S’ha acceptat àmpliament que l’EEB[1] s’ha estès al bestiar molt probablement perquè aquest va ser alimentat amb pinsos que contenien proteïnes animals contaminades amb EEB. Amb excepcions limitades, es va prohibir la pràctica d’introduir proteïnes animals en els pinsos destinats al bestiar o a qualsevol altre animal de producció d’aliments, des de 2001[2]. A instàncies del Parlament Europeu, l’EFSA ha emès un dictamen sobre els riscos per a la salut pública relacionats amb l’EEB i l’ús de certes proteïnes animals en pinsos, que oferirà fonament a qualsevol consideració futura d’esmenes a la prohibició existent per als pinsos.

El dictamen del Grup Científic BIOHAZ[3] de l’EFSA tracta principalment sobre els pinsos que contenen proteïna de porcs destinats a l’alimentació d’aviram i pinsos que contenen proteïna d’aviram destinats a porcs. El dictamen es refereix al risc de transmissió als animals de l’agent d’EEB a través dels pinsos i consegüentment al risc per als humans d’exposició a l’EEB relacionat indirectament. El Grup Científic ha posat de manifest, amb certes consideracions, que els riscos per a la salut pública serien insignificants: fins ara, l’EEB no s’ha detectat en porcs o aviram sota condicions naturals; per això, el risc de transmetre EEB als porcs per pinsos que continguin proteïnes processades d’aviram i viceversa es considera insignificant. D’aquí, la conclusió del Grup Científic en relació amb la salut pública.

S’adjunten certes consideracions importants a aquest dictamen. Les conclusions del Grup Científic tenen en compte el decliu de l’epidèmia de l’EEB i les mesures de control que s'apliquen en l'actualitat. El Grup Científic destaca que el dictamen només resulta vàlid en el context de l’aplicació eficaç i contínua de la resta de mesures de control de l’EEB vigents actualment. Si bé ara com ara no s’ha provat que l’EEB es produeixi sota condicions naturals ni en porcs ni en aviram, si s’arribés a detectar una EET natural en aquestes espècies seria necessari reconsiderar-ne el risc. També destaquen que encara no és possible, amb el mètode validat actualment, distingir l’origen per espècies de les proteïnes en pinsos.

El Grup Científic també va considerar una altra petició del Parlament sobre els riscos per a la salut pública en relació amb la possible introducció dels nivells de tolerància per a quantitats petites de qualsevol proteïna animal en pinsos. El Grup Científic va determinar que actualment no és possible definir els paràmetres que permetrien als gestors de risc establir aquests nivells de tolerància, a causa de la manca d’una metodologia científica internacionalment acceptada.

El Grup Científic també destaca que introduir qualsevol nivell de tolerància faria augmentar el risc de transmissió de l’EEB en comparació de la situació actual a la UE. Com que actualment no és possible quantificar les proteïnes animals en pinsos, no seria possible determinar si les quantitats estan per sobre o per sota del que pot estar considerat com el nivell de tolerància. El Grup Científic recomana fer més estudis sobre els límits de detecció i les tècniques per quantificar proteïnes animals en pinsos.

Sota les mesures de protecció actuals, en cas d’introduir un nivell de tolerància per a proteïnes animals en pinsos, no es pot excloure el risc de transmetre EEB al bestiar o a altres remugants. Els pocs animals infectats que podrien sorgir probablement no podrien mantenir la presència d’EEB en la població de bestiar però sí augmentarien el risc potencial d’exposició humana a l’EEB. Tanmateix, en cas d’introduir un nivell de tolerància, el risc de transmetre EEB a animals no remugants seria més baix que transmetre’l a remugants, mentre s’eviti el reciclatge intraespècie i així, en aquest escenari el Grup Científic ha determinat que l’augment del risc d’exposició d’EEB per a les persones seria insignificant.

[1] Encefalopatia espongiforme bovina (EEB), que afecta el bestiar, és l’encefalopatia espongiforme transmissible (EET) més coneguda. Les EET són una família de malalties progressives transmissibles que principalment afecten el sistema nerviós central. Uns altres exemples de TSE inclouen la malaltia de Creutzfeldt-Jakob en humans i la tremolor ovina en ovella.

[2] Reglament CE núm. 999/2001 del Parlament Europeu i del Consell establia disposicions per a la prevenció, el control i l’eradicació de determinades encefalopaties espongiformes transmissibles.

[3] Grup Científic sobre Perills Biològics (BIOHAZ) de l’EFSA.

Accès al dictamen d'EFSA