mida text
Imprimir
Dictamen del Grup Científic de Contaminants de la Cadena Alimentària (CONTAM) relatiu als residus d’hormones a la carn de boví i als productes a base de carn de boví
Adoptat el 12 de juny de 2007
(Qüestió núm. EFSA-Q-2005-048)
Resum
D’acord amb les obligacions definides a l’article 11a de la Directiva 96/22/CE modificada per la Directiva 2003/74/CE, la Comissió ha sol·licitat a l’EFSA que examinés noves dades sobre les substàncies i els productes amb activitat hormonal que poden ser utilitzats legalment a països tercers com a promotors del creixement en la producció de carn de boví. Les substàncies sota consideració són els esteroides naturals, testosterona i progesterona, així com els compostos sintètics: acetat de trembolona, que ha mostrat afinitat pels receptors d’andrògens; el zeranol, que té una alta afinitat pels receptors d’estrògens i l’acetat de melengestrol, que s’assembla a les progestines. D’acord amb el mandat, el Grup Científic de Contaminants de la Cadena Alimentària (CONTAM) ha revisat la literatura científica sorgida en el període entre el 2002 i els primers mesos del 2007, per emetre aquest dictamen.
El Grup Científic fa palès que la comprensió dels complexos mecanismes d’acció de les hormones esteroides segueix sent objecte de recerca científica i que encara sorgeixen noves idees sobre els complexos mecanismes reguladors genòmics i no genòmics que controlen l’homeòstasi hormonal en diferents fases de vida.
El Grup Científic destaca que es disposen de mètodes d’anàlisi avançats, amb sensibilitat i reproductibilitat altes, que permeten mesurar residus d’hormones naturals i sintètiques en els teixits dels animals. Tanmateix, no s’ha fet cap estudi de vigilància per quantificar i determinar la naturalesa dels residus en teixits comestibles del bestiar tractat amb hormones promotores del creixement, sota condicions pràctiques, en aquells països que han aprovat l’ús d’hormones promotores del creixement.
Les dades epidemiològiques actuals proporcionen proves evidents sobre l’associació entre la quantitat de carn vermella consumida i certes formes de càncers hormonodependents. Tot i així, avui dia no s’ha provat que els residus d’hormones a la carn afavoreixin aquest risc.
El Grup Científic conclou que les noves dades divulgades no proporcionen informació quantitativa suficient per identificar aquest risc i que, per tant, no requereix la revisió de les avaluacions prèvies del Comitè Científic sobre Mesures Veterinàries relacionades amb la Salut Pública (SCVPH) (CE, 1999, 2000, 2002).
