Número
10
LES RELACIONS AMB LA COMUNITAT A LA POLICIA: UNA
QÜESTIÓ FONAMENTAL
Als principis de 1998
neix l’Oficina de Relacions amb la Comunitat de la Regió Policial Girona,
com a iniciativa pionera en l’aplicació d’un model de policia preventiva
de contacte amb el ciutadà. El desconeixement que genera aquest tema ha
dificultat l’aplicació d’aquest model.
Els éssers humans, des
dels seus albors, han mantingut relacions amb una col·lectivitat
d’individus de la seva espècie, això òbviament n’ha condicionat
l’evolució. Una evolució lligada a un grup i a una comunitat.
Les relacions humanes
formen part intrínseca de l’ésser humà, i són imprescindibles per a la
cohesió d’un grup. El grup funciona com una unitat de protecció per a
l’individu que hi pertany. Tant en les societats primitives, més
condicionades per l’entorn, con en la societat postmoderna, influenciada
per una vida eminentment urbana, la dinàmica de protecció que el grup
genera continua mantenint la seva funció de protecció. Fruit de la
necessitat de cohesió i de representació de la ciutadania neix la xarxa
associacionista de la societat actual, així com en la societat americana
els lobbies són col·lectius de representació i opinió. Aquests
col·lectius aglutinats per afinitats comunes generen opinions i
reivindicacions que cal tenir en compte a l’hora de plantejar estratègies
de seguretat efectives.
El control de la
informació que genera la societat, a través dels seus representants o des
de l’opinió particular, és vital per al compliment de les funcions
policials tant en l’acatament jurídic com en el fet d’aconseguir
informació útil per garantir la seguretat ciutadana.
Els conflictes socials
actuals i la comissió d’una àmplia tipologia delictiva plantegen la
necessitat d’incidir sobre la inseguretat ciutadana de forma qualitativa.
Aquest fet requereix que es trenqui l’obscurantisme que la policia tenia
en tant que havia estat utilitzada com a eina repressiva i fonamentalment
reactiva.
La relació entre la
policia i la ciutadania constitueix una font d’informació inesgotable i
imprescindible per conèixer l’estat de la col·lectivitat envers diversos
temes que la preocupen i estimulen. El respecte a les lleis representa un
acte profundament democràtic i social, acomodat a l’esperit del nou
ordenament jurídic. Així ho explicita el preàmbul de la Llei 2/1986, de
forces i cossos de seguretat, en els apartats següents:
“Per sobre de qualsevol altra
finalitat, la llei pretén ser l’inici d’una nova etapa en la qual
sobresurti la consideració de la policia com un servei
públic.”
“L’activa i
intensa compenetració entre la col·lectivitat i els funcionaris policials
constitueix la raó de ser d’aquests i és determinant de l’èxit o el fracàs
de la seva actuació.”
Aquest innovador canvi
en l’estratègia policial substitueix la idea de vigilància i control per
la de servei públic eficaç. Tan sols es considerarà servei públic si hi ha
vincles estrets i fluids amb els ciutadans.
La Llei 10/1994, d’11
de juliol, de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, diu:
El cos de Mossos d’Esquadra es defineix com un servei de la
Generalitat, per coadjuvar el compliment dels seus fins i el compliment de
les seves disposicions, i, a la vegada, com un servei per a la comunitat
i, per tant, amb un mandat explícit de coadjuvar el benestar social, en
cooperació amb els altres agents socials, en els àmbits preventiu,
assistencial i de rehabilitació.
L’especialitat de les
relacions amb la comunitat es crea, doncs, amb l’objectiu d’estrènyer els
vincles entre els Mossos d’Esquadra i la ciutadania i millorar
conseqüentment la seguretat i la percepció d’aquesta. Fet que pretén
augmentar la qualitat de vida dels ciutadans.
Incidir sobre la
percepció d’inseguretat ciutadana pot semblar intentar perseguir un
fantasma, el fantasma de la por. El mapa de la por d’una ciutat equival a
representar gràficament aquelles zones on segons els ciutadans es
produeixen els delictes.
A través d’enquestes
de victimització, denúncies, reclamacions d’associacions de veïns, etc.,
el ciutadà ens fa partícip de la seva percepció d’inseguretat i ens aporta
informació. Emparada en la premissa d’un servei públic la policia ha de
solucionar aquesta sensació d’inseguretat.
Només
qüestió d’imatge?
La policia, en
l’aplicació del model de relacions amb la comunitat, no tan sols s’ha de
limitar a oferir una imatge pulcra i educada, és fonamental aprofundir en
la relació amb el ciutadà com a font d’informació i com a detector de
possibles problemes relacionats amb la seguretat del seu barri, lloc de
treball, agrupació excursionista, etc. Com a policies hem d’afavorir
aquest intercanvi.
La conseqüència més
positiva d’aquest model és la utilització recíproca entre ciutadà i
policia ja que mentre, d’una banda, el ciutadà aboca tensions al servei
policial, de l’altra, el servei policial recull informació.
Un contacte estret
entre la policia i la comunitat dóna una nova dimensió a les activitats de
control de la delinqüència i fa que es coneguin ràpidament les
peculiaritats de la comunitat. Això permet identificar i solucionar amb
celeritat els problemes i crear una confiança mútua que reforci les
activitats policials. Aquest plantejament permet abordar el problema de la
inseguretat com un fenomen de caire social i multidisciplinar.
La funció preventiva
de la policia comporta no tan sols la col·laboració directa amb el ciutadà
sinó també la cooperació amb d’altres departaments, institucions,
administracions i associacions civils.
És essencial destriar
la informació fruït d’aquest intercanvi. No es pot caure en el parany de
les falses informacions.
El cos de Mossos
d’Esquadra ha introduït un feedback amb la ciutadania, establint així un nou
flux d’informació, corrector, reorientador i calibrador de l’aliat al qual
la policia es deu (la ciutadania).
La xarxa
d’interlocutors
Del plantejament
d’unes idees a la implementació de la realitat, hi ha camí a recórrer, amb
l’avantatge que el cos de Mossos d’Esquadra és jove i no està amarat de
conductes negatives que s’hagin perllongat en el temps.
A l’hora de plantejar
una manera d’incidir sobre el territori és imprescindible la designació
d’un professional que tingui la responsabilitat d’elaborar i enregistrar
tota la informació que es genera en els contactes que es produeixen.
Aquesta figura permet
un marge d’acció i el fet de portar a la pràctica les estratègies de
relacions amb la comunitat que es vagin establint. Només per exemplificar
aquest punt, el fet que en un moment determinat s’hagin produït problemes
amb els joves, tenir el suport tant del cap d’ABP com de l’interlocutor de
relacions amb la comunitat, ens permetrà actuar sobre el territori,
introduir idees en associacions de veïns, immigrants, joves, associacions
de comerciants, escoles, instituts, etc., sense oblidar de registrar tota
la informació que genera el contacte amb el ciutadà.
Cal dotar els
interlocutors de relacions amb la comunitat de les eines d’accés a la
informació i de producció d’informació necessàries per mantenir bones
comunicacions amb la ciutadania.
La responsabilitat
dels interlocutors de relacions amb la comunitat ha de ser crear i
enregistrar la informació que generin els contactes que els mossos
d’esquadra van establint amb la ciutadania, així com canalitzar-la,
treballar-la, analitzar-la, per cercar nous camps d’informació, fer
prospectiva de futur i ajudar a dissenyar polítiques de seguretat que
s’ajustin a la ciutadania.
Tot i que cal remarcar
la necessitat que cada ABP tingui l’interlocutor de relacions amb la
comunitat, l’èxit o el fracàs d’aquest model de policia preventiva resta
en mans de cadascun dels professionals que formen el cos de Mossos
d’Esquadra que, amb el seu tracte diari amb el ciutadà i les institucions
de Catalunya, ha d’oferir qualitat de vida a la nostra societat.
És
fonamental no oblidar que la Policia de la Generalitat és una policia del
poble del qual neix i al qual serveix. Com a tal, gestiona l’autoritat que
el poble li dóna a través de les lleis i dels seus representants polítics.
Per això és obvi que necessita saber què vol el poble.
David
Gràcia Aguilar
Oficina de
Relacions amb la Comunitat
Regió
Policia Girona
DES DE LA REGIÓ DEL PIRINEU OCCIDENTAL TAMBÉ ES TREBALLA PER A LA INTEGRACIÓ.
A la zona del Pallars Jussà hi viuen actualment unes 37 famílies d'immigrants provinents en gran part de Gàmbia i un grup reduït del Senegal. Totes aquestes famílies acostumen a constituir-se en família nombrosa , per la qual cosa es podria dir que el col·lectiu d'immigrants en aquesta comarca està format per unes 200 persones.
A la població de Tremp hi resideixen en l'actualitat unes 30 famílies, i a la zona d'Isona i els seus voltants hi viuen unes 7 famílies. A la població de La Pobla de Segur hi resideix només una família provinent del nord d'Àfrica. plenament integrada ja que fa més de quinze anys que es troba a la localitat. Fins fa uns dos anys a la petita localitat de Palau hi vivien 4 famílies, però actualment ja no hi viu ningú.
Aquest immigrants acostumen a canviar habitualment d'habitatge, i encara que quasi tots estan empadronats, es fa difícil per als pròpies ajuntaments saber on viuen exactament.
La gran majoria d'immigrants són de religió musulmana, normalment practicants, i encara que en la actualitat no tenen un lloc fix de reunió, estan fent les gestions necessàries per localitzar un local que utilitzarien com a mesquita o lloc de culte. Fins fa un cert temps, el lloc de reunió habitual era un pis del carrer Bisbe Iglesias situat davant l'institut de Tremp.
Arrel d'aquesta situació i dels últims contactes mantinguts amb el representant del col·lectiu d'immigrants de la comarca del Pallars Jussà i a proposta del sotasignant es va comentar la possibilitat que aquest col·lectiu es constituís com a entitat legalment registrada en el departament de Justícia, tot i comptant amb la col·laboració del Consell Comarcal del Pallars Jussà i concretament els serveis d'assistència social d'aquest. Va ser per aquest motiu que es va convocar als representants del col·lectiu a una reunió a la comissaria de Tremp per parlar d'aquest tema.
En aquesta reunió es van explicar els avantatges que es poden gaudir en el moment que un col·lectiu està associat legalment i tenir l'associació com a una eina d'intercanvi cultural i d'integració, disposar de mes força a l'hora de presentar les seves reivindicacions, acollir als nous immigrants, rebre subvencions, etc., inclòs podrien utilitzar la mesquita com a seu social de l'associació.
L'assistent social del Consell Comarcal va exposar els aspectes tècnics i es va oferir per ajudar-los en el que necessitessin.
Cal dir que aquesta associació, en el moment que es constituís, prendria un caire territorial d'àmbit comarcal, fins i tot dels dos Pallars, per aquest motiu es va tenir, des d'un principi, el suport del President i del Gerent del Consell comarcal del Pallars Jussà. El representants del col·lectiu van quedar molt satisfets amb aquesta idea i convençuts de portar-la a terme.
Sotsinspector Francesc Cardús i Planas
LA INTEGRACIÓ DE LES DONES IMMIGRANTS A GIRONA
Des de l'inici del desplegament de cos de Mossos d'Esquadra a les comarques gironines, amb una població immigrant estable del 5%, es va copsar la prioritat de donar una resposta efectiva als nous reptes que planteja la convivència entre diferents cultures i es van proposar diferents projectes i actuacions. Un d'ells,inclòs en la planificació del Programa de relacions amb la comunitat previst per a l'any 2000, ha estat accedir directament a la població immigrant a través de xerrades informatives.
El contacte directa amb la persona immigrant permet aproximar el cos policial i facilitar informació a persones que són més vulnerables a desconèixer les lleis de l'estat on viuen, els deures, els drets que els emparen i els serveis de la policia que estan al seu abast. En molts casos són persones que des que són al territori no han tingut cap contacte amb la policia i l'únic referent que tenen és el de la policia del seu país que sovint és més repressiva que la del país acollidor.
El plantejament inicial i que encara es manté és mantenir xerrades informatives amb homes i dones immigrants. Tot i així fins al dia d'avui només s'ha tingut contacte amb dones perquè el canal d'enllaç ha estat la Fundació Càrites Immigració que ha facilitat l'accés a les escoles de formació global que té distribuïdes pel territori i que en quasi la seva totalitat estan formades per dones.
En aquest context i durant el primer semestre de l'any 2000 s'han fet un total d'11 xerrades informatives, i s'ha contactat amb un total de 234 dones (47 voluntàries i 187 immigrants). De les dones immigrants el 41'3% venien del Marroc, el 38'7% de Gàmbia i l'11'2% del Senegal i la resta d'altres països d'Àfrica i de Sudamèrica.
El contacte directa amb aquestes dones ha permès explicar aspectes que els poden afectar directament, situacions delictives de les quals poden ser víctimes o fins i tot autores. Però també ha permès crear un impacte visual mitjançant unes ponents uniformades, que s'han adreçat a elles d'una manera natural i com a part d'un servei públic que també existeix per respondre a les seves necessitats i d'aquesta manera retallar la distància entre aquesta població i l'organització policial.
L'experiència ha permès definir un xic les problemàtiques que afecten a aquestes persones, tot i així és important no obviar que la mostra abarca persones que van a classes d'alfabetització perquè el fet de no treballar les fa disposar del temps suficient, o perquè abans de buscar treball han de conèixer l'idioma i per tant la situació d'aquestes dones no és la mateixa que altres que ja han superat aquesta etapa o que es troben en situacions diferents.
Per tant, basant-nos en la mostra es pot recollir el següent:
Aspectes laborals:
La majoria de dones immigrants estan interessades en treballar i les que no ho estan és pel temps que han de dedicar a l'atenció de fills petits o en algun cas per l'oposició del marit. Els treballs als que poden accedir són sempre feines sense contracte i la majoria són en l'àmbit domèstic o de la restauració. Algunes van denunciar casos d'explotació laboral, com pot ser el fet de cobrar menys diners pel sol fet de ser africana o marroquina i encara que encaixen la situació perquè no els queda alternativa saben que és injust i que el dret a la igualtat es limita a la teoria. També en aquest nivell manifesten la dificultat afegida que els suposa trobar feina si la seves costums els impedeixen prescindir del txador o de qualsevol altre tipus d'indumentària que la seva cultura els exigeixi.
El carnet de conduir:
En el tractament d'aquest punt s'intenta debatre els pros i els contres de l'obtenció del permís. En la majoria de casos les dones han manifestat interès per obtenir-lo i han admès que més d'un cop han hagut de rebutjar un lloc de treball per no tenir possibilitat de desplaçament, però ho valoren com quelcom de difícil abast tant per la qüestió econòmica com per la dificultat de l'examen per motius d'idioma. De tota manera la pràctica totalitat dels marits d'aquestes persones tenen el carnet de conduir i quan se les encoratge a seguir el seu exemple donen mostra de sentir-se inferiors, de tenir poca confiança en elles mateixes i d'estar resignades.
Aspectes culturals:
En alguns casos la submissió cap al marit ha estat evidenciada pels comentaris de les assistents. En cap cas es pot generalitzar però són una realitat els casos de dones a les quals el marit els té retinguda la documentació com a símbol de força, i els casos de dones atemorides pensant que aquest les pot retornar al país d'origen i ser substituides per una altra.
Violència domèstica:
S'ha lliurat la informació per tal que coneixin la llei que regula aquesta situació i els serveis que estan al seu abast en cas de ser víctimes i de voler denunciar la situació, tot i així en la majoria de casos les dones no han entrat en fase de debat sobre aquesta qüestió i simplement han estat receptores del missatge. La percepció de les policies que han portat a terme les xerrades és que les dones africanes semblen més vulnerables i més distants que les marroquines, ja que aquestes aparentment coneixen millor els seus drets i se senten més valentes a l'hora d'afrontar situacions de conflicte.
Mutilació dels genitals femenins:
Pel que fa a l'ablació s'ha afrontat un complet mutisme sobre el tema, i només les voluntàries s'han posicionat explicant que molt possiblement la majoria de dones de l'Àfrica Subsahariana han estat mutilades de petites i que les nenes molt probablement les mutilen aprofitant algun dels viatges que realitzen al país d'origen.
Aspectes convivencials:
La mostra amb la què hem contactat manifesta una clara diferència entre el que són les dones del Magrib i les de l'Àfrica Subsahariana, i no hi ha cap mena d'interacció entre unes i altres.
Aquestes diferències són de costums, de religió i fins i tot de vestimenta. La influència d'occident es deixa sentir més sobre les dones magrebines que responen cada vegada més a les tendències europees.
Caporal Rosa Negre
TRUDY MANDERS:
Per a la diversitat es necessita tolerància
Trudy Manders és inspectora en cap de la policia holandesa i directora de la Xarxa Europea de Dones Policia. Des de fa temps manté contactes periòdics amb el cos de Mossos d'esquadra a través de l'Escola de Policia de Catalunya.
La revista "Mossos" ha aprofitat un d'aquests contactes per parlar amb ella i saber el seu punt de vista sobre la situació de la dona policia arreu del món, i d'altres aspectes de l'àmbit de la seguretat. Com a persona experta és interessant saber la seva opinió.
Quina és la situació actual de la dona policia a Europa?
Pel que fa a la situació de la dona policia a Euoropa, actualment la tendència és augmentar cada cop més el nombre de dones policia, però a hores d'ara aquest nombre no és suficient. El percentatge actual en països com Espanya i d'altres de la Unió Europea és d'un promig d'entre el 10% i el 15%, i en el futur ens agradaria arribar al 30% o al 40%, per tant encara queda molt per fer. El problema principal és que encara no s'acaba de veure la dona prou capacitada per desenvolupar plenament aquesta feina. Encara no se'ls permet l'accés a alguns llocs de treball específics, o a escales de comandament, a forces especials, a unitats d'arrest i d'altres unitats, o bé simplement no se les considera suficientment preparades. També cal fer esment que existeixen tot un seguit de patrons culturals dins la pròpia organització que són masculins en essència i, malgrat haver millorat respecte fa deu anys, encara continuen essent bàsicament masculins. Això fa que moltes dones i d'altres grups minoritaris encara no es sentin del tot còmodes i segurs en aquests llocs. És cert que aquesta situació ha millorat, però no gaire.
Quin ha de ser el paper futur de la dona, especialment de la dona europea, a la policia i a la societat en general?
És una pregunta difícil de contestar. De fet, potser caldria que ho fessin els policies i els sociòlegs perquè jo no tinc la capacitat d'analitzar les tendències futures com poden fer-ho altres persones.
Des del meu punt de vista, però, si fem un cop d'ull a Europa deu anys enrera, crec que ara les dones tenen més possibilitats, tant a les empreses com a l'administració pública, d'ocupar en condicions d'igualtat certs llocs de responsabilitat. Tot i això, la dona continua desenvolupant el rol familiar. Personalment, m'agradaria veure més dones en llocs de responsabilitat i de decisió a la policia, en els governs i en l'administració pública; d'aquesta forma, l'home s'adonaria que el paper de pare a la família és tan important com el de la mare. Així doncs, no només la dona ha de canviar, sinó que cal que l'home agafi més responsabilitats familiars.
Quin és el problema més complex a Europa que la policia ha de tractar?
N'hi ha molts i cad cop demanen més coneixements específics per analitzar-los, controlar-los i poder-hi aportar les solucions necessàries.
Quin tractament social es donarà als temes relacionats amb la immigració?
Per una banda, ens trobem amb els delictes informàtics. Però a part d'això, el fet de tenir fronteres més o menys obertes implica un moviment de milers, fins i tot, de milions de persones, i per tant, de ben segur que un dels problemes que s'agreujarà cada cop més i que haurem d'afrontar és el tràfic d'essers humans, com ara el de nens o el de dones.
Cal tenir en compte que aquest flux de gent provoca la coexistència d'una gran varietat de cultures dins d'un context on els nacionalismes són habituals, i en aquest sentit hem de recordar que per a la diversitat es necessita tolerància. Tot i així, crec que els corrents nacionalistes adquiriran més força donat que el fenomen de la immigració desperta por; els fluxos de grans masses es tradueixen en inseguretat produïda pel desconeixement de la nova cultura que arriba i del seu rerafons històric, la qual cosa implica un canvi i la necessitat de crear quelcom nou i diferent de què fins aleshores hi havia. I és en aquest context que la policia ha d'assumir un rol independent, malgrat la dificultat que això suposa ja que el policia no té experiències anteriors que li serveixin de referent per a aquest nou rol.
I pel que fa al delicte informàtic?
Pel que fa als delictes informàtics, la dificultat bàsica rau en el fet que com a policies estem acostumats a tractar amb coses tangibles, delictes que es poden veure; en canvi, aquest tipus d'activitat criminal afecta la comunicació, i això fa que sigui més complex des del punt de vista policial. Amb les organitzacions criminals, constantment apareixen noves formes d'activitat delictiva i el policia sovint no està preparant per afrontar-les.
Vosté coneix des de fa temps el cos de Mossos d'Esquadra. Quina valoració en fa?
Els Mossos d'Esquadra són una policia més propera a la comunitat donat que es tracta d'un cos d'àmbit autonòmic, la qual cosa és positiva ja que aquest és el model policial que es necessista implantar. Però cal que hi hagi més cooperació amb Europa, no es pot dir això és Catalunya i tancar-se. Per exemple, hi ha un flux constant de gent que venen de l'est cap a l'oest, en canvi a l'invers els moviments migratoris són minsos, i això implica que la situació és diferent per a nosaltres respecte les policies dels països de l'est. La immigració és doncs un problema que ens afecta per igual i per poder afrontar aquesta situació és indispensable la cooperació amb Europa. Per una altra banda, donat que la comunicació és oberta, no es poden dir coses com ara a mi Polònia no m'interessa. Per tant cal cooperar per conèixe'ns i confrontar problemes que ens sobrepassen, com pot ser el tema de la immigració.
La col·laboració i la comunicació constant entre les diferents policies a Europa és fonamental.
Quina opinió té dela coordinació policial al nostre país?
Des del punt de vista policial, Espanya és un país difícil per la gran diversitat de competències i cossos de seguretat. A Catalunya, mitjançant la implantació dels Mossos d'Esquadra, sembla que s'està aconseguint aclarir una mica la situació establint clarament a qui corresponen les diferents competències, al menys pel que fa a Catalunya. Tot i així, encara es fa difícil d'entendre aquesta situació, que de fet no té res a veure amb els Mossos d'Esquadra, sinó amb l'estat.Crec que els Mossos d'Esquadra són una policia moderna ja que des de l'EPC s'intenta aconseguir informació d'altres cossos policials d'Europa per tal de millorar el cos de Mossos d'Esquadra, però, tot i així, des d'Europa no s'entén que coexisteixin la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i la Policia Autonòmica.
Com valora el cos de Mossos d'Esquadra com a organització policial?
En el cas dels Mossos d'Esquadra, ens trobem davant d'una organització nova que creix, i això ja la fa interessant. A més, no només es centra en els delictes i com mantenir la seguretat ciutadana, sinó que també s'analitzen aspectes interns; és a dir, voleu fer-ho bé i també es para atenció a temes interns, com el fet de preocupar-se perquè la gent es senti bé i pugui fer carrera policial, tenir una formació adequada i, en definitiva, procurar que tothom es trobi còmode i segur dins l'organització.
I la formació a l'Escola de Policia de Catalunya?
L'EPC és molt activa en aquest sentit i com a escola us trobeu a l'inici del futur de la policia donat que és aquí on es formen els agents que treballaran com a policies al carrer. El primer contacte que vaig tenir amb els Mossos d'Esquadra va ser a través de l'EPC, la qual em va demanar col.laboració per construir aquesta nova organització. I és per això que crec que hi ha una estrella cooperació entre l'escola i el gabinet del Director General i, especialment l'EPC, fan servir informació d'altres països per tal de crear una millor policia. Això és fantàstic i també únic. He vist el procés dels últims tres anys, he vist el desenvolupament, el creixement i una major professionalitat. Òbviament també es cometen errors; la pregunta en aquest cas seria si n'apreneu, d'aquests errors, i procureu corregir-los. Aquest és el repte.
Pere Jané.
Oficina del
portaveu.
LA COMISSIÓ DE LA DONA POLICIA:
EL TREBALL DESENVOLUPAT I LES PROPOSTES
Han passat 22 anys des de la incorporació de la primera dona en un cos policial de l'Estat espanyol i avui ja ningú no discuteix la conveniència o no del fet que en els cossos policials hi hagi dones, i s'accepta com a positiva la tendència de l'organització a ser cada vegada més un reflex de la societat a la qual serveix. Però, tot i així, encara avui només podem parlar d'una igualtat teòrica ja que hi ha un gran desequilibri entre uns i altres en les diferents escales. A nivell europeu, en cap cas la representació femenina supera el 15%, i aquest percentatge disminueix a mesura que s'ascendeix en l'escala jeràrquica.
Segons els experts, quan un col·lectiu comparteix espai amb un altre i no representa més del 30-35% es troba que l'actuació d'un dels seus elements es fa extensiva a la resta del grup i, per tant, tots els prejudicis i estereotips queden projectats sobre tots els elements del grup. La igualtat no s'aconseguirà per inèrcia sinó amb un activisme compromès de totes les parts.
En el cos de Mossos d'Esquadra la incorporació de les primeres agents femenines es va produir ara fa quinze anys. En aquests moments, la plantilla (amb la tretzena promoció inclosa) és la següent:
| CATEGORIA |
HOMES |
% |
DONES |
% |
TOTAL |
| MOSSO/A |
3.978 |
86,2 |
632 |
13,7 |
4.610 |
| CAPORAL |
878 |
90,9 |
87 |
9,01 |
965 |
| SERGENT/A |
258 |
92,4 |
21 |
7,5 |
279 |
| SOTSINSPECT. |
60 |
96,7 |
2 |
3,2 |
62 |
| INSPECTOR/A |
15 |
100 |
- |
0 |
15 |
| INTENDENT/A |
2 |
100 |
- |
0 |
2 |
| COMISSARI/ÀRIA |
1 |
100 |
- |
0 |
1 |
| TOTAL |
5.192 |
87'5 |
742 |
12'5 |
5.934 |
Com podem constatar en la taula, la nostra organització, d'estructura piramidal, és marcadament masculina, per acabar essent-ho de forma exclusiva a partir de la categoria de sotsinspector/a. La dificultat que suposa incorporar dones en una organització de tradició masculina, i més en els llocs de poder, no és una realitat distinta a les realitats que es viuen a la nostra societat. Coneixem l'existència del sostre de vidre (que no es veu però que hi és), que es val d'eines com la consciència per obligar a escollir entre carrera professional i maternitat, per obligar a triar entre promoció i atenció als fills, entre vida laboral i personal.
COMISSIÓ DE LA DONA POLICIA
La inquietud que desperta aquesta realitat entre els comandaments d'aquest cos de policia va ser el detonant que va portar, l'estiu del 99, a considerar la conveniència d'organitzar un grup de treball que estudiés quina és la situació de la dona policia dins l'organització del cos de Mossos d'Esquadra i, d'aquesta manera, superar el diagnòstic de rumor.
La comissió es va crear a proposta del cap de la Regió Policial Girona. Les seves 14 components volen ser una representació de les diferents regions policials, divisions i la màxima pluralitat de situacions personals i laborals (diferents nivells jeràrquics, antiguitat, edats i situacions familiars - personals).
El dia 7 de setembre de 1999, la presidenta de la comissió, la sotsinspectora Rosa M. Gubianes, i la resta de les components van fer la primera reunió de la comissió. En aquesta primera reunió es van fixar com a primers objectius: estudiar i analitzar l'estat de la qüestió, valorar la situació de la dona dins el cos de Mossos d'Esquadra i finalment exposar les propostes de millora que se'n poguessin derivar.
La metodologia de treball utilitzada va dividir la comissió en quatre grups de treball de tres o quatre persones als quals es va assignar una tasca concreta.
A una de les subcomissions, se li va assignar l'estudi i l'anàlisi de la situació actual de la dona policia dins del cos de Mossos d'Esquadra (treball que va consistir en: percentatge de dones en els diferents esglaons de l'escala jeràrquica, percentatge de dones en diferents unitats i grups, absència de dones en determinades àrees...).
Una altra subcomissió es va ocupar de fer una comparativa europea. En aquest cas, va ser de màxim interès la legislació específica de la dona i l'estudi de la possible normativa de conciliació familiar i laboral.
Una tercera subcomissió va atendre l'estudi del marc jurídic espanyol, i especialment el que afecta el funcionariat i la policia, valorant les possibles propostes de millora.
La darrera subcomissió és l'encarregada de fer una enquesta global als funcionaris i les funcionàries del cos. Per a la realització d'aquesta enquesta, es treballa en coordinació amb els experts del Gabinet d'Estudis d'Interior.
El treball realitzat per les diferents comissions s'ha exposat i debatut en el decurs de les reunions que s'han mantingut des de la primera trobada.
LES PROPOSTES
En aquests moments la primera part de l'estudi es dóna per finalitzada i per això s'ha fet arribar a la Direcció General de Seguretat Ciutadana un primer informe on es plantegen una sèrie de propostes de les quals esmentaré les més significants:
Facilitar la combinació de la tasca laboral i familiar
La dificultat de la conciliació treball i família és encara avui un problema majoritàriament femení, són moltes les llars on la dona assumeix la seva quota de responsabilitat i la de la seva parella quan es tracta de l'atenció dels fills i de les tasques domèstiques. Aquesta realitat limita i això ho pateixen majoritàriament les dones i, evidentment, són aquestes les que ho posen sobre la taula i les que demanen sensibilització i estratègies que permetin avançar cap a la igualtat.
Dins de l'organització policial les dificultats en aquest àmbit s'incrementen per les característiques específiques del servei, com són els canvis freqüents de llocs de treball, la mobilitat geogràfica vinculada als ascensos i la manca de flexibilitat horària.
Seria un error caure en el parany de confondre el que és un ajut a la família amb el que és un ajut a la dona; en aquest cas, totes les propostes que es facin en aquesta línia buscaran la conciliació laboral amb la familiar, i per tant, el punt d'interès serà la situació familiar indistintament de si és un home o una dona la persona afectada.
Una de les propostes que s'han plantejat des de la comissió és buscar la manera de posar a disposició dels funcionaris serveis de guarderia amb un ampli horari d'obertura.
Concursos per regions
La dificultat que implica la necessitat d'un canvi de domicili per accedir a algunes places i per ascendir en l'escala jeràrquica disminuiria si els concursos fossin limitats a les regions. D'aquesta manera un percentatge molt més elevat del personal es podria beneficiar de les possibilitats de promoció amb el conseqüent augment dels nivells de satisfacció de la plantilla.
Proves físiques per a l'ascens
El plantejament d'aquesta mesura respon a la problemàtica sovint plantejada quan el/la policia ha de passar unes proves físiques que no es podran superar per trobar-se l'aspirant a la plaça en una situació d'incapacitat transitòria, un estat de gestació, d'un postpart o una lesió. Això ha portat a la comissió a proposar que les proves físiques es puguin fer amb una "validesa" d'un any o dos.
Aplicar el principi d'igualtat que recull la Llei 10/1994 en els barems de les proves físiques entre homes i dones a les convocatòries per cossos especialitzats
La Llei 10/1994, de 10 de juliol, de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra, inclou com a principis que han de regir la selecció de personal la igualtat, la capacitat, el mèrit i la publicitat. El principi d'igualtat parteix de la idea de tractar igual en supòsits iguals. La proposta de la comissió és que aquest principi, que sí que es respecta en les proves d'accés al cos, i en els concursos oposició d'ascens, mitjançant l'adequació dels barems a les diferents capacitats dels dos gèneres, es faci extensiu a les convocatòries per a grups especialitzats.
Duplicitat de persones per a l'ocupació de determinats llocs de treball
Determinats llocs de responsabilitat requereixen la presència continuada del cap durant moltes hores del dia. Aquesta situació traduïda en hores, en molts casos, justifica l'ocupació de la plaça per part de dues persones, la qual cosa, a banda d'exigir una dedicació més racional a l'ocupant, permet que la plaça no pateixi les conseqüències de les absències per cursos, malalties o períodes vacacionals, racionalitza la dedicació al treball i possibilita l'opció que la llei preveu a demanar la reducció de jornada per a l'atenció dels fills.
Accions positives
El fet que continuem tenint una desproporció tan gran de percentatges (masculí i femení) en els diferents esglaons de l'escala jeràrquica ha portat a la comissió a buscar estratègies que permetin evolucionar cap a una situació d'igualtat. En aquests moments de desplegament estem davant una oportunitat única i irrepetible que no es pot desaprofitar.
El primer que es planteja és la necessitat d'incrementar el nombre de dones que s'interessen per accedir a l'organització policial (any 1996 12,3%, l'any 1997 13,4%, l'any 1998 13,7%, l'any 1999 14,64% i l'any 2000 14,4% de dones presentades), com es pot veure la dona encara no reconeix el cos policial com una opció laboral; per tant, a les campanyes de captació de joves hem de ser especialment sensibles amb el missatge que s'adreça a la dona, per captar el seu interès i que s'aconsegueixi superar l'associació que es fa dels cossos policials amb la força i la masculinitat.
També es tractaria d'animar i encoratjar les dones a fer-se espai en aquells llocs que encara només estan ocupats per homes ja que el fet de no haver-hi presència femenina és un factor inhibidor que actua sobre les possibles candidates (sentiment d'intrusisme).
Inclusió de les parelles de fet a fi de valorar-ho com a mèrit de forma equivalent a la de la destinació del cònjuge
En virtut de l'article 9.2 del Decret 111/1996, de provisió de llocs de treball en el cos de Mossos d'Esquadra, i d'acord amb la tendència social que impera en els inicis d'aquest segle XXI, haurien d'incloure's les parelles de fet amb un mínim d'anys de convivència, a reglamentar, a la bateria de mèrits a tenir en compte per valorar la provisió de llocs de treball.
Regulació de les incapacitats transitòries durant la permanència en l'EPC i períodes de pràctiques.
El Decret 292/95, de 7 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament de règim interior de l'Escola de Policia de Catalunya té el seu àmbit d'aplicació sobre tots els alumnes durant el període de permanència en el centre. Si seguim l'esmentat Decret, ens adonem que es pot perdre la condició d'alumne amb una simple resolució del director -amb el preceptiu informe mèdic- com a conseqüència de malaltia o lesió permanent, incapacitat física o mental per desenvolupar tasques professionals.
Formar part de la Xarxa Europea de Dones Policies
La Xarxa Europea de Dones Policies va celebrar l'any 1999 el seu desè aniversari. Aquesta fita és important ja que significa un assoliment d'objectius comuns i el plantejament ambiciós de futur. És important intercanviar idees i valorar les estratègies utilitzades per altres països tenint en compte les diferents situacions i els diferents contextos.
EL FUTUR
Aquesta és la primera part d'un treball fet amb il·lusió, amb interès i amb el convenciment que l'objectiu és un futur millor per a tots. La segona part de l'estudi es formalitzarà amb la realització d'una enquesta en què s'intentarà recollir la situació de les dones policia i de les problemàtiques amb què es troben. Després de recollir aquesta informació es podran formular propostes de millora, algunes de les quals poden coincidir amb les ja exposades en el primer informe i de ben segur que, amb l'aportació de totes les companyes que facin l'enquesta, en sorgiran de noves. Formem part d'una policia demòcrata i moderna, que ha fet evolucionar el perfil del bon policia; la societat no vol una policia repressiva, vol una policia nova, propera, amb una mentalitat oberta, una nova forma d'entendre la policia que en cap cas pot marginar a qui representa més del 50% de la societat.
Sotsinspectora
Rosa Maria Gubianes
L'ABLACIÓ
En el món, cada minut, quatre nenes són víctimes de la mutilació total o parcial dels seus genitals, fet que, traduït en xifres globals, representa dos milions de nenes per any aproximadament.
Actualment uns cent trenta milions de dones i nenes han estat sotmeses a l'ablació del clítoris.
La mutilació genital femenina consisteix en l'extirpació quirúrgica total o parcial dels genitals femenins, i es pot aplicar segons tres variants. L'escissió més lleu és l'anomenada circumcisió de la sunna, que és la més tradicional i que no arriba a disminuir el plaer de la dona, consisteix a aplicar un tall circular a l'entorn del prepuci del clítoris.
Una altra modalitat és l'anomenada escissió, i consisteix en l'extirpació del clítoris. En alguns països, a més, s'extirpen les parts adjacents als llavis vulvars, cosa que representa la supressió del sexe.
La tercera modalitat és la infibulació, que consisteix, a més de la pràctica de l'escissió, a cosir la part inferior dels llavis grossos, de manera que tan sols queda un petit orifici per donar pas a l'orina i al flux de la menstruació. L'aplicació d'aquest cas representa, d'acord amb els rituals, que en la nit de noces s'hagi d'eixamplar l'orifici amb una eina de tall.
Països on tradicionalment es practica:
a) Zones on es practica l'escissió:
Tanzània, Kenya, Part d'Uganda, Etiòpia, Egipte, República Centreafricana, Txad, Níger, Nigerià, Camerun, Benín, Togo, Ghana, Costa de Marfil, Libèria, Sierra Lleona, Guinea Conakry, Guinea Bissau, Gàmbia, Senegal, Mauritània, Burkina Faso i Mali.
Es practica en alguns grups musulmans de Malàisia i Indonèsia i entre els musulmans Bohra de Pakistan i de l'Índia.
b) Zones on es practica la infibulació:
Sud de Mali, Nord Oest de Nigèria, Sud de Sudan, Sud d'Aràbia Saudita, Iemen, Oman, Qatar, UEA i Malawi.
QUÈ REPRESENTA
Aquesta pràctica és tradicional, endèmica i culturalment vinculada a moltes comunitats d'Àfrica. La mutilació és un requisit ineludible per poder casar-se, per assolir una bona posició social, o simplement per ser acceptada per la resta del grup; per això, el fet de no estar sotmesa a l'operació condueix al ridícul, als maltractaments i a la persecució de la mateixa comunitat.
Una dona que no se sotmetés a la mutilació genital possiblement patiria problemes psicològics a conseqüència del rebuig social.
En comunitats rurals tradicionals, consideren que és un hàbit tan normal que no poden imaginar-se una dona que no hagi estat sotmesa a la mutilació. Alguns diuen que només les marginades o les estrangeres no estan mutilades genitalment. En una societat que practica la mutilació, una nena no pot considerar-se adulta a menys que s'hagi sotmès a aquesta pràctica.
La pràctica de l'ablació té implicacions diferents depenent de l'ètnia, però el que sí que es pot afirmar és que obeeix a una qüestió de coherència de grup, amb la intervenció, la dona torna a ser neta i pura.
Representa el tancament material del cos de la dona, reservat per a l'entrada del futur marit i l'associació de la sexualitat amb el dolor. L'ablació de clítoris i dels llavis incrementa la feminitat, terme que sovint és sinònim de docilitat i obediència.
Existeix la creença que mitiga el desig sexual de la dona i que, per tant, redueix les possibilitats que hi hagi relacions sexuals fora del matrimoni. Es posa en dubte la capacitat de les dones no mutilades de ser fidels per pròpia voluntat. En algunes societats es creu que aquesta pràctica augmenta la fertilitat i fins i tot alguns pensen que les dones no mutilades no poden concebre.
Alguns experts suggereixen que la commoció i el trauma causats per l'operació poden contribuir a perfilar un comportament descrit com a "tranquil" i "dòcil", considerat positiu en les societats que la practiquen.
ORIGEN
Es desconeix l'origen d'aquesta pràctica. Existia abans del cristianisme i de l'Islam i no és un precepte de cap de les religions principals. Supera les fronteres ètniques i culturals.
En qualsevol cas no es tracta d'un costum islàmic, ja que podríem dir que l'Islam refusa aquesta pràctica, sinó molt anterior en el temps, i d'origen africà, que es practica tan sols en aquells països àrabs tradicionalment relacionats amb l'Àfrica Subsahariana.
La resta de les comunitats que practiquen la mutilació tenen religions animistes tradicionals.
LÍMITS A LA DIVERSITAT CULTURAL
A Catalunya l'ablació de clítoris es produeix en el context d'una forta subordinació femenina en la família i en el col·lectiu immigrant. Això xoca amb el nostre ordenament legal i amb les polítiques d'igualtat entre sexes.
En una societat democràtica una cosa són les idees i, una altra, els delictes, i més quan aquests atempten contra els drets de les persones.
Sense cap mena de dubte es tracta de respectar les identitats culturals dels immigrants, però també és necessari afirmar amb fermesa que la societat que els acull està convençuda que els drets humans són inalienables a les dones. En cap cas es poden invocar raons de caràcter cultural per justificar la violació d'aquests drets. Per tant, ni totes les formes de vida són moralment legítimes ni tampoc tota diversitat ni tota diferència és èticament acceptable.
El multiculturalisme i la diversitat cultural han de tenir els seus límits en els drets humans.
La mutilació representa una tragèdia humana, però no ha de servir per enfrontar africans contra no africans, o uns grups religiosos contra uns altres, ni dones contra homes.
L'educació i la culturització són bàsiques per avançar en l'eradicació de l'ablació, és una responsabilitat que tots hem d'assumir, essent conscients que en cap cas serà una tasca fàcil.
Un dels obstacles amb els quals l'eradicació s'enfronta és el fet que la mutilació està profundament arrelada en les tradicions culturals i la intervenció externa en nom dels drets humans universals corre el risc de ser percebuda com un acte d'imperialisme cultural. Per això cal que la llei sigui contundent amb el delicte comès (articles 147, 148 i 149 del Codi penal), però si es vol treballar per evitar noves agressions caldrà dialogar i, sobretot, dialogar amb les mateixes dones.
Les nenes que viuen en països industrialitzats com el nostre són operades de forma clandestina per metges de les seves comunitats que resideixen allà, però el que és mes freqüent és que es facin venir al país metges tradicionals, o bé que s'enviïn les nenes fora del país per sotmetre-les a la mutilació.
Les dones que pertanyen a les comunitats minoritàries dels països industrialitzats són especialment vulnerables als problemes psicològics, ja que es troben atrapades entre les normes socials de la seva comunitat i les de la cultura majoritària.
No hi ha xifres sobre la freqüència d'aquesta pràctica en les poblacions dels països industrialitzats.
ELS DRETS HUMANS I LA DONA
La Declaració universal dels drets humans, adoptada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre de 1948, proclama en l'article cinquè el dret inalienable a no ser sotmès a tortures, ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants. El dret a la vida és objecte igualment de reconeixement explícit al temps que es consagra el dret a la igualtat jurídica entre homes i dones.
Ens hauríem de preguntar per què els instruments de protecció dels drets humans han resultat especialment inadequats o insuficients quan s'ha tractat de dispensar tutela a les dones. La violència contra elles no és una realitat nova, però no ha estat fins fa molt poc que ha deixat de considerar-se un problema personal de les afectades per considerar-se com un problema social i polític.
En el cas que ens ocupa, la invisibilitat de les dones, lligada a la seva infravaloració humana i social, ha portat a l'extrem que una pràctica com la mutilació genital no s'hagi considerat fins a dates recents una violació d'un dret fonamental i no hagi trobat un forat en el programa de treball del moviment internacional de drets humans.
Reconèixer que la mutilació genital femenina és una de les moltes formes d'injustícia social que pateixen les dones de tot el món és essencial per superar la idea que les intervencions internacionals en relació amb la mutilació genital femenina són atacs neoimperialistes contra determinades cultures.
UNA RESPONSABILITAT DE TOTS
Una perspectiva de drets humans exigeix que els governs, les autoritats locals i qualsevol altra que ocupin llocs de poder i influència compleixin amb la seva obligació -establerta en la legislació internacional- d'impedir, investigar i castigar la violència contra la dona.
És inacceptable que la comunitat internacional continuï impassible en nom d'una visió distorsionada del concepte de pluralitat cultural. La població canviarà els seus comportaments quan comprengui els riscos i la indignitat de pràctiques pernicioses, i quan se n'adoni que és possible abandonar-les sense renunciar als aspectes significatius de la seva cultura.
Amnistia Internacional treballa per a l'eradicació de la mutilació femenina i ha elaborat un programa d'acció de 10 punts perquè els governs la portin a terme. En el tercer punt destaca la necessitat que s'iniciï una investigació sobre la pràctica de la mutilació femenina en els països receptors de col·lectius immigrants que la practiquen en els països d'origen. Resulta especialment necessària la informació sobre la seva difusió, els efectes físics i psicològics, les actituds socials i els preceptes religiosos en relació amb aquesta pràctica.
Per als governs emprendre accions no és una elecció sinó una obligació contreta en virtut de la legislació internacional.
Caporal Rosa Negre Costa
Caporal Anna Perlàsia Niubó