mida text
Imprimir
Dictamen del Grup Científic sobre Contaminants de la Cadena Alimentària sobre una sol·licitud de la Comissió relacionada amb el mercuri i el metilmercuri als aliments
(Sol·licitud n.° EFSA-Q-2003-030)
(Aprovada el 24 de febrer de 2004)
RESUM
S’ha sol·licitat al Grup Científic l’avaluació dels possibles riscs per a la salut humana derivats del consum d’aliments contaminats amb mercuri i metilmercuri, sobre la base d’estimacions de la ingesta a Europa i la ingesta setmanal provisional tolerable (ISPT), establerta recentment pel Comitè Mixt FAO/OMS d’Experts en Additius Alimentaris (CMEAA). El mercuri és un contaminant ambiental present en el peix i els productes del mar en gran part com<A[com|com a]> a metilmercuri. Altres aliments diferents dels productes de la pesca i el marisc poden contenir també mercuri, però principalment en forma de mercuri inorgànic. Segons les dades disponibles, la contribució a l’exposició de metilmercuri d’aquests aliments es considera insignificant. El mercuri inorgànic als aliments és considerablement menys tòxic que el metilmercuri. El metilmercuri és particularment tòxic per al sistema nerviós, i es considera el cervell en desenvolupament com l’òrgan diana de més sensibilitat a la toxicitat del metilmercuri. El CMEAA va establir una ingesta setmanal tolerable provisional (ISPT) d’1,6 μg/kg de pes corporal sobre la base de dos estudis epidemiològics que van investigar la relació entre l’exposició al mercuri per via materna i els problemes de desenvolupament neurològic dels fills. Una avaluació prèvia del Consell Nacional d’Investigació (CNI) d’EUA va establir una ingesta límit de 0,7 μg/kg de pes corporal per setmana. L’estimació de la ingesta de mercuri a Europa varia de país a país, depenent de la quantitat i el tipus de peix consumit. La mitjana d’ingesta està en la majoria dels casos per sota de l’ISPT del CMEAA, però la mitjana d’ingesta d’alguns països excedeix el límit establert pel CNI d’EUA. Un consum elevat pot superar també l’ISPT del CMEAA. Una anàlisi probabilística de dades procedents de França indica que els nens tenen més probabilitats de superar l’ISPT que els adults. La ingesta estimada a partir de les últimes dades d’una gran enquesta a Noruega indiquen que la ingesta derivada de l’anàlisi de les dades SCOOP (cooperació científica sobre les qüestions relatives a l’alimentació) pot sobreestimar la verdadera ingesta de metilmercuri per a alguns països, quan el tipus de peix consumit consisteix en les espècies amb concentració de metilmercuri relativament baixa.
Hi pot haver grups de la població a Europa que consumeixin amb una freqüència elevada grans peixos depredadors situats a la part superior de la cadena tròfica (per exemple, el peix espasa i la tonyina), que solen tenir més concentració de metilmercuri. Aquests grups de població podrien tenir, per tant, ingestes alimentàries més grans a les que es troben en poblacions amb un alt consum de peix que contingui baixos nivells de metilmercuri. A causa del fet que les estimacions per als grans consumidors són prop de l’ISPT establerta pel CMEAA, i excedeixen els límits establerts pel CNI d’EUA, s’haurien d’establir dades d’ingesta fiables a partir d’estudis centrats en dones en edat fèrtil. La toxicitat del metilmercuri s’ha demostrat a nivells baixos d’exposició, i l’exposició a aquest compost, per tant, s’ha de minimitzar, tenint present també que el peix constitueix una part important d’una dieta equilibrada.
Data de publicació: 17/03/2004
Última actualització: 07/11/2006
