Web de la Generalitat de Catalunya  Departament de Salut. Agència Catalana de Seguretat Alimentària
  català 
contacte | accessibilitat | mapa web

L'Agència 
Seguretat Alimentària 
Avaluació de riscos 
Legislació 
Organismes de Salut 


 Inici 


 Imprimir

Més informació


L'eficàcia de la congelació per la destrucció de nematodes en els productes de la pesca

 
Antecedents
 
La Subdirecció General de Protecció de la Salut ha sol·licitat a aquesta Agència dades sobre equivalències del binomi temperatura/temps referents a tractaments de congelació que assegurin la mort de les larves d’anisakis i les referències bibliogràfiques dels estudis que ho documenten.

Revisió de la literatura sobre els efectes de la congelació en la viabilitat de les larves de nematodes en el peix
 
L’eficàcia de la congelació per eliminar els paràsits vius depèn de diversos factors, com ara la temperatura durant el procés de congelació, el temps necessari per assolir aquesta temperatura en els teixits del peix, el temps que es manté el peix en congelació i el contingut de greix del peix. Alguns autors citen també com a variables en els seus estudis, el tipus de congelador utilitzat, la mida del peix, l’edat i el tipus de larva i l’hoste infestat. La temperatura i el temps d’exposició a les temperatures de congelació, així com la mida del peix semblen ser els factors més importants.
 
Un nombre elevat d’estudis demostra l’eficàcia que el peix cru es congeli i s’emmagatzemi posteriorment congelant-lo durant un temps suficient a l’hora d’inactivar les larves d’anisakis.
 
Gustafson (1953) 1 va estudiar els efectes de la congelació en les larves d’Anisakis sp. a -5 i -10°C, cosa que va causar la mort de la majoria de nematodes en les primeres 24 hores; però alguns van sobreviure durant diversos dies. Després de dotze dies a -10°C, 38 de les 1.029 larves encara estaven vives. Totes les larves van morir dins de les 24 hores a -17°C, mentre que totes van ser destruïdes al cap de 5 minuts a -30°C.
 
Bier (1976) 2 i Karl (1988) 3 van presentar les dades que es detallen a continuació en les taules 1 i 2 referents als temps de supervivència/mort d’a nisakis sp. sotmesos a temperatures de congelació:
 

Temperatura (°C) Gènere Temps màxim de supervivència larval (h)
-20 Pseudoterranova 16.5
-17 Anisakis 10
-10 Pseudoterranova 7
-10 Anisakis 288
-5 Pseudoterranova 96
-5 Anisakis 144
Taula 1. Temperatura i supervivència d’ Anisakis spp. Bier (1976)

 

Substracte Temps d’emmagatzematge en congelador de CO 2 (-60°C) (min) Temperatura interna(°C) Nombre total de larves d’Anisakis Larves viables després de 24 h*
Filets d’arengada 10 -20 245 0
Filets d’arengada 15 -30 306 0
Arengada sencera 20 -22 475 0
Taula 2. Temperatura (-30 a -20°C) i supervivència/mort d’ Anisakis spp
*La viabilitat es va comprovar per motilitat en àcid acètic (1%), fluorescència i tinció verd malaquita. Karl (1988)

L’estudi de Deardorff et al . (1984) 4 es refereix als efectes de l’emmagatzematge a temperatures de congelació en el comportament i la supervivència de les larves d’anisakis en tercer estadi d’ Anisakis simplex (tipus I) i Terranova sp. (tipus HA) enquistades en la carn de peixos de la família Lutjanidae de les costes de Hawaii i peixos importats a Hawaii procedents de la costa oest del Pacífic ( Sebastes spp.).

Mentre que en els peixos hawaians ambdós tipus de larves van morir després de 4 dies a -5°C i dins de les 24 hores a -10, -15 i -20°C, en els peixos importats es va observar que les larves d’anisakis (tipus I) van sobreviure per períodes més llargs a -5, -10, -15 i -20°C (la mort de les larves es va produir després de 5 dies a -20°C) [figures 1 i 2].

 

Figura 1. Comparativa de la supervivència (%) de larves de Terranova sp. (tipus HA) després de diversos dies d’exposició a diverses temperatures de congelació. Deardoff et al . (1984)

 

Figura 2. Comparativa de la supervivència (%) de larves d’anisakis (tipus I) en peixos hawaians i en peixos importats després de diversos dies d’exposició a diverses temperatures de congelació. Deardoff et al . (1984)


Wharton i Aalders (2002) 5 van estudiar la resposta de les larves d’anisakis a la congelació controlant la congelació de peixos en congeladors comercials i sota condicions que simulen les d’un congelador domèstic.

Van observar que les larves 3 d’anisakis (L3) poden sobreviure a congelació a temperatures per sota de -10°C durant més de 4 hores i a -5°C durant 5 hores. Pot contribuir a aquesta habilitat la producció de trehalosa que pot actuar com a crioprotector. No obstant això, aquests autors van observar que cap a L3 va sobreviure a una exposició de 10 minuts a -15°C.

Així mateix, quant als patrons de congelació del peix, que es mostren a continuació en les taules 3 i 4, van observar que la pell es congela primer, seguida del filet i de les vísceres i que el temps que tarda el peix a congelar-se i arribar a la temperatura del congelador depèn de la massa del peix.
 
Taula 3. Paràmetres de congelació per la lluerna pogona a -20°C . Wharton i Alders (2002)
 

Taula 4. Paràmetres de congelació per diversos peixos congelats (bacallà blau, llenguado i rap) en un congelador comercial (-35ºC a -38ºC) . Wharton i Alders (2002)


Segons l’estudi d’Adams et al . publicat l’any 2005 6 , la supervivència de les larves d’ Anisakis simplex es relaciona directament amb el gruix o el pes del filet de peix. La mort de les larves es relaciona directament amb la temperatura de congelació. El temps necessari per matar les larves de nematodes decreix a mesura que decreix la temperatura d’emmagatzematge.

En l’estudi es va determinar la supervivència de les larves d’ Anisakis simplex en filets d’halibut del Pacífic ( Atherestes stomia ) després de l’emmagatzematge per períodes específics en quatre temperatures de congelació.

Totes les larves van morir en 96, 60, 12 i 9 hores a les temperatures de -15, -20, -30, i -40°C, respectivament, mentre que els percentatges mitjans de larves vives per filet van ser els següents en aquests altres períodes: 72 hores a -15°C, 0 al 3%; 48 hores a -20°C, 11 al 30%; 9 hores a -30°C, el 5%; i 6 hores a -40°C, 0 al 3% [taula 5].
 
 
Temperatura (°C) Temps (hores) Percentatge de supervivència larval
-15 72 0-3
-15 96 0
-20 48 11-30
-20 60 0
-30 9 5
-30 12 0
-40 6 0-3
-40 9 0

Taula 5. Supervivència de les larves d’ Anisakis simplex en filets d’halibut del Pacífic ( Atherestes stomia ) durant l’emmagatzematge a temperatures de congelació. 

Els mateixos autors assenyalen que, en un frigorífic domèstic, per assolir una temperatura de -20ºC en filets d’halibut del Pacífic van ser necessàries 9,5 hores.

 
 
Els experiments mostren que una petita proporció de larves poden sobreviure als processos de congelació, però l’emmagatzematge posterior sota congelació a una temperatura de -20°C durant diversos dies és letal.


Normativa
 
  1. El Reglament (CE) núm. 853/20048, pel qual s’estableixen normes específiques d’higiene dels aliments d’origen animal, especifica que els productes de la pesca que es vulguin consumir crus o pràcticament crus, es congelin a una temperatura igual o inferior a -20°C en la totalitat del producte, durant un període d’almenys 24 hores. Aquest tractament també s’ha d’aplicar a productes procedents de certes espècies (arengada, verat, amploia i salmó salvatge de l’Atlàntic o del Pacífic) sotmesos a un procés de fumat en fred en què la temperatura central del producte de la pesca no sobrepassi els 60°C i a productes de la pesca en escabetx o salats quan aquests processos no siguin suficients per destruir les larves de nematodes.
  2. La Food and Drug Administration (FDA) 9 especifica:
  • Congelació i emmagatzematge a una temperatura ≤-20°C durant 7 dies (temps total) en un congelador domèstic ;Congelació a ≤-35°C fins que solidifiqui i emmagatzematge a la mateixa temperatura durant 15 hores;
  • o congelació a ≤-35°C fins que solidifiqui i emmagatzematge a ≤-20°C durant 24 hores. S’entén en congeladors comercials .


Altres documents de referència

  1. La norma Codex per a l’arengada de l’Atlàntic salada i l’amploia salada 10 menciona que un tractament de congelació a -20°C durant un temps no inferior a 24 hores en totes les parts del producte és suficient per eliminar els nematodes vius.
  2. L ’International Commission on Microbiological Specifications for Foods (ICMSF) recull, en el capítol 9 de la publicació Microorganisms in Foods 5 de 1996 11 , dades de diversos treballs sobre la supervivència i la mort de les larves de la família Anisakidae en el peix a temperatures de congelació (Gustafson, 1953; Bier, 1976; Deardoff et al ., 1984; Karl, 1988). Pel que fa al control, especifica que cal aplicar tècniques de processament que inactivin els paràsits. En aquest sentit, cita dos reglaments (la del govern holandès de 1968 i l’ordenança alemanya en higiene del peix, publicada al Bundesgesetzblatt I el 31/03/1994), en les quals s’estableix com a requisit en el processament del peix, la congelació a -20ºC durant 12 hores i l’emmagatzematge posterior a la mateixa temperatura almenys durant 24 hores.
  3. El Comitè Científic de l’AESA va aprovar el passat 9 de febrer de 2005 un document en relació amb les mesures de prevenció aplicables per reduir el risc associat amb anisakis 12 . El document determina que l’eficàcia de la congelació per inactivar les larves d’anisakis és inqüestionable, però destaca que en la restauració col·lectiva i en les llars , on no s’utilitzen sistemes ràpids de congelació, caldria considerar separadament el procés de congelació, fins que s’arriba als -20ºC en un equip domèstic, i l’emmagatzematge a congelació. En aquest sentit, recomana sotmetre els productes de la pesca crus, fumats en fred, marinats, en vinagre, ceviche , sushi , o processament de qualsevol altra manera que no garanteixi la inactivació del paràsit, a una temperatura de -20ºC durant una setmana en frigorífics de 3 o 4 estrelles.

Conclusions

La bibliografia consultada indica que la congelació és un tractament eficaç per inactivar les larves d’anisakis.

Els factors més importants que influeixen en l’eficàcia de la congelació a l’hora d’eliminar els paràsits vius són la temperatura durant el procés de congelació, el temps necessari per assolir aquesta temperatura en els teixits del peix, el temps que es manté el peix sota congelació i la mida del peix.

El peix tarda un temps a congelar-se i arribar a la temperatura del congelador on es troba. Això, junta amb la tolerància moderada de les larves a la congelació, emfatitza la necessitat que el peix cru es congeli a una temperatura prou baixa i que passi un temps suficient perquè els peixos siguin segurs per al consum.

D’acord amb les darreres referències publicades, el control de la congelació de peixos sota condicions que simulen les d’un congelador domèstic, indica que calen més de 24 hores perquè s’inactivin les larves de nematodes en totes les parts del peix .

En la restauració col·lectiva i en les llars, on no s’utilitzen sistemes ràpids de congelació i, per tant, cal més temps per arribar a la temperatura de congelació inactivant, cal tenir en compte aquest aspecte especialment.

Agència Catalana de Seguretat Alimentària
Barcelona, 22 de març de 2006


Referències bibliogràfiques

1.Gustafson, P.V. 1953. The effect of freezing on encysted Anisakis larvae. Journal of Parasitology 39:585-8.

2. Bier, J.W. 1976. Experimental anisakiasis: cultivation and temperature tolerance determinations. Journal of Milk and Food Technology 39(2):132-7.

3. Karl, H. 1988. Untersuchungen zur Ueberlebensfaehigkeit von Nematodenlarven bei der kommerziellen Verarbeitung.Verhandlungen des Ernaehrungswissenschaftlichen Beirats der deutschen Fischwirtschaft. FIMA Schriftenreihe Band 13, Bremerhaven:Fischwirtschaftliches Marketing Institut.

4. Deardoff, T.L., Rayborne, R.B. and Desorwitz, R.S. 1984. Behaviour and viability of third-stage larvae of Terranova sp. (type HA) and Anisakis simplex (type I) under coolant conditions. Journal of Food Protection 47 (1):49-52.

5. Wharton, D.A, Aalders, O. 2002. The response of Anisakis larvae to freezing. Journal of Helminthology 2002, 76:363-368.

6. Adams, Ann M., Ton, MY N., Wekell, Marleen M., MacKenzie, Alan P., Dong, Faye M. Survival of Anisakis simplex in Arrowtooth Flounder ( Atherestes stomia ) during frozen storage. Journal of Food Protection 2005, 68:1441-1446.

7. Dong, F.M., Ton, M. N., Adams, A. M., MacKenzie, A. P., Wekell, M. M. Survival of Anisakis simplex in Arrowtooth Flounder ( Atherestes stomia ). Institute of Food Tecnologists.2000 IFT Annual Meeting, June 10-14, Dallas, TX. Abstract #51A-35.

8. Reglament (CE) núm. 853/2004 del Parlament europeu i del Consell de 29 d’abril de 2004, pel qual s’estableixen normes específiques d’higiene dels aliments d’origen animal. DOUE L 226 de 25/06/2004.

9. Food Code, capítol 3, part 4, i Fish and Fisheries products hazards and controls guidance, 3a. edició juny 2001, capítol 5.

10. Standard for Salted Atlantic Herring and salted sprat.Codex Stan 244-2004.

11. ICMSF. Microorganisms in Foods 5. Microbiological Specifications of Food Pathogens. Blackie Academic&Professional. London, 1996.

12. Opinión del Comité Científico de la AESA sobre una cuestión presentada por la Presidencia, en relación con los factores favorecedores de la aparición de alergia a Anisakis, así como de las medidas de prevención aplicables.Documento aprobado por el Comité Científico en sesión plenaria el 9 de febrero de 2005.


< index

Data de publicació: 09/05/2006  Data d'actualització: 18/03/2008

© 2008 Agència Catalana de Seguretat Alimentària. Departament de Salut