1.    Introducció

Els additius compleixen diverses funcions útils en els aliments, algunes són imprescindibles, ja que els aliments estan sotmesos a condicions ambientals que poden modificar la seva composició original, com els canvis de  temperatura, l’oxidació o l’exposició a microorganismes.

Malgrat que l’ús d’additius s’associa amb la producció actual d’aliments, la realitat és que fa molts segles que s’utilitzen. Els egipcis utilitzaven colorants i aromes per potenciar l’atractiu d’alguns aliments i els romans usaven la salmorra (nitrat potàssic), espècies i colorants per a conservar i millorar l’aparença dels aliments.

El que ha variat al llarg dels anys han sigut les millores per augmentar l’eficiència i assegurar la innocuïtat de tots els additius. Avui dia tots els additius existents són regulats més estrictament que en qualsevol altra època de la història.

D’acord amb la definició establerta [1] , un additiu alimentari és qualsevol substància que normalment no es consumeix com a aliment en si, ni s’utilitza com a ingredient característic en l’alimentació, independentment que tingui o no valor nutritiu i que la seva addició intencionada als productes alimentosos, amb un propòsit tecnològic en la fase de la seva fabricació, transformació, preparació, tractament, envàs, transport o emmagatzematge tingui, o pot esperar-se raonablement que tingui, directament o indirectament, com a resultat que el mateix additiu o els seus subproductes es converteixin en un component d’aquests aliments.

2.    Com s’avalua la seguretat dels additius alimentaris a Europa?

Perquè s’autoritzi l’ús d’un additiu cal que tingui un propòsit útil demostrat i s’ha de sotmetre a una valoració científica rigorosa i completa per garantir la seva seguretat.

L’avaluació de la seguretat dels additius a Europa és a càrrec del panell científic de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (AESA) sobre additius alimentaris i, abans de fundar-se, era a càrrec del Comitè Científic per a l’Alimentació Humana - Scientific Committee for Food (SCF). A nivell internacional, aquesta avaluació la realitza el Comitè Conjunt d’Experts en Additius Alimentaris - Joint Expert Committee on Food Additives ( JECFA )- , de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), i l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Les seves valoracions es basen en la revisió de totes les dades toxicològiques disponibles.

A partir de l’anàlisi de les dades de què es disposen, es determina un nivell dietètic màxim de l’additiu, que no tingui efectes negatius sobre la salut.

3.    Què són els números E?

El número E que identifica els additius implica que un d’ells ha estat aprovat per la Unió Europea, després d’haver superat les proves d’avaluació de seguretat.

El sistema de números E s’utilitza, a més, com una manera pràctica d’etiquetar els additius permesos en tots els idiomes oficials de la Unió Europea.

Els additius han d’estar indicats en la llista d’ingredients: obligatòriament amb el nom de la categoria, seguit del seu nom específic o del seu número E, que permet al consumidor identificar-los a l’etiqueta.

-Relació d'additius alimentaris autoritzats a la Unió Europea i número E assignat :

Relació d’additius

4.    Com es regula la seva utilització?

Per facilitar el mercat únic d’aliments i seguint l’avaluació de seguretat s’han adoptat unes normes harmonitzades que autoritzen i estableixen les condicions d’ús dels additius, que han estat transposades i incorporades al nostre ordenament jurídic.

A més, aquests additius han de complir uns criteris de puresa específics que també estan regulats per una normativa específica.

Normes de regulació

5.    Quins additius s’utilitzen?

Els additius s’agrupen d’acord amb la funció que exerceixen en l’aliment. Els principals grups d’additius utilitzats són:

• Acidulants: són les substàncies que incrementen l’acidesa d’un aliment o li confereixen un sabor àcid.
• Antioxidants: són les substàncies que perllonguen la vida útil dels aliments protegint-los front al deteriorament causat per l’oxidació, com  l’enranciment dels greixos o els canvis de color.
• Colorants: són aquelles substàncies que proporcionen, reforcen o varien el color dels aliments.
• Conservants: són les substàncies que perllonguen la vida útil dels productes alimentosos protegint-los front al deteriorament causat per microorganismes.
• Edulcorants: són els utilitzats per donar sabor dolç als productes alimentosos i/o que són utilitzats com a edulcorants de taula.
• Emulgents i estabilitzadors: són aquelles substàncies que ajuden a donar i mantenir la textura i la consistència desitjada en aliments elaborats a partir de la barreja d’ingredients que normalment no es barrejarien, com, per exemple, el greix i l’aigua.
• Espessants: són les substàncies que augmenten la viscositat d’un aliment.
• Gasos d’envasat: són gasos inerts diferents de l’aire, introduïts en un envàs abans, durant o després de col·locar-hi un producte alimentós, per tal de perllongar la seva conservació.
• Potenciadors del sabor: són les substàncies que realcen el sabor i/o l’aroma que té un aliment.

6.    Base de dades d’additius alimentaris

  Accès al cercador d’additius alimentaris