Número

2

Sr. Guillèm Vidal

Cal fomentar la confiança entre jutges i policies

President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya des del juny de 1994, porta 31 anys vinculat al Dret. Fill de magistrat, va néixer a Palma de Mallorca ara fa 56 anys. És membre de l'associació progressista Jutges per la Democràcia i manifesta obertament "no tenir pèls a la llengua i dir sempre el que pensa". Una virtut poc comuna que queda clara quan es conversa amb ell.

Quina opinió li mereix el cos de Mossos d'Esquadra?

En aquest moment tinc una opinió molt positiva del desplegament de la policia autonòmica tot i que penso que ha de ser un desplegament no massa ràpid, lent i racional. Crec que s'està portant a terme amb molta cura i fora bé. A més, penso que substituir uns cossos policials nacionals, encara que no íntegrament, per una policia autonòmica és un sistema que requereix d'una implantació ciutadana i d'una conscienciació de totes les parts, tant les autoritats com les persones. Sembla que s'està fent bé perquè precisament es fa així, amb cura, de forma reflexiva, racional i progressiva que és el que crec que s'ha de fer.

Comparteix la idea que el fet que el cos de Mossos d'Esquadra no sigui un cos militar fa que la ciutadania li exigeixi molt més que a altres cossos de seguretat?

Evidentment, no essent un cos de força armada i essent com és procedent de la mateixa ciutadania i de la societat civil és evident que el ciutadà està esperant quina és la seva actuació i per tant li exigirà més. I no solament com a ciutadà sinó pel que fa als seus deures i al major control i majors garanties cap al ciutadà. Això fa que els mossos hagin de tenir una elevació del seu nivell. Del seu nivell policial i del seu nivell de relació amb la ciutadania.

Crec que la policia fa dos, s'ha de distingir entre dues vessants. D'una banda la funció estrictament policial i de l'altra la funció de garantia del ciutadà i de garantia de drets del ciutadà que no és una funció sancionadora sinó que és una funció preventiva, d'informació i una funció d'ajut i suport al ciutadà. És en aquesta segona part que crec que s'exigirà un major grau de professionalitat als Mossos d'Esquadra. Pel que fa a la vessant sancionadora s'ha d'exigir la mateixa professionalitat que a la resta. És a la part de respecte als drets humans, d'informació als ciutadans, de contacte diari amb el ciutadà que s'exigirà més. És el que ha passat a altres països, com en el cas dels bobbies, que es demana un tracte més proper al ciutadà.

Vostè ha defensat més d'una vegada la tesi de la necessitat que existeixi una policia judicial depenent directament del poder judicial. Quina seria l'avantatge respecte el model actual?

Porto molts anys reivindicant la necessitat d'una policia judicial vinculada orgànicament i funcionalment del poder judicial en el sentit més ampli, és a dir, fins i tot tenint en compte el ministeri fiscal. Avantatges? Tots. Inconvenients? Pocs.

En aquest moment la policia es troba en una mena d'esquizofrènia en el sentit que orgànicament depèn del Ministeri d'Interior o de la Conselleria de Governació i per altra banda, funcionalment està en dependència directa dels jutges, magistrats i fiscals. Això produeix algunes topades entre les dues institucions i a més no existeix una clara delimitació d'on comença la part funcional i on acaba l'orgànica i a la inversa.

Si la policia judicial tingués una sola dependència aquests problemes desapareixerien.

El problema que es planteja també és que la policia judicial resultant d'aquest canvi que defenso, no tindria els avantatges que té avui la policia pel que fa a infrastructura de policia científica, d'investigació criminal, etc... Però tot això no vol dir que la nova policia judicial no es pogués servir d'elles, o que no es pogués donar a la llarga, mitjançant aquest sistema progressiu que hem comentat que no es pogués dotar d'aquestes dotacions que li mancarien.

De manera que jo crec que s'ha d'anar cap a això, perquè s'ha de tenir la mateixa consciència que tenen països del nostre entorn cultural de que la policia judicial és "el braç del poder judicial", el braç sancionador-administratiu i al mateix temps d'infrastructura del poder judicial, i que per tant aquesta policia judicial té totes les garanties del què és el poder judicial mateix que ara no ho té. Perquè la policia en aquest moment li falta credibilitat judicial, fiabilitat, perquè en principi és una persona que denuncia un fet, fa un atestat i s'ha de ratificar i els han de cridar a declarar, etc... Quan sigui una policia judicial actuaria com si fos el mateix poder judicial.

Aquesta fórmula seria la que permetria que en funció del delicte, sempre que tingui una pena inferior a tres anys i compleixi els requisits no calgués esperar a la decisió judicial per deixar en llibertat una persona si es compleixen tots els requisits del 492 de la llei d'enjudiciament criminal?

Podria servir per això però no vaig tant enllà. Jo crec que qui ha de decidir si una persona va o no a la presó ha de ser una decisió judicial presa per un jutge de garanties constitucionals, cosa que ara no es produeix. Ara el jutge instructor és el que alhora que instrueix el sumari decreta la llibertat o no del ciutadà. Crec que hauria d'existir una instrucció per part dels fiscals i alhora un jutge de garanties constitucionals que controlés totes aquelles matèries que afecten a l'individu, els escorcolls, les entrades i perquisicions, la intervenció telefònica, la llibertat i presó etc. El que podria fer la policia judicial en aquest moment és el control de tots aquells que estan en llibertat provisional i al mateix temps aportar els antecedents necessaris, prèvia investigació d'aquell individu, per determinar desprès si aquell ciutadà queda en llibertat o no. Estic segur que amb una policia judicial que depengués íntegrament del poder judicial, tindríem tots els avantatges.

En casos com per exemple , delictes contra la seguretat del trànsit, en què s'ha de detenir una persona que oposa resistència, manifesta agressivitat etc. Es podria donar que el policia, un cop han passat els símptomes de l'alcoholèmia, i el conductor hagi tornat a la normalitat, pogués actuar sense haver d'acudir al jutge perquè determinés llibertat o presó?.

La presó sempre ha de ser una decisió judicial. La detenció preventiva podria ser una possibilitat de la policia judicial, sempre que immediatament es donés compte al jutge que s'ha privat de llibertat una persona. Per tant jo no sóc partidari de què la policia pogués tenir de manera indiscriminada, la clau de la privació de llibertat, ja que hi ha drets constitucionals que s'han de respectar escrupolosament i per tant la privació de llibertat ha de ser una mesura, que ha de radicar en els jutges. Es clar, sense perjudici de les decisions preventives de privar, momentàniament, de llibertat una persona perquè no pot conduir, etc.

Els policies, quan obren diligències saben, per la tipificació del delicte que s'imputa, si el presumpte autor del delicte, quan passi a disposició judicial, el jutge el deixarà en llibertat. No es podria d'alguna manera agilitar aquesta gestió per tal d'evitar, amb aquests petits delictes, el col·lapse en els jutjats?.

La policia, en ser més propera al ciutadà, té més informació de la realitat ciutadana. Per tant, en un moment determinat la policia judicial podria incloure en les seves funcions, deixar en llibertat una persona, quan presumiblement ha comès un delicte menor, i aquesta té domicili conegut o és una persona amb un arrelament dintre de la ciutat o poble, i que per tant no presenta risc de fuga.

Com es podria evitar que el ciutadà tingués aquesta desagradable sensació, que el delinqüent entra per una porta i surt per una altra ?.

Aquest és un problema de conscienciació i cultura ciutadana, nosaltres hem de pensar que la privació de llibertat en el nostre país i en tot país democràtic, només té dues fonts de determinació, que són el risc de fuga o la possibilitat que es destrueixin unes proves determinades, que ens puguin servir per incriminar aquesta persona. Aquest són el dos pilars bàsics per determinar la privació de llibertat.

El fet que aquesta persona pugui seguir delinquint, és una hipòtesi que nosaltres fem de futur i que per tant no està d'acord amb uns postulats constitucionals autèntics. Per tant la consciència ciutadana ha de començar a assumir que hi ha principis que estan per sobre de la seguretat ciutadana, com és la llibertat. Si això es comprèn, com passa a d'altres països, es comprendrà també que una persona pel fet d'haver sostret una bossa o robat en un supermercat, no se l'ha de privar, forçosament, de llibertat, sempre que la puguem tenir a disposició dels jutjats i tribunals. Un cop condemnada i demostrada la seva culpabilitat ha de ser quan es determini presó. Quan aquesta cultura ciutadana comenci a entrar, serà quan desapareguin tots aquests problemes.

Com es podria fer per consolidar aquesta cultura ciutadana?.

Aquesta cultura s'ha d'implantar amb el dia a dia. Jo mateix he estat víctima d'un robatori, i he hagut d'anar a declarar al Jutjat i veure com els detinguts abandonaven les dependències judicials abans que jo. Però, es clar, jo sí tinc aquesta consciència i entenc que unes persones que són les presumptes autores d'un petit delicte, no han d'entrar a presó per aquest fet, sempre que donin les suficients garanties, es a dir que tinguin domicili conegut, etc. Per molt que a mi em dolgui que m'hagin robat el cotxe o el ràdio cassette del cotxe.

Això es produeix dia a dia i, penso que la protesta ciutadana, en aquest moment, té un to més baix del que tenia fa un temps. Per això, actualment, les mesures s'han de dirigir cap un altre camí. S'han d'emprar mesures de tipus preventiu, d'evitació del delicte, de control de persones ( domicili, entorn familiar, localització etc.), per tal que no es sostreguin a l'acció de la justícia. Segurament per aquest camí la ciutadania arribarà a comprendre aquesta cultura.

Un altre dels punts pels quals la ciutadania qüestiona l'acció de la justícia i al mateix temps l'acció policial, potser és la tardança que existeix entre el moment en què es produeix el fet i la resolució del mateix. Que es pot fer perquè aquest temps es redueixi.

Aquest és un dels grans problemes de la justícia. Una lentitud que jo crec que no està en pugna amb l'excessiva rapidesa de la justícia. Amb això vull dir que ni es bo que la justícia sigui massa ràpida, però tampoc ho és que sigui massa lenta. Ha d'haver un "tempus" d'investigació criminal, de garanties de l'acusat i al mateix temps de garanties que totes les proves s'han pogut aportar al judici. Efectivament a Espanya, a l'igual que d'altres països, aquest "tempus" el tenim ultrapassat en quant a lentitud, que afecta no tant a la justícia penal com a altres sectors jurisdiccionals, com poden ser el civil o el contenciós administratiu, que és on es produeixen avui els grans col·lapses de la justícia.

La justícia penal no és pas tan lenta, però aquesta lentitud fa que les persones estiguin empresonades quan encara no sabem si judicialment són o no culpables.

Aquest fet a què es deu, a manca de mitjans, o potser a manca de personal ?.

Potser és un problema de racionalització de mitjans, no de manca de personal ni de material. En aquest moment, és evident que manquen jutges, s'ha demostrat que a Espanya l'índex de jutges en relació a ciutadans és baix. Hi hauria d'haver més jutges, en necessitem de l'ordre de 600 a 800 jutges més. Pel que fa al material, avui la justícia s'ha modernitzat molt, està informatitzada, funciona millor que fa anys, els locals són millors que temps enrere, etc. Per tant per mi és un problema de racionalització del treball. La justícia avui treballa amb uns mètodes i uns sistemes que estan absolutament acabats tant per a l'empresa privada com per a l'empresa pública. Si aquests mitjans de què disposem els racionalitzem amb unes lleis més àgils, amb uns sistemes de mecanització de jutjats en què una sola oficina fes la tasca de 3 o 4 jutjats etc. En definitiva posar una mica de la imaginació que hi ha a l'empresa privada i aplicar-la a la justícia.

Qui hauria de decidir això?.

En primer lloc les lleis. Editar unes lleis que permetin agilitar els tràmits perquè no hi hagi tanta "paperassa" als jutjats. En segon terme nosaltres mateixos des del "Consejo" i des de les institucions veure com poden racionalitzar el treball amb els recursos que tenim. Això implica una acció conjunta entre Parlament, Ministeri de Justícia i Consell General del Poder Judicial.

Actualment creu vostè que s'està en una bona línia ?.

Avui he llegit en un diari, que ja s'ha proposat un pacte de la justícia entre aquestes tres institucions. No el conec encara, però crec que la justícia el necessita. La justícia avui dia està malalta, no respon a les expectatives que els ciutadans tenen d'ella. Ara és el moment oportú per dotar la justícia dels instruments necessaris. No és pot perdre temps.

Qui creu que hauria de decidir l'elecció del Consell General del Poder Judicial, els mateixos jutges o el poder polític?.

L'orgue de govern judicial, l'ha d'escollir el poder legislatiu, es a dir el Parlament. Aquesta és l'única forma que aquest orgue estigui legitimat democràticament, per la via indirecta de ser escollit precisament pels representants del poble. El Consell General del Poder Judicial és un orgue polític, però no necessàriament ha d'estar polititzat. El fet que el nomeni el Parlament no el dota de condició política, si no que ja és polític.

Aquesta elecció pot fer que es qüestioni políticament qualsevol decisió del Consell, i es traslladi al ciutadà com una maniobra política, o per beneficiar determinats interessos polítics partidistes ?.

Això no és un defecte del sistema sinó una perversió del sistema. El sistema és bo perquè diu que els membres del Consell han de ser anomenats pel Parlament. Però la forma d'execució d'aquesta fórmula, es fa per quotes, es a dir, cada partit escull el nombre de membres que li pertoca en relació als representants parlamentaris que té. Aquesta és,sota el meu punt de vista, la perversió del sistema. El Parlament ha d'escollir els millors. Com? Doncs amb una programació, una relació d'objectius i opinions que haurien d'elaborar aquells que es presentin com a vocals del Consell. Després prèvia reunió de les Corts i el Senat, s'hauria d'escollir els millors d'entre els que s'han presentat. Per tant escollir-los de manera transparent i pública, basant-se en el currículum i els projectes d'aquests. La forma actual és una perversió, ja que segons els representants que tenim al Parlament, amb aquesta mateixa quota tenim els vocals. Això és el que provoca aquesta politització de què es parla.

Aquest sistema pot crear en el ciutadà la sensació, que hi ha una justícia per als rics i una altra per als pobres?.

Jo no crec en una justícia bona per als rics i dolenta per als pobres. El que si penso és que en l'àmbit penal, és dona la circumstància que avui dia hi ha delictes absolutament rebutjats per la societat, que són els delictes de sang, robatoris, que atempten a la propietat o als drets aliens, que en principi tenen un rebuig social important. Delictes que normalment provenen de persones amb un nivell social, econòmic, familiar, més baix. Després hi ha els delictes anomenats " de coll blanc", que són els fets per persones denominades "excel·lents", que tenen un entorn familiar i social molt més elevat. Evidentment el que passa és que d'una banda aquestes persones tenen un tractament penitenciari difícil, degut a que tenen un entorn que els permet reintegrar-se ràpidament a la societat, i els altres tenen un tractament penitenciari més difícil ja que cal integrar-los novament en la societat. De tot això el que el ciutadà veu és que uns es queden i els altres surten. D'aquí que digui que hi ha delictes de rics i delictes de pobre. És molt difícil que un d'aquests "excel·lents" cometi un delicte de robatori, o una sirla, o un atracament amb una navalla. D'altra banda també és molt difícil que aquestes persones que es troben en un grau social inferior cometin delictes de grans estafes o d'enginyeria financera. El que hauria d'haver en tot cas són respostes de codi penal respecte d'unes persones i respecte de les altres, així com un tractament penitenciari específic per uns i pels altres. Ha de ser diferent, no es poden mesclar aquestes persones en el tractament penitenciari, no és bo tampoc

A Catalunya es dóna el cas que alguns partits judicials no es corresponen amb l'organització político geogràfica de Catalunya, això produeix més maldecaps dels habituals? Què caldria fer per solucionar això?

Això és una realitat absoluta. No corresponen al 100% les comarques naturals amb els partits judicials. El que passa és que és molt difícil recrear una nova infrastructura judicial. És molt difícil. De totes maneres la Conselleria de Justícia té un projecte d'apropament dels partits judicials a les comarques i en aquests moments s'està revisant la planta judicial de Catalunya. Crec que fa molt poc temps la Conselleria va entrar en contacte amb el Ministerio presentant una nova distribució de la planta judicial, crec jo que més propera, més racional, a l'entorn natural del que és la distribució geogràfica de Catalunya. Ara, ja dic, recrear tot, tornar-ho a fer, és molt difícil. En aquests moments hi ha palaus de justícia de nova construcció a diverses ciutats catalanes. Traslladar tots aquests palaus i tota la infrastructura judicial és molt complicat.

Li comento perquè amb el progressiu desplegament dels Mossos d'Esquadra es donaran situacions on en funció del lloc on es cometi un delicte hi intervindran més d'un cos policial i la instrucció anirà a parar a un partit judicial diferent del que semblaria ideal?

Sí, es pot produir aquesta situació. Una dualitat de competències perquè no el partit judicial no es correspon amb la comarca natural. De tota manera la competència pel que fa a la planta judicial és competència del ministeri però a proposta de la Conselleria de Justícia i per tant ha de ser ella la que ha de trobar els mitjans necessaris perquè això no es produeixi. Recordo però, que en aquests moments s'estudia una reestructuració de la planta.

Pel que fa al trànsit i en relació als accidents amb víctimes, cap a on creu que cal treballar per tal de derivar aquests casos, cap a la via penal o la civil. Sobretot tenint en compte el problema de les indemnitzacions.

En aquest moment, amb el codi penal a la mà i amb la llei d'enjudiciament judicial a la mà, els accidents mortals per imprudència on es vegi clarament que hi ha una imprudència d'un conductor i hi hagi un resultat de mort ha d'anar a parar a la via penal perquè és un delicte tipificat d'imprudència amb resultat de mort. És a dir la mort culposa o l'homicidi culpós, per tant cal agilitar el tràmit i s'ha d'anar per la via penal. Altra cosa és que això sigui el desitjable. Jo sempre he pensat que potser els accidents de trànsit haurien de tenir una altra regulació i no anar a parar al jutjat tots els accidents de trànsit, sinó només a partir d'unes determinades conseqüències o sobretot a partir d'una determinada imprudència siguin quines siguin les conseqüències. Perquè es pot donar el cas que una gravíssima imprudència produeixi lesions lleus i una imprudència lleu produeixi lesions mortals. Jo crec que amb el codi a la mà el que no es podria donar mai és que el resultat influeixi en la qualificació del fet. Per tant jo sempre he estat partidari de que els accidents de trànsit es portessin per la via governativa, per la via de la policia autonòmica amb un recurs a la jurisdicció ordinària penal o bé que les lesions o les conseqüències es portessin per la jurisdicció civil si realment no hi ha hagut una imprudència greu. Jo, la jurisdicció la donaria com a últim recurs un cop que el problema s'ha fet una primera visió del problema en la via governativa.

Però en aquest moment, amb el codi a la mà hem d'anar per la via penal si hi ha una imprudència. De no haver-hi una imprudència greu sempre he estat partidari de que la policia tingui la iniciativa suficient per fer veure a les parts les conseqüències que porta la via penal o aconseguir una solució amistosa sense passar per la via jurisdiccional. No forçant, és clar, però si donant a entendre a la gent que potser una solució amistosa val més que un plet.

Però la policia també ha de portar el codi a la mà...

Sí, però està clar que hem refereixo a aquells successos que efectivament no existeix una imprudència greu ni unes lesions ni conseqüències greus. En aquests casos es pot fer perquè entra en la interpretació àmplia del codi penal. Quan es veu una imprudència o lesions greus, evidentment, no hi ha altre camí, avui per avui, que portar-ho als jutjats.

Respecte amb la relació amb la premsa, existeixen situacions en què els secrets sumarials sovint no són respectats, cosa que genera importants problemes.

Crec que hi ha una manca de regulació legal, de resposta sancionadora contra aquestes actituds de manca de respecte cap els secrets sumarials. Caldria idear una llei que determinés fins a quin punt es poden posar sancions a les persones que es descobreix que han fet filtracions quan existeix un secret sumarial. Al dret a la informació no se li poden posar límits perquè si ho fem ens carreguem l'estat de dret i a més aquest dret és una forma de control a la justícia. La publicitat dels actes judicials és una forma de garantir la imparcialitat de la justícia. Però tot i amb això en el moment que el jutge decreta el secret sumarial perquè afecta a unes investigacions el dret a la informació ha de cedir. En aquest moment no hi ha dret a la informació ja que per això mateix es diu secret.

El què és difícil es trobar l'origen de la filtració. Si existís una norma sancionadora forta jo crec que les persones implicades anirien amb molt més compte. Des del jutge fins a tothom que hi tingui accés. Però per això cal tenir molt de respecte al poder judicial i a la causa per la qual es decreta un secret sumarial. No se'n pot abusar del secret sumarial. La Constitució diu que les actuacions judicials han de ser predominantment públiques, per tant el secret sumarial s'ha de motivar de forma molt acurada. De la mateixa manera una vegada decretat, s'ha de respectar, fins i tot per part de les oficines de premsa de determinats estaments com el Tribunal etc.

Donat el replantejament del desplegament dels Mossos a l'àrea metropolitana de Barcelona, vostè seria partidari d'avançar l'apropament a Barcelona o li agrada més la idea de desplegar-se primer en d'altres comarques?

A mi m'agrada més la idea de desplegar-se primer a Girona, Lleida i Tarragona. Sobre tot per diverses qüestions, una d'elles seria la implantació d'aquesta cultura ciutadana de què parlàvem. Aquesta implantació dels Mossos necessita una assumpció per part de la ciutadania. Crec que un cop s'hagi implantat aquesta cultura, el desplegament s'ha de fer de forma paulatina, primer per les comarques i més tard acostar-se a les portes de la gran ciutat. En segon lloc hi ha l'experiència, que en definitiva és qui dóna èxits i eficiència a un determinat cos. Avui dia l'experiència del Cuerpo Nacional de Policia o de la Guardia Civil, daten de molts anys, per tant els Mossos han de recuperar aquesta experiència. La millor manera de fer-ho, és formar un cos, formar un estament i cop format després es pot desplegar. En aquest moment desplegant Girona, Lleida i Tarragona, es pot fer que persones avui treballen en aquests llocs, puguin després passar a Barcelona, amb tota l'experiència acumulada de tots els anys que han estat en les comarques. Amb això aconseguim també que la ciutadania els esperi i es vagi fent aquesta cultura d'assimilació d'una nova policia.

Què en pensa dels percentatges d'integració als Mossos d'Esquadra d'altres membres de cossos policials?

Desconec quines raons addueixen les institucions per responsable, per donar un percentatge determinat. Suposo que serà la manera limitada de fer que tot un cos no passi a un altre. En principi no veig una raó forta i seriosa per haver de controlar l'entrada d'altres cossos dintre dels Mossos, és més seria una bona mesura obrir les portes a l'experiència que aquestes persones han acumulat en tants anys i traspassar-la a un cos que neix en aquest moment. Potser si conegués aquestes raons em convencerien. Sóc per tant partidari d'obrir les portes dels Mossos a l'experiència d'altres cossos policials.

Hem vist com en el cas de la Unitat de trànsit, on s'ha ofert el 15% de les places a efectius de la Guardia civil, alguns dels agents que s'han presentat no han superat el nivell exigit en les proves. Vostè creu que el coneixement de la llengua és un factor determinant ?.

No. El tema determinant per a mi és l'eficàcia en la funció pública i de garantia del ciutadà, per tant penso que la llengua no arriba a aquests nivells. També he de dir que sent una policia autonòmica catalana és lògic que es puguin entendre amb tota llibertat amb els ciutadans catalans. El que sí s'hauria de donar són possibilitats que una vegada haguessin entrat, a aquestes persones se'ls hi hauria de donar la possibilitat de conèixer la llengua catalana sense cap problema. La llengua no pot ser mai un requisit determinant perquè una persona, amb tota una experiència amb tota una eficàcia, amb tot un currículum reconegut, no pugui entrar per aquesta exigència. El que és evident es que s'ha de donar un termini, no es pot tolerar que dintre d'un cos policial autonòmic, tenir algú que digui "hábleme usted en castellano" o "hábleme usted en cristiano". Hi ha termes mitjos.

Creu vostè que el desplegament dels Mossos d'Esquadra ha fet que els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat, es puguin dedicar a tasques, que d'altra banda estaven una mica oblidades, sigui per exemple el cas del contraban?. Si és així, fins ara què passava, es prioritzava ?.

Jo no crec que es prioritzés, però sí és cert que el desplegament de Mossos representarà un major número d'èxits dintre de la pròpia funció, ara què es farà després amb aquesta gent, on aniran, o perquè no es feien aquestes coses, a mi se m'escapa.

Quan vostè defensava la policia judicial, deia que en alguns casos aquesta policia depenent orgànicament del poder judicial, podria prendre la iniciativa en determinats delictes i determinades situacions personals etc, de procedir a deixar en llibertat un detingut després de prendre-li declaració. Ara que la policia no depèn estrictament del poder judicial no és aplicable aquesta fòrmula?.

Crec que sí és aplicable, amb la llei a la mà. El cert és que se'n fa poc ús d'això. Es pot aplicar sempre que es conegui el domicili del detingut, sigui persona coneguda, estigui perfectament localitzada, i doni garanties que es presentarà davant el jutge quan sigui requerit. Però estic segur que la policia judicial donarà més garanties que aquesta persona estigui localitzada en tot moment, perquè serà més propera al ciutadà i també al jutge, per tant el jutge es podrà descarregar més amb el criteri de la policia judicial.

Llavors hauria de ser la mateixa policia, qui prengués la iniciativa de deixar en llibertat un detingut que hagués comès un delicte menor, si aquest dóna suficients garanties ?.

Si crec que hauria de ser la mateixa policia.

Si és així perquè creu que els cossos policial són tan reacis a prendre aquesta mesura?.

Jo suposo que ho fan perquè primera hauran rebut determinades intruccions de jutges en el sentit de no deixar de tenir controlats en tot moment els detinguts. Un altre problema és el sistema de les guàrdies que beneficia i perjudica. És a dir, si jo se que el diumenge detinc una persona i que el dilluns a les 9 del matí entra de guàrdia, doncs és més fàcil que dormi a la comissaria i el dilluns s'entrega al jutge. I després existeix alguna mancança a nivell comunicacional entre jutges i policia, hi ha una escassedat de confiança en què quan un jutge requereixi algú a una hora determinada segur que estara localitzat. Si aquesta confiança fos absolutament generalitzada, probablement el policia tindria més llibertat de criteri i alhora més confiança en les seves actuacions. La clau està en la dinàmica de relacions i en la mútua confiança. Si existís una policia judicial depenent directament del poder judicial segur que aquesta fòrmula seria molt més fàcil d'aplicar.

I perquè no s'aplica aquest sistema de policia judicial?

No ho sé. Perquè vam tenir una oportunitat única de portar-ho a terme amb una persona que em consta que té aquesta idea de la policia judicial i que és l'ex-ministre Juan Alberto Belloch. Va ser l'únic moment en què existia un ministeri únic de justícia i interior. S'ha perdut una oportunitat única.

Després d'això també afegeixo que sé que és difícil la creació d'un nou cos de policia amb tot el que això significa. Requereix una llei de policia judicial nova que no sé si en aquest moment políticament s'està massa en condicions de dur a terme.

Així doncs, de moment cal fomentar la confiança entre jutges i policies...

Sí, és clar, s'ha d'anar per aquí. S'ha d'insistir davant les institucions que aquest és un dels temes que cal treballar i que contribuirien a millorar el funcionament de la justícia penal.

Joan Miquel Capell

"Cal aproximar més la policia al ciutadà"

L'intendent Joan Miquel Capell i Manzanares, Barcelona (1960), és mosso d'esquadra des del gener de 1984. Llicenciat en dret, és professor a la Facultat de Dret i al l'EPC. Actualment està treballant en la seva tesi doctoral sobre dret penal. Fins al passat mes de juny va set cap de la Divisió Central d'Investigació. A partir d'aquest estiu, és el màxim responsable operatiu dels Mossos a la Regió Policial Girona.

QUÈ ESPERA APORTAR VOSTÈ A LA NOVA DESTINACIÓ?

Aprofitar tot el que m'han esnsenyat, poder aportar-ho al cos de Mossos d'Esquadra i oferir els coneixements teòrics i pràctics que en aquests 15 anys he adquirit

QUINS SÓN ARA MATEIX ELS OBJECTIUS ORGANITZATIUS I POLICIALS A GIRONA?

Formar una nova categoria en l'escala de Mossos i tancar el desplegament territorial i funcional. Crear un equip de comandaments que dirigeixi la feina policial a Girona, i, a partir d'aquí, donar el servei que considero que el ciutadà de Girona mereix i necessita.

LA FEINA DELS MOSSOS A GIRONA HA ESTAT DES DE SEMPRE FORÇA VALORADA, CREU QUE S'HA DE MODIFICAR ALGUN ASPECTE EN CONCRET?

Crec que la línia i l'estil que ha marcat el sotsinspector Xavier Creus, la seva capacitat i la seva vàlua el designen per si sol. L'estil que ell ha marcat, tant des del punt de vista policial com humà, ha estat molt positiu, i això jo ho he viscut personalment ja que he tingut la sort de ser durant un temps subordinat d'ell. Considero que s'ha de continuar amb aquesta línia, però sempre superditada a una estructura que cada vegada creix més.

QUINS SÓN ELS GRANS OBJECTIUS POLICIALS PRIORITARIS?

La prioritat ara és poder trobar elements que ajudin a dirigir aquesta policia de forma humana, coherent i correcta.

Cal treballar en l'àmbit de policia judicial cooordinat les feines entre els equips de Girona, de les diferents ABP i de la central.

En seguretat ciutadana, cal aproximar tant com es pugui la policia a la societat. En aquest aspecte, les patrulles del primer nivell tenen molta importància. Poden ser la clau de l'èxit. D'altra banda, s'ha de facilitar la feina al ciutadà a l'hora de fer la denúncia, bé sigui amb impresos o a través informàtic.

També vull crear un servei de correu electrònic o de queixa electrònica i que els ciutadans de les comarques de Girona se'm puguin adreçar directament per formular les seves queixes i , en la mesura que jo pugui, contestar-les. I exactament el mateix per als Mossos, d'aquesta manera, sabré directament quines són les seves demandes i les seves queixes, i podré conèixer quines són les seves expectetives i el que demanen de mí.

QUE ELS DIRIA ALS MOSSOS D'ESQUADRA QUE BEN AVIAT EL TROBARAN PER GIRONA?

Paciència i confiança, que han d'entendre que moltes de les situacions difícils que ells poden viure tenen solucions, i que, per a qualsevol problema que tinguin, han de saber que poden comptar amb mi.

Jo els diria als agents de Girona, ara que ja podem fer realment de policies, que surtin al carrer i gaudeixin d'aquesta feina, la de policia, que, per a mi, és molt maca.

S'ENTÉN QUE DES D'ARA S'OBSERVARÀ LA SEVA FEINA I LA DELS MOSSOS AMB MOLTA MÉS ATENCIÓ I, LÒGICAMENT, AMB UN ELEMENT DE CRÍTICA IMPORTANT?

Des que vaig arribar al cos he tingut aquesta sensació, fins i tot puc parlar en cert moment de gairebé persecució, en la nostra feina, però no em preocupa en excés; és més, sinó treballés amb aquesta pressió, tant des de la ciutadania, com des del món judicial, als quals haig de donar comptes, probablement no podria arribar a treballar amb el mateix nivell autoexigència.

En certa manera, el sentir-me observat em fa ser més exigent en la meva feina.

EN QUIN MODEL POLICIAL CREU?

El model que més m'ha sorprès per qualitat en el servei, per proximitat al ciutadà i per eficàcia, és el model de la policia alemanya, concretament el de Rheinland-Pfalz. El model teòric que ells apliquen em sembla en part transportable a Catalunya. De tots els models que he conegut, tant els dels EUA, com el francès, o l'italià tenen elements molt interessants. Seria bo saber importar aquests elements per dissenyar el nostre propi model de policia.

COM PREVEU L'EVOLUCIÓ DEL TRÀNSIT A LES CARRETERES DE GIRONA?

El trànsit en aquest moment està per sobre de la resta de serveis, senzillament perquè els Mossos assumim aquesta competència per una llei de traspàs, i s'ha entès que estem capacitats per fer i realitzar aquest servei. Aquí hi ha un plus d'exigència molt important per tal de, com a mínim, fer-ho igual de bé que la Guàrdia Civil, i això ens obliga a donar el millor servei al ciutadà.

PER A VOSTÈ, EL DESPLEGAMENT DELS MOSSOS PEL TERRITORI VA MASSA LENT O, PEL CONTRARI, VA RÀPID?

Personalment m'agradaria que el desplegament ja s'haguès acabat, però entenc que això tècnicament és impossible. El ritme de creixement actual de 700 agents cada any és un ritme que pot assumir el cos de Mossos. No obstant això, a nivell personal possiblement m'hauria agradat començar el desplegament pel centre de Catalunya. L'entorn metropolità de Barcelona és el veritable repte de futur de Mossos, però això demana un replantejament molt concret i valorar si es pot donar un servei de qualitat.

Un llibre: Economia i Societat

Un escriptor: John Le Carré

Una pel.lícula: Casablanca

Un actor: Humphrey Bogard

Una actriu: Marlene Dietrich

Un somni: Que ben aviat es trobi remei per a la diabetis

Què s'emportaria a una illa deserta: Un ordinador i la connexió a internet

NOU ANYS PROTEGINT L'ENTORN

El proper mes d'octubre farà 9 anys que es va crear el grup de medi ambient, actualment Unitat Central de Medi Ambient, amb l'objectiu de protegir el nostre entorn natural.

Un suport policial que ha servit per conscienciar la gent de la seva importància.

A finals de l'any 1989 la Direcció General Seguretat Ciutadana va encarregar als aleshores caporals Ramon Castellet i Joan Francesc Martínez Roma que elaboressin un estudi de viabilitat per a la creació d'una brigada del medi ambient dins del cos de Mossos d'Esquadra.

Aquest grup d'estudi, que en un principi va quedar integrat dina de la Divisió de Serveis Especials, va iniciar els primers contactes amb la Junta de Residus de la Direcció General de Medi Ambient.

Aquesta Direcció seria la que va encarregar les primeres investigacions a la recent creada Brigada del Medi Ambient.

Aquestes investigacions bàsicament van consistir a esbrinar la destinació d'abocaments il·legals que diferents empreses realitzaven arreu de Catalunya.

Això comportava fer seguiments a vehicles d'empreses, tant de residus líquids (els coneguts camions cisterna) com de residus sòlids (contenidors, compactadors).

Alguns d'aquests seguiments van comportar intervencions conjuntes amb la Junta de Residus, la qual cosa representava en moltes ocasions agafar in fraganti empreses que abocaven residus a llocs no autoritzats. Les majors parts de les sancions imposades aleshores eren administratives.

Però progressivament les denúncies sobre irregularitats medioambientals arribaven al coneixement la qual va començar a efectuar investigacions d'ofici donada l'allau d'informació, sobre tot ciutadana, que constantment es rebia.

Paral·lelament a això, els responsables de la Brigada van iniciar els primers contactes amb la Fiscalia de Medi Ambient per tal organitzar una nova i a la vegada important línia d'investigació com és la judicial.

Segons l'inspector Martínez Roma " aquests primers contactes, tant amb la fiscal Teresa Compte com amb el fiscal Pérez de Gregorio, van ser determinants per establir les bases de la que en un futur seria una brigada amb un volum de feina molt important".

La Brigada del Medi Ambient aleshores estava composta per un sergent, dos caporals i vuit agents. El mes d'abril de 1991 la brigada es va estrenar amb una bona actuació per un presumpte delicte de contraban d'espècies protegides.

Els mossos van iniciar una investigació conjuntament amb la fiscalia, en la qual es va localitzar un magatzem a Barcelona on hi havia 57 tortugues mortes, preparades per distribuir a diferents restaurants per fer-ne sopa. Val a dir que aquesta actuació va ser la primera que policialment es va fer en tot l'Estat. Poc després la Brigada va efectuar la primera detenció per un delicte ecològic, concretament el responsable d'una empresa farmacèutica de Rubí.

Progressivament i amb els anys la Brigada va passar a ser Àrea de Medi Ambient, fins arribar amb el nom actual d'Unitat Central de Medi Ambient, que es troba dins de la Divisió Central d'Investigació.

Tots els membres de la Unitat han superat un curs especial de medi ambient a l'Escola de Policia de Catalunya i reben cursos continuats d'especialització.

DOS ÀMBITS DE TREBALL:

Dins de la Unitat Central de Medi Ambient hi ha dos grups operatius d'investigació l'industrial i el natural.

MEDI INDUSTRIAL :

En l'àmbit del medi industrial les investigacions s'inicien per ordre judicial , per ordre de la fiscalia o d'un ofici. La primera valoració que es fa des de la Unitat quan es té coneixement d'un fet és determinar si pot haver-hi responsabilitat penal o, pel contrari, tots els indicis fan pensar que es tracta d'una falta administrativa i aleshores es trasllada l'assumpte al departament o a la institució encarregada de l' assumpte .

Quan es considera que el fet pot ser un delicte contra el medi ambient, els membres de la unitat es desplacen al lloc i efectuen un primer reconeixement del terreny, tant si l'infractor és una empresa que aboca residus contaminants com si es tracte d'un abocador clandestí.

els mossos realitzen una inspecció per comprovar quina gestió fa dels residus d'aquella empresa i per quin punt o lloc els aboca. Si es tracta d'un abocador es faran diverses esperes per tal de comprovar quins camions aboquen i fer el seguiment per localitzar de quina indústria procedeixen els vehicles.

La línia d'investigació d'alguna empresa que possiblement contamina és diferent. Aquesta operació pot durar setmanes ja que representa en molts casos hores d'espera al voltant de l'empresa per part dels agents de la unitat , i així poder detectar en quins moments del dia la indústria llença els seus residus contaminats.

En aquesta primera fase es comprova si els abocadors son esporàdics o continuats i s'ha d'esperar el moment adequat per recollir-ne les mostres.

La recollida de mostres: Un element important.

La recollida de mostres és la part bàsica d'una investigació de medi industrial, ja que el resultat analític es convertirà en la prova principal del procediment judicial. És per aquest motiu que la prova ha de ser recollida amb totes les garanties possibles: envàs i conservació adequats, i sobre tot les mostres s'han de recollir amb la presència d'algun responsable de l'empresa que actua en qualitat de testimoni. Al responsable se li donarà una mostra bessona per tal que la pugui utilitzar en cas que l'empresa sol·liciti un contraanalítica. En moltes ocasions els Mossos d'Esquadra, per absència d'algun d'aquests responsables, sol·liciten que siguin presents en la presa de mostres dos testimonis.

Les mostres recollides són precintades i traslladades en unes neveres portàtils als laboratoris de la policia científica per tal de ser analitzades.

Tots aquestes actuacions quedaran reflectides en una acta, que posteriorment quedarà englobada en l'atestat que els investigadors elaborin.

És important que, abans de recollir les mostres dels residus, es tingui informació de l'empresa sobre les matèries primeres que utilitza en el seu procés productiu i quin és el producte que elaboren. Aquestes dades seran determinats per tal d'elegir el material que s'ha d'utilitzar per a la presa de mostres i després informar als laboratoris de policia científica del tipus analític que cal fer .

Mentre es realitzen les anàlisis, fet que pot durar alguns dies, els membres de la Unitat obtenen informació complementària de l'empresa investigada sobre les llicències i permisos de que disposa.

D'altra banda, els investigadors efectuen una inspecció tecnopolicial per tal de conèixer els sistemes de gestió i d'eliminació de residus que tenen les indústries.

Una vegada s'ha determinat que hi ha hagut un presumpte delicte contra el medi ambient perquè el nivell de contaminació és elevat, la Unitat Central de Medi Ambient, a través de la fiscalia o del jutjat , sol·licita un peritatge per saber el grau d'afecció que s'ha provocat en el medi per culpa dels abocaments. Aquest peritatge normalment s'efectua a l'Institut Nacional de Toxicologia.

Els atestats que s'elaboren des de la unitat són molt concrets, ja que s'inclou un informe ampli de tot el procés , totes les actes que s'han realitzat, un reportatge fotogràfic, els resultats de les analítiques , i altres informes obtinguts a traves dels departaments de la Generalitat .Aquest atestat-informe finalitza amb les conclusions policials dels agents que han portat la investigació.

Segons el sergent Joan Aloy, responsable operatiu de la Unitat "el progressiu augment d'aquest tipus de delicte ens obliga a ser més exigents en les nostres investigacions, ja que les defenses de les empreses arriben als judicis cada vegada més preparades".

La investigació de qualsevol tema natural té elements policials semblants a la industrial ja que es tracta d'un delicte en el qual qui el comet té molta més mobilitat , i això comporta altres estratègies com són esperes, seguiments a distribuïdors , intervencions telefòniques etc. Segons Aloy" cal dir que en qualsevol tema, tant de medi ambient com de medi natural, hi ha una feina prèvia d'investigació policial molt important.

S'ha de tenir en compte que es treballa per controlar el tràfic d'espècies protegides i una de les majors dificultats és poder determinar a quina espècie pertany l'objecte del delicte i d'aquesta manera saber si es una espècie protegida o no . Aquest punt és bàsic perquè un fet pugui ser considerat delicte.

la catalogació del espècimen de la fauna o flora es realitza a partir dels peritatges que elabora personal qualificat com són veterinaris , biòlegs , botànics... Actualment s'ha aixecat molta expectació amb les anomenades baralles de gossos , que és un tema de qual la Unitat Central de Medi Ambient està recollint informació , però segons els seus responsables, encara no es pot determinar res en concret.

Membres del grup de Medi Natural estan dins del Nucli zoològic , que és una comissió d'experts que regula i controla els sistemes de seguretat dels centre d'animals perillosos.

ELS INCENDIS FORESTALS :

La investigació d'un incendi forestal comença per la determinació de la causa del incendi , per aquest motiu i en primer lloc es realitza una inspecció ocular per trobar el punt d'inici del incendi. Per determinar quin ha estat el punt d'inici del incendi cal seguir uns senyals, anomenats indicadors , que són els senyals que deixa el foc durant la seva combustió través del fum , les cendres i les característiques pròpies de la combustió i del material que es troba al seu pas .

Els incendis forestals poden ser provocats per negligències (cigarreta mal apagada, arrossades, etc,) o per patologies diverses, incendiar un bosc de forma totalment voluntària, és a dir, el piròman, o d'algú que ho fa per motius econòmics, per especular amb els terrenys.

L'objectiu de la Unitat Central de Medi Ambient és continuar treballant des de la policia per mantenir un país en ordre des del punt de vista medioambiental.

Una Unitat que va ser la primera de tot l'Estat a investigar aquest tipus de delictes, i que de ben segur continuarà treballant com fins ara.