DEFINICIÓ I DESCRIPCIÓ DE "RISCS EMERGENTS" DINS DEL MANDAT DE L'EFSA

(adoptat pel Comitè Científic 10 de juliol de 2007)

Prenent en consideració els articles 23f i 34 del Reglament (CE) núm. 178/2002, s’entén per un risc emergent per a la salut humana, animal i/o dels vegetals un risc derivat d’un perill d’identificació nova que pot implicar una exposició significativa, o derivat d’una exposició significativa nova o augmentada inesperada i/o d’una susceptibilitat a un perill conegut.

L’avaluació d’un risc emergent està caracteritzada per la detecció precoç de fets relacionats amb aquest risc obtinguts bé de la recerca i/o de programes de vigilància o bé d’observacions episòdiques. L’avaluació de riscs emergents ha de ser flexible per acollir canvis de les condicions que afecten els riscs i també millores dels mètodes de detecció. L’avaluació de riscs emergents és distingeix de l’avaluació de riscs en situacions d’emergència (o de crisi), les quals es tracten mitjançant procediments establerts per la Comissió (*).[1]

L’evidència que ha de donar suport a la identificació d’un risc emergent hauria d’estar preferiblement en forma d’un indicador (p. ex. mesura i/o observació) i d’una tendència en el temps o en l’espai. Idealment, un indicador hauria de ser fiable, sensible, quantificable i hauria de proporcionar informació sobre la naturalesa del perill (l’agent/procés implicat) i l’origen del risc. Per valorar un indicador, s’haurien de confirmar la rellevància i el valor que té per pronosticar problemes que afecten la salut humana, la sanitat animal, el benestar animal i/o la sanitat vegetal. A més, s’haurien d’implementar les eines i els mètodes necessaris per detectar i mesurar un indicador i per dur-ne a terme un control eficaç.  

Els indicadors poden assenyalar un risc emergent específic de maneres diferents, directament o indirectament relacionades amb la cadena alimentària. Per exemple, la identificació de la manca de condicions de seguretat que possibilita o fa probable l’emissió intermitent o sostinguda d’un agent tòxic o radioactiu des d’una indústria química o una central nuclear, respectivament, és clarament un indicador d’un risc emergent. La detecció de nivells significatius de productes tòxics químics o radioactius en hortalisses produïdes prop de la planta on hi ha emissions proporciona, tanmateix, una indicació més directa de la naturalesa i l’extensió del risc emergent. De la mateixa manera, la detecció d’un virus exòtic en una població animal o vegetal seria una forma d’indicador, mentre que un brot humà, animal o vegetal provocat pel virus seria un indicador més directe.

Els riscs que no compleixen la definició anterior inclouen riscs caracteritzats per una aparició sobtada, com episodis de contaminació d’aliments o pinsos causats, per exemple, per situacions relacionades amb el bioterrorisme o per l’emissió sobtada d’un núvol tòxic o radioactiu. És probable que aquestes situacions es tractin mitjançant procediments d’urgència que inclouen la prestació d’assessorament científic. Paral·lelament, els riscs emergents no inclouen riscs associats amb el consum involuntari o accidental d’aliments o pinsos que no compleixen els requisits de seguretat establerts, encara que pugui requerir l’acció immediata per evitar un augment de l’exposició o el dany a la salut dels afectats.

L’avaluació de dades pel que fa als indicadors específics normalment exigeix la recopilació de dades addicionals perquè es valorin d’una manera adient i, així, ser útils. Per exemple, és probable que l’aparició de virus exòtics en grups de població animal o en productes específics sigui indicativa d’un risc emergent, però caldrà  determinar altres factors per definir l’abast i les implicacions del risc. 

Exemples de riscs emergents i els seus indicadors

A continuació es presenten exemples de riscs emergents en relació amb les àrees cobertes per l'EFSA:

1. Dades inèdites de recerca que indiquen propietats tòxiques prèviament desconegudes de substàncies presents en aliments o pinsos.
2. Tendència nova en malalties d'etiologia desconeguda que afectin a persones, animals o plantes.
3. Casos o brots associats amb amenaces exòtiques com les representades pel serotip 8 de la llengua Blava, o Flavivirus, virus Usutu, o l'emergència de Salmonel·la o Campylobacter spp de resistència múltiple a  antimicrobians.
4. Resultats analítics o diagnòstics obtinguts amb nous mètodes capaços de detectar virus causants de malalties transmeses pels aliments que rarament s’haguessin diagnosticat prèviament per manca de mètodes adequats.
5. Circumstàncies amb possibilitats de dur conseqüències com ara:
   
   (i) Grans apagades energètiques que afectin àrees geogràfiques extenses;
   (ii) Identificació de la manca de condicions de seguretat que augmentin la probabilitat d'emissió de núvols tòxics o radioactius d'una indústria química o central nuclear, respectivament;
   (iii) Detecció de contaminants altament tòxics en un dipòsit d'aigua de reg.
   
   
6. Condicions inusuals meteorològiques o agronòmiques capaces de promoure la proliferació de fongs productors de toxina (p. ex. aflatoxina, ocratoxina i patulina), la producció de metabòlits tòxics per vegetals (p. ex. glicoalcaloides glucòsids, cianogènics, furocumarines), o d'enaltir l'agressivitat de patògens poc virulents.
7. Nous mètodes de producció vegetal, per exemple noves tècniques de collita, emmagatzematge o transport així com noves tècniques de biotecnologia que puguin promoure l'aparició de noves (inesperades) o reaparició de toxines naturals relacionades amb l'estrès o en plantes i productes vegetals. 
8. Nous mètodes de producció animal per generar animals per a la producció d’aliments capaços de promoure l’aparició o la reaparició de malalties infeccioses i no infeccioses noves (inesperades) i reaccions d’estrès en els animals i deteriorar-ne el benestar.
9. Efectes adversos inesperats en el medi ambient resultants de l'emissió de contaminants líquids, sòlids i aerotransportats, incloent-hi residus d'antimicrobians, o de productes fitosanitaris /OGM que afecten a una espècie no-diana.
10. Aparició de brots d'infestacions de plagues vegetals  associades amb el canvi climàtic o la hibridació d'espècies
11. Portadors asimptomàtics de plagues, per les quals no es disposi de cap mètode de detecció rutinària, capaç de transferir la plaga a espècies vegetals natives.

En cada cas és probable que els indicadors que poden ser pertinents per als exemples de riscs emergents citats aquí difereixin d’un exemple a un altre.

Depenent de l’exemple específic, es poden obtenir els indicadors adients de recerca científica, d’activitats de control, de la investigació laboratorial i d’organitzacions competents en el proveïment energètic, la predicció meteorològica i l’anàlisi del risc d’accidents industrials.  

Accés a document original