Informe científic del panell científic de perills biològics sobre sls aliments com a possible font d'infecció amb virus d’influença aviària d’alta patogenicitat per a humans i altres mamífers [1]

(EFSA-Q-2005-295)

Març de 2006  - 21a sessió plenària

Aquest document exhaustiu recull una anàlisi científica sobre la possibilitat que els aliments, actuïn com a vehicle del virus de la influença aviària (IA) d'alta patogenicitat, i infecti els mamífers per via digestiva. L'informe examina amb detall les dades existents sobre la patogènia de la infecció de virus de la IA per exposició natural i per inoculació experimental en mamífers. Se centra en les interaccions virus-hoste de la infecció per H5N1.

El contingut d'aquest document, elaborat, pel Panell Científic sobre Perills Biològics, confirma  la posició actual de l'EFSA sobre la influença aviària en relació amb seguretat alimentària:

"D'acord amb les proves de què es disposa actualment,  totes les persones que han adquirit la infecció han estat en contacte directe amb aus vives o mortes infectades. Fins avui no hi ha cap evidència epidemiològica que indiqui que la influença aviària es pugui transmetre als humans pel consum d'aliments i concretament la carn d'aviram i els ous. L'EFSA i altres organitzacions com ara l'OMS aconsellen des de fa temps i amb caràcter general cuinar de manera adequada tant la carn d'aus com els ous per protegir els consumidors dels riscos de possibles intoxicacions alimentàries. Coure bé la carn d'aviram i els ous elimina també els virus, i els proporciona, així, una garantia més de seguretat davant el cas improbable que el virus H5N1 pugui ser present en productes d'aviram crus introduïts en la cadena alimentària."

Resum

En vista de la presència d' influença aviària per H5N1 a la UE i de l'augment d'interès del públic general respecte a la seguretat per el consum humà dels productes d'aviram i dels ous, l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària va demanar que s'elaborés un document exhaustiu del coneixement actual en relació amb el futur del virus de la influença aviària d'alta patogenicitat (principalment H5N1) en espècies aviàries i la possible transmissió del virus a altres espècies, incloent-hi la humana, a través de la cadena alimentària.

El virus d'alta patogenicitat H5N1 provoca una infecció generalitzada en moltes espècies aviàries amb una disseminació del virus a tots els òrgans i presència de virus en totes les secrecions i excrecions. Així, si s'obtenen els teixits comestible d'animals infectats, durant el període d'infecció que és de 2 a 5 dies després que ha tingut lloc el contacte amb el virus, aquestes poden contenir quantitats elevades de virus.

La transmissió directa de H5N1 als humans ocorre rarament, especialment després d'un contacte molt estret amb els animals infectats. No es coneix/en la via (o les vies) d'entrada exactes del virus en humans però s'accepta generalment que els llocs d'entrada són els teixits respiratoris i/o l'orofaringe. Tanmateix, tenint en compte el baix nombre d'infeccions humanes enregistrades en relació amb el nombre significatiu de gent que ha estat exposada a animals infectats pel virus H5N1, sembla evident que no hi ha una via d'entrada fàcilment accessible. S'ha plantejat la possibilitat d'entrada de virus pel tracte gastrointestinal després la ingestió d'aliments amb virus. Ara com ara, no hi ha cap prova de replicació del virus a l'intestí humà. Ni la presència de diarrea en uns quants pacients, ni la detecció d'ARN víric l'intestí de dos pacients ni la demostració de virus contagiós en escovillons rectals d'un pacient no permeten concloure que el tracte gastrointestinal sigui una porta d'entrada ni un òrgan objectiu. Els virus de transmissió alimentària poden constituir una font d'infecció després de ingerir-se però amb la introducció del virus a través dels teixits orofaringis, si aquest lloc constituís una porta d'entrada. Tanmateix, actualment no podem excloure l'existència d'una porta d'entrada encara desconeguda al tracte intestinal.

En els felins, la infecció amb virus d’H5N1 pot ocórrer de forma natural després de menjar canals d’aviram infectats i es pot reproduir per alimentació oral de pollets infectats.

Tanmateix no s’ha demostrat que el tracte digestiu sigui la porta d’entrada o l’òrgan objectiu en aquestes espècies. Encara es desconeix la base patogenètica que podria explicar que el virus d’H5N1 infecti determinades persones i no d’altres. També es debaten els diferents factors del virus i de l’hoste com ara els receptors, els llocs d’unió als receptors, l’estructura genètica de la soca viral, la quantitat de virus en exposició, etc. Calen més investigacions tant d’aquests aspectes com del tracte digestiu.

En algunes espècies de mamífers (incloent-hi els felins, els ratolins i les fures), l’H5N1 presenta un caràcter de neurotròpic, aquest aspecte possiblement mereix més atenció en la patogènesi de les infeccions humanes.

S’ha d’estudiar la via o vies d’entrada i el tipus de cèl·lula que permet la penetració del virus, i el mecanisme per traspassar la barrera entre espècies. Alguns mamífers com els gats, les fures o els porcs poden constituir models útils per a la infecció humana. Cal efectuar estudis d’inoculació experimental sobre diferents vies d’inoculació, i es farien exàmens seqüencials de la replicació del virus en diferents teixits durant el curs de la infecció. Només aquesta aproximació pot evitar les especulacions sobre les portes d’entrada i les vies d’infecció. Els resultats obtinguts poden proporcionar informació útil que es pot aplicar als humans.

Accés al document original