamen solucions noves", ha dit Puigdollers. En primer lloc, cal planificar "un nou estil de desenvolupament local, que substitueixi l'eslògan més i més per millor i millor". En segon lloc, "és necessari buscar solucions ambientals a una escala molt pròxima a la gent".

Tot i que la responsabilitat del desenvolupament urbà sostenible recau en els ajuntaments, el Departament de Medi Ambient promou des de l'any 1997 l'extensió d'aquest compromís. "Catalunya és el país d'Europa amb més municipis que ja han acordat formalment el seu compromís amb la Carta d'Aalborg". "N'hem d'estar satisfets, però una declaració com aquesta és una manifestació de bona voluntat si no s'acompanya d'accions més pràctiques".

La Generalitat està divulgant "criteris ambientals que puguin servir de referència als ajuntaments i consells comarcals perquè els adoptin en la seva política, si ho creuen convenient".  En aquest sentit, cal destacar el recent acord amb el Consell Comarcal del Bages per elaborar la primera Agenda 21 comarcal de Catalunya. I la participació del Departament, a través del Centre d'Estudis d'Informació Ambiental, en el projecte Plataforma Ciutat Global que es realitza a Manlleu. Puigdollers ha afirmat que "en aquest tema, contra el que pugui semblar, Catalunya es troba a l'avantguarda".

La planificació d'un espai urbà sostenible, ha defensat el conseller, no pot ser tecnocràtica. "Ben altrament, ha de ser la traducció tècnica que fan experts ben preparats del model de ciutat que la gent vol tenir i que defineix després d'un procés participatiu". La sostenibilitat reclama una major implicació ciutadana en la presa de decisions. "Això obliga en primer lloc els responsables polítics municipals, que han d'obrir-se més a la crítica -tant si és constructiva com si no ho és- i han de cedir representativitat per aconseguir una major riquesa de la societat civil".

Una nova etapa

"Per a aquesta nova etapa de la política ambiental", ha dit Puigdollers, "cal un nou concepte d'Administració ambiental. També en aquest sentit hem donat els primers passos". Un d'ells és la creació de la Direcció General de Planificació Ambiental que, segons ha explicat el conseller, tindrà una estructura interna poc jerarquitzada i que, entre d'altres funcions, impulsarà l'elaboració d'estratègies de sostenibilitat més enllà dels plans i programes.

La creació de l'Agència Catalana de l'Aigua és una altra de les grans realitzacions de la nova etapa. Aquesta agència "unificarà la planificació, la programació i la gestió del conjunt del cicle de l'aigua, d'acord amb els principis que inspiren la futura Directiva marc de la Unió Europea". També s'inscriu en aquest procés la constitució en societat del Centre d'Iniciatives per a la Producció Neta.

"Finalment, la Llei d'intervenció integral de l'Administració ambiental, que entra en vigor el proper 30 de  juny, suposa aplicar de manera pràctica la filosofia de pensar abans d'actuar i de procurar corregir els problemes ambientals abans que es produeixin".

"El gran objectiu que ens estem marcant ara és que, en uns anys, de la mateixa manera que avui es parla d'un model català de medi ambient, es parli del model català de desenvolupament sostenible amb els mateixos termes elogiosos. Aquest és el nostre desig i aquest és el propòsit al qual pensem dedicar la nostra il·lusió i els nostres esforços els pròxims anys", ha conclòs el conseller Puigdollers.
 

Barcelona, 3 de juny de 1999
 
 

Pàgina anterior
© Generalitat de Catalunya  sia.dma@gencat.es	Pàgina creada el 7/06/99