 |
Web de la Mobilitat Sostenible i Segura | |||
 |
|
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
| Les emissions | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El sector del transport genera diverses emissions contaminants, ates a la natura dels combustibles d’origen fòssil que majoritàriament s’utilitzen: CO2, CO, HC, NOx, SO2 i partícules sòlides. Els principals contaminants atmosfèrics emesos pels vehicles són: fums negres, monòxid de carboni, hidrocarburs, òxids de sofre, plom i òxids de nitrogen. La quantitat de gasos depèn, tanmnateix, de factors com el tipus de vehicle (antiguitat, potència, combustible, etc.), el tipus de via o les característiques de la conducció. L’increment de la “demanda de mobilitat” dels ciutadans dels països desenvolupats i les previsions respecte a l’evolució del nombre de vehicles i de desplaçaments han fet que el sector del transport hagi esdevingut el principal consumidor d’energia i, com a conseqüència, el principal emissor de contaminants a l’atmosfera. Les emissions procedents del transport a la Unió Europea van augmentar un 15% entre els anys 1990 i 1998. El transport és responsable del 85% del monòxid de carboni (CO) i del 40% d’altres contaminants tòxics com els NOx, els HC i els COV. Produeix també un 25% de les emissions globals de CO2, i un 85% d'aquest percentatge correspon als mitjans de transport rodat (un 2% d’augment de la distància anual recorreguda, augmenta les emissions de CO2 en 35.000 tones). En aquest sentit, el transport públic representa només el 2,1% de les emissions totals. A Catalunya, el sector del transport ha passat de representar més del 17% de les emissions l’any 1965 a més del 40% l’any 1995, gairebé 15 punts per sobre del sector industrial. El 66% correspon als vehicles que utilitzen dièsel; mentre que el 34% restant, als que funcionen amb gasolina. El volum d’emissions de CO2 procedents d’aquest sector és de 14 milions de tones, un 30% del total. Més de la meitat (57%) es deuen al transport de mercaderies, mentre que el transport de persones representa el 43% restant. Si es reduís el consum de gasolina en un 10% l’emissió de CO2 —el principal gas amb efecte hivernacle— disminuiria en 1,5 milions de tones i s’estalviarien 400.000 tones de petroli. A les zones urbanes la principal font emissora de contaminants són els vehicles. Es pot constatar que les vies de comunicació amb una intensitat de trànsit elevada tenen associats nivells d'immissió elevats. Les emissions dels tubs d’escapament dels vehicles de motor generen la major part de la contaminació atmosfèrica urbana i més d’una quarta part de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, que afecten la salut de les persones, principalment dels nadons, la gent gran i les persones amb malalties respiratòries.
Els compostos i elements contaminants es poden classificar segons molts criteris (estat, toxicitat, reactivitat, etc.), si bé habitualment es té en compte la seva composició química:
Si bé les modificacions introduïdes en la composició dels combustibles tradicionals –prohibició de la comercialització de la benzina amb plom des de l’1 de gener de 2001—, i la millora de l’eficiència dels nous vehicles han permès reduir el seu consum d’energia i la producció d’emissions, l’augment del parc de vehicles ha fet que aquesta disminució no s’hagi notat tant com hauria estat desitjable. Segons l’Agència Europea del Medi Ambient, malgrat que la qualitat de l’aire urbà millora lleugerament, els nivells de contaminació continuen suposant un risc per a la salut.
»La legislació a la Unió Europea
A tot el món, els vehicles emeten anualment a l’atmosfera uns 4 bilions de tones de CO2, al voltant d’un 20% de totes les emissions produïdes per l’activitat humana. L’evolució de les emissions de CO2 al sector dels transports ha avançat en paral·lel amb l’evolució del consum d’energia. D’acord amb el Protocol de Kyoto, els països industrialitzats han de reduir, de mitjana, un 5,2% per sota dels nivells de 1990 les emissions de sis gasos d’efecte hivernacle: CO2, metà, òxid nitrós, hidrofluorocarburs, perfluorocarburs i hexaflorur de sofre. S’ha d’haver aconseguit aquesta reducció durant el primer període de compromís del 2008 al 2012. Les normes sobre l’entrada en vigor exigeixen que ratifiquin el Protocol 55 països, i que els països ratificants superin, com a mínim, el 55% de les emissions. Fins ara, 112 països han signat el Protocol, ja que recentment s’hi ha afegit Rússia –responsable del 17,4% de les emissions mundials l’any 1990—, si bé els Estats Units –responsables del 36,1%—, ni altres països com Austràlia, no ho han fet encara. Per a la Unió Europea, que té un nivell d’emissions del 24,2%, el Protocol estableix que ha de procurar reduir —un 8% les seves emissions en el seu conjunt. Espanya, dins del balanç d’emissions de la Unió Europea, pot incrementar les seves emissions en un 15%, des de 1990. Entre els anys 1990 i 2000, la Unió Europea va complir el compromís sobre el canvi climàtic d’estabilitzar les emissions de gasos d’efecte hivernacle, pel fet d’haver-les reduït un 3,3%. Van augmentar, però, un 18% en el sector del transport, i alguns països van incrementar-les molt per damunt dels límits establerts al Protocol. Tanmateix, a partir de l’any 2000, la tendència es va capgirar a la Unió Europea, i les emissions van tornar a augmentar. Ho van fer un 0,3% l’any 2000, i un 1% l’any 2001. El transport ha passat a ser el responsable del 21% de les emissions totals de gasos d’efecte hivernacle. A Espanya, les emissions de CO2 generades pel transport privat creixen molt per damunt de qualsevol altre sector, i han superat en més de 3,5 punts les emissions que els correspon per tal que l’any 2010 Espanya pugui complir els compromisos de Kyoto (0,7%). A Catalunya, la situació és similar a la de la resta de l’Estat espanyol, si bé amb algunes singularitats, ja que en el sector elèctric català tenen major pes l’energia nuclear i el transport; també hi ha una major presència del gas natural, una major implantació de la recuperació energètica en la incineració de residus sòlids urbans, i una forta presència industrial dels sectors contemplats a la directiva de comerç de drets d’emissió de la Unió Europea. En el cas concret de la Unió Europea, les anàlisis econòmiques del Protocol de Kyoto, elaborades per la Comissió, posen de manifest les dificultats que apareixen a l’hora de calcular els costos globals del compliment, ja que aquests varien segons els factors que es tinguin en compte. Ara bé, si es donés prioritat total a unes polítiques eficaces i poc costoses, s’estima que assolir el compliment costaria anualment al voltant d’un 0,06% del producte interior brut entre l’any 2008 i el 2012, uns 3.700 milions d’euros. Emissions de CO2 al món per sectors
(1998)
Font: Direcció General d’Energia i Mines 1999
Gasos d'efecte hivernacle emesos a Barcelona
l'any 1997, en tones equivalents de CO2(TJ) Emissions de CO2 a Catalunya procedents del
transport (2000)
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Air pollution from motor vehicles| Opcions destacades | ||||
|---|---|---|---|---|
 |
||||
 |
Propostes per a l'acció | |||
|
||||
 |
Documents i publicacions | |||
|
||||
 |
Webs recomenades | |||
|
||||
 |
Més recursos | |||
|
||||
 |
L'opinió | |||
|
||||
|
||||
|
||||
 |
||||
| » El Departament de Medi Ambient i Habitatge | ||
| nota legal | correu | © 2005 Generalitat
de Catalunya |
|