ENQUESTA DE SEGURETAT PÚBLICA DE CATALUNYA

Prova Pilot

1999

 Presentació

Al llarg dels darrers trenta anys, les enquestes en matèria de seguretat s’han anat estenent a tots els països del nostre entorn. Les experiències més conegudes són les dels Estats Units, les d’Anglaterra i el País de Gal·les, i les dels països escandinaus. De tal manera que les enquestes de victimització constitueixen, avui, un complement habitual de les estadístiques policial i judicial.

  A Catalunya, les enquestes de victimització han tingut, fins ara, un caràcter eminentment local. L’Ajuntament de Barcelona inicià, l’any 1984, l’Enquesta de Victimització de Barcelona, que a partir de 1989 es va generalitzar als municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

  L’any 1996 el Centre d’Estudis Jurídics i de Formació Especialitzada del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya realitzà la primera enquesta de victimització d’àmbit català en el marc de la International Crime Survey que es dugué a terme, simultàniament, a 29 països.

A l’Estat espanyol, el Centro de Investigaciones Sociológicas ha formulat preguntes aïllades sobre victimització des de finals dels anys setanta i l’any 1994 va subscriure un conveni de col·laboració amb el Ministeri de l’Interior que va permetre la realització de dos estudis sistemàtics sobre seguretat i policia.

  Amb l’objectiu de dotar Catalunya d’una eina similar però adaptada als requeriments específics del nostre país, el conseller de Governació (actualment, d’Interior) anuncià la realització de l’Enquesta de Seguretat Publica de Catalunya (ESPC) en la seva compareixença davant la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana del Parlament de Catalunya del dia 3 de desembre de 1998, de la qual se n’ha realitzat una prova pilot entre l’abril i el setembre d’enguany.

Descripció

  L’ESPC es divideix en quatre blocs temàtics:

-          la victimització,

-          l’opinió i els valors de la ciutadania en matèria de seguretat,

-          la valoració dels serveis i

-          la mobilitat.

La seva periodicitat és anual i ha estat dissenyada de manera que permeti l’estudi d’aquests quatre àmbits a nivell regional, com a mínim, i en determinats casos fins al nivell municipal.

Col·laboracions

El Departament d’Interior preveu la integració de l’ESPC al Pla Estadístic de Catalunya. En aquest sentit, s’ha signat el conveni corresponent amb l’Institut d’Estadística de Catalunya i, al mateix temps, s’ha encarregat a la Universitat de Barcelona, també mitjançant conveni, el disseny del qüestionari, la realització de les anàlisis de resultats i dels informes relatius a victimització i mobilitat. L’Institut DEP s’ha encarregat de les anàlisis de resultats i l’elaboració de l’informe sobre els valors i les opinions dels ciutadans en matèria de seguretat i policia.

Al Gabinet d’Estudis i Desenvolupament de la DGSC han correspost les tasques de coordinació i direcció del projecte, a més de l’avaluació final d’aquesta prova pilot.

Principals dades

Tot seguit es presenten de forma resumida les principals dades, desglossades en els quatre blocs temàtics esmentats.

1. La victimització

L’índex de victimització (percentatge de la població de 16 anys o més que manifesta haver estat víctima d’un o més fets durant l’any 1998) va ser del 12,84%.

Per àmbits, més de la meitat d’aquests fets tenen relació amb el vehicle.   La suma de tots els àmbits de victimització pot ser superior a l’índex global per raó de la multivictimització (una mateixa persona pot haver patit més d’un fet).

En una escala de 0 (gens) a 10 (molt), les persones victimitzades es consideren més afectades per les molèsties (reparació de danys, tramitació de documentació, presentació de denúncia o altres) que per l’impacte psicològic del fet. Cal afegir que només el 4,1% de la població recorda espontàniament que ha estat víctima d’algun fet (és a dir, el 31,57% dels que han estat víctimes).

El percentatge d’experiències de victimització que es denuncien és similar al d’altres enquestes del nostre entorn (EUA, Anglaterra i Gal·les, Àrea Metropolitana de Barcelona,…) i presenta grans diferències en funció del tipus de fet. La xifra negra (els fets no denunciats) té una relació directa amb el tipus de fet.

2. L’opinió i els valors de la ciutadania en matèria de seguretat

La llibertat és el valor més apreciat per la població en relació amb d’altres valors. Per contra, davant l’elecció entre seguretat i llibertat, el 53,9% es decanta per la primera i el 46,1% per la segona.

En resposta espontània, el que més preocupa la població pel que fa a la seva seguretat personal és patir algun fet de caràcter violent.

En pregunta tancada, les persones entrevistades havien de valorar el seu grau de preocupació per diferents qüestions en una escala de 0 (gens) a 10 (molt). En aquest cas, el que més preocupa és la violència juvenil.

La població, en una escala de 0 (comprensió) a 10 (mà dura), és favorable a les polítiques de rigor en matèria de violència juvenil i delinqüència; per contra, s’inclina cap a posicions d’equilibri pel que fa a la immigració il·legal.

La salut i la família són les institucions que proporcionen més seguretat a la població. La policia i la justícia reben una valoració notable (al voltant de 7 punts sobre 10) però es situen, comparativament, en la franja baixa de la classificació.

Per resoldre els problemes de la delinqüència es valora en primer lloc l’ocupació i la persecució dels traficants de drogues. La població considera que tant l’increment de les dotacions policials com la limitació a la immigració hi tenen una influència menor.

Les persones entrevistades atorguen un alt nivell de seguretat a Catalunya (7,19 sobre 10 com a mitjana de la seguretat dels municipis de Catalunya). Com més proper és l’espai de referència major és la percepció de seguretat.

Tenint en compte la resposta anterior, en què es considera alt el nivell de seguretat, el 34,07% dels entrevistats aprecien que la seguretat ha millorat en el darrer any, per al 55,34% segueix igual i només per al 7,69% la situació ha empitjorat.

La població aprova la política de seguretat que fan les diferents administracions. La política de seguretat millor valorada és la de la Generalitat de Catalunya. Convé destacar, a més, que la població de les diferents comarques de desplegament fa una valoració per sobre de la mitjana de Catalunya.

3. La valoració dels serveis

El prestigi dels Mossos d’Esquadra està per sobre del prestigi genèric de la professió policial.

El coneixement i la valoració del desplegament són elevats. Novament, els residents en les comarques de substitució atorguen una valoració superior a la resta.

Els Mossos d’Esquadra, a la zona de desplegament, reben qualificacions superiors als 7 punts sobre 10, excepte en el temps de resposta (6,92). La valoració global dels serveis és de 7,56.

  El 55,3% dels entrevistats prefereixen resoldre els tràmits que hagin de fe amb la policia telefònicament, el 44% prefereixen fer-ho a la seu policial i només el 0,7% prefereix internet.

4. La mobilitat

El 40,2% de la població es considera únicament vianant, el 20,7% més vianant que conductor, el 21,2% tant vianant com conductor, el 16,1% més conductor que vianant i només l’1,8% es considera únicament conductor.

Pel que fa a la freqüència de les diferents formes de mobilitat, trobem en primer lloc (6,6 sobre 10) els desplaçaments a peu. La resta de formes de desplaçar-se (transport privat com a conductor o com a acompanyant i ús del transport públic) tenen unes freqüències molt similars.

L’11,93% dels conductors reconeixen haver conduït alguna vegada després d’haver begut una mica més del compte. Aquest percentatge s’eleva fins al 19,7% entre els conductors que han patit alguna topada durant 1998.

La població valora favorablement les actuacions disciplinàries concretes quan s’ha produït un consum excessiu de begudes alcohòliques a l’hora de conduir. En canvi, la mesura genèrica rep un suport menor.

Els conductors respecten habitualment els límits de velocitat però reconeixen superar-los, especialment, en les vies interurbanes, en una escala de 0 (mai) a 10 (sempre).

Hi ha un ampli suport a les mesures proposades en relació amb l’excés de velocitat, amb preferència per la de caràcter preventiu.

Finalment, també la introducció del carnet per punts rep una ampli suport de la ciutadania (88,74% dels entrevistats).

Fitxa tècnica de l’ESPC