Opinió del panell científic sobre perills biològics sobre la determinació del límit d'edat als bovins, per a la retirada de determinat material especificat de risc (MER)

(EFSA-Q-2004-146)

Adoptada el 28 d'abril de 2005-06-01

Resum

L'Autoritat Europea en Seguretat Alimentària (EFSA) ha estat convidada per la Comissió Europea a revisar les opinions científiques prèvies (Comitè Científic Director) [1] sobre la retirada de determinats teixits bovins com a material especificat de risc (MER) tot considerant un informe del grup de referència de l'OIE consultiu d'experts i altres informacions.  Per establir la retirada de certs MER en un límit concret d'edat, s'ha pres com a base les dades disponibles d'estudis continuats sobre patogènesi experimental i dosis/períodes d'incubació, i els coneixements d'epidemiologia de l'EEB respecte de l'edat d'infecció i la de detecció clínica o per vigilància activa.  

Prenent com a base els resultats d'estudis de patogènesi, se suposa que en el SNC la possibilitat de detecció del PrP ^Sc -i en conseqüència la possibilitat de detecció  d'infectivitat- apareix sobre el tercer quart del temps d'incubació. Amb la manifestació clínica més precoç observada en estudis de patogènesi i suposant que l'últim quart del període d'incubació seria positiu a la infectivitat, s'hauria de suposar que la infectivitat més precoç seria als 26 mesos. Això, no obstant, reflecteix només l'exposició a l'agent de l'EEB per via intestinal. No es poden excloure completament altres vies d'exposició al prió, com la mucosa oral i la disseminació neural, que teòricament podrien abreujar significativament el temps d'incubació. Nogensmenys, actualment no hi ha dades observacionals que recolzin aquest punt. Quant a l'amígdala i l'intestí, no hi ha base científica per elevar-ne el límit d'edat de la retirada.

De l'anàlisi de les dades epidemiològiques, s'observa que l'edat mitjana dels casos d'EEB notificats en l'UE ha anat augmentant de 86 a 108 mesos, durant el període de 2001 a 2004, molt probablement per les mesures de controls efectives. A més s'ha observat que el nombre de casos d'EEB notificats a una edat inferior als 35 mesos, en els últims anys en l'UE, ha estat de només 4  sobre un total de 6.520 casos d'EEB dels prop de 41 milions d'animals testats. L'edat mínima dels casos d'EEB a l'UE ha estat 28 i 29 mesos (dos animals) al 2001, 32 i 34 mesos al 2002, 36 mesos al 2003 i 42 mesos al 2004. Els tres animals més joves  van ser sacrificats d'urgència, mentre que la resta de casos d'EEB en animals joves (p. ex. més joves de 48 mesos, Taula 1) inclouen tots els grups objectiu.

Si seguim l'enfocament cautelós de l'antic SSC i es pren l'edat mínima com a referència de l'edat a la qual s'hauran de retirar els MER, llavors ampliar el límit a 30 mesos no cobriria aquests animals més joves donant per cert el tercer quart del període d'incubació per l'aparició d'infectivitat al SNC. Ampliar-lo a 21 mesos cobriria l'últim quart del període d'incubació de tots i cadascun dels animals més joves detectats des de l'inici de la vigilància a l'UE, al 2001.

Si no considerem els casos d'EEB en els animals més joves i prenem com a referència l'edat mitjana a la qual es detecta l'EEB al camp, l'ampliació a 30 mesos representaria un marge de seguretat considerable però no de seguretat absoluta respecte de la possibilitat de detecció d'infectivitat  de l'EEB.

La vigilància actual de l'EEB sembla ser igual d'efectiva a tots els països membres. No obstant això, podrien existir diferències importants entre països membres de l'UE en referència a les taxes de sacrificis sanitaris i altres factors, com la fase en què es troba l'epidèmia.

Paraules clau:

BSE, materials especificats de risc, bestiar boví, edat, epidemiologia.

Accés al document