Opinió del Comitè Científic de Riscos Biològics (BIOHAZ) i del Comitè Científic sobre Salut i Benestar Animal (AHAW)

sobre “Revisió de l’Informe resumit de la Comunitat sobre les tendències i les fonts de les zoonosis, dels agents zoonòtics i de la resistència als antimicrobians a la Unió Europea l’any 2004” [*]

(EFSA-Q-2006-050/051)  
Adoptat pel Comitè de BIOHAZ el 7 de setembre de 2006 i pel
Comitè de AHAW el 8 de setembre de 2006

RESUM

El sistema de la Comunitat per controlar i recopilar informació sobre les zoonosis va ser establert per mitjà de la Directiva 92/117/CEE del Consell, la qual establia les normes per als estats membres (EM) de la Unió Europea (UE) per recollir, avaluar, i remetre a la Comissió, cada any, dades sobre les zoonosis específiques i els agents zoonòtics presents als animals, als productes alimentaris i als pinsos.   La Directiva 92/117/CEE va ser substituïda per la nova Directiva 2003/99/CE sobre zoonosis, adoptada pel Consell i pel Parlament Europeu el 17 de novembre de 2003, i incorporada amb data 12 de juny de 2004.

A l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) se li van assignar les tasques de recopilar dades i preparar l’Informe resumit de la Comunitat per a l’any 2004 i següents. Les dades dels 25 estats membres (UE-25), inclosos els 10 nous estats membres (UE-10) i Noruega van ser recollides d’acord amb l’anterior Directiva 92/117/CEE. Al Centre Col·laborador de Zoonosis (Institut danès per a la recerca alimentària i veterinària) se li va encarregar la preparació de l’Informe resumit de la Comunitat de 2004 sota la supervisió de l'EFSA i aquest es va publicar a la pàgina web de l'EFSA el 21 de desembre de 2005.

En vista dels resultats presentats a l’Informe resumit de la Comunitat de 2004, es va demanar als comitès de AHAW i BIOHAZ que estudiessin la situació. La revisiófeta per ambdós comitès va incloure:

• conclusions sobre la situació de la Comunitat i la identificació de les prioritats en la salut pública i animal, 
• els factors de risc relacionats amb les zoonosis, la resistència als antimicrobians i els brots d’origen alimentari inclosos a l’informe, 
• recomanacions, en els casos adients, pel que fa a les accions que s’han de prendre per millorar la protecció de la salut pública i animal a la Comunitat, i 
• suggeriments per a la millora del control i el registre de les zoonosis, dels agents zoonòtics, de la resistència als antimicrobians i dels brots d’origen alimentari i l’anàlisi de la informació.

S’hauria de reconèixer que el primer informe resumit mostra el seu potencial considerable com a base per a les accions de la Comunitat i de les parts interessades dirigides a prevenir infeccions transmeses dels animals als humans. El primer Informe resumit de la Comunitat sobre les zoonosis i la resistència als antibiòtics té un potencial substancial per convertir-se en una eina valuosíssima que permetrà prendre accions preventives per controlar infeccions d’origen alimentari i altres infeccions zoonòtiques a tots els estats membres tal com es va suggerir al llibre blanc sobre seguretat alimentària. 

És important esmentar que les dades i la informació incloses a l’Informe resumit de la Comunitat s’han d’interpretar amb molta cura ja que deriven de controls, vigilància o, en termes més generals, de plans de mostratge que no estan harmonitzats entre els diferents estats membres.

Per als objectius d’aquesta opinió, s’han d’utilitzar les mateixes definicions de “zoonosi”, “agent zoonòtic”, “resistència als antimicrobians”, “brots d’origen alimentari” i “control” que es formulen a la Directiva 2003/99/CE.

Per als objectius d’aquesta opinió, es van considerar com a factors de risc tots els factors que potencialment poguessin augmentar o que estiguessin significativament associats a un impacte sobre la salut humana (incidència i/o severitat) de les zoonosis o de la resistència als antimicrobians. Per aquest motiu, també estan inclosos els factors que tenen un impacte sobre l’ocurrència dels riscos en la cadena productiva.

Els següents punts van ser identificats com a conclusions i recomanacions claus, extrets de l’Informe anual de la Comunitat sobre Zoonosis de 2004. No es presenten en cap ordre de prioritat.  

Visió general de la situació a la Comunitat

• Les infeccions zoonòtiques registrades més habitualment en humans a la Unió Europea són, de llarg, les causades per agents bacterians zoonòtics que poden ser transmesos per animals de granja asimptomàtics: salmonel·losi (192.703 casos registrats en total) i campilobacteriosi   (183.961) [†] ; seguides de yersiniosi (10.381) i infeccions HP-VTEC (4.143). En comparació, hi ha significativament menys casos registrats de listeriosi humana (1.267). El nombre total de casos registrats de zoonosis parasitàries és de 2.349 (triquinel·losi, toxoplasmosi i equinococcosi conjuntament). En comparació amb les principals infeccions bacterianes d’origen alimentari mencionades anteriorment (395.455; conjuntament), els casos humans registrats de zoonosis “clàssiques” són relativament baixos: brucel·losi (1.337), tuberculosi per M. bovis (86) i ràbia (2 importats).

• No obstant això, és important tenir present que l’Informe resumit de la Comunitat només dóna una indicació de quina és la situació de la Comunitat a causa de la infradetecció assumida i l’infraenregistrament que varia d’un país a un altre. A més, no s’ha registrat la prevalença de seqüeles. Per aquest motiu, no és possible determinar l’impacte total de la malaltia a la Unió Europea a partir de l’Informe resumit de la Comunitat i comparar l’impacte sobre la salut pública als estats membres.

• La majoria de casos de salmonel·losi semblen estar relacionats amb el consum d’ous i productes derivats contaminats.

• La Listeria monocytogenes va ser l’agent responsable de la majoria de les morts registrades associades amb les malalties d’origen alimentari.

• L’aigua contaminada (aigua d’espais lúdics, aigua potable, aigua de rec) s’ha identificat com una ruta de transmissió important per als agents zoonòtics, i ha estat implicada tant en casos esporàdics com en brots.

• L’emergent resistència a la fluoroquinolona en Salmonel·laspp. i Campylobacter spp. aïllades en animals destinats al consum i en carn és un tema que preocupa a la salut pública

• Els paràsits ( Toxoplasma gondii ,  Echinococcus spp., Trichinella spp. i Taenia spp. / Cysticercus spp.) s’han registrat amb menys freqüència en humans, i han causat menys brots que els bacteris i els virus a la Unió Europea l’any 2004. No obstant això, en molts casos el seu impacte (malaltia greu, invalidesa, mort i despeses relacionades amb els procediments de diagnòstic, hospitalització i tractament) en grups vulnerables de la població, i sovint en persones immunocompetents, ha estat probablement considerable.

• La toxoplasmosi, tot i tenir la major incidència registrada en humans entre les zoonosis parasitàries registrades a l’Informe resumit de la Comunitat, es considera particularment una malaltia infradetectada i infraregistrada.

• Echinococcus multilocularis es considera un risc zoonòtic emergent a la Comunitat.  

• Echinococcus granulosus encara causa la majoria de casos d’equinococcosi en humans a la Comunitat, i el nombre de casos no ha disminuït l’any 2004, tal com se suggeria en les xifres registrades per l’OMS i l’OIE (Organització Mundial de Sanitat Animal).

• S’ha produït un augment dels casos registrats de triquinel·losi en humans a la Unió Europea , en part a causa de la inclusió dels informes dels nous estats membres.

• Les dades presentades a l'informe indiquen que la situació pel que fa a la brucel·losi a Europa ha millorat durant el període registrat. La brucel·losi en humans sembla estar bàsicament causada per B. melitensis i per aquest motiu, molt probablement vinculada a infeccions en petits remugants. No hi ha una disminució general en l’ocurrència de brucel·losi bovina, tot i que la brucel·losi en petits remugants ha descendit en diversos estats membres.

• Com a conseqüència de no tenir suficients dades, actualment és impossible traçar conclusions definitives sobre la situació de la Comunitat pel que fa a la tuberculosi per Mycobacterium bovis en humans.

• L’evidència epidemiològica amb relació a la situació de la tuberculosi generada pels sistemes d’enregistrament de vigilància existents és de qualitat diversa.

• La ràbia continua plantejant un risc seriós (mortal) per a la salut humana en àrees amb ràbia en fauna silvestre. L’ocurrència generalitzada de ràbia silvestre en alguns països de l’Europa de l’Est tant dintre com fora de la Unió Europea pot conduir a un desbordament ocasional en animals domèstics. En alguns països s’ha implementat la vacunació obligatòria de gossos contra la ràbia, però un nivell insuficient de cobertura de vacunació podria explicar la continuada incidència en aquestes espècies.

Conclusions addicionals específicament relacionades amb la salut animal:

• Els aliments contaminats per salmonel·la són una ruta important per introduir la salmonel·laa la producció animal [‡] .

 
Accions recomanades   

• Atès que Salmonella enteritidis és la causa de la majoria de casos de salmonel·losi registrats, i atès que els ous contaminats estan identificats com la font principal de Salmonella enteritidis , es recolza la fixació d’objectius per a la salmonel·laen gallines de posta.

• Atès que la carn d’aviram contaminada està identificada com la font principal de Salmonella enteritidis i Salmonella typhimurium, es recolza la fixació d’objectius per a Salmonella spp. en aus de corral.

• Atès que la carn d’aviram contaminada està identificada com la font principal de Campylobacter spp., es recomanen mesures per reduir Campylobacter spp. a diferents nivells al llarg de la cadena alimentaria de l’aviram.

• L’aparent augment de la incidència d’infeccions pels agents zoonòtics Salmonella spp., Yersinia spp., i VTEC en nens petits mereix una investigació més a fons.

• Es recomana que s’apliquin de manera efectiva i es vigilin de prop les bones practiques d’elaboració (BPE), les bones pràctiques d’higiene (BPH) i l’anàlisi de perills i de punts de control crítics (ARPCC) per disminuir la proporció d’aliments amb elevades prevalences i/o concentracions de Listeria monocytogenes .

• S’haurien d’aplicar amb efectivitat i vigilar de prop les bones practiques d’elaboració, les bones pràctiques d’higiene, l’anàlisi de perills i de punts de control crítics i controls oficials per disminuir el risc de contaminació per Salmonella , i altres agents zoonòtics rellevants en aliments i pinsos.

• La importància i el rol de l’aigua contaminada en l’epidemiologia de les zoonosis i els brots d’origen alimentari requereixen una clarificació més extensa.

• Es recomana que les mesures de comunicació de riscos s’implementin incidint en la importància de fer un ús prudent dels antimicrobians en els animals, i vagin orientades als grangers i als veterinaris. Concretament, es necessiten estratègies per evitar el desenvolupament de la resistència a la fluoroquinolona.

• Es recomanen les iniciatives de comunicació de riscos dirigides a la millora dels procediments d’higiene alimentària i de manipulació higiènica dels aliments. Aquestes campanyes educatives haurien de dirigir-se al personal que treballa amb aliments, als grups vulnerables de la població, així com al públic en general.

• Podria reforçar-se la capacitat de realitzar proves de laboratori, investigacions i vigilància epidemiològica per a la brucel·losi humana. Els estats membres que no estan oficialment lliures de brucel·losi, haurien de destinar els recursos suficients als programes d’eradicació / control adaptats a la situació epidemiològica amb l’objectiu general dels països oficialment lliures de brucel·losi.

• Amb relació a la brucel·losi i la tuberculosi, el fet d’augmentar el percentatge de manades, cobertes pel programa, que estan eficaçment analitzades, millorarà la fiabilitat del programa d’eradicació / control ja existent. La tuberculosi en el bestiar boví podria considerar-se com una malaltia que està reapareixent en alguns estats membres.

• A Europa, la clau per controlar la ràbia rau en el control de la infecció en la majoria d’espècies reservori (guineu, gos rentador) per immunització oral. Atès que les àrees endèmiques podrien creuar diversos estats membres i països tercers, el control satisfactori depèn en gran part de la cooperació fronterera i de la implementació de plans de vacunació. Per aquest motiu, es recomana fortament que els plans de vacunació estiguin coordinats en l’àmbit de la Comunitat en termes de recolzament regulador, financer i planificació estratègica. També es recomana que s’implementi la vacunació i la identificació profilàctica sistemàtica d’animals de companyia a les àrees endèmiques.

Recomanacions addicionals especialment relacionades amb la salut animal

• Els esforços s’haurien d’encaminar a disminuir el risc de contaminació per salmonel·lade la cadena alimentària per mitjà dels aliments.

• S’haurien de recollir dades que permetin una avaluació de la possible influència que podrien tenir diferents sistemes d’agricultura sobre el risc d’una colonització intestinal per part dels agents zoonòtics, com ara la salmonel·la.

Millores recomanades per al control i el registre   

• Es necessita una estratègia comuna sobre la recopilació de dades, el control i el registre, així com la millora de l'harmonització de definicions, per tal de millorar la utilitat de les dades presentades a l’Informe resumit de la Comunitat.

• Per millorar la comparabilitat de les dades registrades i avaluar la incidència i l‘infraenregistrament de les zoonosis (d’origen alimentari) a la Comunitat, es recomana dur a terme estudis per analitzar els índexs registrats a diferents nivells de la piràmide de vigilància (població general, metges de capçalera, hospitals) en diferents estats membres.

• S’hauria de fer un ús més extensiu dels mètodes moleculars de tipificació microbiològica, ja que això permetrà comparar bacteris aïllats, millorar la traçabilitat de les infeccions i la contaminació en la cadena alimentària i la identificació de vincles epidemiològics, per exemple, entre els brots humans i les infeccions en animals.

• Es recomana el control obligatori d’usos antimicrobians en animals, preferiblement d’acord amb les espècies animals i les categories antimicrobianes, ja que això permetria millors anàlisis epidemiològiques de les ocurrències i pautes de la resistència als antimicrobians i proporcionaria una base per conduir les avaluacions de riscos, així com per implementar i avaluar les intervencions.

• Una definició clara del VTEC patogènic humà, particularment els serotips i els factors de virulència que són d’importància per a la salut pública, ajudaria en la interpretació dels resultats de l’Informe resumit de la Comunitat.

• Es considera de vital importància la introducció d’un sistema de vigilància i enregistrament millorat per a la toxoplasmosi per avaluar l'impacte real de la malaltia.

• S’hauria de considerar l’obligatorietat de notificació de cisticercosis per tal de millorar l’eficiència de les mesures de control.

• Per tal de permetre una millor anàlisi de les dades, quan es registren casos i brots, es necessari distingir entre els casos humans en què la infecció es va contreure dintre del país i els casos en què es va contreure a l'estranger.

• Quan s’informa sobre la identificació de fonts alimentàries referents a brots, s’haurien d’incloure les dades sobre l’origen dels aliments implicats.

• S’haurien d’examinar periòdicament les prioritats per al control microbiològic.

• És difícil avaluar l’impacte d’una malaltia a partir de les dades presentades. En un futur, altres aproximacions, com per exemple l’ús de l’indicador DALY (Anys de vida adaptats per discapacitat) en lloc de registrar únicament el nombre de casos, podria conduir a una anàlisi i una interpretació més exhaustives en l’àmbit de la Unió Europea i ajudaria a l’establiment de prioritats basades en el risc.

• S’han de resoldre les discrepàncies entre les dades recopilades per altres organitzacions internacionals (per exemple OIE, OMS) juntament amb les dades presentades en publicacions científiques i les dades presentades a l’Informe resumit de la Comunitat, com per exemple les identificades en les malalties parasitàries.

• S’hauria de millorar el registre de Brucella en productes alimentaris en països on la Brucella encara és endèmica. La brucel·losi en la fauna silvestre s’hauria de controlar i registrar en àrees on s’ha establert el rol de la fauna silvestre com a reservori.

• El registre de la brucel·losi i la tuberculosi en els animals hauria de comptar per al percentatge de manades analitzades que estan cobertes per programes d’eradicació / control.

• Les dades que alguns estats membres faciliten a l'EFSA amb relació a les infeccions per Mycobacterium bovis en humans no concorden amb les dades que són de domini públic en aquests estats membres. És necessari assegurar l’harmonització de la comunicació i la vinculació amb les bases de dades existents als estats membres. La resolució geogràfica de les dades i les anàlisis relatives a Mycobacterium bovis haurien de ser com a mínim a escala regional (o una unitat geogràfica anàloga) per permetre anàlisis descriptives significatives de patrons espacials i també temporals.

Accés a la traducció de l'opinió
Accès al document original