mida text
Imprimir
Monitoratge i identificació de l’enteropatogen humà Yersinia spp. Opinió científica del grup per als riscos biològics
Número de referència: EFSA-Q-2007-037
Resum
Arran d’una sol·licitud de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (European Food Safety Authority, EFSA), es va demanar al grup per als riscos biològics (BIOHAZ) que (i) identifiqués els serotips de Yersinia enterocolitica que són patògens en humans; (ii) aconsellés sobre els mètodes analítics que s’han d’usar per detectar i identificar, en els aliments i els animals, els serotips de Yersinia enterocolitica que són patògens en humans; (iii) considerés la necessitat de fer un monitoratge de Yersinia pseudotuberculosis en els aliments i animals; i (iv) recomanés els mètodes de monitoratge per Yersinia spp. en les poblacions animals i els aliments més apropiats des del punt de vista de la salut pública.
Hi ha vàries espècies dins del gènere Yersinia.D’entre aquestes, Y. enterocolitica i Y. pseudotuberculosis estan disperses per tot Europa i presenten les característiques típiques dels enteropatògens.
No totes les soques de Yersinia enterocolitica són patògenes. El grup BIOHAZ va concloure que el biotip és el millor indicador, i el més fiable, de la patogenicitat de Y. enterocolitica, ja que els diversos biotips són exclusivament patògens o bé no patògens. El serotip no és un marcador fiable de la patogenicitat de Y. enterocolitica perquè diversos serotips poden formar part tant de soques patògenes com no patògenes. Les soques del biotip 4 (serotip O:3) i biotip 2 (serotips O:9) s’associen freqüentment amb infeccions en humans a Europa. El biotip 4 predomina a la majoria del estats membres, encara que el biotip 2 és el predominant en alguns altres. Rarament hi ha informes de l’aïllament d’aquests biotips a l’ambient. Alguns animals (porcs i vaques) en són el reservori principal i els casos en humans són típicament esporàdics. Les soques del biotip 1A estan àmpliament esteses en l’ambient i sovint es poden aïllar en femtes humanes i animals, i també en aliments, però es consideren no patògenes. Pel que fa a Y. pseudotuberculosis, totes les soques són potencialment patògenes per als humans i diverses espècies animals. El serotip I és, de llarg, el serotip més freqüentment associat a infeccions en humans i animals a Europa, seguit pel serotip III. Els animals salvatges són probablement el reservori principal de Y. pseudotuberculosis a Europa.
Malgrat s’hagin descrit diversos mètodes de cultiu per a aïllar i caracteritzar Y. enterocolitica a partir dels aliments, l’ambient i els animals, no sembla que cap procediment d’aïllament sigui l’òptim per a l’obtenció en aliments de totes les soques de Y. enterocolitica que són patògenes en humans. Tanmateix, el mètode de l’Organització Internacional per a la Normalització (ISO) per detectar el patogen Y. enterocolitica en els aliments es pot aplicar igualment bé als teixits limfàtics com les amígdales i inclou l’ús en paral·lel de dos procediments d’aïllament. L’aïllament de Y. pseudotuberculosis en mostres d’aliments i ambientals és relativament difícil i no es disposa de cap medi selectiu únic que es pugui usar per a totes les soques d’aquesta espècie. La reacció en cadena de la polimerasa (PCR) podria ser un mètode útil per al cribatge preliminar de Y. enterocolitica patogen en mostres animals, d’aliments o ambientals. Un procés d’enriquiment previ a la PCR és essencial per incrementar la sensibilitat i disminuir el risc de resultats positius falsos com a conseqüència de la detecció de cèl·lules mortes. La PCR podria ser un mètode útil per usar juntament amb mètodes de cultiu en la detecció de Y. pseudotubercolosis en mostres animals, d’aliments o ambientals, però abans cal avaluar detingudament la seva eficàcia.
El grup BIOHAZ també conclou que un sistema de notificació de Y. enterocolitica i Y. pseudotuberculosis no pot fiar-se de la presència de trets genètics. L’aïllament de les soques és essencial per a una confirmació i permetre’n la caracterització. Per tant, quan s’usen mètodes de PCR, els resultats positius s’han de confirmar amb mètodes de cultiu.
El monitoratge i l’estudi de l’agent patogen en humans Yersinia, en poblacions animals i aliments, s’ha de basar en informació sobre la yersiniosi humana. El grup BIOHAZ conclou que no és recomanable el monitoratge rutinari a tot Europa per als patògens humans Y. enterocolitica i Y. pseudotuberculosis en animals i aliments. En canvi, calen més dades comparables sobre la prevalença del patogen Y. enterocolitica en el reservori porcí. Aquestes es podrien obtenir, en funció de les prioritats de la gestió de riscos, mitjançant un estudi de referència del patogen Y. enterocolitica en la població porcina de tot Europa o amb estudis d’aquesta mena a escala nacional, tot seguint un disseny harmonitzat. Un mostratge de les amígdales dels porcs en el moment de la matança aportaria dades de la prevalença en un punt rellevant de la cadena alimentària. Si determinats biotips o serotips representen un problema greu pel que fa a la yersiniosi humana, llavors es poden investigar altres reservoris animals. Quan s’ha d’analitzar un gran nombre d’animals, es podria utilitzar en el moment de la matança un cribatge preliminar amb tests serològics per identificar els ramats infectats, a partir dels quals es pot detectar després el patogen Y. enterocolitica amb mètodes de cultiu. Depenent de la situació de la malaltia en humans, dels patrons de consum i de la prevalença del patogen Y. enterocolitica en porcs, es podrien considerar estudis centrats en els aliments que preocupen en determinats estats membres, com ara la carn de porc fresca.
En referència a Y. pseudotuberculosis, el grup BIOHAZ recomana que, en cas d’un increment de la incidència d’infeccions per aquest patogen en humans o si es produeix un brot epidèmic, en alguns estats membres es podria considerar la realització d’estudis centrats i guiats pels resultats epidemiològics.
Malgrat que el mètode actual de l’ISO per detectar el patogen Y. enterocolitica en aliments no sigui òptim per a l’aïllament de totes les soques patògenes en humans, actualment se’l recomana com a mètode de preferència per als propòsits de monitoratge i investigació. S’ha de treballar en l’àmbit europeu per millorar els mètodes actuals d’aïllament per a Y. enterocolitica i per elaborar un medi d’aïllament per a Y. pseudotuberculosis millor i estandarditzat.
Finalment, el grup BIOHAZ recomana que només s’incloguin les soques patògenes de Yersinia quan es presentin informes de l’aparició de Yersinia spp. en animals, aliments i casos de yersiniosi en humans. Aquestes soques són (i) totes les soques de Y. pseudotuberculosis (amb una indicació del seu serotip) i (ii) totes les soques de Y. enterocolitica, tret de les del biotip 1A, amb indicació del seu biotip (i, preferiblement, també el seu serotip).
