Web de la Generalitat de Catalunya  Departament de Salut. Agència Catalana de Seguretat Alimentària
  català 
contacte | accessibilitat | mapa web

L'Agència 
Seguretat Alimentària 
Avaluació de riscos 
Legislació 
Organismes de Salut 


 Inici 


 Imprimir

Més informació


Nisina (E 234)

Opinió del panell sobre additius alimentaris, aromatitzants, coadjuvants alimentaris i materials de contacte de l’EFSA sobre l'ús de nisina (E 234) com a additiu alimentari

 

 

(EFSA-Q-2005-031)

Adoptada el 26 de gener de 2006 

 

Resum  

La Comissió ha demanat a l'Autoritat de Seguretat Alimentària Europea que emeti una opinió sobre la seguretat de l'ús de nisina. A més a més, se li ha demanat a l' EFSA que tractés el tema de la resistència antimicrobiana i l'ús de nisina.

 

La nisina (E234) està autoritzada com a conservant alimentari a la Unió Europea per la Directiva 95/2/EC sobre additius alimentaris diferents als colorants i els edulcorants. L'ús de  nisina està permès a formatge fos,  formatge curat o madurat, certes postres a base de semolina i tapioca, clotted cream [1] i mascarpone.


La nisina és un grup polipèptids estretament relacionats compostos de 34 aminoàcids, produïda per certes soques del bacteri Lactococcus (Streptococcus) lactis ssp. lactis . Té un espectre d'activitat reduït que afecta principalment a cèl·lules vegetatives i espores de bacteris Gram positius. Els bacteris susceptibles a la nisina són altres bacteris àcid lactis, i els gèneres Bacillus , Clostridium , Listeria , i Streptococcus . En l'absència d'altres
mètodes de conservació, la nisina no inhibeix els bacteris Gram negatius, ni els llevats, ni els fongs.


Consegüentment la nisina s'utilitza sovint en combinació amb altres mètodes sinèrgics de conservació (coneguts com tecnologia basada en obstacles) com valors baixos de pH  i concentracions altes de sal. La nisina és una bacteriocina. Es tracta de proteïnes o polipèptids produïts per bacteris que maten o inhibeixen el creixement d'altres bacteris. Les bacteriocines difereixen dels antibiòtics segons la seva síntesi, el mode d'acció, la toxicitat i els mecanismes de resistència. Molts bacteris àcid lactis, com L. lactis , es troben en diferents productes lactis i carnis fermentats i produeixen una gamma diversa de bacteriocines. La nisina pot estar present als aliments per la presència de bacteris àcid lactis utilitzats com cultius estàrters o perquè s'hi ha afegit directament.


La nisina ingerida és inactivada per la tripsina i la pancreatina i no té cap efecte sobre la microflora digestiva. El Panell no ha trobat dades que justifiquin un canvi del valor d'Ingesta diària admissible (IDA,) de 0.13 mg de nisina/kg de pes corporal, prèviament establert pel Comitè científic dels Aliments (SCF). El Panell també destaca que hem estat exposats a nisina durant molts segles i conclou que la nisina es pot utilitzar de manera segura.

 

La nisina té un doble mode d'acció antimicrobiana; s'uneix als fosfolípids II amb la subsegüent inhibició de la síntesi de paret cel·lular i també forma porus a la membrana citoplasmàtica. La nisina només s'utilitza com a conservant alimentari i actualment no té cap ús terapèutic. Els mutants esporàdics resistents a la nisina no mostren resistència creuada amb els antibiòtics terapèutics. El panell considera que això es deu probablement a les diferències en el mode de acció antimicrobiana entre els antibiòtics terapèutics i la nisina i que el desenvolupament de resistència als antibiòtic no està relacionat amb l'ús de nisina als aliments.

 

Accés a l'opinió de l'EFSA



[1] Sense denominació en altres idiomes


Document PDF Versió per imprimir

< index

Data de publicació: 16/03/2006  Data d'actualització: 26/07/2006

© 2008 Agència Catalana de Seguretat Alimentària. Departament de Salut