El nucli de les col× leccions d’art gòtic està constituït per obres de procedència fonamentalment catalana. Iniciat a partir de les primeres dècades del segle XIX, el procés de formació del fons gòtic es va nodrir amb iniciatives particulars i institucionals. Entre els primers episodis formatius va destacar l’empresa protagonitzada, l’any 1837, per la Reial Acadèmia de Bones Lletres que va representar l’aplegament, al convent de Sant Joan, d’un gran nombre d’exemplars arqueològics procedents dels convents destruïts el 1835.

La creació l’any 1880 del Museu Provincial d’Antiguitats va constituir l’inici d’un procés de protecció i de promoció del patrimoni públic català que va cristal× litzar el 1934 amb la constitució del Museu d’Art de Catalunya al Palau Nacional de Montjuïc. Entre aquestes dues dates cal remarcar, com a fet més important, l’aparició de la Junta de Museus el 1902, que va ser remodelada el 1907. Aquesta institució, a part de tenir cura de la recuperació i de la salvaguarda patrimonial, va impulsar diverses iniciatives de difusió; com la decisió d’inaugurar, l’any 1915, les dues ales laterals de l’arsenal de la Ciutadella, seu del nou Museu d’Art i Arqueologia. En aquest espai museístic ja hi figuraven conjunts pictòrics importants d’època gòtica.

Paral×lelament, les col× leccions de gòtic es van enriquir amb nous ingressos. Especialment fructífers van resultar els anys anteriors a la dècada dels vint, moment en què la Junta de Museus va intensificar l’adquisició d’un gran nombre de béns de titularitat eclesiàstica, entre els quals van destacar, pel que fa a la pintura, obres de la importància del retaule de Sixena, les sargues de l’orgue de la catedral de la Seu d’Urgell, la major part de les taules del Retaule de sant Esteve de Granollers i en l’apartat d’escultura la compra de la imatge de rei transformada en Sant Antoni Abat. Tanmateix, en aquests anys també es va registrar un enriquiment de les col× leccions gòtiques amb l’adquisició d’antigues col× leccions particulars, entre les quals va destacar per la seva significació especial la reunida per Lluís Plandiura (1932), o amb els dipòsits com la col×lecció Bosch i Catarineu (1934), de la qual, l’any 1950, el Museu en va adquirir una part.

L’esclat de la guerra civil va determinar el trasllat, l’any 1936, de fons del Museu d’Art de Catalunya a Olot i a Darnius per tal de garantir-ne la seva seguretat. Un any més tard, la celebració a París de l’exposició L’art catalan du X^e au XV^e siècle va permetre la contemplació d’un conjunt important de creacions gòtiques com els retaules de Sixena i d’Estopanyà, la Mare de Déu de Sallent, les taules del conjunt pictòric de la confraria del Blanquers, el grup del retaule de Sarrià, les taules de Granollers, el retaule de Santa Coloma de Queralt o la Mare de Déu dels Consellers.

L’acabament de la guerra va comportar la segregació de les col× leccions modernes que es van traslladar a la Ciutadella, on es van agrupar sota el nom de Museu d’Art Modern. Els fons gòtics, un cop retornats, van ser reinstal× lats al Palau Nacional sense diferències apreciables en relació amb la presentació realitzada per Folch i Torres l’any 1934.

Interromput durant un llarg període de temps, el procés de creixement de la col× lecció gòtica es va recuperar amb els llegats Cambó (1949), Apel× les Mestres (1950) i Bertrand (1970), i amb la donació Fontana (1976). Certament, però, l’ingrés més significatiu d’aquesta època fou l’adquisició de la col× lecció Muntadas (1956), que va representar un increment sensible del fons, més acusat en el cas de la pintura. En aquesta etapa, l’any 1981 es va produir una remodelació i una nova presentació de les col×leccions d’art gòtic que va perdurar fins al moment del tancament del Museu el 1990.

En els darrers anys, la col× lecció gòtica s’ha enriquit amb nous ingressos com el dipòsit realitzat, l’any 1993, per la Generalitat de Catalunya que complementa el conjunt de les sargues de l’orgue de la Seu d’Urgell, adquirit la primera dècada del segle. Igualment, tant la dació de la col× lecció Torelló (1994), com la de la col× lecció Torres (1995) han tingut un efecte molt benèfic.

Finalment, en l’apartat d’adquisicions, cal anotar la d’un Tríptic de la Mare de Déu de la Llet atribuït al taller del pintor italià Antonio di Francesco.

El discurs museològic de l’art gòtic català del Museu Nacional d’Art de Catalunya ve condicionat per la formació de les col× leccions i, a la vegada, respon a la voluntat de mostrar l’expressió artística catalana i dels territoris més relacionats culturalment amb Catalunya.

Si bé l’art romànic correspon cronològicament als inicis de la formació del que després serà Catalunya, al voltant del comtat de Barcelona, les col× leccions d’art gòtic il× lustren la plenitud, la centralitat i el moment de la màxima expansió territorial catalana en els aspectes polític, econòmic i cultural en el marc coetani de l’Europa mediterrània.

El període gòtic es caracteritza per la riquesa material i per la profusió decorativa de les arts figuratives en les diferents tipologies i tècniques –pintura mural, pintura sobre taula, orfebreria, esmalteria i escultura en pedra, en fusta i en vori–, la representació de les quals està garantida dins la col× lecció per nombroses obres de la més elevada qualitat, pel que fa sobretot a la pintura, així com per l’escultura i per l’art de l’objecte.

El nucli català de la col× lecció permet d’observar l’aparició, el desenvolupament i l’esclat de l’estil, des del segle XIII fins a les darreries del XV. Tanmateix també mostra la reinterpretació que es va produir al nostre país dels diferents corrents estilístics europeus, tot concretant-se en subestils ben caracteritzats com el gòtic d’expressió lineal, el d’influència italianitzant, l’anomenat gòtic internacional o el d’ascendència flamenca, amb el contrapunt interessant de les realitzacions no catalanes.

Molt sovint, les diferents seqüències cronològiques de l’evolució de l’estil presenten integrades a les sales ambdues tècniques, pintura i escultura, agrupades segons la seva procedència geogràfica, amb l’objectiu d’exposar l’art català en contrast amb el context més general de l’art hispànic del mateix període. Amb tot es dediquen dos àmbits a l’escultura del segle XIV i dels inicis de la centúria següent així com altres espais expositius inclouen de manera monogràfica l’obra de pintors tan singulars com Bernat Martorell, Lluís Dalmau, Jaume Huguet, Pere Garcia o el Mestre de la Seu d’Urgell, entre d’altres. Per últim, les clàusules de la donació realitzada per Pilar Rabal, en nom del seu difunt espòs Pere Fontana i Almeda, de tretze taules de pintura gòtica precisen l’exposició conjunta del grup d’obres, al qual s’han afegit altres sis pintures amb la finalitat de poder il×lustrar el desenvolupament del gòtic internacional a Lleida i a l’Aragó.

A la vegada, sense menystenir la lectura comprensiva de l’evolució de l’estil, l’exhibició permet tot un seguit d’aproximacions temàtiques, clarament diferenciades, com les que poden apreciar-se als àmbits dedicats a l’art civil, a l’evolució de la figura del donant i a l’orfebreria religiosa, a l’espai funerari, a la representació de la Mare de Déu a l’escultura europea i a l’art flamenc i hispanoflamenc. Les agrupacions d’aquestes obres permeten de suscitar punts de reflexió i d’apreciació d’ordre divers, artístic i extraartístic, i permeten també d’enriquir i d’aprofundir els plantejaments cronològics i evolutius de l’itinerari del Museu amb qüestions més àmplies, de caràcter històric, iconogràfic i tècnic.

El recorregut pels espais expositius de les col× leccions d’art gòtic és únic i determinat per murs de tres metres d’alçada que delimiten el trajecte en vint àmbits. És en aquests murs, i en alguns casos en peanyes o en vitrines, on es disposen les diverses peces de la pintura sobre taula, de l’escultura monumental, de la imatgeria, de l’orfebreria i de la numismàtica. Els grans conjunts monumentals així com les peces més destacades de la col× lecció d’art gòtic tenen una presentació singularitzada.

Les característiques diferencials existents entre les col× leccions d’art romànic i les d’art gòtic han motivat la inclusió de diversos canvis en el projecte museogràfic d’aquest darrer, en relació al d’art romànic, que afecten principalment a la il× luminació dels àmbits. La consideració del significat de la llum en el període gòtic no ha estat aliena en la modificació de la lluminària de penombra present als espais expositius de l’art romànic i ha sigut un dels motius principals pels quals, sense prescindir de la il× luminació puntual, les obres resten immerses en un conjunt de llum ambiental.

El suport didàctic de l’exposició tot al llarg del recorregut consta de dos elements: en primer lloc, els textos de presentació i una breu explicació de cadascun del vint àmbits que l’estructuren; i, en segon lloc, els plafons que aporten informació sobre algunes de les obres que s’exposen, els quals premeten al visitant d’assolir una major comprensió d’aquestes. Així, s’inclou un plànol on s’assenyala la ubicació original de les pintures de La Conquesta de Mallorca al Palau Berenguer d’Aguilar, actual Museu Picasso, alhora que també es presenten diverses hipòtesis de reconstrucció d’alguns conjunts pictòrics conservats parcialment al MNAC. En relació a la importància del retaule de pedra a Catalunya, s’inclou un mapa del Principat on es concreta la localització de les principals pedreres. Cal afegir també l’existència de material complementari a l’exposició, com audiovisuals i guies didàctiques, entre d’altres.

Àmbit I		Art civil. -segles XIII-XV-
Àmbit II		Les primeres manifestacions a l´Aragò, a Navarra i a Castella.
Àmbit III		Les primeres manifestacions a Catalunya
Àmbits IV i V		L´escultura de la segona meitat del segle XIV i de principis del segle XV
Àmbit VI		Pintors italians
Àmbit VII		L´evolució italianitzant a Catalunya
Àmbit VIII		L´internacional valencià
Àmbit IX		L´internacional català
Àmbit X		Sala Pere Fontana i Almeda
Àmbit XI		Bernat Martorell
Àmbit XII		Lluís Dalmau i Jaume Huguet
Àmbit XIII		Pere Garcia de Benavarri i els Vergós
Àmbit XIV		La influència flamenca a Mallorca, a Castella, a Andalusia i a Extremadura
Àmbit XV		El Mestre de la Seu d´Urgell
Àmbit XVI		La influència flamenca a València i a l´Aragó
Àmbit XVII		L´evolució de la figura del donant. L´orfebreria religiosa
Àmbit XVIII		Espai funerari
Àmbit XIX		La representació de la Mare de Déu a l´escultura europea
Àmbit XX		Art flamenc i hispanoflamenc