Durant molt de temps, algunes civilitzacions humanes han tendit a tractar el medi ambient des d'una perspectiva bàsicament depredadora. Ha estat la conseqüència lògica d'una concepció que entenia la natura, el medi físic, com si fos "una cosa" que calia sotmetre amb els mitjans i la tecnologia disponibles en cada moment històric, un pur objecte de recursos il·limitats al servei absolut del subjecte. 

Al llarg de la segona meitat del segle XX -que és quan sorgeix una nova sensibilitat més o menys accentuada en aquest àmbit a força d'episodis dramàtics- en molts aspectes s'ha continuat anant a remolc dels esdeveniments. Abans que ens adonéssim que el medi ambient constitueix un element central del benestar i un component essencial per a la governabilitat nacional i internacional que cal prioritzar, hem deixat que les coses s'anessin produint per després intentar corregir-les o redreçar-les si les seves conseqüències eren especialment adverses. 

Avui, però, podem afirmar amb satisfacció que la situació està canviant substancialment. Tal com diu Federico Mayor Zaragoza en el seu recent assaig Un món nou, "la preocupació que ha sorgit recentment de preservar el nostre planeta és l'inici d'una veritable revolució de mentalitats: sobrevinguda tot just en una o dues generacions, aquesta metamorfosi cultural, científica i social trenca una llarga tradició d'indiferència i fins i tot d'hostilitat". 

Efectivament, les mentalitats col·lectives han evolucionat de forma considerable en aquest camp. Això és molt important perquè la consolidació d'una nova consciència i una nova ètica ambientals, constitueix el pas necessari per avançar en la implementació d'una política ambiental moderna i amb respostes als problemes i preocupacions que ens afecten. 

La conseqüència lògica d'una subversió dels valors hauria de ser l'adopció d'una actitud coherent amb aquests. Ramon Folch ho defineix molt bé quan assegura que l'estalvi de recursos, l'optimització i reutilització de productes, el reciclatge de materials, l'extensió d'energies alternatives i, en definitiva, la generalització efectiva d'una nova cultura de la corresponsabilització en temes que afecten al nostre entorn, només es consolidarà previ reciclatge de les mentalitats. 

L'eslògan previst per Nacions Unides per al Dia Mundial del Medi Ambient que celebrem avui -Hora d'actuar-, reflecteix i pretén fer participar tota la societat del descobriment i assumpció d'una nova ètica ambiental. A partir de la generalització progressiva d'una nova generació de valors que hom anomena postmateralistes, aquesta consciència emergent es fonamenta en l'advertència que la destrucció de la natura per part de l'home, i la pròpia destrucció de l'home per ell mateix, són les dues cares d'una mateixa moneda.

Cal actuar. No es tracta de renunciar a la nostra vocació transformadora de l'entorn, sinó de defensar una administració del medi ambient que es recolzi en un imperatiu categòric de l'estil, per exemple, d'aquell que l'especialista en ètica Hans Jonas estableix a El principi de responsabilitat: "actua de tal manera que les conseqüències de l'acció siguin compatibles amb unes condicions de vida dignes per al planeta i per a la present i les futures generacions". Aquesta nova moral socioecològica -imperativa tant per a individus com per a institucions i col·lectivitats-, que ha de ser bàsicament una nova ètica de les relacions entre humans i entorn natural en el qual estan immersos, es tradueix avui en la necessitat d'assolir l'objectiu d'un desenvolupament sostenible. Actuar vol dir omplir de continguts i estratègia una noció sovint buida com a conseqüència de la mateixa utilització abusiva del terme.

És el moment de treballar a fons per al desenvolupament sostenible de Catalunya. Això implica, per part del Govern de la Generalitat i en concret del Departament de Medi Ambient i Habitatge, tractar amb la voluntat política necessària un seguit d'apostes importants. Algunes d'aquestes iniciatives ja estan essent abordades amb decisió. Estem en una fase molt avançada en l'elaboració de l'Agenda 21, el pla estratègic que ha de permetre que el nostre país es desenvolupi seguint uns paràmetres de sostenibilitat econòmica, social i ambiental. Catalunya està en condicions de demostrar una vegada més la seva capacitat d'adaptar-se a les exigències de les noves concepcions i de marcar la pauta en l'adopció d'una política efectiva de desenvolupament sostenible. 

Quan durant l'any 2002 -en el marc de la commemoració dels 10 anys de la Conferència de Rio- es faci un primer balanç de les actuacions dutes a terme en al camp del desenvolupament sostenible, Catalunya hi anirà amb la feina pràcticament feta -tindrem aprovada l'Agenda 21- i estarem apunt per a començar la feina de veritat: l'aplicació de l'estratègia per a l'assoliment d'un desenvolupament sostenible. Això voldrà dir que totes les polítiques i actuacions dels sectors públic i privat, hauran de tenir com a premissa el respecte pel medi ambient. És un repte important i que, d'una forma especial, afronta la societat catalana en tot el seu conjunt -institucions autonòmiques i locals, associacions, empreses, ciutadans…-

Per altra banda, no hem d'oblidar que és imprescindible treballar per a contribuir activament al desenvolupament sostenible de la conca mediterrània, d'Europa i del conjunt del planeta, perquè el desenvolupament sostenible de Catalunya està condicionat per la creixent interdependència a escala global. La sostenibilitat no coneix fronteres. De fet, l'erosió dels estats es fa més evident quan la necessitat imperiosa de la sostenibilitat en el context de la globalització està portant el terreny de la decisió política als nivells mundial i continental, d'una banda, i al nivell de les realitats que, com la de Catalunya, compten amb unes condicions ambientals -però també socials i econòmiques- pròpies i específiques. En aquest sentit, té raó Josep Xercavins quan assegura que "el primer requisit per a la Catalunya sostenible del futur és la seva voluntat de visió, intervenció, proposició, definició i cooperació en la construcció del nou món del segle XXI". La construcció d'aquest nou món en la direcció de la sostenibilitat, serà sens dubte el motor principal dels desenvolupaments més significatius dels propers anys.

Felip Puig i Godes
Conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya
consellerpuig@gencat.net
 

Article publicat a El Periódcio de catalunya el 4-6-00