Fòrum de debat Núm. 26 - juny 2000 

La Plataforma Ciutat Global a Manlleu

Ramon Sitjà i Domènech
Mestre. Professor de la Universitat de Vic. Exalcalde de Manlleu

 

L'Ajuntament de Manlleu, gràcies al suport del programa LIFE de la Comunitat Europea i l'assessorament del Centre d'Estudis d'Informació Ambiental (CEIA) ha endegat un innovador programa de tractament de les bases de dades municipals. L'objectiu és fer accessible la informació al ciutadà i incentivar els processos de participació en la presa de decisions del municipi. L'exalcalde de Manlleu, persona clau en l'impuls de la iniciativa, explica l'experiència.
 

La dinàmica de futur en el tractament de la informació municipal exigeix la implantació de processos cada cop més integrats i exhaustius. Integrar les bases de dades municipals sobre el territori s’està revelant com un model indispensable per assolir l’eficàcia tant en l’acció administrativa com en el procés de presa de decisions.

Fins ara, i encara passa en gran mesura, cada departament de l’Ajuntament té la seva informació que correspon a la distribució clàssica dels diferents serveis municipals. Quan es necessita una determinada informació cal anar a buscar-la al departament corresponent i, en molts casos, els tècnics d’una àrea no coneixen l’existència de la informació d’una altra àrea. Quan es planteja alguna acció sobre desenvolupament sostenible que, evidentment, afecta vàries àrees, és difícil disposar de tota la informació al mateix temps i en un mateix format.

La proposta que va fer el Centre d’Estudis d’Informació Ambiental (CEIA) a l’Ajuntament de Manlleu per a la implantació d’una experiència pilot de tractament de bases de dades municipals, mitjançant un sistema d’informació geogràfica, per relacionar-les amb aspectes mediambientals en el camí de la sostenibilitat ha estat el resultat del naixement de la Plataforma Ciutat Global (PCG).

Amb la PCG és possible integrar informacions de diferents àrees i serveis municipals d’acord amb les necessitats del moment i presentar-les amb un disseny personalitzat.

La PCG és fàcil d’utilitzar ja que funciona amb un entorn Windows. Això és important ja que els sistemes d’informació geogràfica (SIG) normalment són complexos d’utilitzar i es necessita una preparació tècnica molt especialitzada. Qualsevol persona de l’Ajuntament que habitualment utilitza l’ordinador com a eina de treball i amb una mínima formació pràctica és capaç d’utilitzar la PCG sense gaires entrebancs.

Per altra banda, el fenomen de les xarxes ciutadanes ha arribat a Europa des de fa pocs anys, unes iniciades per universitats, altres per grups de voluntaris o petites empreses i finalment també per ajuntaments, totes elles amb la voluntat d’incorporar els ciutadans activament a les tasques de la seva comunitat.

Les xarxes ciutadanes amb la utilització d’Internet permeten visualitzar un model de societat de la informació on les xarxes digitals, els continguts locals, la participació ciutadana i l’obertura al món són les característiques definitòries. Cal avançar encara molt en aquest camp però ben segur que són una oportunitat per a les comunitats locals dins el món digital. La PCG de Manlleu permet, també, funcionar com una xarxa ciutadana local.

La PCG a Manlleu

La Plataforma Ciutat Global (PCG) és un sistema d’informació interactiu que recull dades de la realitat i del funcionament del municipi en diferents àmbits (base municipal, la comarca, el medi natural, el medi urbà, la realitat econòmica, la realitat social i les variables ambientals), les presenta en una base territorial i permet realitzar anàlisis d’aquestes. La primera implantació a Manlleu s’ha desenvolupat per a dos tipus d’usuaris: per a l’equip municipal, tècnics i polítics, responsables de la presa de decisions i per als ciutadans en general.

El mateix nom del sistema, Plataforma Ciutat Global, ja permet explicar la seva voluntat com a plataforma per facilitar l’accés a la informació sobre una ciutat o municipi amb l’objectiu d’oferir una visió global d’aquest, que incorpori tots els aspectes de la vida i la realitat local.

La PCG és un sistema basat en les noves tecnologies de xarxes electròniques i dels sistemes d’informació geogràfica (SIG). Les noves tecnologies de la informació i la comunicació estan posant al servei de la societat un seguit d’eines, que tot just comencem a endevinar el potencial que tenen, per tal de donar suport a aquest complex procés de comprensió, gestió i direcció de la ciutat cap a models de desenvolupament sostenibles.

Les noves tecnologies estan revolucionant la manera de recollir la informació, ordenar-la, jerarquitzar-la, presentar-la i transmetre-la. Els SIG permeten representar la realitat, jugar-hi, diagnosticar-la, simular escenaris, etc. Els sistemes d’informació geogràfica faciliten la representació integrada i la comprensió global de la informació i permeten detectar interrelacions entre els sistemes d’importància vital per a la gestió d’una ciutat amb criteris de sostenibilitat. Igualment l’accés a la informació i la participació pública són elements importants en aquest procés.

Els Antecedents

L’Ajuntament de Manlleu va aprovar en la sessió plenària de març del 1999 el document Pla d’acció local Manlleu Sostenible, anomenat també Agenda 21. Amb aquesta aprovació es completava tota una fase d’estudis i reflexions amb la voluntat de millorar el medi ambient i la qualitat de vida dels manlleuencs seguint un model de desenvolupament sostenible, és a dir, aquell que permeti desenvolupar les capacitats econòmiques i socials del present sense comprometre la capacitat de les futures generacions de satisfer les seves capacitats.

Aquest Pla d’acció local es sustenta en el consens entre la major part de la comunitat local per definir i dur a terme les accions cap a la sostenibilitat —ambiental, social i econòmica— a llarg termini de Manlleu. Malgrat l’aprovació pel Plenari municipal la seva força no es basa en la implementació legal, sinó voluntària de tota la comunitat, lligada a un procés de decisió i compromís públic.

L’objectiu de l’Estratègia Manlleu Sostenible era definir cap on volem que vagi el nostre municipi amb vista al futur. Per aquest motiu, es va seguir un procés, que a Manlleu va començar l’any 1994, la cronologia del qual es concreta de la manera següent:

• Realització de l’auditoria ambiental (1994-1996)

• Adhesió a la Carta d’Aalborg (maig 1996)

• Assistència a la Conferència de Lisboa (octubre 1996)

• Constitució de la Comissió Agenda 21 Local

• Realització del Fòrum Ambiental (debat públic a partir de l’exposició de diferents temes) (tardor-hivern 1997)

• Constitució de diferents grups de treball per aprofundir en l’anàlisi de cada un dels temes plantejats al Fòrum (gener 1998)

• Redacció de l’esborrany del Pla d’acció local (Agenda 21) (febrer-juny 1998)

• Presentació pública de l’esborrany del Pla d’acció local (17 juliol 1998)

• Recollida d’esmenes del PAL (agost-novembre 1998)

• Redacció definitiva del PAL (gener-febrer 1999)

• Aprovació definitiva (Ple març 1999)

L’auditoria ambiental va ser encarregada pel Departament de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona l’any 1994 a l’empresa Coopers & Lybrans. A part dels documents d’anàlisi i diagnosi dels diferents aspectes mediambientals, l’auditoria plantejava quatre línies de treball amb diferents objectius per a cadascuna d’elles. Un dels objectius era realitzar l’Agenda 21 Local.

Simultàniament l’Ajuntament havia iniciat els tràmits per a la revisió del Pla general d’urbanisme i, crec que encertadament, es va creure que s’havien d’ajornar fins a la realització de l’Agenda 21, ja que si cal que es concretin els aspectes que poden fer avançar la ciutat cap a models més sostenibles en algun lloc és, sens dubte, en el Pla general d’ordenació urbana.

Per això es va constituir una Comissió per a l’Agenda 21 Local, presidida per l’alcalde amb representació de regidors de tots els grups polítics, amb tècnics de diferents àrees, i amb assessors externs: Vicenç Sureda del Departament de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona i Salvador Rueda en nom de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat. La Comissió Agenda 21 era l’encarregada de dissenyar i dirigir tot el procés de discussió i realització que va rebre el nom d’Estratègia Manlleu Sostenible. Es va nomenar a Pere Pous i Serrat, director de La Vola, empresa de serveis ambientals establerta a Manlleu com a president del Fòrum Manlleu Sostenible.

La realització del Fòrum Ambiental va ser el primer contacte amb els ciutadans, ja que hi varen poder participar activament. En la globalitat de les conferències i debats varen participar unes 320 persones i en els 5 grups de treball creats posteriorment, unes 55 persones. També es va completar amb la col·laboració de més de 400 alumnes de les escoles de Manlleu.

Els debats del Fòrum Ambiental es varen dividir en nou temes:

• Qualitat de vida

• Creixement de la ciutat

• Serveis de l’Ajuntament

• Energia i recursos naturals

• Comerç i serveis

• Activitat industrial

• Activitat agrícola i ramadera

• Mobilitat i circulació

• Patrimoni natural

Una vegada analitzats tots els àmbits, un equip redactor va recollir la informació de cada grup i va començar a elaborar l’esborrany del Pla d’acció local que es va presentar públicament per tal de poder-hi fer esmenes. Un cop recollides, l’equip redactor va presentar l’esborrany a l’aprovació del plenari de l’Ajuntament.

Paral·lelament al procés de discussió i redacció de l’Agenda 21 s’anaven realitzant accions encaminades totes elles a fer que els temes mediambientals fossin presents en les decisions polítiques i tècniques de l’Ajuntament o s’hi participava. Algunes de les més importants són:

• Adhesió a la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, en la qual Manlleu va tenir la vicepresidència en la seva primera etapa.

• Creació d’una incipient Unitat Tècnica de Medi Ambient, amb assessorament de l’empresa La Vola.

• Programa per accelerar la instal·lació de Gas Natural a la població, tal com recomanava l’auditoria, a causa dels problemes de contaminació atmosfèrica.

• Campanyes d’informació i divulgació sobre l’ozó troposfèric.

• Reordenació del model de jardineria i formació permanent dels treballadors d’aquest servei.

• Nova orientació al model de tractament de les vores del riu Ter en el tram més urbà.

• Construcció d’una deixalleria i posada en pràctica del Pla pilot de recollida selectiva al barri de Vilamirosa, per tal d’implementar-lo posteriorment a tota la població.

• Constitució del Consorci Alba-Ter per a la redacció d’un Pla d’ordenació integral a la conca del Ter.

El projecte de la Plataforma Ciutat Global

El Centre d’Estudis d’Informació Ambiental (CEIA) disposava del projecte de la PCG gràcies al suport d’un programa LIFE de la Unió Europea. Varen pensar que Manlleu, tant pel nombre d’habitants, com per la problemàtica mediambiental, però sobretot per les iniciatives començades i per l’interès demostrat, podria ser un bon lloc per aplicar el projecte en fase de prova.

Fruit d’aquest conjunt d’accions i casualitats es va signar un conveni entre l’Ajuntament de Manlleu i el CEIA per tal de desenvolupar a Manlleu el projecte pilot de Plataforma Ciutat Global, que amb un sistema d’informació geogràfica integrés en un únic paquet informatitzat una gran quantitat d’informació local a la disposició de polítics i tècnics per a una millor planificació de la població, així com una versió més reduïda per a ús de tots els ciutadans a través d’Internet. En aquests moments està acabada la primera fase i està en funcionament.

El fet de disposar d’un Pla d’acció local (Agenda 21) a Manlleu, realitzat amb la participació dels diferents sectors socials, és un pas molt important cap al camí de la sostenibilitat però, la proposta del CEIA ens va semblar interessant en el sentit de poder disposar d’una eina potent de planificació i gestió ja que les administracions locals ens hem d’enfrontar, d’una manera decidida, al repte de planificar i implantar polítiques municipals que reorientin el desenvolupament del municipi cap a la sostenibilitat.

Malgrat l’acord en els objectius generals a seguir quant al desenvolupament sostenible, falten definicions precises i quantificades del model de ciutat que volem i desitgem.

L’organització de la informació

La PCG implantada a Manlleu té en aquests moments 153 informacions del municipi (mapes, taules, documents, etc.) organitzades en set àmbits:

Base Municipal: cartografia diversa, conjunt de carrers, divisions administratives, parcel·lari.

La comarca: límits administratius, aigua (xarxa hidrològica, EDAR, qualitat de l’aigua, distribució de peixos, etc.), climatologia, població, relleu, socioeconomia (mercats, població ocupada), usos del sòl, vegetació i zones d’interès natural, xarxa de comunicacions i mobilitat.

Medi natural: estructura i usos del sòl no urbà (parcel·lari, tipus de conreus, ubicació d’explotacions ramaderes, caps de bestiar, activitats extractives), hàbitats naturals i zones protegides, relleu, sistema hidrològic, vulnerabilitat del sòl.

Medi urbà: creixement de la ciutat, edificis, locals i habitatges, espais públics i mobiliari urbà, estructura del sòl urbà, mobilitat (estudi i pla de mobilitat), planificació urbanística, usos del sòl urbà, verd urbà, xarxa viària, xarxa d’instal·lacions municipals.

Realitat econòmica: associacionisme empresarial, característiques generals de l’activitat econòmica, hàbits de compra, pressupost municipal, sector primari, sector secundari, sector terciari, sistemes de qualitat a l’empresa.

Realitat social: associacions socioculturals, ensenyament, equipaments i serveis, estructura demogràfica i social, estructura socioprofessional, participació i resposta social, salut i atenció sociosanitària, seguretat ciutadana i viària.

Variables ambientals: acústica, climatologia, energia, qualitat atmosfèrica, recursos hídrics i aigües residuals, residus, dades de la deixalleria municipal, recollida selectiva.

Amb la PCG, els tècnics municipals i els responsables de la presa de decisions disposen d’una eina que els permet sobreposar capes d’informació diversa sobre el municipi (ambiental, social, urbanística, econòmica, del medi natural, etc.) i els ofereix eines d’anàlisi per identificar relacions de causalitat que d’altra forma podrien passar desapercebudes.

Amb la PCG es poden crear nous fluxos d’informació entre els diversos serveis o unitats funcionals de l’Ajuntament i entre elles i altres organismes externs, afavorint d’aquesta manera la integració d’iniciatives i esforços per a la sostenibilitat.

La PCG tradueix els conceptes teòrics del medi ambient en situacions concretes de l’entorn ciutadà. D’aquesta manera els temes tractats es doten, mitjançant les experiències personals, d’un significat més profund, s’afavoreix la comprensió del problema, es promou el debat social i es facilita la seva concreció en accions socials i el plantejament de solucions.

Un dels aspectes considerats clau per a l’èxit de la implantació de la PCG en un municipi determinat és l’adaptació de la informació disponible en aquest municipi als procediments de treball de l’equip municipal i a les necessitats canviants d’informació.

La PCG no és una eina estàtica, sinó que les capacitats van avançant a mesura que es resolen les limitacions teòriques i tecnològiques existents en l’actualitat. En aquest sentit, el desplegament del cable a Catalunya repercutirà molt positivament en la millora de l’accés i la navegació per Internet, i el progrés de les tecnologies SIG permetrà potenciar la funcionalitat i capacitat analítica de l’eina. Per altra banda s’està treballant des de diferents institucions i universitats en la definició d’indicadors que permetin mesurar el progrés dels nostres municipis cap a la sostenibilitat.

La participació ciutadana

Aconseguir que la informació que es troba disponible en el municipi arribi als seus usuaris i sigui utilitzada per dissenyar i portar a terme accions que ens apropin a la sostenibilitat és l’objectiu que resumeix la voluntat comunicativa de la PCG.

Sabem que la participació ciutadana en tot el procés de definició de model de ciutat, objectius a assolir i mesures a prendre és d’una importància cabdal, ja que reforça la corresponsabilització i el compromís dels ciutadans amb les polítiques municipals.

Ara bé, per poder participar-hi d’una forma intel·ligent, constructiva i àgil, els ciutadans han de tenir al seu abast eines d’informació i educació que els permetin adquirir els coneixements i criteris necessaris, així com espais de discussió i debat en comú dels temes proposats. La PCG desenvolupada a Manlleu és una eina que integra el potencial dels SIG i el d’Internet i permet acostar la informació als ciutadans creant espais públics de debat.

La Plataforma disposa d’una versió més reduïda a la disposició de tots els ciutadans mitjançant Internet (www.manlleu.org) o (www.ictnet.es/terrabit/catala/ciutat/ciutat.htm). Té un esperit més divulgador i comunicatiu i dóna una especial rellevància als aspectes d’interactivitat i comprensió de la informació. La PCG pot actuar com un gran sistema de comunicació entre l’Ajuntament i els ciutadans sobre qualsevol informació de l’estat del municipi i les accions que es pensen portar a terme. Els ciutadans poden debatre aquestes qüestions i fer arribar les seves propostes i opinions a l’Ajuntament.

La PCG ha de jugar un paper actiu en la nova societat de la informació i el coneixement i pot fer-ho en els següents aspectes:

Informació: mantenint els ciutadans, en general, escoles i autoritats al corrent de les oportunitats i els reptes que ofereixen les noves tecnologies. Informació permanent sobre l’estat de la ciutat: projectes, accions, etc.

Coneixement: experimentant amb programes educatius i telecomunicacions per a la recerca de treball.

Educació: promocionant un ús innovador de les tecnologies de l’educació a l’escola i fomentant el concepte de l’aprenentatge continu involucrant tota la ciutat.

Ús: motivant i ensenyant a mestres, administració local i ciutadans i ciutadanes a utilitzar les telecomunicacions.

La xarxa ciutadana: un fòrum permanent per crear diàleg entre els ciutadans i les autoritats, pares, mares i mestres i més enllà cap al ciberespai.

Crec que quan els ciutadans comencin a utilitzar la versió d’Internet de la PCG i a mesura que l’Ajuntament vagi ampliant les dades que posa a disposició de tothom, la PCG servirà també per avançar una mica més en el grau de democràcia municipal. Cedir informació als ciutadans és fer més obert l’Ajuntament. Malgrat que algú pugui pensar que hi ha una pèrdua de poder d’alts càrrecs i polítics municipals, la veritat és que es guanya en participació i, segurament, en ciutadania democràtica.

Procés de confecció de la PCG

Quan el CEIA va plantejar el projecte als responsables polítics i tècnics municipals de seguida vàrem veure que la PCG anava més enllà d’una eina informàtica. Implicava una reorganització de la informació del municipi i canvis en la forma de treballar de l’equip municipal.

El primer que necessitàvem era la instal·lació d’un SIG i el personal necessari per treballar-hi. Això comprèn des de la compra d’aparells adequats fins a la organització d’un nou servei, el Servei d’Informació Territorial de Manlleu (SITM).

De totes maneres cal deixar clar que un SIG no es compra, sinó que es construeix. Tota la informació que pot donar un SIG depèn de la informació que es té, de les bases de dades disponibles que s’hi puguin associar, de la qualitat d’aquestes bases de dades i del seu contingut.

És important reconèixer que l’esforç i inversió necessaris per crear les bases de dades i tenir un SIG funcional i eficient no són pas petits, però tampoc no es requereixen inversions milionàries en equips sofisticats i programes espectaculars. És un esforç continu per augmentar i millorar les dades emmagatzemades, és una recerca constant de la manera més eficient de convertir dades (digitalitzar plànols, etc. ) sota criteris de qualitat i amb una normativa estandarditzada dels sistemes SIG. Al mateix temps requereix una formació constant de tot el personal involucrat, des dels administradors fins als tècnics.

Un avantatge important de què disposàvem era que l’Ajuntament de Manlleu, des de feia uns quants anys, havia iniciat un procés d’informatització general. En el moment d’iniciar la instal·lació del SIG ja disposàvem d’algunes bases de dades actualitzades importants: pla de ciutat totalment digitalitzat, padró d’IBI, IAE i altres confeccionades amb sistemes informatitzats que permetien traspassar-los al SIG sense gaire trasbals.

La introducció de la PCG va necessitar també, no només la instal·lació de les eines SIG, sinó l’acceptació i col·laboració per part dels tècnics municipals (secretari, interventor, arquitectes i enginyers, caps d’àrees, etc.) que van mostrar des del principi predisposició i interès.

La col·laboració entre l’equip del CEIA i els tècnics municipals va ser imprescindible per tal d’aconseguir que el projecte de PCG s’adaptés al territori i a la informació existent. En alguns casos van ser els mateixos tècnics municipals qui, davant el potencial de l’eina, van proposar millorar algun aspecte de la informació existent per poder representar-la en forma de mapa i estudiar-la conjuntament amb altres informacions.

És evident que amb la PCG i els sistemes d’informació territorial tots els departaments de l’Ajuntament disposen d’informació sobre molts dels aspectes del municipi, la qual cosa facilita una visió global i la possibilitat d’una gestió integral de la població. La PCG permet estudiar conjuntament dades d’àmbits diversos com ara socials, urbanístics, ambientals, econòmics, etc. Aquesta anàlisi global és de gran importància per a l’estudi de les possibles causes dels problemes ambientals, els efectes de la implantació de les mesures i el disseny de polítiques municipals en la línia de la sostenibilitat. Es fonamenta principalment en la capacitat de l’eina per representar la informació en el territori, sobreposar diverses capes d’informació i analitzar-les conjuntament.

A més de la capacitat d’anàlisi, la PCG permet personalitzar la informació, editar-la i exportar-la a altres programes o documents.

Una qüestió important és que la PCG i el SIG no impliquen crear més departaments a l’Ajuntament. Ni que aquests temes hagin de quedar circumscrits a l’àrea de medi ambient.

El desenvolupament sostenible afecta totes les àrees municipals i ha de ser un eix transversal que impliqui la globalitat de l’Ajuntament. Els SIG i la PCG són unes eines més en el camí de la implantació de les Agendes 21 Locals. La sostenibilitat és un concepte molt teòric que a la pràctica costa de veure-hi aplicacions concretes. A Manlleu ens va semblar que la PCG podria ser una eina molt bona per aplicar els principis de sostenibilitat, entesa com a procés a través del qual avança una ciutat.

Cal dir, de totes maneres, que sense una voluntat política clara i decidida, costarà que les inèrcies i hàbits creats canviïn. Estem en una administració que, tot i anar-se renovant, li costa d’entrar en models de gestió més globals i amb visions de desenvolupament sostenible.

Caldria anar insistint, sobretot als caps d’àrea i els tècnics d’alt nivell, que amb la utilització massiva de mitjans com la PCG poden millorar moltíssim la seva gestió diària i el que és més important, la transcendència ciutadana de la presa de decisions de la gestió de la ciutat.

Reptes i possibilitats de futur

Una vegada finalitzat el desenvolupament de la PCG cal difondre’n el coneixement i fomentar-ne l’ús mitjançant accions concretes dirigides a la ciutadania i als mitjans de comunicació.

Aquestes accions de promoció i ús de l’eina han d’emmarcar-se dins d’una política de comunicació més amplia que associï l’eina amb els conceptes d’innovació social i tecnològica del municipi i posi de manifest l’adaptació de l’eina a les noves polítiques de sostenibilitat municipal.

La política de comunicació municipal ha d’incloure mesures que estimulin el debat públic, la participació activa i en definitiva, la corresponsabilització dels ciutadans en el disseny i l’elaboració de polítiques municipals orientades a la sostenibilitat.

Es tracta en definitiva de donar a conèixer una nova eina per a una nova societat: la societat de la informació i la sostenibilitat.

Aquest conjunt de conceptes complexos que conformen l’entorn conceptual de l’eina s’han de transmetre d’una forma entenedora, divulgadora i atractiva, per tal que el seu coneixement vagi més enllà del d’un simple «programa per fer mapes».

En aquesta línia, l’Ajuntament haurà de fer un esforç per instal·lar terminals d’Internet a diferents punts de la ciutat (edificis públics, mercat municipal, biblioteques, pavellons d’esports, piscina municipal, etc.) o incentivar perquè des d’altres iniciatives es posi a la disposició de la ciutadania una connexió a la Plataforma via Internet (caixes i bancs, escoles, bars i cafès, centres comercials, etc.) per tal d’anar acostumant els ciutadans a utilitzar aquestes eines per comunicar-se amb l’Ajuntament i/o debatre entre tots les qüestions que ens afectin directament.

En definitiva, la PCG ha de servir per donar suport a l’Ajuntament en el desenvolupament i aplicació de l’Agenda 21 Local i en general, en el disseny i l’aplicació de polítiques orientades a la sostenibilitat.

Algunes accions de difusió:

Implantació de la PCG a tots els serveis municipals, punt d’informació juvenil, biblioteques, escoles i instituts, mitjans de comunicació locals, casals de cultura, centres cívics i casals d’avis.

Sessions de presentació i funcionament a tots els serveis, centres o associacions que tinguin interès.

Sessions d’informació i difusió públiques.

Organització d’experiències de debat públic mitjançant Internet entre les escoles.

Disseny de punts d’informació de la PCG situats en espais públics concorreguts.

Correu electrònic gratuït a tots els ciutadans de Manlleu que ho desitgin.

El manteniment de la Plataforma Ciutat Global:

La PCG disposa d’una gran quantitat d’informació que prové de fonts molt diverses que ha de ser periòdicament revisada, actualitzada i introduïda al sistema.

Aquesta tasca de manteniment de la informació de base és clau per garantir la qualitat de la informació inclosa a la plataforma i la seva consulta i aprofitament. El procés d’actualització i manteniment de la informació de la base de dades es considera, per tant, un factor determinant per a l’èxit de l’eina i s’ha de realitzar de manera contínua i ininterrompuda.

L’Ajuntament de Manlleu va establir un protocol de la PCG, on es nomenava el tècnic responsable de l’eina i de les modificacions que s’han d’instal·lar a la base de dades general i també els responsables de cada departament de l’Ajuntament encarregats de fer arribar al tècnic responsable les modificacions corresponents.

El servei tècnic de seguiment i millora contínua:

El CEIA considera que, per tal de garantir l’adequació de l’eina a les necessitats canviants de l’equip municipal i dels seus usuaris en general, és necessari realitzar un seguiment constant de l’ús de la PCG que permeti identificar els components problemàtics (apartats que cal ampliar, apartats poc utilitzats, noves necessitats, etc.) i també iniciar un procés de millora contínua dirigit a implementar les millores tecnològiques detectades en el seguiment.

La formació:

Encara que durant el procés d’implantació de la PCG s’ha realitzat un programa de cursos dirigits als membres de l’equip municipal, usuaris de la plataforma i als tècnics responsables de l’administració i manteniment de l’eina, és necessari complementar aquesta formació inicial als tècnics que més han d’utilitzar-la per tal de millorar l’aprofitament de les capacitats de què disposen i els coneixements teòrics i pràctics amb relació als sistemes d’informació geogràfica, a Internet i a la sostenibilitat en general.

Una eina a la disposició de tothom:

La PCG ha estat pensada per tal que sigui reproduïble en qualsevol municipi petit o mitjà dins l’entorn europeu. Amb aquest objectiu s’ha dissenyat una metodologia d’implantació que asseguri l’adaptació de l’eina a la informació disponible en cada cas, als procediments de treball de l’equip municipal i a les necessitats canviants d’informació del municipi.

En conseqüència, el fet de disposar d’una informació escassa, poc actualitzada o en formats no digitals, no és, en principi, un factor limitant per a la implantació de la PCG. En aquests casos, la PCG pot actuar com a inductor d’un procés de millora contínua de la qualitat i la quantitat de la informació, concentrant els esforços i recursos en la millora d’aquella informació més útil per a la gestió del municipi i la presa de decisions.

Si la sostenibilitat és un procés intel·ligent i autoorganitzatiu que aprèn, pas a pas, mentre es desenvolupa, la Plataforma Ciutat Global pot ser una de les eines que faci possible aquest aprenentatge i ajudi a desenvolupar un futur més sostenible del nostre territori.


 
 
 
 
Fòrum de debat


Índex Medi Ambient. Tecnologia i Cultura no s'identifica necessàriament amb l'opinió que expressen els articles signats
© Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya
DL: B-44071-91
ISSN:  1130-4022