Monitoratge d’Escherichia coli verotoxigènic (ECVT) i identificació dels tipus d’ECVT que són patògens en humans. Opinió científica del grup per als riscos biològics (BIOHAZ)

Número de qüestió: EFSA-Q-2007-036

Arran d’una sol·licitud de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (European Food Safety Authority, EFSA), es va demanar al grup per als riscos biològics (BIOHAZ) que (i) identifiqués les soques i serotips d’ECVT que són patògens en humans; (ii) aconsellés sobre els mètodes analítics, incloent‑hi els tests per als factors de virulència, que s’han d’usar per detectar i identificar, en els aliments i els animals, les soques i els serotips d’ECVT que són patògens en humans; i (iii) recomanés els mètodes de monitoratge en les poblacions animals i els aliments més apropiats des del punt de vista de la salut pública. El grup BIOHAZ va concloure que hi ha una àmplia varietat d’ECVT en les poblacions animals destinades a la producció d’aliments, la importància de les quals per a la salut pública continua essent poc clara. Un conjunt limitat de serotips (O157, O26, O103, O91, O145 i O111) està associat a un risc per a la salut pública, encara que els aïllats d’aquests serotips no són necessàriament patògens quan es recuperen d’aliments o animals vius.

Els principals factors de virulència (gens) identificats per al patogen ECVT són: vtx1, vtx2, vtx2c i eae. No hi ha cap consens per a l’estratègia òptima per caracteritzar aquests factors de virulència (gens). El grup BIOHAZ va concloure que actualment no és possible definir completament el patogen ECVT en humans. Tanmateix, s’ha creat el concepte de seropatotip, segons el qual l’ECVT es classifica en grups basant‑se en el coneixement empíric de les respostes clíniques típiques a les infeccions d’ECVT, juntament amb el coneixement del serotip, els subtipus vtx i la presència d’altres factors de virulència. Aquest concepte es podrà refinar posteriorment i en el futur constituirà una eina valuosa per valorar el potencial patogènic en humans dels diferents serotips d’ECVT.

Hi ha mètodes estàndard o validats que estan disponibles i que es recomana que s’emprin per a la detecció i l’aïllament d’ECVT O157 en aliments i animals. Per als altres serotips, no hi ha cap mètode acceptat i validat universalment, però s’hi han produït enfocaments pragmàtics. S’han de desenvolupar i validar mètodes millors per a la detecció i l’aïllament dels serotips d’ECVT que no són O157 en aliments, animals i l’ambient. No hi ha cap protocol estàndard per quantificar ECVT O157 o altres serotips d’ECVT en mostres alimentàries o ambientals i caldria desenvolupar aquests mètodes quantitatius. Generalment no es fa cap quantificació d’ECVT com a part del monitoratge de rutina o dels programes d’anàlisi, encara que les dades quantitatives són essencials per entendre millor els riscos per a la salut humana. Els avenços recents en els mètodes de detecció molecular combinen els mètodes de detecció tradicionals i detecten els gens específics del serotip, vtx i altres gens virulents. Això no obstant, l’aïllament d’ECVT i la posterior caracterització de la soca encara són necessaris per garantir que els gens detectats són en el mateix bacteri.

Se sap que els remugants (especialment les vaques) constitueixen el principal reservori natural d’ECVT, en particular d’ECVT O157. La informació detallada sobre la incidència d’ECVT en animals que no siguin les vaques és escassa. A Europa, els porcs i l’aviram no han estat identificats com fonts importants d’ECVT per a les infeccions en humans. Els aliments subjectes a contaminació fecal de remugants representen un perill per a la infecció d’ECVT en humans i actualment no es disposa de dades que permetin comparacions significatives entre els estats membres. És probable que el mètode més eficaç per reduir els riscos per a la salut pública d’una infecció d’ECVT sigui l’aplicació de les bones pràctiques higièniques als escorxadors i a les plantes d’elaboració, incloent-hi el monitoratge d’indicadors microbiològics (enterobacteriàcies i E. coli en general). Tanmateix, el compliment dels criteris higiènics no garanteix necessàriament l’absència d’ECVT a concentracions suficients per causar malalties humanes. L’aplicació de sistemes d’anàlisi de perills i punts crítics de control (APPCC), eficaços i validats, a l’elaboració de carn preparada crua, preparats carnis i altres aliments, és important per reduir els riscos per a la salut pública d’una infecció d’ECVT.

A les activitats de monitoratge actuals, que es duen a terme com a part de la Directriu per a les zoonosis (2003/99/CE) i malgrat proporcionar dades valuoses per als estats membres individualment, els falta harmonització. Sempre que sigui possible, s’han de fer esforços per aplicar mètodes que produeixin dades veritablement comparables dels diferents estats membres. El monitoratge dels remugants vius, de l’entorn de la granja, de l’aigua i altres entorns ambientals pot ser molt útil per a les investigacions epidemiològiques que hi estan dirigides i per a la recerca, però només donarà dades puntuals de la prevalença i és poc probable que produeixi dades veritablement comparables dels diferents estats membres. El monitoratge als escorxadors representa un punt pràctic en la cadena d’elaboració de la carn i el qual probablement permet la comparació de resultats dins del país i entre els països, mentre que el mostratge de talls de carn crua o desgreixada amb metodologies harmonitzades proporcionaria una imatge representativa de la prevalença i la concentració de seropatotips d’ECVT a la carn quan aquesta entra la fase d’elaboració i distribució de la cadena alimentària.

El grup BIOHAZ indicà que les dades del monitoratge relatives a la prevalença i la concentració d’ECVT a les femtes, el pèl i les carcanades dels remugants, després de la refrigeració a l’escorxador, ajudarien a valorar-ne el risc per als consumidors. El mostratge coordinat de talls de carn crua o desgreixada per determinar la prevalença i la concentració d’ECVT proporcionaria comparacions adequades entre els estats membres. Els estudis dirigits a aliments que s’han associat amb la malaltia, i realitzats de manera coordinada als estats membres, han d’incloure els productes amb carn de remugant i carn picada (especialment els productes es podrien consumir sense ser cuinats), les carns fermentades preparades, les verdures i les amanides fresques, a més de la llet no pasteuritzada i els productes lactis derivats.

El grup BIOHAZ recomanà que el monitoratge es concentrés inicialment en ECVT O157, ja que a la UE aquest serotip s’associa freqüentment amb infeccions greus en humans (incloent-hi la síndrome urèmica hemolítica). Llavors el monitoratge s’hauria d’ampliar a altres serotips (p. ex. O26, O103, O91, O145 i O111) identificats en anàlisis periòdiques de malalties humanes a Europa i amb dades epidemiològiques com els causants més freqüents de les infeccions en humans. També es recomana que tots els estats membres utilitzin mètodes harmonitzats per definir els seropatotips d’ECVT provinents de mostres humanes i no humanes i permetre així un monitoratge més eficaç en comparar els aïllats d’aliments i animals amb els d’humans. Això s’ha de basar en una discussió d’opinions en la qual participi el laboratori extrahospitalari de referència per a l’ECVT i altres laboratoris de referència rellevants. Una caracterització addicional de les soques, comparant isolats d’origen humà i no humà, s’ha de dur a terme centralment i aplicant-hi mètodes d’anàlisi de dades similars als usats, per exemple, a PulseNet Europe.

Accés al document original