Antecedents

La Subdirecció General de Qualitat Agroalimentària del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ha fet a aquesta Agència una consulta sobre el risc que pot suposar per a la salut la presència de diòxid de titani en quantitats de l’ordre de 1.500 mg/kg en productes carnis cuits (salsitxa cuita tipus bratswurt ).

L’avaluació toxicològica de les substàncies utilitzades com a additius alimentaris és duta a terme pel Comitè Mixt FAO/OMS d’Experts en Additius Alimentaris (JECFA), organisme dependent del Codex Alimentarius.

El diòxid de titani (TiO2 ) és un pigment blanc produït a partir d’ilmenita (FeTiO3 ). És insoluble en aigua, en àcid hidroclorhídric, àcid sulfúric i dissolvents orgànics. Es presenta en forma de pols blanca amorfa. Per al seu ús com a additiu alimentari ha de complir les especificacions establertes pel JECFA .

El diòxid de titani va ser avaluat pel JECFA el 1969. D’acord amb l’informe Toxicological evaluation of some food colours, emulsifiers, stabilizers, anti-caking agents, and certain other substances . FAO Nutrition Meetings Report Series, no. 46A, 1970; WHO/Food Add/70.36, no. 132-198 on INCHEM (informe núm. 20)   , el diòxid de titani és un compost molt insoluble. Els estudis bioquímics, a mitjà i llarg termini, realitzats en algunes espècies animals, incloent-hi l’home, mostren que no hi ha absorció significativa ni acumulació en teixits després d’ingerir-se. Tampoc es van detectar efectes tòxics quan es van absorbir petites quantitats de diòxid de titani. En vista d’aquests resultats, el JECFA va considerar que no era necessari especificar una ingesta diària admissible (IDA).

La IDA no especificada en additius alimentaris s’aplica a les substàncies de molt baixa toxicitat. La seva incorporació en els aliments per assolir l’efecte desitjat suposa una ingesta a través de la dieta que, en opinió del JECFA (sobre la base de les dades bioquímiques i toxicològiques disponibles), no representa cap risc per a la salut. Per aquesta raó, no s’estima necessari establir una IDA expressada en forma numèrica.

Més recentment, el desembre de 2004, el Comitè d’Experts sobre Additius Alimentaris, Aromes, Auxiliars Tecnològics i Materials en contacte amb Aliments de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) ha avaluat la seguretat d’una forma de diòxid de titani alternativa a la forma permesa i que difereix d’aquesta forma perquè té una estructura cristal·lina. La conclusió del Comitè d’Experts, en revisar les dades toxicològiques dels estudis més recents sobre biodisponibilitat, toxicitat crònica i carcinogenicitat del diòxid de titani, va coincidir amb l’avaluació prèvia del JECFA del 1969.

El diòxid de titani (E171) està autoritzat com a colorant alimentari d’acord amb les condicions establertes en l’annex 1 del Reial decret 2001/1995, de 7 de desembre, pel qual s’aprova la llista positiva d’additius colorants autoritzats per ser usats en l’elaboració de productes alimentaris, així com les condicions d’utilització. Però no se’n permet l’ús en l’elaboració de productes carnis.

D’acord amb l’article 7, apartat 4, es considera infracció molt greu la utilització de colorants per a usos diferents dels recollits en qualsevol dels annexos del Reial decret i del seu àmbit d’aplicació, cosa que es considera com un dels supòsits que preveu l’article 35.c) 1 i 2 de la Llei 14/1986, de 25 d’abril, general de sanitat.

1. Llei 14/1986, de 25 d’abril, general de sanitat (BOE núm. 102 de 29.04.1986).
2. Directiva 94/36/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de juny, relativa als colorants utilitzats en els productes alimentaris (DOUE L 237 de 10.09.1994).
3. Reial decret 2001/1995, de 7 de desembre, pel qual s’aprova la llista positiva d’additius colorants autoritzats per ser usats en l’elaboració de productes alimentaris, així com les condicions d’utilització (BOE núm. 19 de 22.01.1996). 
    

Altres documents de referència

1. Toxicological evaluation of some food colours, emulsifiers, stabilizers, anti-caking agents, and certain other substances. FAO Nutrition Meetings Report Series, no. 46A, 1970; WHO/Food Add/70.36, no. 132-198 on INCHEM.
2. Opinion of the Scientific Panel on Food Additives, Flavourings, Processing Aids and materials in contact with food on a request from the Commission related to the safety in use of rutile titanium dioxide as an alternative to the presently permitted anatase form. Pregunta núm. EFSA-Q-2004-103 . Adoptat el 7 de desembre de 2004. 
    

Conclusions

L’avaluació del JECFA sobre l’ús del diòxid de titani com a additiu alimentari (1969) va considerar que no era necessari especificar una ingesta diària admissible (IDA), ja que, d’acord amb els estudis realitzats en algunes espècies animals, incloent-hi l’home, no hi ha absorció significativa ni acumulació en teixits després d’ingerir-se i que no presenta efectes tòxics després d’absorbir-se en petites quantitats.

L’avaluació del Comitè d’Experts de l’EFSA (2004), després de revisar les dades dels estudis més recents sobre toxicitat crònica i carcinogenicitat, coincideix amb l’avaluació del JEFCA.

Segons la normativa comunitària vigent, el diòxid de titani (E171) figura com a colorant autoritzat en determinats aliments, però no se’n permet l’ús en l’elaboració de productes carnis.

Agència Catalana de Seguretat Alimentària
Barcelona, 3 d’octubre de 2005