EFSA ha obert una consulta sobre l'Esborrany del seu Dictamen "La resistència antimicrobiana transmesa pels aliments com a perill bilològic" i dona la benvinguda als comentaris enviats abans del 27 de maig de 2008.

Accés a la consulta pública d'EFSA 

Esborrany de dictamen científic del Grup d’Experts en Perills Biològics

Pregunta núm. EFSA-Q-2007-089

Esborrany aprovat el 6 de març de 2008

Consulta pública

Membres del grup d'experts: Olivier Andreoletti, Herbert Budka, Sava Buncic, Pierre Colin, John D. Collins, Aline De Koeijer, John Griffin, Arie Havelaar, James Hope, Günter Klein, Hilde Kruse, Simone Magnino, Antonio Martínez López, James McLauchlin, Christophe Nguyen-Thé, Karsten Noeckler, Birgit Noerrung, Miguel Prieto Maradona, Terence Roberts, Ivar Vågsholm, Emmanuel Vanopdenbosch.

Resum

L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) ha sol·licitat al Grup d’Experts en Perills Biològics que identifiqui, des de la perspectiva de la salut pública, en quina mesura els aliments serveixen de font d’adquisició, per als humans, de bacteris amb RAM o de gens bacterians portadors de resistència antimicrobiana, que qualifiqui els riscos identificats i que identifiqui les opcions potencials de control per reduir-ne l’exposició.

S’ha vist que és difícil determinar el grau actual d’exposició a bacteris amb RAM i que el paper dels aliments en la transferència de gens de resistència s’ha estudiat insuficientment. Tanmateix, els bacteris transmesos pels aliments, incloent-hi patògens coneguts i bacteris comensals, exhibeixen cada vegada una gamma de resistència als agents antimicrobians d’importància humana i veterinària més extensa i diversa, i qualsevol propagació futura de resistència entre els bacteris dels aliments és probable que tingui influència en l’exposició humana. A tall d’exemple, la classificació qualitativa dels aliments com a vector d’un bacteri amb RAM va demostrar la complexitat del problema i la gran necessitat de dades per fer una classificació formal del risc.

Les soques resistents de Salmonella i Campylobacter implicades en malalties humanes es propaguen principalment per via alimentària. Referent a això, són predominants la carn d’aviram, els ous, el porc i la carn de vaca contaminats. Els bovins són un important reservori de VTEC i generalment les soques resistents poden colonitzar
als humans mitjançant la carn contaminada d’origen boví més que per altres aliments. Els productes d’origen animal continuen sent una font potencial de MRSA adquirit en la comunitat. L’MRSA associat a aliments podria ser, per tant, un problema emergent.

Els principis que s’apliquen a la prevenció i al control de la propagació de bacteris patògens vehiculats per aliments contribueixen també a la prevenció i al control dels bacteris amb RAM. Tanmateix, la resistència antimicrobiana pot augmentar la gravetat del perill, o pot canviar la naturalesa del perill, i en aquest cas seran necessàries mesures de control addicionals per als bacteris amb RAM. Hi ha pocs exemples de programes de control que tractin directament la RAM com un perill i que apliquin mesures destinades específicament als aliments. En termes d’impacte, els controls implementats en la fase primària, per exemple, els dirigits al control i a la limitació de l’ús dels antimicrobians, són potencialment els més efectius i com a tals poden exercir un paper important en la reducció de la presència de bacteris amb RAM als productes alimentaris en el moment de comercialitzar-los.

Es recomanen el desenvolupament i l’aplicació de nous plantejaments de reconeixement i control dels aliments com a vehicles per a bacteris amb RAM i gens relacionats, basats en estudis epidemiològics i d’atribució d’origen dirigits en primera instància a productes primaris agrícoles i carns fresques d’aviram i de porcí.

És necessari definir mesures específiques per contrarestar l’actual i creixent resistència de bacteris patògens coneguts a les fluoroquinolones, així com a les cefalosporines de tercera i quarta generació, trobades a la producció primària en diversos aliments i animals, com a qüestió prioritària.

Atès que l’origen principal de l’exposició humana a la resistència a la fluoroquinolona per via alimentària sembla que és l’aviram, mentre que per a les cefalosporines és l’aviram i el porc, aquests sistemes de producció d’aliments requereixen una atenció especial per prevenir la propagació de resistència d’aquestes fonts.

Si es vol endegar una avaluació completa del risc per a una combinació específica aliment-bacteri amb referència a la RAM, hauran de
modificar-se les metodologies disponibles actualment per a l’avaluació del risc d’aliments per fer una adaptació uniforme, tant en l’àmbit dels estats membres com de la UE, de l’avaluació del risc d’aquestes combinacions, ―incloent-hi productes alimentaris d’origen animal, el peix, els vegetals frescos (per exemple enciam) i l’aigua, com a vehicles de transmissió dels bacteris amb RAM i de gens relacionats.

En conjunt, el control de totes les vies per les quals els bacteris amb RAM i els seus gens relacionats poden sorgir en el pacient humà, entre les quals es troba sens dubte la via alimentària, requereix una resposta de tots els implicats que assumeixin la responsabilitat de prevenir tant el desenvolupament com la propagació de la RAM, cada un en el seu sector d’activitat, com ara la medicina, la medicina veterinària, la producció primària d’aliments d’origen animal, la transformació dels aliments i la preparació de menjar|dinar i la legislació sobre seguretat alimentària.

Paraules claus: resistència antimicrobiana, aliments, Salmonella, Campylobacter, ECVT, MRSA, Shigella, enterococ, Escherichia coli, listeriosi.

Abreviacions

Accés al document original:  Draft Scientific Opinion on Foodborne antimicrobial resistance as a biological hazard