| Antecedents
en l'àmbit de la sostenibilitat local a escala mundial i a Catalunya
El medi ambient
i el desenvolupament sostenible han anat adquirint progressivament en
les darreres dècades un interès prioritari per part de
les administracions públiques. L'assumpció dels governs
d'aquesta triple dimensió (ambiental, social i econòmica)
de la sostenibilitat està exigint -i seguirà exigint amb
més convicció en els propers anys- un gran canvi en les
conductes i prioritats de cada comunitat i dels seus ciutadans.
| El
marc internacional per al desenvolupament sostenible a escala local |
En la Cimera de
la Terra, celebrada a Rio de Janeiro el 1992, representants de 179 estats
van debatre durant catorze dies sobre la problemàtica ambiental
global i van establir el desenvolupament sostenible com un dels principals
reptes que han d'afrontar els governs i les societats d'arreu del planeta.
Un dels quatre
document bàsics declarats fou l'Agenda
21, un programa d'acció a nivell internacional que hauria
de permetre assolir el desenvolupament sostenible, en la seva triple
vessant econòmica, social i ambiental.
La influència
del document de l'Agenda 21 en l'impuls de les Agendes 21 Locals és
particularment rellevant. La importància de la contribució
del món local al desenvolupament sostenible està reconeguda
en el capítol
28 del document aprovat a Rio de Janeiro, el qual estableix l'Agenda
21 Local com un dels instruments bàsics que han de desenvolupar
les comunitats locals -amb una àmplia participació dels
seus ciutadans i dels sectors econòmics i socials- per encaminar-se
cap a aquest ideal de desenvolupament.
A continuació
es reprodueix literalment el contingut d'aquest capítol:
| Art. 28.1.-
Atès que bona part dels problemes i solucions que intenta
resoldre l'Agenda 21 tenen el seu origen en les activitats locals,
la participació i cooperació de les autoritats locals
serà un factor determinant per l'assoliment dels seus objectius.
Les autoritats
locals construeixen, fan funcionar i mantenen les infraestructures
econòmiques, socials i ambientals, supervisen els processos
de planificació, estableixen polítiques i regulacions
i col·laboren en l'aplicació de polítiques
ambientals nacionals i subnacionals.
Atès
que són l'estructura de govern més propera als ciutadans,
tenen un paper vital en l'educació, la mobilització
i la resposta al públic a favor del desenvolupament sostenible.
|
D'altra banda,
els objectius proposats en relació a l'Agenda 21 Local van ser
els següents: (art. 28.2)
|
1) L'any
1996 la major part d'autoritats locals dels Estats signataris
haurien d'haver realitzat un procés d'Agenda 21 Local per
a les seves comunitats, partint d'una consulta pública
als seus ciutadans que hauria d'haver culminat amb l'adopció
d'un pla d'acció per a la sostenibilitat basat plenament
en el consens entre tota la població.
2) L'any
1993 la comunitat internacional hauria d'haver iniciat un procés
consultiu amb l'objectiu d'augmentar la cooperació entre
les autoritats locals.
3) L'any
1994 representants d'associacions de ciutats i altres autoritats
locals haurien d'haver incrementat els nivells de cooperació
i coordinació amb la voluntat de facilitar l'intercanvi
d'informació i experiències entre autoritats locals.
4) Les autoritats
locals haurien d'implementar i fer el seguiment de programes que
assegurin que les dones i el jovent estiguin representats en els
processos de presa de decisions, planificació i implementació.
|
De la mateixa manera,
establia que cada autoritat local havia de dialogar amb els seus ciutadans
i els sectors econòmics i socials a fi d'establir un marc d'interacció
i cooperació òptim per a la formulació de les millors
estratègies.
Tanmateix, a la
Cimera Mundial de Johannesburg
de 2002 es va reafirmar el compromís municipal amb els principis
de l'Agenda 21.
| El
marc europeu per al desenvolupament sostenible a escala local |
Els postulats de
l'Agenda 21 aprovats a Río de Janeiro i els principis del V
Programa d'Acció Comunitari en matèria de Medi Ambient
( des de juliol de 2002, existeix el VI Programa
d'Acció Comunitari) es van encadenar dos anys després
a la I Conferència Europea sobre Ciutats i Viles Sostenibles,
celebrada a la ciutat danesa d'Aalborg, on 80 autoritats locals europees
i 253 representats d'organismes internacionals, governs nacionals, institucions
científiques, entre altres estaments, van signar la Carta
d'Aalborg i van iniciar la
Campanya Europea de Ciutats i Viles Sostenibles.
La signatura d'aquesta
Carta compromet als pobles, ciutats i països europeus a impulsar
processos Agenda 21 Local i a desenvolupar plans d'acció a llarg
termini que permetin avançar a les comunitats locals cap a un
desenvolupament més sostenible. Tanmateix, la participació
ciutadana i del teixit econòmic, social i polític en la
presa de decisions a escala local és un dels aspectes més
insistits en el text.
Per la seva banda,
la Campanya,
coordinada pel Consell
dels Municipis i Regions d'Europa (CMRE), Eurocities, la
Xarxa de Ciutats Saludables de l'Organització Mundial de la Salut
(OMS) i el Consell Internacional
d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient (ICLEI), en cooperació
amb la Comissió
Europea i el seu Grup d'Experts sobre Medi Ambient Urbà ,
promou i dóna suport a les comunitats locals en el disseny, desenvolupament
i implantació de polítiques cap a la sostenibilitat a
través de la provisió de recursos i del foment de l'intercanvi
d'experiències. La
Campanya Europea de Ciutats i Viles Sostenibles s'ha convertit,
actualment, en la iniciativa de promoció del desenvolupament
sostenible a escala local més important d'àmbit mundial.
El document de
la Carta d'Aalborg
s'estructura en tres parts: la primera, la qual impregna la filosofia
de la Carta, és una declaració de consens sobre la idea
de sostenibilitat a nivell local; la segona institueix la Campanya
Europea de Ciutats i Viles Sostenibles; i la tercera, encarada a
l'aplicabilitat dels principis anteriors, la dedica al compromís
dels signants a desenvolupar processos d'Agenda 21 Local o plans d'acció
local per la sostenibilitat.
Pel que fa al procés
de preparació dels plans d'acció local, la Carta proposa,
textualment, la inclusió de les següents etapes:
- Reconeixement
dels marcs de finançament i de planificació existents,
així com altres plans i programes;
- Identificació
sistemàtica de problemes i les seves causes, mitjançant
àmplies consultes públiques;
- Priorització
de tasques per dirigir-se cap als problemes identificats;
- Creació
d'una imatge per a una comunitat sostenible mitjançant
un procés participatiu que involucri tots els sectors
de la comunitat
- Consideració
i valoració d'opcions estratègiques alternatives;
- Establiment
de plans d'acció locals cap a la sostenibilitat a llarg
termini, que incloguin objectius mesurables;
- Programació
de la implementació del pla, incloent-hi la preparació
d'una temporització i la declaració d'assignació
de responsabilitats entre els participants;
- Establiment
de sistemes i procediments per controlar i informar sobre la
implementació del pla.
|
Un any més
tard, el Consell Internacional
d'Iniciatives Locals per la Medi Ambient (ICLEI), publicà
la Guia Europea de Planificació de l'Agenda 21 Local, inspirada
en el document d'Agenda 21 aprovat a la Cimera de Terra, els postulats
del V
Programa Marc de la Unió Europea i el text de la
Carta d'Aalborg. Aquest manual va esdevenir -i continua essent-
un referent metodològic a escala europea i mundial en l'àmbit
de la planificació ambiental municipal.
La consolidació
de la iniciativa d'Aalborg de 1994 fou la Declaració
de Hannover, aprovada el febrer de 2000 en el marc de la III Conferència
Europea sobre Ciutats i Viles Sostenibles, on es va instar a intensificar
els esforços que permetin assolir majors quotes de sostenibilitat
al món local. Prèviament, el 1996, en el marc de la II
Conferència Europea sobre Ciutats i Viles Sostenibles, s'havia
aprovat el Pla
d'Acció de Lisboa ("De la Carta a l'Acció"),
un document que convidava a les autoritats locals a posar en pràctica
els principis de la Carta
d'Aalborg.
Finalment, tant
l'Estratègia de la Unió
Europea per al Desenvolupament Sostenible adoptada a Göteborg
el juny de 2001, com el VI Programa
d'Acció en Matèria de Medi Ambient de la Unió Europea,
remarquen la importància de l'acció local per a afrontar
els reptes globals que planteja el desenvolupament sostenible.
| El
marc català per al desenvolupament sostenible a escala local |
Així, des
de 1994, han estat nombroses les comunitats locals que a escala europea
han emprès i han desenvolupat els seus programes d'acció
o processos d'Agenda 21. A Catalunya, el Departament de Medi Ambient i Habitatge
va establir el 1998 el Programa
de Foment de la Sostenibilitat Local, amb la finalitat
de recolzar les estratègies i les propostes de les entitats locals
per a un desenvolupament més sostenible. Tanmateix, no hem de
passar per alt que des de 1998 s'estan realitzant els treballs de l'Agenda
21 de Catalunya, amb l'objectiu d'establir una estratègia
de desenvolupament sostenible per a tot el país.
Paral·lelament
a les iniciatives empreses pel govern de Catalunya, les Diputacions
de Barcelona, Girona i Tarragona han anat configurant en els darrers
anys -en el cas de Barcelona, des de 1994- amb notable èxit xarxes
i programes de suport per a la realització d'Agendes 21 Locals
i Plans d'Acció per a la Sostenibilitat amb l'objecte d'impulsar-ne
el seu desenvolupament en els àmbits municipal i supramunicipal.
En aquest sentit,
el 1997 la Diputació de Barcelona crea la
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, i un any més
tard la de Girona institueix el
Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient (CILMA). Aquestes
dues inciatives contitueixen en l'actualitat les dos principals plataformes
regionals de suport al món local a Catalunya en matèria
de medi ambient i sostenibilitat.
| Referents
internacionals en l'àmbit del desenvolupament sostenible |
|
Any
|
Esdeveniment
|
|
1972
|
Creació
del Programa MAB (Home i Biosfera) de la UNESCO
Programa de recerca
en el camp de les ciències naturals i socials per a la
conservació de la biodiversitat i la millora de les relacions
entre l’home i el seu entorn.
|
|
1972
|
Es publica el llibre
"Els límits del Creixement", informe presentat
al Club de Roma
|
|
1972
|
Conferència
de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient Humà
(Estocolm, Suècia)
Primera manifestació
per part dels governs del planeta, amb representació de
113 estats, de la preocupació per les conseqüències
de l’economia sobre el medi ambient, especialment en els països
industrialitzats. Es crea el Programa de Nacions Unides per
al Medi Ambient (PNUMA / UNEP)
|
|
Juny 1976
|
I Conferència
de les Nacions Unides sobre Assentaments Humans (Hàbitat).
(Vancouver, Canadà)
Debat internacional
sobre la distribució espacial de la població urbana
i rural al planeta davant del repte del creixement demogràfic
mundial. En sorgeix la Declaració de Vancouver sobre
Assentaments Humans
|
|
1980
|
I Estratègia
Mundial per a la Conservació (IUCN)
Amb la col·laboració
del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA)
i el World Wildlife Fund (WWF). S’adopta un pla a llarg termini
per a conservar els recursos biològics del planeta. Apareix
per primer cop el concepte "desenvolupament sostenible".
|
|
1987
|
La Comissió
Mundial sobre Medi Ambient i Desenvolupament, creada el 1983,
publica l’informe "El Nostre Futur Comú",
conegut com l’Informe Brundlandt. L’informe insisteix
en la interdependència global i la relació existent
entre medi ambient i economia, i es concreta el concepte de desenvolupament
sostenible. Representa la primera aparició d’aquest concepte
en un document oficial.
|
|
1991
|
II Estratègia
Mundial per a la Conservació (UICN, PNUMA i WWIF): "Cuidem
la Terra"
Estratègia
més global que la formulada a la primera edició.
Està fortament inspirada en l’Informe Brundlandt i pretén
reforçar a tots nivells polítics i socials la construcció
d’una societat més sostenible.
|
|
Juny 1992
|
Conferència
de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i Desenvolupament
o Cimera de la Terra (Rio de Janeiro, Brasil)
Fòrum Internacional
més important fins al moment que va servir per abordar
amb noves perspectives globals i d’integració la problemàtica
ambiental del planeta i va definir amb més concreció
el model de desenvolupament sostenible. Els 179 estats participants
hi van aprovar la Declaració de Rio, la Declaració
de Principis relatius als Boscos, el Conveni sobre la Diversitat
Biològica, el Conveni sobre el Canvi Climàtic, i
el Programa de les Nacions Unides per al segle XXI (Agenda 21).
L’Agenda 21 fa una
especial referència al paper que han de tenir les autoritats
locals a l’hora d’afrontar el repte de la sostenibilitat i, en
aquest sentit, insta als governs locals iniciar processos d’Agenda
21 Local.
|
|
1992
|
V Programa d’Acció
en Matèria de Medi Ambient (1992-2000): "Cap a un
desenvolupament sostenible"
Presentació
d’una nova estratègia comunitària en matèria
de medi ambient orientada ala prevenció i de les accions
que han d’emprendre’s para assolir un desenvolupament sostenible.
|
|
Juliol 1994
|
I Conferència
Europea de Ciutats i Viles Sostenibles (Aalborg,
Dinamarca)
Seguint el postulats
de la Declarció de Río i del 5è Programa
de la Unió Europea, 80 autoritats locals i 253 representants
de diferents organismes internacionals signen la Carta d’Aalborg
i institueixen la Campanya Europea de Ciutats i Viles Sostenibles
amb la finalitat d’impulsar l’acció local per la sostenibilitat.
|
|
1996
|
II Conferència
de les Nacions Unides sobre Assentaments Humans (Hàbitat
II)
(Istambul, Turquia)
Representants polítics
de diferents nacions i governs locals del planeta adopten l’Agenda
Habitat, un pla d’abast global per a uns assentaments humans
més sostenibles que pretén potenciar el paper de
les autoritats locals en les decisions a escala internacional.
|
|
1996
|
II Conferència
Europea de Ciutats i Viles Sostenibles
(Lisboa, Portugal)
Més de 1000
representants d’autoritats locals i regions europees aproven el
document "De la carta a l’acció", on es
revisa el desenvolupament de la Campanya Europea de Ciutats i
Viles Sostenibles des de 1994 i s’insta a una major empenta del
món local cap a la sostenibilitat.
|
|
Juny 1997
|
19a sessió
especial de l’Assemblea General de les NN.UU. (Rio
+ 5) (Nova York,
EUA)
Primera revisió
dels objectius establerts per la Cimera de Rio el 1992 i adopció
del Programa per a la continuïtat de l’aplicació
de l’Agenda 21 de les Nacions Unides. S’insta els Governs
a accelerar el procés d’implantació de l’Agenda
21 i a portar els deures fets per la trobada de Rio+10
|
|
Febrer 2000
|
III Conferència
Europea de Ciutats i Viles Sostenibles (Hannover,
Alemanya)
Aprovació
de la Declaració de Hannover per a l’acceleració
dels esforços del món local cap el desenvolupament
sostenible.
|
|
Maig 2000
|
I Fòrum
Ambiental Mundial d'àmbit Ministerial (Malmö,
Suècia)
Aprovació
de la Declaració de Malmö, que examina les
noves i importants qüestions ambientals per al segle XXI
i adopta compromisos per contribuir més decididament al
desenvolupament sostenible
|
|
Juny 2001
|
Estratègia
de la Unió Europea per al Desenvolupament Sostenible "Desenvolupament
Sostenible a Europa per a un món millor" (Goteborg)
Adoptada al Consell
Europeu de Goteborg, estableix una estratègia a llarg termini
que combini les polítiques per al desenvolupament sostenible
des del punt de vista ambiental, econòmic i social.
|
|
Juliol
2002
|
VI Programa d’Acció
en Matèria de Medi Ambient de la UE (2001-2010): "Medi
Ambient 2010: el nostre futur, la nostra elecció"
Programa inspirat
en el 5è Programa en Matèria de Medi Ambient. Defineix
les prioritats i els objectius ambientals per a tot el territori
europeu fins el 2010 i detalla les mesures a adoptar per contribuir
a l’aplicació de l’estratègia europea en matèria
de desenvolupament sostenible. Es concentra en quatre àmbits
d’actuació prioritària: canvi climàtic, biodiversitat,
medi ambient i salut, i gestió sostenible de recursos i
residus.
|
|
Ag-set 2002
|
Cimera Mundial
sobre Desenvolupament Sostenible (Rio+10)
(Johannesburg)
Examen dels èxits
assolits en l'aplicació dels resultats de la Conferència
de Rio i revalidació de l'adhesió de la comunitat
mundial als principis del desenvolupament sostenible.
|
Esquema |
|