A. Preàmbul 

Nosaltres, 250 representants municipals de trenta-sis països europeus i regions veïnes, ens hem reunit a la Conferència de Hannover 2000 (la Tercera Conferència Europea sobre Ciutats i Pobles Sostenibles) celebrada del 9 al 12 de febrer de 2000 per avaluar els avenços que hem realitzat perquè les nostres ciutats i viles siguin sostenibles i per posar-nos d’acord sobre la direcció que volem prendre per al segle XXI. 

En signar la Carta de les ciutats i pobles europeus cap a la sostenibilitat (Carta d’Aalborg), ens hem compromès com a autoritats locals, amb l’Agenda 21 Local i amb altres processos de planificació de desenvolupament sostenible i ens hem incorporat a la Campanya europea de ciutats i pobles sostenibles, que fins ara ha estat coordinada pel Consell dels Municipis i Regions d’Europa (CMRE), Eurocities, la Xarxa de Ciutats Saludables de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el Consell Internacional d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient (ICLEI) i l’Organització de Ciutats Unides (UTO) en cooperació amb la Comissió Europea i el seu Grup d’Experts sobre Medi Ambient Urbà. 

Sis centes cinquanta autoritats locals i regionals de trenta-dos països de tota Europa s’han compromès amb la sostenibilitat local i amb la Campanya tot signant la Carta d’Aalborg. La població representada per tots els participants de la Campanya supera els cent trenta milions de ciutadans i ciutadanes d’Europa. 

Ens hem inspirat en el Pla d’acció de Lisboa i ja vam expressar la necessitat d’acció en les declaracions de Turku, Sofia, Sevilla i l’Haia. El progrés aconseguit des de l’inici de la campanya és considerable i ha portat molts canvis positius a les nostres ciutats i viles. Els resultats aconseguits fins ara ens encoratgen a emprendre noves accions per superar els nombrosos reptes a què ens enfrontem. 

B. Principis i valors per a l'acció local cap a la sostenibilitat 

B.1 Ens uneix la responsabilitat de garantir el benestar de les generacions actuals i futures. Per això, treballem per aconseguir més justícia i igualtat social, contra la pobresa i contra l’exclusió social, així com per aconseguir un entorn habitable i saludable. Valorem i respectem les diferències entre cultures, entre homes i dones, entre religions, races i edats, i reconeixem que contribueixen a la riquesa social de les nostres ciutats. 

B.2 Estem convençuts que l’economia –entesa com el conjunt d'activitats que transformen els recursos naturals per convertir-los en béns i serveis que satisfan les necessitats socials i personals- ha de ser justa des del punt de vista social i eficient des del punt de vista ecològic, tot evitant el consum innecessari de recursos no renovables. 

B.3 Acceptem la responsabilitat compartida d'assolir un desenvolupament sostenible. Volem que els ciutadans s’impliquin i treballin en col·laboració amb tots els nivells de govern i amb totes les persones involucrades en l'àmbit local, incloses les ONGs, per assolir la nostra visió global de manera integrada i holística. 

B.4 Ens uneix la creença comuna que un món en pau és un requisit previ per a qualsevol societat sostenible. 

C. Lideratge municipal 

C.1 Nosaltres, representants municipals, estem obligats a actuar a escala local tenint ben present la nostra responsabilitat global. Volem ser líders amb visió de futur, valents a l’hora d’enfrontar-nos als reptes i responsables de les nostres accions. Aquesta és l’única manera en què podrem gestionar els canvis que s’esdevindran a un ritme sense precedents. En referència a les oportunitats, els obstacles i els reptes que hem identificat a l’annex d’aquesta Declaració, hem acordat els compromisos següents. 

C.2 Donem suport a la integració europea per assolir la cohesió social i econòmica tot mantenint els estàndards socials i ambientals reconeguts. Aquesta és una condició prèvia per aconseguir una comunitat sostenible i una societat pacífica. Per tant, donem la benvinguda als països candidats a adherir-se a la Unió Europea i donem suport a la política de cooperació euromediterrània. 

C.3 Ens enfrontem a diversos reptes: pobresa i atur, condicions de treball i d’habitatge inadequades, contaminació atmosfèrica, soroll i congestió viària, degradació del sòl i dels hàbitats, i esgotament dels recursos hídrics. Reconeixem el doble repte al qual han de fer front les ciutats de l’Europa central i oriental, que a més han de superar enormes problemes heretats del passat. Cal evitar l’adopció cega de models atractius però insostenibles. L’accés desigual als recursos i al poder durant el període de transició ha augmentat les diferències socials. 

C.4 Al mateix temps, ens sentim responsables de tot allò que els passi als nostres homòlegs del Sud. Volem reforçar la cooperació descentralitzada amb ciutats de països en vies de desenvolupament i, en particular, amb les de la regió mediterrània. 

C.5 Volem tirar endavant les polítiques locals que redueixin la petjada ecològica de la nostra comunitat. No volem que el nostre nivell de vida depengui de l’explotació d’éssers humans i de la natura en altres regions del planeta. Hem de reaccionar davant de qualsevol acció dels governs locals que vagi en contra del nostre objectiu d’evitar possibles danys a les generacions futures.

C.6 Les àrees clau de la gestió urbana que hem identificat per dirigir-nos cap a la sostenibilitat local són les següents: la planificació urbana integrada, el desenvolupament urbà compacte, la rehabilitació d’àrees urbanes i industrials deprimides, un menor consum de sòl i altres recursos naturals i una major eficiència en els seus usos, la gestió de l’energia i dels transport a escala local i la lluita contra l’exclusió social, l’atur i la pobresa. 

C.7 Tenim esperances sobre les oportunitats que ens ofereixen les noves tecnologies i els conceptes innovadors per als serveis perquè les nostres ciutats siguin ecològicament més eficients. Hem de ser conscients del poder que tenim sobre el mercat gràcies a la nostra capacitat adquisitiva i l'hem d'utilitzar per a orientar el desenvolupament cap a escenaris de major sostenibilitat des del punt de vista social i ambiental. 

C.8 Ens comprometem a introduir indicadors de sostenibilitat local i, segons aquests indicadors, a establir objectius, a fer un seguiment del progrés i a redactar informes sobre les fites assolides. Un conjunt d’indicadors comuns per a tota Europa, establerts de manera voluntària, podria facilitar la comparació dels canvis produïts a Europa i el progrés cap a la sostenibilitat. 

C.9 Ens comprometem a l’establiment i al desenvolupament posterior de xarxes regionals per a la promoció del desenvolupament sostenible. 

C.10 Hem d’intentar ajudar les ciutats i els pobles que es trobin en circumstàncies excepcionals, com poden ser els desastres naturals i els efectes causats per les guerres. 

C.11 Nosaltres, els representants municipals, estem disposats a enfrontar-nos als reptes que presenta el desenvolupament sostenible i considerem que el municipi és l’entitat més adequada per abordar els problemes de manera integrada. Per tant, cal que es reforci el govern local en molts països i se li haurien de donar les responsabilitats i els poders apropiats, així com les fonts adequades de finançament. El govern local, a canvi, ha d’adoptar nous esquemes de govern, ha de treballar de manera democràtica, participativa i transparent i ha de lluitar contra qualsevol forma de corrupció. 

D. La nostra crida 

D.1 Nosaltres, representants municipals d’Europa i de les regions veïnes, reunits a Hannover, fem una crida a la comunitat internacional: 

a) perquè es doni més suport a la implementació de l’Agenda 21(document clau de la Cimera de la Terra de Rio, de 1992) i de l’Agenda Hàbitat (document clau de la Segona Conferència de les Nacions Unides sobre Assentaments Humans, celebrada a Istanbul el 1997) en països que encara no s’han compromès amb el desenvolupament sostenible; 

b) perquè es deixi de fer dúmping laboral i ambiental mitjançant la incorporació d’estàndards socials i ambientals en els acords multilaterals de comerç internacionals, contribuint així a l’alleujament de la pobresa; 

c) perquè s’eradiqui el deute mitjançant programes de condonació; 

d) perquè es fomenti i no s'obstaculitzi l'autonomia del govern local i es doni suport al desenvolupament de polítiques locals de medi ambient mitjançant acords multilaterals; 

e) perquè es proporcioni el finançament adequat a les institucions financeres internacionals per al desenvolupament sostenible; i, sobretot, perquè s’estableixi un fons de desenvolupament sostenible urbà dins de la iniciativa financera Global Environment Facility. 

D.2 Nosaltres, representants municipals d’Europa i de les regions veïnes, reunits a Hannover, fem una crida a les institucions europees i, en particular, al Parlament Europeu, al Consell i a la Comissió: 

a) perquè es doni més prioritat al desenvolupament sostenible a escala local, com a base per a una societat europea sostenible, i perquè s'assignin responsabilitats per als afers relacionats amb el desenvolupament sostenible urbà dins de l’estructura de la Comissió; 

b) perquè es doni prioritat a l’adopció del marc de cooperació per al suport a la Campanya europea de ciutats i pobles sostenibles, perquè es proporcioni un marc financer més generós del que proposa la Comissió i perquè s’estengui la seva aplicabilitat a més països de regions veïnes; 

c) perquè s’incorporin consideracions socials i ambientals en les polítiques de mercat intern, en la legislació rellevant i en els programes i sistemes de finançament; 

d) perquè es fomenti i es garanteixi l’autogovern local a tots els països europeus i es respecti el principi de subsidiarietat en totes les accions de la Comunitat Europea; 

e) perquè es desenvolupi, juntament amb les xarxes i associacions de govern local, una cultura de col·laboració entre la Comissió Europea, d’una banda, i les autoritats locals i les seves associacions, de l’altra, amb la qual cosa quedaria reflectit el principi de subsidiarietat; 

f) perquè es concedeixin subsidis i ajudes, especialment en el marc dels Fons Estructurals, a les autoritats locals i regionals amb la condició que compleixin els criteris de sostenibilitat.

g) perquè es doni un suport més efectiu als esforços per adaptar-se a la legislació de la Unió Europea que estan fent les autoritats locals dels països de l’Europa central i oriental i dels països del mediterrani que no pertanyen a la Unió; haurien de ser recompensades per les bones iniciatives, la creativitat, la innovació i el progrés substancial cap al compliment de la legislació europea; 

h) perquè es cooperi amb els governs locals, provincials i nacionals pel què fa a l’establiment d’un marc coherent per a la sostenibilitat del medi ambient en tots els aspectes; 

i) perquè es doni suport i es col·labori amb la Campanya europea de ciutats i pobles sostenibles, que està coordinada per associacions i xarxes d’autoritats locals en cooperació amb la Comissió Europea i el seu Grup d’Experts sobre Medi Ambient Urbà;

j) perquè es creï una taxa sobre l’energia - i s’eliminin els subsidis al transport aeri- com a instrument clau per internalitzar els costos socials i ambientals de l’ús d’energia i per crear un incentiu per a l’ús sostenible i eficaç de l’energia; 

k) perquè es doni suport a la cooperació regional i municipal a escala internacional dirigida cap a la sostenibilitat i l’intercanvi de bones pràctiques; 

l) perquè es doni suport a una campanya publicitària sobre la sostenibilitat de gran difusió  en cooperació amb tots els actors implicats; 

m) perquè es doni suport al món local en els seus esforços per acomplir i aplicar la legislació de la Unió Europea que té un impacte sobre el desenvolupament sostenible de les ciutats i pobles. 

D.3 Nosaltres, representants municipals d’Europa i de les regions veïnes, reunits a Hannover, fem una crida als governs nacionals: 

a) perquè es creïn marcs polítics que donin suport al desenvolupament sostenible a escala local i, en particular, perquè es doni suport a l’Agenda 21 i l’Agenda Hàbitat en països que encara no s’han compromès amb el desenvolupament sostenible; 

b) perquè es doni suport a les campanyes nacionals pel desenvolupament sostenible i l’Agenda 21 local; 

c) perquè es concedeixin subsidis i ajudes a les autoritats regionals i locals, sobretot en els àmbits de renovació i el desenvolupament urbà i de transport, sempre amb la condició que es compleixin els criteris de sostenibilitat; 

d) perquè es doni el vistiplau a una taxa d’energia per a tota Europa, que exclogui, però, les energies renovables i l’energia produïda en processos de cogeneració; 

e) perquè es reconeguin les ciutats i les regions com a col·laboradors vàlids per a projectes de desenvolupament internacional dirigits cap a la sostenibilitat. 

D.4 Nosaltres, representants municipals d’Europa i de les regions veïnes, reunits a Hannover, fem una crida a altres representants locals de les nostres regions: 

a) perquè signin la Carta de les ciutats i pobles europeus cap a la sostenibilitat (la Carta d’Aalborg) i perquè s’adhereixin a la Campanya europea de ciutats i pobles sostenibles; 

b) perquè es comprometin amb el desenvolupament i la implementació de plans d’acció per a la salut i de plans de desenvolupament sostenible (Agenda 21 local) que es guiïn, entre d’altres, pel Pla d’acció de Lisboa; 

c) perquè donin suport a aquesta Declaració de Hannover dels principals representants municipals d’Europa per al segle XXI; 

d) perquè s’assumeixi la responsabilitat per l’ús de recursos naturals i per la qualitat ambiental de manera local i perquè s’introdueixin sistemes de gestió per a la sostenibilitat local i per a la millora ambiental com ara la comptabilitat ambiental (Environmental Budgeting) i el Sistema europeu d’Ecogestió i Ecoauditoria (EMAS); 

e) perquè tinguin "casa seva" en ordre tot introduint polítiques de compra de productes i serveis ecològics. 

D.5 Nosaltres, representants municipals d’Europa i de les regions veïnes, reunits a Hannover, fem una crida als interessats en el procés de l’Agenda 21 local: 

a) perquè donin suport a la Campanya europea de ciutats i pobles sostenibles i a les associacions i xarxes que la coordinen; 

b) perquè es comprometin amb les activitats de sostenibilitat local i amb la Campanya; 

c) perquè facin que el seu poble, ciutat o comarca participi en la Campanya si encara no ha signat la Carta d’Aalborg; 

d) perquè, com a institucions educatives o de recerca, proporcionin la informació i els mètodes necessaris a tots els actors del procés de l’Agenda 21 local. 

D.6 Nosaltres, representants municipals d’Europa i de les regions veïnes, reunits a Hannover, fem una crida als líders i a les persones que tenen capacitat de decisió en els sectors dels negocis i les finances: 

a) perquè entenguin que les perspectives d’augmentar beneficis i el valor de les accions poden estar en un gran perill si no es garanteix el desenvolupament sostenible de les ciutats i el benestar dels ciutadans com a consumidors; 

b) perquè participin activament als processos de l’Agenda 21 local i contribueixin, d'aquesta manera, a la construcció de comunitats sostenibles; 

c) perquè introdueixin consideracions ambientals, sanitàries, de seguretat i de risc en les seves estratègies corporatives; 

d) perquè participin en el creixent mercat de productes i serveis sostenibles i es puguin beneficiar de les oportunitats que aquests mercats oferiran als primers agents que hi actuïn.

Hannover, 11 de febrer de 2000

Annex

Les nostres consideracions 

1. Oportunitats 

a) La integració europea i, en particular, l’ampliació de la Unió Europea amb els països d’Europa central i oriental i la política euromediterrània representen unes oportunitats excel·lents per a les ciutats europees. En redefinir el seu paper en una Europa més àmplia, en avançar cap al compliment de la legislació de la Unió Europea i en conèixer la multiculturalitat, les ciutats milloraran la seva competitivitat i esdevindran llocs més sostenibles i atractius. 

b) A escala europea i nacional, la integració dels temes ambientals en totes les àrees de la política és una fita important, com es reconeix a les conclusions dels consells europeus de Cardiff (1998) i d’Hèlsinki (1999). Hauríem d’aprofitar aquesta oportunitat i assegurar-nos que això es faci realitat, també a escala local.

c) La proposta de la Comissió Europea en relació a un marc comunitari per a la cooperació que promogui el desenvolupament urbà sostenible (COM [[1999]557 final) és una bona base per al suport continu de la Comissió a la Campanya europea de ciutats i pobles sostenibles, que hauria de continuar sent coordinada per associacions i xarxes d’autoritats locals amb la col·laboració de la Comissió.

d) En una economia dual, amb les seves tendències de globalització i localització, les ciutats necessitaran maximitzar la seva influència sobre la microeconomia local per orientar-la cap al desenvolupament sostenible. Hauran de reflectir amb més força l’impacte global de les accions locals. 

e) La quantitat de coneixements sense precedents, la capacitat d’innovació i les noves tecnologies poden ser una oportunitat per a les ciutats de cara a convertir-se en centres d’innovació i de generació de solucions. 

f) L’escassetat de recursos financers, malgrat els seus efectes negatius, pot ser vista com una oportunitat per redefinir les prioritats i augmentar l’eficiència. 

2. Obstacles 

a) Estem disposats a enfrontar-nos als reptes tot aprofitant les oportunitats. Tanmateix, reconeixem que hi ha certes condicions estructurals poc favorables que es presenten com a obstacles. En alguns països europeus, el govern local és feble i no té prou poder. Al govern local, se li han donat responsabilitats sense concedir-li els recursos econòmics adequats. 

b) El mercat intern es va crear sense establir uns preus que reflectissin els veritables costos, incloent-hi els costos socials i ambientals. Els subsidis erronis continuen proporcionant falsos incentius. 

c) El progrés i l’èxit continuen mesurant-se en termes de creixement econòmic, en lloc de fer-se en termes de sostenibilitat. 

d) Els mercats financers, que governen el flux de capital i la inversió, no estan controlats democràticament. 

3. Reptes 

a) Els ciutadans esperen que el municipi els proporcioni les condicions i els serveis clau, com ara un entorn habitable, qualitat de l’aire, subministrament d’aigua, recollida i tractament de residus i d’aigües residuals, transport públic, habitatge, serveis sanitaris i educació. 

b) Nosaltres, responsables municipals d’Europa i de les regions veïnes, reconeixem que malgrat tots els esforços que fem per millorar el medi ambient, la majoria de les tendències ambientals globals i europees produeixen una gran preocupació: mentre el canvi climàtic, la desertització, la pèrdua de recursos hídrics i de biodiversitat tenen i continuaran tenint un impacte global, moltes de les causes d’aquesta situació de deteriorament tenen el seu origen en la contaminació atmosfèrica, en el soroll i en les congestions de trànsit, causades pels habitants de les ciutats i els pobles que, al mateix temps, en són els principals afectats en la seva vida quotidiana. 

c) De la mateixa manera, tenim la sensació que les tendències econòmiques presenten reptes importants per a les nostres ciutats: la globalització de l’economia (amb un poder financer que comença a passar per sobre del poder polític) disminueix la influència que els ciutadans poden exercir en les seves condicions de vida per mitjà de la política local, nacional i dels parlaments de la Unió Europea. 

d) Les tendències socials com a conseqüència dels canvis econòmics i tecnològics creen greus problemes. L’envelliment de la societat, la pobresa crònica i el creixement de l'atur contrasten amb una societat que cada cop es mou més per consumisme. Aquestes circumstàncies poden provocar l'augment de les disparitats entre «els que en tenen» i «els que no en tenen» i evitar que això passi serà un repte enorme per a les ciutats i viles que lluiten per la sostenibilitat.

e) El ritme sense precedents del desenvolupament tecnològic i els ràpids canvis per la innovació de les tecnologies de la informació canviaran considerablement la vida dels ciutadans, el comportament de la ciutat i les pautes d'identificació dels ciutadans amb la seva ciutat. 

f) No podem passar per alt que el nivell de vida europeu s'ha assolit, en part, a través de l'explotació dels més desafavorits. Les ciutats i viles europees han de donar la importància que es mereix a l’explotació de la mà d’obra barata i de la natura dels països en vies de desenvolupament i han de voler reduir la seva "petjada ecològica" (per exemple, la seva demanda de recursos d’altres parts del planeta).

g) La distorsió econòmica, la degradació de la terra, la persecució política, la guerra i els conflictes civils causen migracions cap a les ciutats europees, que han de proporcionar serveis, infraestructures i integració social a les seves poblacions creixents.