Missatge del secretari general de Nacions Unides, sr. Kofi Annan, amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, 5 de juny de 2002 "Donem una oportunitat a la terra" :

El tema del Dia Mundial del Medi Ambient d’aquest any, Donem a la terra una oportunitat, té per objecte transmetre un missatge d’urgència sobre l’estat de la Terra i la recerca més àmplia del desenvolupament sostenible. 

Aquest desenvolupament es recolza sobre tres pilars: el creixement econòmic, el progrés social i la protecció del nostre medi ambient i els recursos naturals. Quan aquesta idea va sorgir per primera vegada en 1987, amb la publicació d’El nostre futur comú estava previst superar l’enfocament per ecosistemes adoptat en el passat, en virtut del qual les qüestions ambientals trobaven el seu lloc en l’escenari polític però no es tenien degudament en compte altres preocupacions clau.

En 1992, a Rio de Janeiro, la comunitat internacional va aconseguir un avenç conceptual. Es tractava que les qüestions ambientals no es continuessin concebent com un objecte de luxe o un apèndix. Pel contrari, havien de convertir-se en element central del procés d’elaboració de polítiques, i integrar-se en el desenvolupament econòmic i social. D’aquesta manera, s’ajudaria als països en desenvolupament a seguir una trajectòria cap a la modernització més ambientalment racional que l’empresa pels països desenvolupats. Semblava haver-se fiançat una visió més àmplia – una visió del creixement, l’equitat, la justícia i la protecció del medi ambient més positiva.

Tot i aquesta evolució i els considerables esforços i assoliments significatius realitzats des de la “Cimera de la Terra”, les últimes dades demostren que el planeta encara requereix cures intensives. La pobresa, la contaminació i el creixement demogràfic, la pobresa de les zones rurals i la urbanització accelarada; les pautes de consum malversadores respecte l’aigua i la creixent demanda d’aquest bé, la terra i l’energia segueixen sent una càrrega onerosa per als sistemes de suport de la vida del planeta i amenacen amb minvar la nostra capacitat per aconseguir el desenvolupament sostenible.

No és possible protegir el medi ambient sense un major sentit de responsabilitat mutu, especialment en una era d’independència, en què l’”emprempta” en el medi ambient d’algunes societats és molt més pronunciada que la d’altres. Espero que tots els Estats i els interessats directes es reuneixin a la Cimera Mundial sobre el Desenvolupament Sostenible que se celebrarà a Sud-àfrica aquest any i que els progressos en aquesta ocasió, deu anys després de Rio, siguin reals i tangibles.