mida text
Imprimir
L’establiment de perfils nutricionals dels aliments en els quals figurin declaracions nutricionals i de propietats saludables de conformitat amb l’article 4 del Reglament (la CE) 1924/2006
Dictamen científic del Grup Científic sobre Productes Dietètics, Nutrició i Al·lèrgies
(EFSA-Q-2007-058)Adoptat el 31 de gener de 2008
Resum
La Comissió Europea ha sol·licitat a l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) que proporcioni l’assessorament científic adequat per a l’establiment de perfils nutricionals.
L’article 4 del Reglament 1924/2006 sobre declaracions nutricionals i de propietats saludables en els aliments preveu que la Comissió Europea ha d’establir (per al 19 de gener de 2009) els perfils nutricionals específics que els aliments o certes categories d’aliments han de respectar perquè puguin ser objecte de declaracions nutricionals i de propietats saludables.
Els aliments promocionats amb declaracions podrien ser percebuts pels consumidors com a<A[com|com a]> aliments amb avantatges per a la salut nutricionals, fisiològics o d’un altre tipus respecte d’altres productes similars o diferents dels que no s’hi atribueixin declaracions. L’ús dels perfils nutricionals pretén evitar una situació en la qual les declaracions nutricionals o de salut podrien induir a error als consumidors sobre la qualitat nutricional d’un producte alimentari quan es tracta de prendre decisions saludables en el context d’una dieta equilibrada.
En la preparació d’aquest assessorament científic a la Comissió, el Grup Científic va examinar una àmplia gamma d’informes i documents sobre els perfils nutricionals i ha pres en consideració les opinions de les parts interessades.
A més d’aquest dictamen, l’EFSA seguirà prestant<A[prestant|deixant]> assistència a la Comissió Europea per a l’establiment d’un sistema de perfils nutricionals, mitjançant el desenvolupament d’una base de dades adequada sobre la composició dels aliments i proporcionarà assessorament sobre l’ús que se’n faci per mitjà d’assaigs de qualsevol sistema proposat.
Principis generals. El concepte de perfil nutricional es refereix a la composició de nutrients d’un aliment o dieta. L’elaboració d’un perfil nutricional és la classificació dels aliments amb un objectiu determinat partint de la composició de nutrients. En aquest dictamen, l’objectiu és únicament la regulació de les declaracions nutricionals i de les propietats saludables en els aliments.
El perfil nutricional del conjunt de la dieta (habitual) és un important determinant de la salut, i el perfil nutricional d’una dieta “equilibrada” es defineix mitjançant recomanacions amb un fonament científic sobre la ingesta energètica i de nutrients. Atès que les dietes es componen de múltiples aliments, l’equilibri del conjunt de la dieta es pot aconseguir a través de la combinació d’aliments amb diferents perfils nutricionals, de manera que no és necessari que el perfil nutricional d’un aliment determinat coincideixi amb el de la dieta “equilibrada”. Tanmateix, alguns aliments concrets podrien influir en el perfil nutricional de la dieta total, depenent de les característiques nutricionals i de la seva ingesta. Així, en la classificació dels productes alimentaris que poden optar a ser objecte d’una declaració, el potencial que un aliment pugui afectar negativament l’equilibri del conjunt de la dieta serà la consideració científica principal.
Aquesta consideració es refereix en particular a nutrients per als quals hi ha evidències de desequilibri en la dieta de la població de la UE, que podrien influir en el desenvolupament de l’excés de pes i l’obesitat o de malalties relacionades amb la dieta, en les malalties cardiovasculars o en un altre tipus de trastorn, i inclou tant nutrients que poden ser consumits en excés com aquells per als quals la ingesta pot ser insuficient.
El Reglament exigeix que, en establir-se els perfils nutricionals, es tingui en compte la importància de les categories d’aliments i el seu paper en la dieta i la contribució dels nutrients al conjunt de la dieta de la població (o dels grups específics de la població). Entre les categories d’aliments amb importants funcions dietètiques s’inclouen els olis vegetals, la matèries grasses d’untar, els productes lactis, els cereals i derivats, fruites i verdures i els seus derivats, la carn i els derivats carnis, el peix i els seus derivats i les begudes no alcohòliques. Les diferents funcions dietètiques d’aquestes categories d’aliments estan relacionades amb la diferent composició nutricional, així com els hàbits d’ingesta, i estan reconegudes en les directrius dietètiques basades en els aliments dels estats membres. Aquestes directrius també fan distincions entre diferents productes dins d’una categoria d’aliments sobre la base del seu potencial d’influir, positivament o negativament, al saldo de determinats nutrients en el conjunt de la dieta. Les funcions dietètiques d’aquestes categories d’aliments poden diferir entre els estats membres a causa de la variabilitat d’hàbits alimentaris i tradicions, i el Reglament exigeix que es tingui en compte aquesta variabilitat a l’hora d’establir els perfils nutricionals.
L’experiència amb els sistemes de perfils nutricionals ha demostrat que han de ser adaptables a fi de preveure les qüestions que puguin sorgir de tant en tant sobre com utilitzar-los per classificar els productes alimentaris.
Els perfils nutricionals d’aliments en general i/o de categories d’aliments. En un sistema basat en categories, les categories d’aliments, com<A[com|com a]> ara els productes lactis (incloent-hi, per exemple, la llet, el iogurt, el formatge), o productes a base de cereals (incloent-hi, per exemple, el pa, els cereals per a l’esmorzar, els productes de fleca, l’arròs, la pasta) podrien tenir perfils nutricionals específics relacionats amb el potencial dels productes alimentaris en cada categoria, els quals podrien afectar negativament l’equilibri global de la dieta. El sistema esmentat podria tenir un perfil simple de nutrients per a cada categoria d’aliments, el qual es pot adaptar fàcilment. El desavantatge principal és la complexitat de definir i gestionar un nombre elevat de categories d’aliments. Un sistema alimentari general podria tenir un únic perfil nutricional per a tots els aliments. Si bé aquest enfocament evitaria la necessitat de definir i gestionar categories d’aliments, la necessitat de donar compte de les grans diferències de composició nutricional de diferents grups d’aliments podria donar a lloc a un sistema de perfil nutricional més complex menys fàcil d’adaptar que un sistema basat en categories.
El Grup Científic considera que un perfil nutricional general dels aliments, amb exempcions del perfil general, en cas necessari, per a un nombre limitat de categories d’aliments amb importants funcions dietètiques (una de les opcions descrites en els mandats) pot superar els principals inconvenients d’aquests dos tipus de sistema. Aquestes excepcions garantirien que certs productes alimentaris d’aquestes categories d’aliments podrien ser elegibles per ser objecte de declaracions. Les exempcions per a algunes categories d’aliments de l’obligació de complir amb el perfil nutricional general dels aliments podria basar-se en la utilització dels diferents nutrients, llindars o puntuacions.
Selecció dels nutrients. El Grup Científic recomana que l’elecció dels nutrients que s’han d’incloure en els perfils nutricionals ha de ser impulsada segons la seva importància en la salut pública de la població de la UE. Aquests nutrients són àcids grassos saturats, sodi, fibra dietètica i àcids grassos insaturats, la ingesta dels quals, en general no compleix les recomanacions dietètiques en molts estats membres. Els àcids grassos insaturats poden no ser necessaris si s’inclouen els àcids grassos saturats. L’ús de fibra dietètica podria ser limitat a algunes categories d’aliments que són font importants de fibra dietètica i per a les quals l’ús de fibra dietètica per discriminar entre productes alimentaris seria més rellevant, per exemple, els productes a base de cereals. Els àcids grassos trans es podrien incloure per a algunes categories d’aliments però la seva importància per a la salut pública decreix en la mesura que se n’ha reduït considerablement la ingesta en la UE. El contingut total de sucre es podria incloure en determinades categories d’aliments, per exemple, begudes i aliments com<A[com|com a]> els productes de confiteria, que poden ser consumits amb alta freqüència. D’acord amb el sistema adoptat, també es podrien considerar els nivells d’energia o de greix total, així com altres nutrients. Tanmateix, el nombre total dels nutrients inclosos s’hauria de limitar per evitar perfils nutricionals massa complexos.
Quantitat de referència. Els perfils nutricionals es relacionen amb una quantitat de referència d’aliment, expressada per ració, per pes/volum (per exemple, per 100 g 100 mil·lilitres), o partint de l’energia (per exemple, per cada 100 kcal o 100 kJ). El Grup Científic recomana que se seleccioni una quantitat de referència adequada basant-se en consideracions pragmàtiques d’acord amb les necessitats del sistema de perfil nutricional en particular.
Llindar/puntuació. Un sistema de perfil de nutrients pot basar-se en un sistema de puntuació o un llindar. El llindar és un valor de concentració de nutrients que ha de complir el producte per tenir dret a portar una declaració. El Reglament permet una exempció per a un nutrient en el cas de les declaracions nutricionals, mentre que els llindars s’han de complir tots en el cas de les declaracions de propietats saludables. La puntuació dels productes alimentaris pot basar-se en el contingut dels nutrients que es troben en el sistema de perfil nutricional. El Grup Científic recomana que l’elecció del sistema de llindar o de puntuació es basi en consideracions pragmàtiques d’acord amb les necessitats del sistema concret, mentre que la selecció dels valors llindar o de puntuació es faci per garantir una classificació apropiada dels productes alimentaris.
Viabilitat/assaig. L’assaig sobre la idoneïtat d’un sistema de perfil nutricional per a classificar adequadament els aliments candidats a ser objecte de declaracions nutricionals i/o de propietats saludables requereix tenir una base de dades sobre el de contingut d’energia i nutrients d’una sèrie d’aliments (tal com es comercialitzen) al mercat de la UE. La base de dades servirà per identificar els aliments que són a) candidats a ser objecte de declaracions de propietats saludables (complint en la seva totalitat amb el perfil nutricional), b) candidats a ser objecte de declaracions nutricionals (complint amb el perfil nutricional a excepció d’un dels nutrients) o c) els que no compleixen els requisits per ser objecte d’una declaració nutricional o de salut.
La consideració científica principal per jutjar si els productes alimentaris es classifiquen adequadament és el potencial dels productes alimentaris per influir negativament en l’equilibri global de la dieta quant a la contribució de nutrients rellevants per a la salut pública. A la pràctica, és més fàcil avaluar la classificació dels aliments relativa a altres aliments del mateix grup, és a dir, si un aliment és més o menys probable que afecti negativament l’equilibri global de la dieta en relació amb altres aliments de la mateixa categoria.
També s’ha de tenir en compte el paper en la dieta i la importància de les categories d’aliments, respectant la variabilitat dels hàbits i les tradicions dietètiques a través dels diferents estats membres, a fi de garantir que poden efectuar-se declaracions sobre alguns productes de categories d’aliments que tenen importants funcions en dietètiques.
La classificació dels aliments que poden ser objecte de declaracions de nutrició i/o de propietats saludables ha de ser coherent amb les directrius dietètiques basades en els aliments establertes en els estats membres, fins i tot reconeixent que aquestes directrius no són uniformes a tots els països.
A més de les consideracions científiques, la Comissió Europea ha de tenir en compte altres qüestions com la necessitat de permetre la innovació de productes i la viabilitat i facilitat de l’ús dels sistemes de perfil nutricional.
Limitacions. El Grup Científic reconeix les limitacions científiques intrínseques a l’ús dels perfils nutricionals per classificar els aliments candidats a portar les declaracions i la necessitat que s’apliqui el dictamen d’experts. Hi ha una dificultat inherent en tractar d’aplicar a productes alimentaris concrets recomanacions sobre nutrients establertes per al conjunt de la dieta. A més, el potencial dels aliments (cistell de consum) per afectar negativament l’equilibri de la dieta global no té en compte els canvis en el contingut de nutrients que es produeixen durant la cocció o la preparació, com per exemple, l’addició de greixos, sucres o sal, com tampoc té en compte els hàbits d’ingesta d’aliments o els hàbits de consum. A més, l’absència de dades uniformes sobre composició i el consum d’aliments a tota la UE, així com les diferències entre els estats membres en les recomanacions d’aportació de nutrients i directrius dietètiques basades en aliments, fa que sigui més difícil establir perfils nutricionals en la UE que en l’àmbit nacional. Les bases dels veredictes dels experts necessaris per fer front a aquestes limitacions han de ser transparents a fi d’evitar resultats variables.
Paraules clau
Nutrients, categories d’aliments, recomanacions d’aportació de nutrients, recomanacions dietètiques, directrius dietètiques basades en els aliments, dieta equilibrada, declaracions nutricionals, declaracions de propietats saludables, perfils nutricionals, perfil nutricional, sistemes globals, sistema basat en categories, quantitat de referència.
