Preguntes i respostes sobre la salmonel·losi i altres malalties de transmissió alimentària

Document per imprimir  

MEMO/06/305

Brussel·les, 1 d'agost de 2006

Què són les zoonosis?

Les zoonosis són malalties o infeccions que es poden transmetre dels animals a les persones. La infecció sol ser resultat de menjar productes alimentaris d'origen animal o tenir contacte directe amb un animal infectat.

Gran quantitat de zoonosis són transmeses per consum d'aliments contaminats. Generalment es tracta de casos esporàdics, on només una persona s'infecta i desenvolupa la malaltia. Tanmateix , a vegades es donen brots de transmissió alimentària, on dos o més casos humans es relacionen amb una mateixa font d'aliment.

Les zoonosis causen malalties responsables, any rere any, de nombrosos dies de baixa, morts innecessàries i un elevat cost per la salut pública a la UE com per exemple, les provocades per Salmonel· la, Campylobacter , Listeria i la toxina que produeix l' E. coli .

Quin impacte tenen les malalties de transmissió alimentària sobre la salut pública global?

El 2004 es van comunicar aproximadament 400 000 casos humans de zoonosis en els 25 Estats membres de la UE. La majoria d'ells van ser de transmissió alimentària, associats a alteracions digestives diverses de lleus a greus.   En un nombre de casos, els símptomes generals poden ser més severs o desenvolupen lesions cròniques, en particular entre la gent gran, la població infantil   i les persones amb deficiència immunitària. L'informe europeu sobre zoonosis del   2004 registra 119 morts humanes causades per zoonosis. Nogensmenys, s'estima que el nombre real de casos i de morts és molt més alt, perquè no sempre es fan anàlisis i s'estima que la declaració dels casos humans  és considerablement inferior a la xifra real.

 

 

Com es poden limitar o eradicar les zoonosis de transmissió alimentària?

Les zoonosis són notòriament difícils de controlar ja que   molts dels microorganismes implicats són ubiqüitaris (es troben arreu a la natura) i no es fàcil  eliminar-los completament de la cadena alimentària. Reduir la càrrega patògena dels animals és un punt clau per evitar l'extensió d'infeccions per via alimentària, mentre que l'adopció de bones pràctiques d'higiene i  fabricació en les fases de producció i preparació dels aliments són també punts importants.

Què s'ha fet a nivell de la UE per intentar reduir zoonosis?

En l'àmbit europeu s'ha establert un cos sencer de legislació per tractar de reduir zoonosis i les malalties de transmissió alimentària.

El 2003, es va adoptar la legislació marc per el control de zoonosis a la UE. La Directiva 2003/99/CE relativa al control d'agents zoonòtics, pretén aprofundir en el coneixement de les fonts i tendències d'aquests patògens, per tal de donar suport a les avaluacions de riscos microbiològics i servir de base per l'adopció de mesures de gestió dels riscos.

El Reglament 2160/2003 relatiu al control de zoonosis –prioritzant la Salmonel·la - aborda principalment la reducció dels agents de zoonòtics en els animals de granja, sovint el punt de partida de la contaminació d'aliments d'origen animal. Marca el procediment per fixar els objectius de reducció d'agents zoonòtics.

La sanitat animal és un factor important de la seguretat alimentària, pel fet que algunes malalties i/o infeccions com ara brucel·losi, salmonel·losi i listeriosi es poden transmetre als humans a través d'aliments contaminats. Hi ha legislació europea que cobreix específicament les malalties zoonòtiques en els animals i les mesures de vigilància establertes per a zoonosis en animals.

També la higiene és un component essencial per a la reducció de les zoonosis, i la legislació europea sobre higiene alimentària, com ara els   Reglaments (CE) núm. 852/2004 i 853/2004, estableix un cos consistent i coherent de normes d'higiene que abasta tota la cadena alimentària de la granja a la taula. Els criteris microbiològics que han de complir els aliments, es fixen al Reglament (CE) 2073/2005. En particular, senyala criteris per Salmonel· lai Listeria en la majoria dels productes alimentaris de risc.

Cal fer notar que els mateixos consumidors han d'assumir la seva part de responsabilitat en la prevenció de zoonosis transmeses pels aliments, mantenint-los freds -si ho requereixen- durant el transport des dels comerços, adoptant pràctiques correctes d'higiene a la cuina i amb la cocció suficient de certs aliments com ara la carn i els ous.

Vegeu a continuació preguntes sobre   mesures específiques per al control de salmonel·la.

 

 

Quin és el risc de patir una malaltia transmesa pels aliments a la UE, en comparació amb la resta del món?

La probabilitat de patir una malaltia de transmissió alimentària és en general molt més baixa a la UE que en molts altres indrets del món, en gran part gràcies a les mesures adoptades per el control i la vigilància de les zoonosis. Els consumidors europeus donen prioritat alta a la seguretat alimentària i esperen encertadament que es prenguin en consideració totes les mesures realitzables per a garantir el nivell més alt possible de seguretat alimentària. La UE té un dels sistemes més eficaços de vigilància de zoonosis i per tant és prou conscient de la prevalença elevada de zoonosis. Mentre que no és factible eradicar les zoonosis a la natura, sí és possible prendre mesures per evitar o reduir la incidència de malalties de transmissió alimentària causades per zoonosis. La UE té un dels cossos normatius sobre seguretat alimentària més estrictes del món. S'apliquen els mateixos requisits rigorosos als productes alimentaris produïts a la UE que als importats des de països tercers.

Què és la Salmonel·la?

Salmonel·la són bacteris freqüentment responsables de malalties transmeses per aliments. La carn d'aviram i els ous es troben entre les principals fonts d'infecció de salmonel·les per als humans, però es poden trobar en tot un seguit d'aliments incloent-hi el porc, la vedella, els cereals, la fruita i les hortalisses.

Quina és la prevalença de   Salmonel·la a la UE?

 

La salmonel·la és probablement la zoonosi més significativa a la UE. El 2004 es varen comunicar més de 192 000 casos humans, probablement molts més van restar sense notificar. La prevalença de Salmonel·la en l'aviram i altres animals varia àmpliament d'un Estat membres a un altre, però hi ha consens sobre la necessitat d'una acció continuada que redueixi la prevalença (o aparició) global de Salmonel·la en animals per tal d'evitar que aquest bacteri arribi als aliments i provoqui malaltia a les persones.

En l'àmbit de la UE, què s'ha fet i se'n està  fent per reduir la Salmonel·la en carns?

 

- La Comissió pretén fixar objectius per a la reducció de salmonel·la en manades de broiler i gall dindi, i en partides de porcs d'engreix i de cria durant pocs anys pròxims. Reduir la salmonel·la en animals vius destinats a la producció alimentària ajudarà a reduir la prevalença de salmonel·la en les carns.

- El Reglament 2073/2005 sobre criteris microbiològics dels aliments estableix requisits per Salmonel·la en carns en l'àmbit dels escorxadors. Quan a la UE es van establir criteris microbiològics harmonitzats per a les canals va ser amb el propòsit de contribuir a garantir que als escorxadors s'aplicaven els nivells d'higiene i les mesures de control i per donar una "vara mètrica" a les autoritats nacionals amb finalitat de control. L'objectiu últim d'aquesta legislació és fer baixar la incidència de contaminació alimentària per microbis com ara Salmonel·la i millorar la seguretat alimentària i la protecció de consumidors.

- Aquests criteris estan subjectes a revisió, per tal d'incorporar els eventuals avenços sobre  reducció de la prevalença de Salmonel·la en animals vius.

- Els operadors alimentaris implicats en la producció i manipulació d'aliments tenen la responsabilitat primordial de garantir que compleixen els criteris, i han d'incloure plans de mostreig i d'anàlisi en el seu pla de gestió de la seguretat alimentària. Les autoritats nacionals són les responsables de verificar que els operadors alimentaris observen la legislació.

- La carn picada, els preparats carnis i determinats productes carnis estan subjectes a criteris més estrictes (criteris de seguretat alimentària) que la carn fresca. No es poden comercialitzar - o s'hauran de retirar del mercat si ja han entrat en comercialització- en cas que es detecti Salmonel·la en qualsevol de les mostres analitzades en la fase de producció o en la de distribució i venda.

- A partir del 2011, la carn fresca d'aviram no podrà ser comercialitzada si no observa el criteri d'absència de salmonel·la en 25 g analitzats.

 

 

En l'àmbit de la UE, què s'ha fet i se'n està fent per reduir la Salmonel·la en ous?

El Reglament adoptat per la Comissió el juliol 2006 senyala objectius per a la reducció de salmonel·la en gallines ponedores. Tots els Estats membres hauran de treballar en fer descendir el nombre de gallines ponedores infectades amb Salmonel·la un percentatge mínim específic cada any, els objectius seran més dificultosos per als Estats membres amb nivells més alts de Salmonel·la. El primer termini dels objectius està fixat per el 2008, si bé els Estats membres hauran d'enviar els programes nacionals de control de reducció de salmonel·les en gallines ponedores a la Comissió a primers de 2007. Aquests objectius ja estan fixats per a les gallines reproductores.

El Reglament sobre criteris microbiològics dels aliments també fixa criteris de Salmonel·la en els ovoproductes (absència en 25 grams ) per garantir la seguretat d'aliments que contenen ovoproductes. A més, el Reglament 2160/2003 de Zoonosis, preveu que a partir del 2010 quedarà totalment prohibit a la UE la comercialització d'ous provinents de manades infectades per Salmonel·la com a ous de taula   i que en aquest cas hauran de ser sotmesos a un procés d'esterilització si s'han d'utilitzar per elaborar ovoproductes. Actualment la Comissió, juntament amb els Estats membres, està considerant avançar la data d'aplicació d'aquesta mesura o bé introduir mesures transitòries prèvies per evitar que es puguin comercialitzar ous de manades infectades per salmonel·la provinents d'un Estat membres en qualsevol dels altres. Les mateixes regles s'aplicarien pel que fa al comerç amb països tercers.

Com s'expliquen les àmplies diferències entre Estats membres en referència als nivells de salmonel·la en gallines ponedores?

Els Estats membres han donat diferent grau de prioritat i recursos a la reducció de salmonel·la al llarg dels anys. Uns fa més temps que altres que hi treballen. Mitjançant el Reglament adoptat per la Comissió s'harmonitzen els criteris per tota la UE i amb l'establiment d'objectius de reducció de salmonel·la en gallines ponedores a la UE, s'aspira a eliminar definitivament aquestes diferències i alhora s'intenta reduir els nivells de salmonel·la tant com sigui possible en tots els Estats membres.

 

 

El termini per els objectius de reducció de salmonel·la en gallines ponedores és el 2008. I mentrestant què? Continuaran havent-hi nivells alts de salmonel·les en manades de ponedores en alguns Estats membres?

Per tal d'observar aquest primer termini fixat pel Reglament, els Estats membres hauran de començar a treballar immediatament en la prevenció i reducció de salmonel·la en manades de gallines ponedores. Per això, es previsible una millora constant de la situació actual en el període interí, especialment per part dels Estats membres que temporalment tenen nivells alts de salmonel·les, en la mesura que tindran que obtenir un grau de reducció més gran per a assolir els objectius.

Com es garanteix que es respectaran aquests objectius?

En primer lloc, es requereix als Estats membres que portin a terme el mostreig i control de les manades i comuniquin els resultats a la Comissió. Han de dissenyar programes nacionals de control i enviar-los a la Comissió dins els 6 mesos posteriors a l'entrada en vigor del Reglament. Si la Comissió aprova els programes nacionals, es proporcionarà finançament europeu per contribuir a les mesures de vigilància i control programades per reduir la salmonel·la.

Hi haurà certa pressió sobre els Estats membres que no compleixen el objectius i queden en evidència. També hi ha l'incentiu afegit que a partir del 2010, els ous de manades infectades es vetaran completament al mercat de la UE com a ous de taula i hauran de ser sotmesos a una pasteurització estricta per ser utilitzats (es menys profitós que la venda com ous de taula). Això significa que hi haurà conseqüències econòmiques severes per als propietaris/ Estats membres amb manades infectades.

 

 

Què es pot fer concretament per reduir nivells de salmonel·la en manades?

A nivell de granja, entre les mesures que es poden considerar per a la reducció de Salmonel·la en les manades, estan la comprovació de pinsos i aigua per assegurar que no es contaminen amb Salmonel·la i les pràctiques d'higiene bàsiques adoptades a les explotacions.

La vacunació pot jugar un paper important, com confirma l'opinió de l'EFSA que afirma que la vacunació de l'aviram pot ser una mesura addicional per a augmentar la resistència de les aus   a l'exposició a Salmonel·la i disminuir-ne la difusió. El Reglament relatiu als requisits per utilitzar mètodes específics de control de Salmonel·la en l'aviram, que serà   adoptat per la Comissió en les properes setmanes, estipula que, a partir del 2008, tots els Estats membres amb una de   prevalença de Salmonella enteritidis (responsable del 90% dels brots en humans associats a la ingestió d'aliments amb ou) superior al 10% hauran   de vacunar les manades de gallines ponedores.

Els Estats membres hauran d'establir plans de control nacionals per a reduir la salmonel·la en gallines ponedores, i dur a terme el mostreig, la vigilància i l'anàlisi com a part d'aquests plans.

Per què no defensa la UE l'ús d'antimicrobians (p. ej. antibiòtics) per controlar la salmonel·la en manades vives?

Una opinió de l'EFSA recomana desincentivar l'ús d'antimicrobians a causa dels riscos per a  la salut pública relatius al desenvolupament, selecció i extensió de resistències antimicrobianes. Per la mateixa raó, la política general de la Comissió és reduir l'ús d'antimicrobians amb finalitat no terapèutica en animals

A més, el tractament de l'aviram amb antibiòtics, dificulta la detecció de Salmonel·la de manera que una infecció mantenir-se oculta sense ser eliminada de la manada.

A l'informe de l'EFSA sobre prevalença de Salmonel·la en gallines ponedora, es fa notar que l'administració d'antibiòtics a l'aviram dins les 2 setmanes abans de fer anàlisis, sembla no tenir cap impacte sobre el nivell de salmonel·la en l'aviram.

Els Estats membres amb una incidència baixa de Salmonel·la poden vetar importacions   d'Estats membres amb una incidència alta?

No hi ha cap base legal que permeti als Estats membres tancar sistemàticament el seu mercat a productes alimentaris d'un altre Estat membres. Si, en el decurs d'un control d'aliments provinents d'un altre Estat membres, l'Estat membres de destí troba motius de preocupació, el dret de Comunitari estableix que l'autoritat competent de l'Estat membres de destí ha de contactar amb l'autoritat competent de l'Estat membres d'origen per tal de posar remei a la situació.

Els Estats membres poden aplicar criteris nacionals per la posada en mercat dels productes d'aviram?

Si un Estat membres vol aplicar un criteri nacional de salmonel·les que pogués suposar una barrera comercial a la carn d'altres Estats membres, ha d'avisar primer i obtenir l'aprovació després de la Comissió i els altres Estats membres i aportar proves per donar justificació científica a la mesura proposta. S'ha d'aplicar les mateixes normes a la carn d'un Estat membres que  la d'altres, p. ex, si un Estat membres estableix criteris de salmonel·la estrictes per a la importació de carns, aquests criteris també els haurà d'aplicar a la carn de procedència pròpia. Tanmateix, els altres Estats membres han d'estar d'acord amb el criteri proposat d'aplicar un criteri nacional.

 

 

Un Estat membres pot retirar un aliment contaminat del mercat?

D'acord amb el Reglament 178/2002 (legislació marc alimentària), un Estat membres pot retirar un aliment del mercat si el considera perillós. S'ha de justificar científicament una mesura d'aquest tipus.

 

Per què a Suècia i a Finlàndia se'ls permet adoptar mesures cautelars extraordinàries contra Salmonel·la?

Es va acordar, com a part de l'adhesió de Finlàndia i Suècia a la UE el 1995, que podien tenir garanties addicionals per a carns fresques de boví, porcí; carn d'aviram (també carn picada) i el ous de taula, pel que fa a salmonel·la. La carn de boví i porcí ha de ser sotmesa a proves analítiques especials per salmonel·la, i donar únicament resultats negatius, i els ous han d'estar emparats per un certificat que declara que la manada està lliure de Salmonel·la. Això es va permetre durant les negociacions d'adhesió, amb motiu de l'existència d'una prevalença molt baixa de salmonel· la a Suècia i Finlàndia.

Altres Estats membres poden exigir les mateixes garanties que s'apliquen a Finlàndia i Suècia?

Les regles que s'apliquen a Finlàndia i Suècia es poden estendre a altres Estats membres que disposin d'un programa de control reconegut com a equivalent a l'aprovat per a Suècia i Finlàndia. L'ampliació i aprovació citades només es poden concedir d'acord amb un procediment que implica tots els Estats membres i a la Comissió (procediment del Comitè permanent).

Què poden fer els consumidors per evitar les infeccions per Salmonel·la?

Si be és un tema sobre el qual es pot incidir de manera limitada, cal fer notar que existeix un cert grau de responsabilitat per part del detallista/consumidor a l'hora d'evitar malalties de transmissió alimentària   com la Salmonel·la. Si la carn o els ous amb un nivell baix de Salmonel·la es mantinguessin refrigerats i en condicions higièniques i es cuinessin apropiadament, és probable que la Salmonel·la no es desenvolupés en grau suficient per a afectar la salut dels consumidors.

Per a més informació:   RuralCat     La CE fixa objectius concrets de reducció de la salmonel·la en aus . 
                                     SANCO         http://CE.europa.eu/food/food/biosafety/salmonella/index_en.htm   veure  IP/09/1082

 

Traducció lliure del document original