| Premis
Medi Ambient 1998
Dr. Jaume Terradas
i Serra
Premi en reconeixement a la seva
trajectòria personal en favor de la protecció i millora del
medi ambient, i l’educació ambiental.
Nascut a Barcelona l’any 1943, doctor en
Ciències Biològiques per la Universitat de Barcelona. Essent
professor de la Universitat Autónoma va organitzar el primer equip
de recerca sobre ecosistemes terrestres al nostre país a partir
de la segona meitat dels 70, i va ser un dels primers impulsors de l’educació
ambiental a l’estat espanyol.
Va ser nomenat Catedràtic d’Ecologia
de la UAB el 1981. Des de la seva creació, el 1988, és Director
del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, Consorci
creat per la Generalitat de Catalunya en el que participen els Departament
d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Medi Ambient i Política Territorial
i Obres Públiques, així com la CIRIT, la UAB i l’Institut
d’Estudis Catalans.
Ha ocupat diversos càrrecs acadèmics
com cap de Departament i coordinador de la Secció de Ciències
Biològiques. Va ser un dels impulsors inicials i membre de la primera
Comissió Docent dels estudis de Ciències Ambientals a la
UAB, que fou la primera Universitat espanyola en oferir-los gràcies
al suport del Departament de Medi Ambient.
Fou el primer president de la Asociación
Española de Ecología Terrestre i ha estat vicepresident de
la Institució Catalana d’Història Natural, membre del Consell
de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona, del Consell de Protecció
de la Natura de la Generalitat, del comité MAB Espanyol, representant
espanyol
al programa COST Forest and Forest Products, i membre de la Junta Rectora
del Parc Natural del Delta de l’Ebre.
Actualment és membre del Patronat
del Parc de Collserola i del comité científic de WWF-ADENA,
vocal de la junta de la Sociedad Española de Ciencias Forestales
i membre de la Comissió de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona.
El 1992 va rebre de la Generalitat la medalla
Narcís Monturiol d’investigació científica i tecnològica
per la seva tasca en impulsar la recerca forestal a Catalunya.
Sr. Joan Gassó
i Salvans
Premi en reconeixement per la
defensa i preservació del guarà català.
El guarà
català és una raça autòctona catalana d’ases,
molt utilitzada en temps passats per feines relacionades amb l’agricultura.
Temps enrera hi havia hagut a Catalunya
prop de 50.000 exemplars. Un cop s’han anat mecanitzat les feines agrícoles,
l’espècie ha anat perdent importància i actualment hi ha
nomès 120 exemplars. La meitat es troben a una explotació
ramadera del municipi d’Olvan (Berguedà), on els Gassó es
dediquen des de fa 30 anys a la seva protecció. Van començar
amb 30 caps, i gràcies a la seva tasca i dedicació han aconseguit
duplicar el nombre d’exemplars. L’explotació va cedir alguns d’aquest
exemplars al Parc Natural dels Aigüamolls de l’Empordà.
Per un altre banda, també es va
crear una associació per protegir i garantir la supervivència
d’aquest animals.
El ruc autòcton català és
el millor de l’espècie al món. Es caracteritza per la seva
resistència ja que pot realitzar llargues travesses i estar 3 dies
sense beure, i per la seva fortalesa que li permet portar càrregues
de fins 100 kilos. Els adults poden fer 1,65 d’alçada i 500 kilos
de pes. Tenen unes orelles característiques llargues i aixecades,
i un pelatge de castany fosc menys el ventre, el musell i el voltant dels
ulls, que són de color blanc.
Els guarans protegeixen els boscos dels
incendis ja que els netegen d’herbes i matolls. En alguna ocasió,
els guarans han estat creuats amb altres espècies, aprofitant lesseves
qualitats excepcionals. Per una altre banda, el Departament d’Agricultura,
Ramaderia i Pesca ha engegat actuacions per conservar i protegir aquesta
espècie.
Pinsos Baucells,
S.A.
Accèssit. Reconeixement
pel seu projecte de reducció de generació de purins.
Pinsos Baucells S.A. és una empresa
familiar constituïda fa 40 anys a Tona. El seu negoci va ser,
en una primera etapa, la fabricació de pinsos compostos pel bestiar.
Posteriorment s’inicià un procés de inversió
en granges. Dites explotacions, actualment, consumeixen el 80% del pinso
fabricat i representen una cabana aproximada de 20.000 truges i 65.000
porcs d’engreix.
La facturació total del grup és
de 23.000 milions de pessetes. Té una plantilla de 300 treballadors.
La seva àrea d’influència està ubicada a la comarca
d’Osona de manera majoritària (65%), i la resta es troba repartit
entre les comarques del Bages, Berguedà, Solsonès, Ripollès
i Gironès. L’empresa gestiona un total de 86 explotacions.
Pinsos Baucells va implantar una política
de qualitat ambiental i com a primera acció va desenvolupar un Pla
Integral de Gestió de Purins. Amb aquest Pla l’empresa millora la
gestió global dels purins, redueix la producció de purí
i el risc d’impacte ambiental de les explotacions ramaderes, regula l’aplicació
de purí a les terres agrícoles d’acord amb criteris agronòmics,
i defineix sistemes de pretractament per millorar la qualitat del purí
i reduir els excedents.
El Pla d’actuacions de Pinsos Baucells
es desenvolupa en quatre àmbits: programa de millores tecnològiques
de les explotacions ramaderes, programa de gestió de purins, programa
de control i seguiment, i programa de bones pràctiques ramaderes
i agrícoles.
Ajuntaments de Montmeló
i Constantí
Accèssits.
Per la seva especial sensibilitat en la
millora de la qualitat del medi ambient i per la compatibilització
la protecció de l’entorn i el desenvolupament sostenible des d’una
perspectiva solidària.
|