|
La ciutat, els pobles, els barris apareixen com a
fruit de la voluntat dels humans de construir espais de relació
i convivència que, entre d’altres funcions, facilitin
l’intercanvi de tot tipus de béns, serveis i informació.
És l’essència de la ciutat mixta, diversa i
compacta en la que tot és a l’abast i on no cal fer
llargs desplaçaments per satisfer qualsevol necessitat que
puguem tenir.
L’augment de les distàncies entre els
llocs de residència, de treball, comercials i de lleure ha
introduït canvis en aquest model de ciutat tradicional i ha
incrementat el nombre de desplaçaments dels ciutadans. Les
principals ciutats de Catalunya han desplaçat fora dels seus
nuclis urbans activitats i usos que tradicionalment convivien en
un mateix espai. Aquest increment de la demanda de mobilitat, fonamentalment
del vehicle privat, ha teixit una xarxa d’infraestructures
viàries densa que ha estat un dels principals factors moduladors
de la distribució dels creixements en el territori i definidors
del model urbanístic.
L’extensió de la xarxa viària
comporta també un impacte ambiental significatiu sobre determinades
zones del territori, especialment en aquelles on es concentra una
part important de la població. La xarxa viària i ferroviària,
com que és una estructura lineal de gran longitud, pot afectar
les connexions biològiques i la dinàmica dels ecosistemes.
Segons la Unió Europea, la infraestructura necessària
per a la xarxa de transports és la causa de l’augment
de la fragmentació del territori de la Unió. La longitud
de la xarxa d’autopistes ha augmentat més del 70% des
de 1970, mentre que la de les línies ferroviàries
convencionals s’ha reduït en un 9%.
A les ciutats, les vies de circulació i els
aparcaments s’han convertit en uns grans consumidors d’espai,
ja que s'hi destina prop d’una tercera part del sòl
urbà o tres quartes parts dels carrers de les urbs europees,
malgrat que només la tercera part de la població es
desplaça en cotxe particular. Tanmateix, el gran nombre de
vehicles que hi circulen en determinats moments del dia fa que aquest
espai es vegi sovint col·lapsat. Així, les congestions
han comportat una reducció progressiva de la velocitat mitjana
dels vehicles a les ciutats i, per tant, un augment del temps mitjà
de desplaçament. En algunes ciutats europees, aquesta velocitat
mitjana és la mateixa dels carros que circulaven pels carrers
a principis de segle XX, uns 15 km per hora.
»L’exemple
dels polígons industrials
|
Els vells conceptes |
Els nous conceptes |
|
Funcionalisme |
Sostenibilitat |
|
Ciutat difusa |
Ciutat compacte |
|
Especialització
dels usos del sňl |
Ciutat multifuncional |
|
Costos directes
d’operació |
Comptabilitat ecolňgica |
|
Mobilitat pendular |
Mobilitat en forma
de núvol |
|
Mobilitat obligada |
Mobilitat quotidiana |
|
Política de transports |
Política de mobilitat
i accessibilitat |
|
Distŕncies llargues |
Proximitat |
|
Ús longitudinal
del carrer |
Ús transversal del
carrer |
|
Font:
Carme Miralles. |
|
Carrers per viure (Dossiers tècnics)
