Dictamen científic sobre la vacunació contra la influença aviària dels subtipus H5 i H7 en aviram i aus captives

EFSA-Q-2006-309
Adoptat l’11 de maig de 2007

Des de l’emergència causada per la soca d’influença aviària d’alta patogenicitat (IAAP) de l’H5N1 en el sud-est asiàtic i la seva dispersió cap a l’oest, els mètodes de prevenció i de control es troben sota escrutini en molts llocs del món. Les mesures de control es basen actualment en l’eradicació de les bandades infectades, però cada vegada més països complementen aquestes mesures amb la vacunació. A mesura que disposem de més dades sobre l’evolució de la recerca científica i la vacunació, progressivament la vacunació se situa com a eina principal de control i prevenció en la propagació de la malaltia.

Amb la finalitat de donar suport a la Comissió en el desenvolupament futur d’una política de vacunació, es va sol·licitar a l’EFSA un dictamen científic sobre

a) les dades més recents sobre el desenvolupament de vacunes contra els subtipus H5 i H7 d’influença aviària (IA), tant per a l’aviram com per a altres aus captives i

b) l’avaluació dels mètodes laboratorials de proves per al seguiment de les bandades vacunades, concretament proves discriminatòries emprades en el context de l’estratègia de diferenciació d’animals infectats i vacunats (DIVA).

En la reunió plenària d’octubre de 2006, el Grup Científic AHAW (salut i benestar animal) va decidir confiar aquest dictamen científic a un grup de treball dirigit pel Dr. A. Osterhaus.

Amb relació a les dades més recents sobre el desenvolupament de vacunes contra l’IA dels subtipus H5 i H7, s’indica que les vacunes d’IA actualment autoritzades a Europa per a aus domèstiques com pollastres i ànecs compleixen els estàndards mínims de qualitat i, per tant, utilitzar-les és segur i eficaç. No obstant això, per a altres espècies d’aviram i d’aus captives no es té un coneixement suficient sobre el nivell d’eficàcia de les vacunes d’IA, i és necessari generar més dades sobre l’eficàcia i la immunogenicitat de les vacunes actuals i futures contra l’IA.

En general, s’hauria de definir amb antelació l’ús de vacunes d’IA en aviram segons la situació epidemiològica, l’àrea geogràfica i la percepció global del risc com a prevenció en situacions endèmiques o d’emergència. La vacunació també pot reduir la transmissió del virus de l’IA entre animals captius i salvatges, i presenta grans avantatges per al benestar animal ja que la vacunació evita que contraguin la malaltia, morin i, segons la situació epidemiològica, n’evita el sacrifici sanitari durant les mesures d’eradicació.

És possible que després de la vacunació, els virus d’IA es propaguin d’una manera no detectable, i per això es requereix efectuar un control serològic basat en l’estratègia DIVA per detectar la transmissió de virus d’IA després de la vacunació. Les vacunes de nova generació (incloent-hi vacunes vectorials i altres de més avançades) que resolen les limitacions de les actuals (com ara la propagació no detectable), pod rien resoldre els riscos que suposa la vacunació subòptima contra l’IA. S’han de buscar mecanismes per explotar plenament els nous avenços científics que porten a una nova generació de vacunes contra l’IA.

Els programes de vacunació que utilitzen vacunes autoritzades per les autoritats competents poden reduir el potencial de casos humans i de mamífers d’IAAP, quan la malaltia pugui tornar-se endèmica. Es recomana utilitzar vacunes europees autoritzades per se perquè són segures i els productes derivats no presenten efectes negatius per als consumidors.

Quant a l’avaluació dels mètodes d’anàlisi laboratorials per a la vigilància de les bandades vacunades (concretament l’estratègia DIVA), es posa de manifest que a data d’avui només està disponible l’ús de vacunes convencionals inactivades i vectorials recombinants vives que es poden combinar amb una prova diagnòstica adequada.

Un problema intrínsec al principi DIVA és que les infeccions de tots els subtipus d’IA (incloent-hi l’H5 i l’H7) podrien interferir-hi. L’estratègia DIVA s’ha de basar en vacunes seleccionades i en plans de vacunacions combinats amb mètodes de detecció d’anticossos o de virus a mida. És requereix més recerca i validació per optimitzar l’estratègia DIVA, també amb relació a les diferents espècies d’aus i al tipus d’instal·lacions en què es mantenen. Concretament, el desenvolupament de vacunes recombinants podria oferir-ne aquesta oportunitat.

S’haurien d’introduir mecanismes que possibilitessin l’avaluació de les vacunes candidates dins de l’estratègia DIVA paral·lelament amb les proves diagnòstiques. L’ideal seria que s’autoritzessin conjuntament les noves vacunes contra l’IA i els assaigs de diagnòstic corresponents per implantar l’estratègia DIVA.

Accés al document original

EFSA | European Food Safety Authority