Dilluns, 20 de novembre de 2007

 
Sessió 1: Els Autocontrols i els Perills i Punts de Control Crític de caràcter microbiològic

Els autocontrols en la indústria vitivinícola
Carme Domingo, INCAVI. Estació de Viticultura i Enologia de Vilafranca del Penedès.

Origen de l’Ocratoxina A i gestió de la seva contaminació
Paola Battilani. Istituto Entomologia e Patologia Vegetale. U.Cattolica S. Cuore. Italia

Presència d’Ocratoxina A (OTA) en vins especials europeus. La pansificació irepercussió en el contingut de OTA en els vins
Sonia Marín i col. Departament de Tecnología d’Aliments. ETSIA. Universitat de Lleida

PCR: una eina estratègica per la prevenció d’OTA en vins
Belen Patiño i col. Universitat Complutense de Madrid

Alteracions del raïm i presència d’amines biògenes
Manfred Grossmann. State Research Institute Geisenheim.Dep. Microbiology andBiochemistry. Alemanya

Tecnologia de Microsistemes: Solucions per a la ràpida detecció de fongstoxigènics i micotoxines
Antonio F. Logrieco. Institute of Sciences of Food Production. Bari. Itàlia

Importància de les amines, el carbamat d’etil i l’ocratoxina A en el comerç internacional
Georges Soleas. Quality Assurance. Licor Control Board Ontario. Canadà.

 Sessió 2: Els llevats i les repercussions del seu comportament metabòlic 

Les repercussions metabòliques dels llevats de baixa producció d’alcohol
Sylvie Dequin. Departament de Microbiologie et Genetique de l’INRA. França

Els llevats i la baixa producció d’urea i carbamat d’etil
Jose Antonio Suarez Lepe. Departamento de Tecnología de Alimentos. Escuela Superior de Ingenieros Agrónomos. Madrid

La formació d’amines biògenes durant la fermentació alcohòlica
Dra. Patrizia Romano. Dipartamento di Biologia, Difesa e Biotechnologie Agroforestali. Universitá degli Studi della Basilicata. Italia

Control de la formació de amines biògenes durant l'elaboració i criança del vi
M.Victoria Moreno-Arribas. Instituto de Fermentaciones Industriales. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Madrid.

Desacidificació biològica del most mitjançant inoculació del llevat Schizosaccharomyces pombe encapsulada amb alternativa a la no producció d’amines biògenes
Felipe Centeno i col.. Proenol S.L. Portugal

Avaluació de la diversitat microbiana en el vi
Ana Catarina Gomes i col. BIOCANT Centro d’Inovaçao em Biotecnoloia. Universidade deAveiro. Portugal

Efecte de la sobreexpressió del gen DUR1,2 en una soca de Saccharomyces bayanus per a la reducció d’urea en vins
Juan Carlos García Mauricio i col. Dpto. de Microbiologia. Universidad de Córdoba

Dimecres, 21 de novembre de 2007

 
Sessió 3: Els bacteris i els factors de qualitat i de seguretat alimentaria

Els bacteris i la seva repercussió sobre les amines biògenes
Sergi Ferrer. Laboratori de Microbiologia Enològica. Facultat de Biologia. U. València

Relació dels bacteris làctics amb la producció de carbamat d’etil
Albert Bordons. Departament de Bioquímica i Biotecnologia. U. Rovira i Virgili. Tarragona

Efecte de diferents condicions en vi simulat sobre la formació de carbamat d’etilper Oenococcus oeni i Lactobacillus plantarum
Silvana Romero i col. Departament de Bioquímicai Biotecnologia. Universitat Rovira iVirgili

Diagnòstic predictiu de la formació d’histamina en vins negres: Estudid’indicadors potencials
Paola Olmos i col. INCAVI. Estació de Viticultura i Enologia de Vilafranca del Penedès

Bacteriocines per a l’estabilització microbiològica i reducció de la dosi de SO₂
Fernanda Ruiz Larrea. Universidad de la Rioja

Coinoculació de llevats i bacteris làctics per a la millora organolèptica dels vinsi la reducció de la producció de amines biògenes durant la FML
Carme Masqué i col. INCAVI-Estació Viticultura i Enologia de Reus.

Els bacteris i el consum d’acetaldehid com factor per disminuir la dosi de diòxid de sofre
Ramon Mira de Orduña. Department of Microbiology. University of Cornell. Estats Units

 Sessió 4: La pràctica microbiològica en cellers i la millora de la seguretat alimentària 

Millora de la seguretat de la fermentació alcohòlica en condicions extremes
Jean Michel Salmon. INRA Montpellier. França.

Rentat del raïm abans de l’aixafat: efectes sobre contaminants externs, microflora i fermentació
Agostino Cavazza i col. Responsabile Unità Microbiologia e Tecnologie Alimentari. Istituto Agrario di S. Michele All'Adige. Itàlia

Detecció de Brettanomyces i correlació amb les repercussions sensorials
Emilia García Moruno. Istituto Sperimentale per l’Enologia.Asti. Itàlia

Eliminació de toxines i contaminants per eines biotecnològiques
Pierre-Louis Teissedre. Laboratoire de Chimie Appliquée. Faculté d’Oenologie. Université Victor Segalen Bordeaux 2. França

Aplicacions de l’enginyeria genètica i la genòmica en enologia
Daniel Ramon. Instituto de Agroquímica y Tecnología de Alimentos - CSIC.

Impacte ambiental de les operacions de neteja i desinfecció de dipòsits a la indústria vinícola i millores ambientals a través de l’ús d’ozó com agent desinfectant
A. Canut i A. Pascual. AINIA Centro Tecnológico. València.

Els llevats, eines útils per a reduir l’Ocratoxina A
François Boudou i col. Institut Coperatif du Vin. La Jasse de Maurin - Lattes (France)