|
Pròleg
A Catalunya, sempre hem fet
gala de la nostra obertura a les idees i als fenòmens que s’esdevenen
al món. La industrialització, els moviments culturals, la
construcció europea… són exemples prou emblemàtics
de la nostra manera de concebre un país que vol ser modern. No pas
per esnobisme, sinó perquè aquest és el millor camí
per conservar la identitat i oferir qualitat de vida i progrés als
seus habitants.
No renunciem a aquesta filosofia;
ans al contrari, volem aplicar-la amb tota la intensitat en el món
d’avui. Per això, estem oberts i volem ser presents en la revolució
de la sostenibilitat. Hem seguit, des de l’any 1992, els efectes de la
Cimera de la Terra i ens hem esforçat perquè els objectius
que s’hi van postular formin part de l’horitzó que volem per a Catalunya.
És un propòsit ambiciós, gens fàcil d’assolir,
però l’hem fet nostre –des de la Generalitat als Ajuntaments- i,
malgrat la seva complexitat, hi batallarem.
No podem ni volem participar
en aquest moviment global com a mers espectadors o com a alumnes diligents
que apliquen allò que els ensenyen. Estem convençuts de la
nostra capacitat i del nostre dret com a poble a fer-hi aportacions. Per
això, és convenient que ens involucrem activament en l’elaboració
de la Carta de la Terra i que celebrem com una victòria pròpia
la seva previsible aprovació en la Cimera del 2002.
La constitució del
Comitè Català per a la Carta de la Terra és un pas
útil i necessari en tots dos sentits: cap endins –perquè
les institucions i la societat catalana coneguin aquest document, que ha
de canviar substancialment el compromís dels Estats en la protecció
dels béns comuns- i cap enfora –perquè Catalunya sigui present
als fòrums civils internacionals on es debat i on es promou la Carta.
La nostra implicació
en la Carta de la Terra ha d’anar, òbviament, més enllà
de la participació en l’elaboració i l’adhesió al
document final. Hem de ser capaços d’interioritzar en les nostres
polítiques els principis de sostenibilitat. Aquest és el
gran repte, en el qual ja ens trobem immersos. Projectes vius del Govern
de Catalunya com l’Agenda 21 o la Carta dels drets i dels deures ambientals
dels ciutadans hi apunten directament.
Ens cal, però, una
dedicació perseverant, perquè el llast del model de desenvolupament
socioeconòmic dels últims dos segles és d’un pes considerable
i no ens deixa enlairar-nos prou de pressa. Aquest és un tema i
aquests són uns temps en què es fa més necessari que
mai el protagonisme actiu de la societat civil. Ens cal una autèntica
xarxa de convençuts i de compromesos que afavoreixin la impregnació
del pensament sostenibilista en totes les esferes de decisió –les
més determinants en la marxa global d’un país, però
també les més personals, que tenen una força molt
superior a la que li atribuïm normalment. Voldríem que la Carta
de la Terra també ens servís per a això.
Felip Puig i Godes
Conseller de Medi Ambient
de la Generalitat
de Catalunya
Presentació
de la Comissió Gestora del Comitè Català per a la
Carta de la Terra
Som a l’any 2000! Bufen molts
vents al món! Alguns ens són agradables, segur, però
massa d’ells se’ns fan cada cop més insuportables: la pobresa i
la fam augmenten fins i tot relativament (respecte a l’increment de la
població mundial); l’exclusió i els desequilibris socials
es troben davant de noves “fronteres” que els poden fins i tot empitjorar;
el deute extern ja ha esdevingut usura als ulls de tothom excepte dels
usurers; i al voltant de totes aquestes misèries tan humanes, però
no sense tenir-hi relació, el planeta Terra està dient, també,
prou! L’escalfament global, exemple paradigmàtic dels impactes mediambientals
de l’activitat humana, resultat en aquest cas de més d’un segle
d’utilització per part de la nostra espècie dels combustibles
fòssils com a font d’energia, fa que, per exemple, la quantitat
i el perill potencial i real dels desastres naturals hagin augmentat molt.
Els vents que ens són
agradables ens porten veus de cop de timó, de canvi de direcció,
amb un clam per una revisió i renovació de valors que, d’una
banda, sustentin un nou sistema d’institucions inter o supranacionals capaces
de controlar realment una economia global desbocada i que, de l'altra,
mantinguin més que mai les fonts de la diversitat natural i cultural
del món, per fer possible, tot plegat, un desenvolupament realment
humà (que potser no té res a veure amb continuar creixent
econòmicament) i realment sostenible (que requereix la conservació,
l’ampliació i l’enriquiment d’aquests capitals naturals, culturals,
etc. perquè les seves rendes continuïn nodrint el futur).
Us/ens convidem a bufar per
augmentar (quantitativament i qualitativament) els vents de canvi; us/ens
convidem a afegir-nos també a una altra ventada (sense deixar de
bufar en cap altra) que ja fa un cert temps que corre ?des d’aquella cimera
de Rio que va marcar un punt d’inflexió clar en la presa de consciència
i en les noves propostes per a l’acció de cara a un futur definitivament
millor? i que es voldria que contribuís a córrer més;
us/ens convidem a participar i estendre la campanya mundial per la Carta
de la Terra.
Per això ens hem constituït
en “Comissió Gestora del Comitè Català de la Carta
de la Terra” i per això hem preparat i editat, amb el suport del
Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, aquest opuscle
amb la darrera versió d’aquesta Carta ?que es voldria fos finalment
aprovada per les Nacions Unides a Rio+10, és a dir, l’any 2002?
i amb una contextualització de la Carta i de les campanyes que hi
ha i hi poden haver darrera.
En general és i serà
voluntat d’aquesta Comissió fer un treball de concatenació,
de pont bidireccional entre els debats i les iniciatives que corren en
l’àmbit mundial i els de casa nostra; ens sembla que aquesta és
una dialèctica imprescindible en la cruïlla del canvi de mil·lenni.
Alternativa
Associació
Càtedra
Centre
Verda
per a les
UNESCO en
UNESCO de
Nacions
Desenvolupament
Catalunya
Unides
Sostenible, desequilibris
i canvi global a la UPC
Context,
història i futur de la Carta de la Terra i les campanyes al seu
voltant
Sigui en
els llocs d’Internet (http://www.earthcharter.org) de la campanya, sigui
en els materials impresos al seu voltant, podeu trobar versions completes,
en altres llengües, de la informació que aquí hem intentat
resumir.
Cap a la Carta de la Terra dels pobles
La pobresa, la injustícia
social, les disparitats econòmiques, els conflictes violents i la
degradació ambiental requereixen nous instruments i marcs. En un
món interdependent, hi ha una necessitat urgent d'alineaments ètics
i espirituals que ens guiïn cap a canvis en els models de consum i
producció, ètica laboral, pràctiques educatives i
sistemes governamentals.
L’objectiu de la Carta de
la Terra és brindar una expressió inspiradora als principis
més fonamentals d’una visió ètica integrada per al
nostre futur comú. Aquests principis tindran un significat perdurable
per als pobles de totes les ètnies, cultures i credos religiosos,
aclariran els valors compartits de la Humanitat i desenvoluparan una nova
ètica global per assolir una forma de vida sostenible.
Els esforços per desenvolupar
una sèrie de principis per a la seguretat ecològica es van
iniciar amb la Conferència de les Nacions Unides sobre l’Entorn
Humà, celebrada a Estocolm, Suècia, l’any 1972. Des de llavors,
diversos grups i coalicions han efectuat valuoses contribucions per a l’articulació
d’aquests principis i valors, necessaris per assolir el desenvolupament
sostenible. L’any 1987, la Comissió Brundtland va instar la creació
d’una nova Carta "que consolidarà i ampliarà certs principis
legals rellevants, per guiar el comportament estatal durant la transició
cap al desenvolupament sostenible".
La Carta de la Terra va ser
un dels resultats esperats de la Cimera de la Terra realitzada a Rio de
Janeiro l’any 1992. Partint de les diverses declaracions i cartes que van
emergir des de la Conferència d’Estocolm, la intenció va
ser crear un acord basat en principis ètics per guiar la conducta
de les persones i les nacions en les seves relacions mútues i amb
la terra, amb l'objecte d'assegurar un futur sostenible.
La crida per crear aquest
document va captar la imaginació tant d’individus i d’organitzacions
d’arreu del món com de governs nacionals. Durant els dos anys precedents,
i encara durant la Cimera de la Terra, diverses delegacions governamentals
i organitzacions no governamentals procedents de tot el món van
treballar en els elements de la Carta de la Terra. Malgrat tot, els governs
no van assolir un acord sobre la Carta i, en el seu lloc, van adoptar la
Declaració de Rio sobre medi ambient i desenvolupament, la qual,
tot i ser valuosa, no va satisfer les expectatives creades amb la Carta
de la Terra. En canvi, durant el Fòrum Global 92, celebrat en paral·lel
a la Cimera de la Terra, milers de persones varen treballar en el marc
del Fòrum Internacional d'ONG que va culminar amb l'adopció
dels Tractats de les ONG, entre els quals n’hi havia un titulat "La Carta
de la Terra".
Posteriorment a la Cimera
de la Terra, dues organitzacions internacionals no governamentals, el Consell
de la Terra i la Creu Verda Internacional, amb el suport del Govern holandès,
van unir les seves forces a les d’altres per cercar la manera de continuar
el procés de desenvolupament de la Carta de la Terra que havia quedat
estroncat després de la Cimera. El maig de 1995, aquestes tres instàncies
varen copatrocinar una trobada a la Haia, on uns 60 representants de diferents
sectors es van reunir i van proposar la realització d'un ampli procés
de consulta, la qual cosa portaria a desenvolupar una carta acceptada universalment.
Al llarg d’un període de dos anys, es van realitzar consultes mundialment
entre diverses organitzacions internacionals. Alhora, es van recopilar
una sèrie de principis articulats en diversos instruments de dret
internacional, inclosos en un informe denominat Principis de la conservació
ambiental i del desenvolupament sostenible: resum i reconeixement, amb
l'objectiu de desenvolupar una guia per conduir aquesta fase del procés
de consulta.
A principis de 1997, es va
crear una Comissió de la Carta de la Terra, composta per 23 persones
distingides procedents de tots els continents, per supervisar-ne el procés
de consulta i redacció. Durant la celebració del Fòrum
de Rio + 5, el març de 1997, la Comissió va proposar un Esborrany
de referència basat tant en la consulta inicial com en la revisió
dels esforços previs realitzats des de 1972 perquè fos utilitzat
com una guia en les consultes posteriors per desenvolupar una Carta de
la Terra dels pobles.
Des de la creació
de la Comissió de la Carta de la Terra, el Secretariat de la Carta
de la Terra ha iniciat els processos de consulta i avaluació en
aproximadament 33 països, primerament promovent la creació
d’uns Comitès Nacionals de la Carta de la Terra que cerquessin els
objectius descrits anteriorment. Aquests comitès continuen expandint
la participació i conduint els tallers de la Carta de la Terra,
i utilitzen l’Esborrany de referència de diferents maneres d’acord
amb el seu context cultural i les seves preocupacions específiques.
L’Esborrany de referència és utilitzat com a eina d’anàlisi,
com un instrument per invocar els valors personals i socials i com un document
en procés d’avaluació i validació que ha de ser posteriorment
desenvolupat.
El 1r i 2n esborranys, anteriors
al que neix aquest any 2000 i que és motiu d'aquesta publicació,
varen ser traduïts per en Josep Puig a petició d'Alternativa
Verda i publicats en català a la revista de l'associació
Dia de la Terra (Dia de la Terra, núm. 2, setembre de 1998, i núm.
4, setembre de 1999).
Encara que l’aval final de
les Nacions Unides a la Carta de la Terra és un objectiu molt important,
les consultes estan projectades per exercir-se com una força poderosa
de canvi i, alhora, per millorar l’Esborrany de referència inicial.
Amb l'objecte d'assolir la més àmplia participació
possible, els processos continus de consulta i redacció es basen
en els punts següents:
-
basar la Carta de la Terra en
els valors de diverses cultures, religions i grups socials;
-
elevar la consciència
i promoure l’entesa en els temes rellevants per al desenvolupament sostenible;
-
donar l’oportunitat de fer contribucions
i compromisos, tant individualment com col·lectiva, que abastin
diverses perspectives i aproximacions, i desenvolupar un ampli sentit públic
de pertinença en relació amb el procés de la Carta
de la Terra;
-
promoure un diàleg mundial
sobre els valors comuns i modelar i implantar una Carta de la Terra dels
pobles per assegurar un futur sostenible basat en la justícia, l’equitat,
la pau i la seguretat ecològica.
La Campanya Mil·lenni de la
Carta de la Terra
La transició cap al
desenvolupament sostenible requerirà canvis bàsics en les
actituds, els valors i les conductes de la societat civil, el sector econòmic
i els governs. En última instància, la sostenibilitat dependrà
de les decisions que els ciutadans prenguin respecte als seus estils de
vida i els seus models de consum, producció i reproducció.
La Campanya Mil·lenni de la Carta de la Terra cerca de catalitzar
els canvis en aquestes àrees.
Algunes lliçons han
estat apreses de l’experiència en la conducció del procés
de consulta i avaluació de la Carta de la Terra en l’àmbit
comunal i local:
Primer: la Carta de la Terra
ha d'adreçar-se als problemes concrets que tenen les persones en
les seves vides quotidianes.
Segon: el procés de
consulta, per ser efectiu, ha d’involucrar reflexions profundes sobre la
manera en què els valors personals es tradueixen en accions socials
i crear una “ecologia de valors” interior i exterior que, a més,
sigui coherent.
Tercer: la voluntat política
i les accions governamentals han d’emergir a partir dels recursos interns
i les preocupacions espirituals dels individus, així com de les
visions normatives dels grups de la societat civil a la recerca del benestar
comú.
Els objectius de la campanya
1. Generar, arreu del món,
la consciència sobre la necessitat urgent de la cooperació
i els valors i fites comuns.
2. Crear i promoure una
Carta de la Terra com a marc ètic per al desenvolupament sostenible,
particularment mitjançant els Consells Nacionals per al Desenvolupament
Sostenible i els Comitès Nacionals de la Carta de la Terra, amb
l’objectiu de dirigir-se a la difusa alienació personal respecte
a la naturalesa i la societat, i els consegüents problemes ecològics,
econòmics i socials.
3. Assegurar que els principis
de la Carta de la Terra troben la seva manifestació en els estils
de vida personals i professionals i en l’organització de les ètiques
laborals, els programes educatius, els ensenyaments religiosos, les polítiques
públiques i les pràctiques governamentals.
4. Procurar que els governs
de les Nacions Unides presenten la Carta de la Terra abans de l’any 2002
a l’Assemblea General de les Nacions Unides Rio +10.
Activitats de
promoció i implantació dels valors de la Carta de la Terra
El Consell de la Terra ha
impulsat diverses campanyes que estan sent conduïdes pel Consell mateix
i/o pels Comitès Nacionals de la Carta de la Terra. Aquests
comitès es componen de representants d’organitzacions associades,
Consells Nacionals de Desenvolupament Sostenible o entitats similars que
inclouen diversos grups professionals, socials, econòmics i espirituals.
Tots estan convidats a fer les seves aportacions en la traducció
en termes operatius dels valors de la Carta de la Terra i a contribuir
a l’esborrany d’aquesta. Els objectius específics d’aquestes campanyes
nacionals són:
a. Comprometre els valors
de la Carta de la Terra en els fòrums governamentals internacionals
dirigits per organitzacions associades que estiguin involucrades en els
temes específics de cada fòrum.
b. Conduir una consulta
oberta mitjançant la pàgina web de la Carta de la Terra administrada
pel Secretariat del Consell de la Terra, que asseguri la transparència
i la participació. Aquest espai ofereix informació sobre
els diversos processos de consulta i sol·licita recursos a tots
els interessats.
c. Utilitzar els principis
dels esborranys de referència de la Carta de la Terra com una eina
per iniciar un procés de reflexió interna individual, que
exalti els valors personals de la gent.
d. Promoure els principis
de la Carta de la Terra com el marc ètic dels plans de sostenibilitat
nacional. Caldrà recórrer als valors subjacents de les pràctiques
administratives en àrees com ara l’agricultura, l’administració
d’àrees costaneres, la conservació de la biodiversitat, l’eficiència
energètica i els sistemes financers.
e. Organitzar i implantar
la traducció dels principis de la Carta de la Terra en les ètiques
de treball professionals i els codis de conducta que són utilitzats
per les associacions professionals de doctors, advocats, enginyers, gerents
financers i d’altres grups.
f. Traduir els principis
de la Carta de la Terra en els programes educacionals i els plans d'estudis
de les escoles i d’altres institucions en una missió educativa,
com ara la del moviment escolta, els grups de formació, etc.
g. Aconseguir que els principis
de la Carta de la Terra formin part de la instrucció i l’ensenyament
dels grups religiosos i espirituals.
h. Involucrar les xarxes
de comunicació basades en les ONG i la comunitat a favor dels principis
de la Carta de la Terra.
i. Integrar els principis
de la Carta de la Terra en la cultura popular a través dels mitjans
d’informació col·lectiva.
j. Presentar el document
final a l’Assemblea General de les Nacions Unides i als governs nacionals
mitjançant els Consells Nacionals de Desenvolupament Sostenible
i els Comitès Nacionals, perquè sigui adoptat formalment
durant el desè aniversari de la Cimera de la Terra l’any 2002.
k. Promoure a les Nacions
Unides l’adopció del Conveni internacional sobre el medi ambient
i el desenvolupament, que ha estat desenvolupat per la UICN en coordinació
amb la iniciativa de la Carta de la Terra.
Resultats esperats
a. La circulació mundial
d’una Carta de la Terra dels pobles amb aportacions globals l’any 2002.
b. L’adopció dels
valors de la Carta de la Terra per part d’associacions i organitzacions
professionals.
c. La integració
dels principis i els valors de la Carta de la Terra en els programes educacionals
de les escoles, els col·legis, les universitats i d’altres institucions
educatives.
d. L’ensenyament i la presentació
de la Carta de la Terra per part dels grups religiosos i espirituals.
e. La difusió dels
principis i els processos de la Carta de la Terra per part dels mitjans
de comunicació popular.
f. La formació d’un
marc, amb els valors i els principis de la Carta de la Terra, per als programes
i els plans del desenvolupament nacional sostenible.
g. La transformació
dels valors i els principis de la Carta de la Terra en elements fonamentals
en les negociacions intergovernamentals i les activitats d’organitzacions
transnacionals.
h. L’adopció de la
Carta de la Terra –la qual ja estarà suficientment constituïda-
per part de l’Assemblea General de les Nacions Unides com a base per a
un Conveni internacional sobre el medi ambient i el desenvolupament, l’any
2002.
Organitzacions participants
El Secretariat del Consell
de la Terra és l’organització que coordina aquesta campanya,
sota la Comissió de la Carta de la Terra; per posar en pràctica
el programa, la campanya rep el suport de les organitzacions associades,
l’Equip de Recursos Internacionals i les organitzacions que formen els
Comitès Nacionals i Regionals.
L’Equip de Recursos Internacionals
està compost per les organitzacions següents:
-
Center for Respect of Life and
Environment
-
Global Education Associates
-
Green Cross International
-
Indigenous People's Consultative
Group
-
International Foundation for
Survival of Humanity
-
Women and Environment Development
Organization ? World Conservation Union - IUCN
-
International Community Education
Associates
-
Interfaith Center of New York
-
Young Men Christian Association
World Federation of Engineering Organizations
-
Representatives of Earth Charter
Committee
|
sia.dmah@gencat.net