Dictamen del Grup Científic de Salut i Benestar Animal (AHAW) en relació amb el risc de deficiències en el benestar animal dels sistemes intensius de cria de vedells

(EFSA-Q-2005-014)

Adoptada el 2 de maig 2006

Resum

La Comissió Europea ha demanat a l’EFSA que emeti un dictamen científic sobre salut animal i aspectes del benestar dels sistemes intensius de cria de vedells i la seva capacitat per complir els requisits del benestar dels vedells des dels punts de vista patològic, zootècnic, fisiològic i de conducta.

En particular, la Comissió demanava a l’EFSA que actualitzés les conclusions del Comitè Científic Veterinari (Secció de Benestar Animal) sobre el benestar de vedells del 9 de novembre de 1995 en vista de les dades recents sobre aquest assumpte. En cas pertinent també s’haurien de considerar les possibles implicacions de seguretat alimentàries dels diferents sistemes de cria.

En aquest informe es feia una avaluació de riscs i les conclusions pertinents i les recomanacions estan incloses en el dictamen científic del Grup científic AHAW.

L’informe del Comitè Científic Veterinari (1995) conté informació sobre mesures de benestar, les necessitats dels vedells, descripcions de sistemes d’estabulació actuals, capítols en tipus de menjar i sistemes d’alimentació, deslletament de vedells, estabulació i disseny de corrals, clima, relacions entre els animals i l’home, escornament i castració. Els altres capítols cobrien consideracions econòmiques dels sistemes per a la millora del benestar. Les conclusions de l’informe tractaven sobre maneig general, estabulació, alimentació i beguda i economia.

L’informe ”El risc de deficiències de benestar animal dels sistemes intensius de cria de vedells“ és una actualització de l’informe previ del Comitè Científic Veterinari exceptuant els aspectes econòmics que queden fora del mandat per a aquest informe.

Els diversos factors que afecten potencialment la salut i el benestar de les vedells, ja extensament detallats a l’informe de 1995 de la Secció de Benestar Animal del Comitè Científic Veterinari (SVC, 1995), s’han posat al dia i, automàticament s’ha determinat si constitueixen un perill o un risc potencial. Per acabar, se n’ha avaluat la severitat i la probabilitat d’aparició en (sub)poblacions animals i s’han estimat els riscs associats de benestar dels vedells, cosa que ha proporcionat, així, la base perquè els gestors de risc decideixin quines mesures es podrien establir per reduir aquests riscs o eliminar-los. D’acord amb els termes de referència, el grup de treball s’ha limitat a fer una avaluació de riscs essencialment qualitativa.

Tot i que s’accepta generalment que el benestar i la salut dels vedells es poden veure substancialment afectats durant el transport i el sacrifici i com a resultat d’això, aquest informe no considera aspectes de benestar i de salut animal dels vedells durant el transport i el sacrifici però aquesta informació es pot trobar en un informe complet del Grup Científic sobre Salut Animal i Benestar Animal (SCAHAW), publicat darrerament, sobre el benestar dels animals durant el transport (amb referència a cavalls, porcs, ovelles i bestiar) adoptat l'11 de març de 2002 (DG SANCO, 2002) i sobre aspectes de benestar en l’informe de l'EFSA sobre mètodes d’atordiment i sacrifici (EFSA, 2004b).

En relació amb aspectes de seguretat alimentària, els principals perills de transmissió alimentària associats amb la cria de vedells són Salmonella sp., Escherichia coli verotoxígena patogen humà (HP-VTEC), Campylobacter sp. thermophilus , Mycobacterium bovis , cisticercs de Taenia saginata i Cryptosporidium parvum / Giardia duodenalis . El coneixement present i les dades publicades són insuficients per produir una avaluació de riscs universal que permeti la categorització/ordenació quantitativa de la seguretat alimentària dels diferents tipus de sistemes de cria de vedells. Això no obstant, es té coneixement dels principals factors de risc que contribueixen a l’augment de la prevalença/els nivells del patògens de transmissió alimentària esmentats més amunt, així com els principis generals per a la reducció del risc. Els darrers es basen en l’aplicació eficaç de la gestió de l’explotació (per exemple AQ, maneig, programa sanitari del ramat, bioseguretat) i mesures d’higiene (per exemple, BPM-BPH).

En general, les conclusions de l’informe del Comitè Científic Veterinari precedent es mantenen. Tanmateix, la investigació recent ha proporcionat algunes conclusions addicionals.

L’anàlisi del risc es presenta a les taules de l’annex II. Els gràfics d’aquesta taula no pretenen representar relacions numèriques sinó relacions més aviat qualitatives. En alguns exemples no es va poder calcular l’exposició per manca de dades; en aquests casos, s’utilitza l’expressió dades d’exposició no disponibles .

S’han identificat els següents riscs principals menors per a salut animal i deficiències de benestar per a un o més dels diversos sistemes de cria considerats:

Riscs majors

• Ingesta (o durada de la ingesta) de calostre insuficient
• Ventilació insuficient, flux d’aire, velocitat de l’aire, temperatura, inadequats per a alguns sistemes de cria
• Exposició a patògens que provoquen desordres respiratoris i gastrointestinals
• Reposició constant (no tots fora i tots dins)
• Barrejar vedells de diferents fonts

Riscs menors

• Ingesta de calostre insuficient – quantitat
• Ingesta de calostre insuficient – qualitat
• Accés insuficient per a l’aigua de beguda
• Pinso sòlid no equilibrat
• Humitat alta
• Corrents d’aire interiors
• Ventilació insuficient, flux d’aire, velocitat de l’aire, temperatura, inadequats per a alguns sistemes de cria
• Qualitat deficient de l’aire (amoníac, bioaerosols i pols)
• Condicions deficients del terra; forats massa grans, massa relliscosa, jaç mullat, manca de jaç
• Llum insuficient per a la resposta a estímuls visuals
• Exposició a patògens causants de desordres respiratoris i gastrointestinals
• Reacció deficient del ramader als problemes de salut, canvis dietètics especialment necessaris
  Manca de cura maternal
• Separació de la mare

Per als perills següents no hi ha prou dades disponibles per avaluar els riscs (indicats com a dades d’exposició no disponibles ):

• Carència de ferro amb nivells d’hemoglobina inferiors a 4,5 mmol/l.
• Proteïnes al·lergògenes
• Dieta massa rica (sobrealimentació)
• Espai del terra insuficient
• Control de la salut insuficient
• Control d’hemoglobina insuficient

Els perills de carència de ferro i l’espai del terra insuficient es consideren molt greus, el control insuficient de la salut és greu i es considera que el control insuficient de l’hemoglobina, l’exposició a proteïnes al·lergògenes i una dieta massa rica són moderats. Per a aquests perills, no hi ha consens sobre l’exposició dels vedells, principalment per manca de dades i és per això que es recomana que s’haurien de fer altres estudis per proporcionar dades per a l’avaluació de l’exposició.

Quant a la castració i l’escornament ( disbudding ) sense anestèsia, hi ha variacions entre les legislacions nacionals, de manera que el risc de reducció del benestar en relació amb la castració i l’escornament té una variabilitat àmplia entre països.