mida text
Imprimir
Sol·licitud per actualitzar l’opinió anterior de l’SCVPH relativa al risc de contraure Listeria monocytogenes a partir dels aliments preparats i l’assessorament científic en diferents nivells de Listeria monocytogenes en aliments preparats i el risc associat de malalties humanes. Opinió científica del grup per als riscos biològics
Número de referència: EFSA-Q-2007-064
Arran d’una sol·licitud de la Comissió Europea, es va demanar al grup per als riscos biològics (BIOHAZ) que donés una opinió científica sobre l’actualització de la literatura científica en relació amb l’opinió anterior del Comitè Científic per a les Mesures Veterinàries relacionades amb la Salut Pública (Scientific Committee on Veterinary Measures relating to Public Health, SCVPH) pel que fa al risc de contraure Listeria monocytogenes a partir dels aliments preparats i que proporcionés assessorament científic sobre els diferents nivells de Listeria monocytogenes en aliments preparats i el risc associat de malalties humanes.
El grup BIOHAZ conclou que, després d’una disminució general en la dècada dels noranta, el nombre de casos de listeriosi ha augmentat a Europa des de l’any 2000. La malaltia encara està associada a l’embaràs, però ara està associada predominantment a les persones immunodeprimides dels estrats més vells de la població (> 60 anys). De moment, no hi cap mètode rutinari que permeti la diferenciació de les soques virulentes de L. monocytogenes de les que no ho són.
Els aliments que es podien relacionar amb la transmissió de la listeriosi eren principalment els aliments preparats que permeten el creixement de L. monocytogenes. Les inspeccions dels aliments no només han obtingut dades de la prevalença i dels nivells de contaminació de L. monocytogenes en diferents tipus d’aliments, sinó que també han revelat associacions amb altres paràmetres com el tipus d’envàs alimentari, les pràctiques de preparació (p. ex., l’ús de màquines talladores per als productes carnis), les temperatures d’emmagatzematge, la fase de mostratge respecte de la durada del producte, la manca d’un sistema d’anàlisi de perills i punts crítics de control (APPCC) i la manca d’ensenyament i formació dels manipuladors alimentaris. El creixement de L. monocytogenes depèn del tipus d’aliment i del temps i la temperatura d’emmagatzematge. La temperatura d’emmagatzematge dels frigorífics de les botigues i els domèstics pot variar considerablement, especialment en el cas d’aquests darrers.
A Europa s’han implementat criteris microbiològics segons les categories d’aliments preparats (p. ex. aliments dirigits a consumidors sensibles, aliments que permeten el creixement de L. monocytogenes o no, etc.). L’aplicació de criteris microbiològics és només una de les vàries activitats de gestió per garantir que els aliments preparats tinguin un risc baix per als humans. Els criteris microbiològics ajudaran a controlar els nivells de L. monocytogenes, p. ex. absència en 25 g o 100 ufc/g en el moment del consum. Una valoració recent del risc va concloure que la major part dels casos de listeriosi són deguts a aliments que superen notablement el límit anterior.
El document més recent del Codex sobre criteris microbiològics per a L. monocytogenes en aliments preparats suggereix, pel que fa als aliments preparats on es pugui produir el creixement del microorganisme, una tolerància zero durant el temps de conservació del producte. L’aplicació d’aquest criteri a prop de la data de caducitat podria classificar alguns productes com a no satisfactoris, encara que fossin de baix risc. Una altra opció proposada en aquest document del Codex és, per tant, tolerar 100 ufc/g durant el temps de conservació sempre que el fabricant pugui demostrar que el producte no superarà aquest límit durant aquest temps. En el cas dels aliments preparats que permeten el creixement de L. monocytogenes, és impossible predir amb un grau de certesa elevat si el nivell superarà els 100 ufc/g o no durant el temps de conservació d’aquests productes. Així, l’aplicació d’aquesta opció pot resultar en l’acceptació de la probabilitat que es consumeixin aliments amb més de 100 cfu/g. L’impacte per a la salut pública dependrà de si s’assoleixen nivells notablement per sobre dels 100 ufc/g.
El grup BIOHAZ diu que cal investigar més a fons els casos esporàdics i els brots epidèmics de listeriosi, a més d’obtenir dades del consum d’aliments preparats que permeten el creixement de L. monocytogenes, per valorar-ne millor el risc i millorar el nostre coneixement dels aliments que en són responsables. Només s’han de fer comparacions entre estudis quan s’hi apliquin estratègies de mostratge similars i els estudis se centrin en els aliments preparats que permeten el creixement de L. monocytogenes. Com que l’aplicació de criteris microbiològics és només una de les vàries activitats de gestió per garantir que els aliments preparats tinguin un risc baix per als humans, les bones pràctiques higièniques i l’APPCC s’han d’aplicar conjuntament i conseqüent per minimitzar la contaminació inicial durant la fase de producció i reduir la capacitat de creixement de L. monocytogenes. La cadena del fred, especialment en l’àmbit domèstic, i l’assessorament nutricional i d’emmagatzematge dels aliments s’han de millorar per reduir el risc de listeriosi.
