Número

7

DIVISIÓ DE PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA

La planificació del desplegament i les propostes per millorar l’organització

El concepte general d’estratègia fa referència al conjunt de decisions que s’han de prendre de manera coordinada i en un moment determinat per a conduir l’esforç de les persones i els recursos tècnics i financers d’una organització a l’obtenció de la màxima rendibilitat possible. El CME integra també aquesta idea i la dirigeix cap a les seves actuals necessitats, conduint els seus esforços vers un únic objectiu: completar el desplegament territorial, optimitzant els recursos humans amb un servei policial de més qualitat.

Què és la divisió de planificació estratègica del cos de mossos d’esquadra:

És a partir de l'any 1994, amb l'inici del procés de desplegament territorial, quan es presenta la necessitat d'una planificació operativa dels recursos que caldrà ubicar en un determinat territori, habitualment una comarca.

Cal saber amb la suficient antelació on situarem comissaries, quants agents hi destinarem i què han de fer.

Perquè aquest és el primer pas que determinarà la resta de necessitats de gestió de personal i de tipus logístic (concursos, formació, edificis, vehicles, informàtica, telecomunicacions, etc.).

És amb aquesta perspectiva que es planifiquen i es concreten els primers desplegaments territorials a les comarques d'Osona, Ripollès, La Selva, Garrotxa i Baix Empordà entre els anys 1994 i 1996.

Tanmateix, davant la previsió de desplegament de l'any 1997 a 3 comarques de Girona (Alt Empordà, Gironès, Pla de l'Estany) i a la Cerdanya, es fa evident que cal donar un pas més enllà i que, a més de la planificació operativa, cal entrar a definir com volem organitzar el territori des del punt de vista policial.

És en aquest moment, l'any 1996, on es crea de fet la DPE per a impulsar el disseny i col·laborar en la definició de conceptes que ara ens són tan familiars com Àrea Bàsica Policial (ABP), Regió Policial (RP), àrea regional, USR, grup d'investigació d'ABP, etc.

Una altra qüestió que condiciona la creació de la DPE és la planificació del primer desplegament de trànsit de la PG-ME al maig de 1998 a la demarcació de Girona.

Aquestes funcions que es van desenvolupar de fet es concreten i s'amplien quan el 21 de setembre de 1998 es crea per ordre del H. Conseller de Governació la Divisió de Planificació Estratègica de la PG-ME amb consideració de servei central. Es tracta de crear un organisme dins del CME que s’encarregui d’optimitzar els recursos humans per completar el procés de desplegament territorial com a policia ordinària i integral i l’assumpció de noves competències que formin part del procés global del desplegament de substitució. Així doncs, amb l’objectiu de contribuir a una millor qualitat de servei es va crear ara fa un any la Divisió de Planificació Estratègica del CME.

L’àmbit d’actuació de la DPE es centra en la planificació del desplegament territorial i en la proposta de canvis organitzatius per a millorar el servei policial. En aquest sentit, les funcions que desenvolupa són les següents:

·        Proposar la delimitació de les ABP i RP que s’han de constituir en el marc del desplegament territorial.

·        Proposar la quantificació, la distribució territorial i l’assignació funcional del mossos d’esquadra que cal implantar en l’àmbit territorial del desplegament.

·        Proposar aquelles mesures que cerquin la millora del servei policial.

·        Coordinar  l’elaboració de procediments operatius (PNT) i normes tècniques propis de la policia de la Generalitat. 

Què fa la divisió de planificació estratègica del cos de mossos d’esquadra:

Com ja hem dit, a partir de l'any 1996 la DPE ha treballat en la planificació dels successius desplegaments de la PG-ME. Això també ha inclòs la previsió en el temps ( el "calendari") de tots els processos de selecció, promoció, provisió i formació que són necessaris per completar cada 1 de novembre un desplegament territorial i cada mes de maig un desplegament de trànsit.

Tanmateix, hi ha 2 elements que fan que la funció de la divisió s'adreci cada cop més cap a la proposta de millores organitzatives, coordinar l'elaboració de PNT i altres normes i la planificació de desplegaments a mig i llarg termini.

D'una banda l'existència d'una Àrea Central de Planificació Operativa que assumeix de forma natural, entre d'altres, totes les tasques de quantificació, previsió operativa, sectorització, assignació d'horaris, calendari d'incorporacions i posada en marxa dels nous desplegaments.

D’altra banda l’avançament del desplegament a la Regió Central (RC) i Metropolitana  (RM) després dels acords de la Junta de Seguretat de Catalunya del passat 1 de juliol,  obliguen a centrar l'activitat de la DPE i ens du a planificar els futurs desplegaments a les Comarques del Bages i el Vallès Oriental, i a plantejar la planificació del desplegament a la resta del territori de Catalunya

Un altra de les funcions importants es la de coordinar l’elaboració dels procediments normalitzats de treball. Els PNT s’han de configurar com una de les eines bàsiques de suport al conjunt de l’activitat policial, i han de contribuir a un  funcionament de qualitat de la primera línia operativa. Els PNT són instruccions tècnic/operatives bàsiques i de caràcter generalísta, que donen ordres i indicacions als agents sobre un procediment policial determinat. Fins a la data s’han validat 27 que en els propers mesos es veuran incrementats, tots ells han estat elaborats a partir de les propostes de les divisions centrals incorporant tots aquells  suggeriments i valoracions que des de els serveis territorials del CME s’han fet.

Inspector Emili Quevedo

                                                                                    Sotsinspector  Joan Figuera      

Divisió de Planificació Estratègica

En el nostre cos i en el moment actual parlar de planificació estratègica equival a parlar, ni més ni menys, que de la planificació del desplegament.

I parlar de planificació del desplegament és alguna cosa més que proposar on hem de posar comissaries, quants agents hi han d'anar i amb quines funcions.

Perquè hi ha un pas previ a planificar que és definir, a partir d'un model de servei i un model d'implantació territorial. Això vol dir com dividim el territori, quins tipus de comissaries hi ha, quins serveis policials se'ls assigna a cadascuna d'elles, les relacions jeràrquiques i funcionals que hi ha d'haver entre les divisions centrals, regions policials i àrees bàsiques policials i moltes altres coses.

Aquest últim apartat és i ha estat on la DPE hi ha abocat els màxims esforços perquè, aprofitant l'experiència que ens aporten els qui han protagonitzat el procés de 5 anys de desplegament territorial de substitució i d'exercici de policia integral, puguem col·laborar en la resposta a les principals qüestions que ens planteja el present i el futur del cos.

Un futur que a partir d'ara té un nom: desplegament a Regió Metropolitana, a la ciutat de Barcelona, la seva conurbació i les comarques que l'envolten. Un futur que ens diu que l'ABP s'haurà de fer més petita en extensió (seguint els partits judicials), més gran en població i que potser a partir d'ara haurà de "cedir" alguns dels serveis i compartir-los amb altres ABP veïnes.

També ens diu que els serveis regionals i els centrals en aquesta regió policial hauran d'assumir un paper preponderant, amb la màxima potenciació de les unitats especialitzades.

I tot això sense aturar-nos. Hem d'analitzar, reflexionar i definir amb la vista posada en el futur, però a la vegada que tot això serveixi per a millorar l'actual desplegament.

Joc, espectacles i seguretat privada

L’Àrea Central de Policia Administrativa és l’encarregada d’inspeccionar i controlar el joc, els espectacles i la seguretat privada a Catalunya. Els orígens de l’àrea els hem de trobar a finals dels anys 70 quan es van iniciar les primeres regulacions en un àmbit que, fins aleshores, era il·legal ja que la pràctica del joc era considerat com una infracció amb conseqüències penals.

EL JOC IL.LEGAL: un practica a que calia eradicar.

Era evident que hi havia una demanda social, i no regular aquella situació era no voler reconèixer que el joc era un fenomen que havia incidit a una part de la societat com a forma d’oci.

A banda de tot, el món dels casinos i bingos il·legals era un cercle tancat on si barrejaven altres tipus de delinqüència, més o menys organitzada, i que provocava de forma interessada certa permissibilitat pels elements de control d’aleshores.

Quan la Generalitat de Catalunya s’encarrega definitivament de la regulació i control del joc es planteja bàsicament dos reptes: aconseguir la transparència i eradicar el joc il.legal.

Per aquest motiu es fa del tot necessària la creació d’un grup dins de la policia de la Generalitat que operi en aquest àmbit, això significa que l’any 1986 la Brigada del Joc i Espectacles del Cos de Mossos d’Esquadra comença a treballar de forma exclusiva i amb una formació específica en aquesta matèria.

Va ser en aquell moment quan es va iniciar un vertadera recerca per Catalunya de tots els bars i sales que disponien de màquines escurabutxaques i que estaven completament il·legals. Les investigacions per localitzar els locals eren complexes.

Va haver-hi moments de molta tensió ja que alguns d’aquest locals estaven freqüentats per un tipus de gent força violenta que no volia reconèixer els Mossos d’Esquadra, que sovint els insultaven i que fins i tot en més d’una ocasió havien amenaçat als agents de la brigada amb navalles i ganivets amb la corresponent tensió dels moment i la lògica detenció dels agressors

Segons els sots inspector Lluís Estapé responsable de l’Àrea " va ser una època que va servir de base a tot el treball que posteriorment realitzaríem, vam iniciar una estructura d’investigació en l’àmbit del joc que fins aleshores ningú havia fet".

D'altra banda en els bingos i casinos, tot i que eren menys conflictius, també es detectaven moltes irregularitats degut a la tolerància que hi havia, ja que entre les moltes il·legalitats es detectava la participació d’alguns socis del bingo o casino per tal d’inflar les partides i fer-les més atractives, o no tenir cap tipus de control en l’accés als locals.

Eren, principalment, els mateixos responsables dels bingos i casinos que utilitzaven tot tipus d'estratègies per guanyat diners com agafar fitxes d'altre clients, o adjudicar-se premis inexistents que creaven certes confusions.

Era uns anys on tothom volia aprotitar-se del poc control i de la inexperiència de molts clients que tot just s’iniciaven en el món del joc.

Quan a les màquines escurabutxaques passava exactament igual, al no realitzar-se pràcticament inspeccions del parc de màquines que hi havia a Catalunya, estàvem en una situació de disbauxa i de total irregularitat que aprofitaven les empreses operadores per obtenir uns beneficis que a l’actualitat són impensables. No hi havia un contingent de màquines i a sobre proliferaven les màquines il·legals als bars de tota Catalunya.

En aquest sentit els membres de l'Àrea van haver d'introduir-se progressivament a un món aleshores molt hermètic i ple d’irregularitats on calia estar molt atent per poder efectuat una feina inspectora i de control i eradicar de manera gairebé absoluta el joc il·legal a Catalunya.

Segons el sots inspector Estapé "Al principi vam haver d’adaptan-nos a una nova forma d’inspecció dins d’un sector on es movien 4 mil persones la majoria en una situació il·legal, actualment es pot considera que no arriben a les 300".

Cal tenir en compte que fins i tot s’organitzaven partides il·legals itinerants que es feien dins de barcos i camions de luxe on els jugadors eren persones amb un elevat poder adquisitiu fet que suposava una major intensitat en les investigacions.

A l’actualitat, donada la tasca inspectora efectuada pels membres de la unitat central de Joc i Espectacles, no existeixen, pràcticament, irregularitats en aquells locals on es practica joc d’una manera autoritzada per l’administració, així com que han desaparegut les màquines escurabutxaques il·legals. L’únic que ens podem trobar són infraccions d’irregularitats documentals en aquells jocs plenament autoritzats.

On encara existeixen irregularitats en el joc és en els casinos il·legals, encara que el nombre d’aquests casinos és molt inferior, en comparació a l’any 86, any de la creació de la Brigada del Joc d’aquest cos policial. El motiu que sigui impossible eradicar el joc il·legal és , en gran part, a conseqüència que el fet d’organitzar partides de joc no està tipificat com a infracció penal sinó que únicament és una infracció administrativa.

El que es pretén per part de l’àrea de policia administrativa és continuar amb aquesta investigació d’aquest locals il·legals per tal que, encara que no els podem eradicar, si que no en proliferin més.

El joc autoritzat, com ja hem vist anteriorment està força controlat i la feina a realitzar és la de mantenir aquest control i paral·lelament efectuar una tasca més d’investigació policia d’aquells locals on es porta a terme qualsevol tipus de joc autoritzat administrativament i que poden desenvolupar-se infraccions penals.

ESPECTACLES: el control permanent.

Però no només el joc era una matèria que aleshores preocupava, actualment i dins de l’àmbit dels espectacles, la policia administrativa treballa per controlar tots aquells espectacles on, per diferents causes, hi ha perill pels espectador o perquè l’espectacle en si estigui prohibit per la llei.

En els inicis, la situació dels locals nocturns detectada per la Brigada de Joc i Espectacles era molt dolenta. A Catalunya a la dècada dels vuitanta hi havia moltes discoteques, sales de festa i bars musicals amb greus problemes de seguretat i sistemes realment obsolets.

Juntament amb la col·laboració dels Bombers de la Generalitat s’inicia una feina d’inspecció fonamental a gairebé tot Catalunya. Els esforços es centren en detectar tots aquells local no disposen de cap sistema de seguretat ni de sortides d'emergència que, sorprenentment, són molt més dels que qualsevol membre de la Brigada es podia imaginar.

Les situacions detectades eren tan greus que a moltes sales i discoteques se’ls donava una setmana de termini per adequar-se o tancar definitivament el local.

Amb una supervisió constant l’Àrea de Policia Administrativa intenta que cap local baixi la guàrdia i es mantinguin els sistemes de seguretat adients. D’aquesta manera i amb un treball constant s’intenta evitar desgraciat accidents com els que han passat a discoteques d’altres llocs d’Espanya.

A l’actualitat podem dir que no existeixen locals de pública concurrència que incompleixin la normativa d’espectacles en referència a la seguretat dels locals com a estructura física. Si podem trobar algun aspecte que encara no estigui plenament resolt, com és el cas del personal de vigilància que dóna seguretat a aquests establiments. Això és així donat que la normativa que contempla al personal de seguretat és una normativa relativament nova i que ha provocat una lenta adequació del personal de seguretat ja existent, així com una manca d’aquest tipus de personal en relació a la gran quantitat de locals que estan obligats a disposar-ne. Malgrat aquesta lenta adequació, aquesta unitat central ha realitzat una campanya durant aquest any, juntament amb les altres unitats de policia administrativa de les demés regions policies, consistent en la inspecció de gairebé totes les discoteques de Catalunya per comprovar quina era la situació de legalitat del personal de seguretat dels locals i per agilitar aquest procés d’adequació a la normativa vigent.

Gràcies a aquestes inspeccions s’ha aconseguit una gran millora quant al compliment de la normativa vigent.

Un dels temes complicats que l'Àrea de Policia Administrativa treballa és el control de menors als locals on tenen prohibida l’entrada i el consum de begudes alcohòliques. En el cas de menors, es produeix una paradoxa, ja que en moltes ocasions els mossos es troben amb el rebuig dels mateixos pares que consideren que els seus fills poden fer el que vulguin. D’altra banda sovint es difícil identificar si un noi es menor per les característiques físiques, doncs en ocasions no aparenten l’edat que tenen. També és complicat efectuar investigacions per comprovar el subministrament de begudes alcohòliques a menors, ja que l’edat dels membres que componen la unitat de joc i espectacles, és molt superior a la mitjana d’edat que freqüenta la gent d’aquells locals on es produeixen aquestes irregularitats i, per tant, som fàcilment detectats pels infractors.

Les tasques d’inspecció d’espectacles es dimensionen cap altres aspectes com poden ser els concerts i esdeveniments esportius, sempre i quan es realitzin en llocs que no estan concebuts per les activitats o sigui necessari un control especial.

També es controla la revenda i la falsificació d’entrades a partits de futbol, concerts, o curses de motociclisme o automòbils. Cal recordar les darreres actuacions efectuades per controlar la revenda d’entrades pel partit de la final de la Lliga de Campions, entre el Manchester United i el Bayern de Munic celebrat al Camp Nou el proppassat mes de maig o la falsificació d’entrades detectada per al partit de la lliga espanyola de futbol entre el FC Barcelona i el Real Madrid celebrat durant el mes d’octubre passat, amb el resultat de la detenció de tres individus.

ATURAR ELS ESPECTACLES IL. LEGALS

Una altre feina que demana molta ma esquerra és la d’executar l’ordre de supressió dels correbous a alguns pobles de Catalunya. Malgrat que són festes molt arrelades, la llei no permet realitzar-les. En aquest sentit, pels membres de l'Àrea, hi ha una feina doble, evitar que l'espectacle se celebri i poder convèncer la gent que allò que volen fer està prohibit.

"Recordo-explica Estapé- el dia que en una sala de festa volien deixar anar un brau al mig de la sala i com que nosaltres els vàrem desautoritzar, ens van llençar al públic contra nosaltres a través dels altaveus, o que a l’Hospitalet de Llobregat havien organitzat curses de braus en places desmuntables i quan aixecaven l’acta per no autoritzar-ho, els organitzadors i el públic es va llançar contra nosaltres de forma molt violenta"

A més dels correbous, també es troben altres tipus d’espectacles il·legals i que no només infringeixen normativa administrativa sinó que també infringeixen normativa de caire penal. Aquest és el cas d’algunes discoteques en les que es porten a terme tràfic de drogues o fins i tot delictes de d’exhibicionisme davant de menors d’edat, com en el cas d’una discoteca de Cornellà, en la que es van detenir dues persones per part de la unitat central de Joc i Espectacles.

A tot això cal afegir l’última moda dels affters-hours ja que fins fa poc hi havia un buit legal que permetia un horari que fins aleshores no s’havia considerat i que provocaven les anomenades "rutes" que duraven de dijous fins diumenge.

A l’actualitat ja no existeix aquest buit legal, però el tarannà del jovent actual fa que els propietaris dels establiments de pública concurrència continuïn infringint quan a l’horari de tancament dels seus establiments, cosa que aquesta àrea inspecciona i persegueix de manera habitual.

Actualment l’Àrea de Policia Administrativa treballa amb la elaboració d’un mapa tipològic sobre les fluctuacions de determinats tipus de grups social i els seus moviments en relació aquests locals de molt de públic. L’elaboració d’aquest mapa tipològic necessita d’una important tasca d’investigació que s’ha d’efectuar en aquests locals i que servirà per nodrir d’informació policial a altres unitats d’aquest cos .

SEGURETAT PRIVADA: noves formes d’inspecció.

L’Àrea de Policia Administrativa treballa des de perspectiva que la seguretat privada està estretament lligada a la seguretat ciutadana i no com una circumstància aïllada de la societat que l’envolta.

Mitjançant el decret 272/95, la Generalitat de Catalunya assumeix les competències en matèria de Seguretat Privada. Competències que es basen en la inspecció i control de les empreses de seguretat que tenen el seu àmbit d’actuació i seu social a Catalunya com també el control, prèvi a l’autorització administrativa, de tots aquells establiments que estan obligats a disposar de determinades mesures de seguretat con són, per exemple: les entitats bancàries, joieries, benzineres, farmàcies, loteries. Cal tenir en compte que també són susceptibles d’inspecció totes les urbanitzacions, polígons industrials, i exposicions que vulguin comtar amb un servei de seguretat.També es realitzen tota comprovació de denúncies que arriben al nostre Cos sobre serveis de seguretat que realitzen il.legalment empreses no autoritzades.Per la realització d’aquestes tasques l’àrea de policia administrativa conte amb una unitat central de seguretat privada, com també amb diferents grups ubicats a Lleida, Tarragona i Girona i que pertanyen a les diferents unitats regionals de policia administrativa.

Operativament, la unitat central de seguretat privada a través de l’àrea central de policia administrativa, ha de coordinar tots els criteris d’actuació i interpretació de la normativa amb la finalitat de actuar de manera homogènia a tota la comunitat autònoma en benefici de l’administrat, en aquest cas els titulars dels establiments esmentats anteriorment.

No s’ha relacionar les tasques de seguretat privada únicament com a funcions de policia administrativa. És indubtable que té un lligam important tant amb la seguretat ciutadana com els grups de policia judicial degut a que són establiments susceptibles de patir delictes importants contra el patrimoni. En aquest sentit, cal ressaltar que cada vegada que un establiment d’aquestes característiques pateix algun tipus d'incidència- independentment de la primera actuació dels grups de seguretat ciutadana i/o judicial- fan acte de presència els agents de seguretat privada per realitzar la corresponent inspecció de mesures de seguretat i conèixer el modus operandi de la incidència. Aquesta informació és analitzada des de la unitat central amb dues finalitats bàsiques: poder tramitar aquesta informació- mitjançant l’àrea central de policia administrativa- als diferents grups de seguretat ciutadana i policia judicial i informar als diferents responsables de les entitats afectades del tipus de mesures que han de reforçar tenint en compte l’estadística analitzada.

El de la seguretat privada és un sector que constantment està en evolució. Tant des del punt de vista d’innovacions tecnològiques, de prestació de serveis, de noves sol.licituds per part del sector, de modificació de normativa...És per aquest motiu que el nostre Cos, tant des de l’àrea central de policia administrativa com des de la unitat central de seguretat privada, està representat en totes aquelles comissions i fòrums que es realitzen sobre el sector.Algunes d’aquestes representacions són participar activament en las comissions sectorials de coordinació, en els comitès tècnics de certificació o en ponències i diferents cursos de formació que es realitzen tant en la nostra comunitat autònoma com a la resta de l’Estat.

En aquest sentit, és important ressaltar el grau d’especialització que ha de tenir tot el personal del nostre Cos que treballa directament des de les unitats i/o grups de seguretat privada per poder fer front a totes les consultes i peticions que arriben des del sector.

Cal dir també, com un fet important la recent creació del Consell de Coordinació de Seguretat Privada de Catalunya. Aquest òrgan, presidit pel nostre director i distribuït per comissions de treball sectorial, servirà per estudiar i canalitzar totes les propostes d’actuació del nostre Cos que tinguin incidència dintre de la nostra comunitat, com també servirà per rebre les diferents preocupacions i suggerències que el sector pugui tenir.

Per últim remarcar la satisfacció que representa tant per la meva àrea com per la unitat central de seguretat privada, els bons resultats que han tingut les darreres edicions del curs de seguretat privada que s’ha realitzat a l’Escola de Policia de Catalunya. Resultats reflectits tant pel nombre d’agents que sol·liciten efectuar el curs ( cal tenir en compte que és el curs amb més sol·licituds) com per la valoració que els alummes que hi han participat han fet tant del contingut del curs en general com de la qualitat dels professors en particular.

Aquesta és la descripció d’una àrea del cos que ja fa més de 13 anys que funciona, i que amb una elaborat treball d’inspecció i control ha aconseguit eradicar bona part del joc il·legal a Catalunya, controlar el món de l’espectacle, i regular definitivament l’àmbit de la seguretat privada. Malgrat tot, encara queda feina a fer.

La Unitat de Subsòl es va crear l'octubre de 1991 per donar resposta a una de les facetes més desconegudes però a la vegada importants de la policia: la vigilància dels soterranis per tal de protegir la superfície.

En els seus inicis la unitat tenia un caporal i cinc agents i, amb una formació que van adquirir a través de pràctiques amb els grups de muntanya dels bombers i cursos d'espeleologia urbana, van començar les seves primeres inspeccions pel subsòl.

Els Jocs Olímpics de l'any 1992 van representar una forta empenta de cara al desenvolupament de la Unitat com a vertader instrument policial. Durant les setmanes abans dels Jocs es van inspeccionar centenars de quilòmetres de clavegueres de totes les seus i subseus olímpiques d'arreu de Catalunya. Aquesta etapa va ser molt importat per a la Unitat, ja que es va recollir molta experiència. A partir d'aleshores i progressivament es van incrementar el nombre de serveis fins al punt que, actualment, el nivell operatiu de la Unitat de Subsòl és similar al d'altres policies.

ANY I MIG DE TRÀNSIT A GIRONA: UN BALANÇ POSITIU

La Roser i el Josep són dos companys destinats a l’Àrea Regional de Trànsit de Girona. Fa més d’un any i mig que patrullen i controlen les carreteres gironines.

Ells són uns dels molts que van iniciar el desplegament amb la voluntat i la il·lusió de treballar en un projecte nou. Ara, després de divuit mesos, fan un balanç personal i ens expliquen les seves experiències.

Què us va motivar a ingressar a trànsit?

Roser: A mi sempre m'havia interessat trànsit, però val a dir que vaig optat per escollir aquesta destinació, entre d’altres coses, perquè el lloc on estava abans no omplia les meves expectatives... tot hi va ajudar. I ara no me’n penedeixo, del canvi.

Josep: Sincerament vaig presentar-m’hi sense pensar-m’ho gaire,  jo no era d’aquells que ja de petit volia ser policia de trànsit. Tot va venir una mica rodat. Curiosament tenia una destinació bastant bona a Barcelona... estava a prop de casa meva. Encara que reconec que al principi d’estar a trànsit tenia la sensació que m’havia equivocat, ara, en aquests moments, no tinc altre objectiu que quedar-m’hi, el meu futur de moment el veig aquí, en aquesta destinació.

Us ho imaginàveu així quan veu optar per aquest servei?

Roser: És diferent, els primers dies et trobes que no coneixes encara les carreteres, les reaccions de la gent... tots els serveis te’ls prens com a una prioritat. Ara, amb el temps ,hem après a seleccionar cada intervenció, poc a poc guanyes experiència.

Personalment em sento molt útil, ajudes la gent a la carretera i moltes persones et responen bé. La gent és agraïda i això realment és gratificant. Menys quan els sanciones que, lògicament, a la majoria els molesta i protesten.

Josep: Però també depèn de com poses la denúncia, hi ha gent que es queixa, però, si la saps reconduir i li fas veure que ha comès la infracció, ho acaba reconeixent malgrat que protesti. Cal tenir molta mà esquerra, i dominar la situació encara que en ocasions trobes persones amb les quals no es pot parlar, no et volen escoltar, aleshores l’únic que fas es posar-los la denúncia i evites donar explicacions ja que és totalment inútil.

Al principi debia ser tota una experiència?

Josep: Al principi va ser, a part d’una experiència... una aventura. Tota la gent, absolutament tothom, va col·laborar, des dels agents fins als comandaments van posar molta voluntat per tirar-ho endavant.

Recordo el dia 4 de maig de 1998 que vam agafar trànsit, a les 12 del migdia estava patrullant i des de l’emissora ens van dir “a partir d’ara, els Mossos d'Esquadra tenim la competències del trànsit a Girona”, és en aquell moment que vaig pensar: “Ostres, ara va de debò”.

Els primers dies van ser estressants per a tothom, sobretot per als companys que estaven a la sala. Realment hi havia moments en què ho passaven malament, era trepidant, volíem ser a tot arreu, teníem ganes de fer-ho tot i de fer-ho bé. Posaves voluntat i per això la cosa va funcionar. Va ser molt gratificant, però sort que amb el temps i l'experiència vam controlar la situació, ara ja es treballa d’un altra manera, més coordinada i amb un protocol establert, és molt menys estressant.

Roser: Sobretot, al principi volíem cobrir-ho tot... i, és clar, arribava un moment que havies de replantejar-te quin servei era una prioritat i quin servei podia esperar. Sovint la gent ens trucava dient que hi havia un accident i no ens deia ni on eras, i havies d'esbrinar sobre la marxa en lloc des d’on ens trucava.

Però ara tot és diferent, fins i tot abans la manera de treballar estava per sobre de la nostra seguretat, ara això ja no passa. La sala ja et valora el servei i això es molt importat....

Josep: Sí, sí, és vital que la sala et valori el servei, la gent que ha estat a la carretera i que està a sala t'ajuda molt perquè ja té l’experiència i sap què sent el company que està patrullant. Et recondueix i va molt bé, perquè, és clar... no pots abraçar-ho tot, t’ajuda a prioritzar i anar al lloc d’una manera o una altra. I això provoca realitzar un millor servei.

Roser: I va bé perquè aquí sempre hi ha feina, jo pensava que aquí a Girona a l'hivern baixaria el volum, però no, la feina gairebé és la mateixa. Però també va bé perquè, si t’agrada el que fas, disfrutes.

Des que esteu fent trànsit, quin ha estat el moment que més us ha impactat?

Josep: Hi ha accidents que t'afecten molt, però suposo que el mateix cos humà té un mecanisme que crea com uns anticossos que, desgraciadament, et fan immune al que veus. En un accident amb ferits el que vols és ajudar, anar ràpid... intentes que allò no t’influeixi... però hi ha vegades que arribes a casa una mica tocat. Sobretot, quan veus famílies que es deixen la vida a la carretera, és molt dur, però en aquest moment no pots pensar en això, has de treballar per salvar vides, els bombers també col.laboren... has de tallar carreteres, són moments de nervis, però que et donen molta experiència.

És aleshores quan arribes a casa i et preguntes si podies haver arribat abans al lloc del sinistre, si podies haver fet més coses... Quan estàs treballant en un accident vols anar ràpid i, és clar, en accidents amb ferits els tres primers minuts són vitals i el temps et passa volant...

Roser: Sí, això és cert, el temps et passa molt ràpid, mentre estàs allà i no arriba l'ambulància o el bombers. Els minuts són eterns, només han passat pocs minuts i a tu et semblen hores. Encara que treballis en molts accidents no t’acabes d’acostumar mai, és dur, és dur...

En aquest moment és quan valores que cal ser prudent a l’hora de conduir, i massa sovint, quan conduïm, ens oblidem de la nostra seguretat i de la dels altres.

Com és el servei des del punt de vista operatiu?

Josep: És un servei on generalment el temps passa ràpid, i això és un bon senyal. Considero que el patrullatge ha de ser equilibrat, no pots estar tota la nit fent una patrulla de peu en un control estàtic, a vegades cal introduir-te en el mateix context social, conèixer la gent, aturar-te a parlar i rebre informació.

Sovint en un restaurant, quan et veuen fent un descans o un cafè i et tenen confiança, et comenten que tal conductor o tal camioner ha begut molt, o que no té la documentació en regla, i això es positiu. També és part la nostra feina, trànsit ha d’estar al pitjors llocs i als millors llocs, és on la gent et pugui veure i donar-te informació... conèixer el territori.

Roser: El tracte amb la gent és molt important, no costa gens ser amable, les persones et responen en relació amb la teva actitud, sovint reculls informació que pot ser útil fins i tot per a d’altres serveis del cos. La gent si et veu d’uniforme et parla i realment aprens molt, i axiò també es una de les parts de la nostra feina que et dona satisfacció.

Com veieu el futur?

Josep: Jo personalment estic animat, m'agrada el que faig malgrat que hi ha dies millors que altres, i veus coses que es poden millorar, estic satisfet de la feina que faig. En l’aspecte del cos considero que han de passar un anys perquè la cosa s'estabilitzi, però ara per ara les possibilitats de trànsit són molt bones si tenim en compte que d'aquí a un anys estarem desplegats pertot Catalunya.

El trànsit, quan arribi a Barcelona, serà un instrument importantissim fins i tot de cara a la seguretat del ciutadà, ja que es tindrà molta informació i es podrà utilitzar de manera molt positiva.

Roser: Sí, mai es pot dir tot per definitiu, però jo el meu futur el veig molt lligat al trànsit. De moment espero continuar i, per poc que pugui, tornar a Barcelona.

A part, dins de trànsit es poden fer moltes coses, és una especialitat, des de suport operatiu a transport... és tot un món, hi ha molta feina per fer i de diferents característiques.

La feina que fem nosaltres a la carretera és una part més de les moltes que es poden fer dins de la Divisió.

Feu una valoració del futur de trànsit.

Josep: La gent que entri a trànsit comprovarà personalment que és especialitat i que ell és un vertader especialista en un lloc molt important. Que farà de policia, tractarà amb la gent, i que en molts moments serà la imatge del cos.

Roser: Lògicament per fer el trànsit t’ha d’agradar, jo al principi dubtava i ara no em penedeixo de res. És un lloc que no té límits i cada dia vas aprenent coses noves. I llevat d'algun cas puntual l’ambient és molt bo tant amb els companys com amb els comandaments.

Per a mi, la valoració d'aquests primers 18 mesos és positiva, tant des de l’aspecte personal com el general, i crec que no té perquè canviar.

Pere Jané

JOSEP: …Recordo el primer dia que vam agafar les competències de trànsit. Jo estava patrullant, eren les 12 del migdia i des de la sala ens van dir “ a partir d’ara, els mossos tenim la competència de trànsit a Girona”, en aquell moment vaig pensar “ostres ara va de debò”.

ROSER:…Ajudes a la gent a la carretera i moltes persones et responen be, la gent és agraïda i això és gratificant.

JOSEP:...Sempre intentes que el sinistre en el qual has treballat no t’influeixi, però hi ha vegades que arribes a casa una mica tocat.

ROSER:…En un accident amb ferits el temps et passa molt ràpid. Mentre no arriben les ambulàncies els minuts es fan eterns… són les ganes d’ajudar.