La modificació genètica, coneguda també com a enginyeria genètica o tecnologia de l’ADN recombinant es va aplicar per primera vegada als anys setanta. És un dels mètodes més nous per introduir noves característiques a microorganismes, plantes i animals. A diferència d’altres mètodes genètics de millora, l’aplicació d’aquesta tecnologia té una regulació rigorosa. Un organisme genèticament modificat (OGM) o un producte alimentari derivat d’un OGM només es pot comercialitzar a la Unió Europea després d’haver-se autoritzat mitjançant un procediment detallat. Aquest procediment es basa en l’avaluació científica sobre els riscos per a la salut i riscos ambientals. Un producte genèticament modificat també es valora per garantir que no perjudicarà els interessos dels consumidors.

Els organismes genèticament modificats (OGM) es poden definir com a organismes el material genètic (ADN) dels quals s’ha alterat d’una manera que no té lloc en la naturalesa per aparellament o per recombinació natural. Com a aplicació de la biotecnologia moderna, aquesta tècnica permet seleccionar gens individualment per transferir-los d’un organisme a un altre fins i tot entre espècies no emparentades.

Els tipus d’OGM més comuns desenvolupats que s’han comercialitzat són les espècies vegetals de cultiu, com ara varietats genèticament modificades de blat de moro, soja, colza i cotó. Aquestes varietats s’han modificat genèticament, principalment, per conferir-los resistència a determinades plagues d’insectes i als herbicides.

El desenvolupament de plantes resistents als insectes (com ara el cotó Bt) redueix l’ús d’insecticides perniciosos necessaris per controlar determinades plagues d’insectes. La utilització de plantes tolerants als herbicides d’ampli espectre permet fer servir aquests herbicides per eliminar una sèrie de males herbes dels cultius sense destruir el conreu de plantes genèticament modificades. Aquests tipus d’herbicides redueixen la necessitat d’aplicar un nombre elevat de tractaments per aspersió amb diferents herbicides específics que només eliminen una espècie de males herbes o un nombre limitat.

Hi ha altres tipus d’OGM amb implicacions directes en relació amb les característiques dels productes alimentaris. Així, en introduir un determinat gen en una planta, en realitat, s’està desenvolupant una fruita amb maduració diferida. En els pròxims anys, se’n podrà millorar la qualitat nutritiva. Els animals com els peixos (per exemple, el salmó) es poden modificar genèticament per millorar-ne la qualitat i accentuar-ne determinades característiques (com ara la resistència al fred). Els microorganismes genèticament modificats que són éssers vius microscòpics s’utilitzen en la producció de moltes vitamines, aromes i additius.