La comunicació externa d'una institució es concreta, entre d'altres, en elements com la imatge corporativa amb què s'identifica i la imatge amb què la reconeixen els ciutadans (logotip, papereria, documents, senyalització, uniformes, vehicles, etc.).

La institució, doncs, ha de tenir la màxima influència possible sobre la seva imatge; i la imatge corporativa serveix per aconseguir-ho.

Els resultats d'un programa d'identitat corporativa només són evidents a llarg termini. Però, pel que fa a un programa, el que és més important és que s'apliqui de manera coherent, sobretot en el cas dels elements visuals.

Un manual de normes gràfiques d'identificació visual té un paper central en l'aplicació de la identitat corporativa, ja que és la guia en la qual han de basar-se totes les persones que intervenen en el procés de realització de qualsevol disseny relacionat amb la imatge de la institució.

Una manera de poder gestionar millor la identificació visual de la institució és per mitjà del ciberespai. Aquesta nova manera de treballar no permet gaire marge d'error: el senyal, les tipografies, les plantilles, els formularis, etc. estan subjectes a un disseny i, per tant, tot està controlat des de l'inici.

Per això, la incorporació de la publicació del Programa d'identificació visual de la Generalitat (1997) a la xarxa intranet i a internet facilita als usuaris l'aplicació correcta de la imatge corporativa.
Hi ha, per tant, dos tipus d'usuaris: