Introducció

El laboratori comunitari de referència de les encefalopaties espongiformes transmissibles (EET) ha confirmat, el 28 de gener, un cas positiu d’encefalopatia espongiforme bovina (EEB) en una cabra nascuda a França el març de l’any 2000 i sacrificada l’octubre de 2002.

Fins ara, mai s’havia detectat l’EEB en caprins en condicions naturals. El resultat correspon a un animal sa, analitzat dins del programa de vigilància de les EET que es porta a terme a tots els estats membres. A partir de la detecció d’un resultat inicial positiu d’una EET que diferia de la tremolor ovina, es van iniciar els estudis complementaris en el laboratori comunitari de referència, que han confirmat el cas com a positiu per a EEB. El resultat no ha estat disponible fins que s’han realitzat una sèrie de tests complementaris que inclouen anàlisis en ratolins vius amb una durada de dos anys.

Les autoritats franceses han manifestat que aquesta detecció no ha suposat en cap moment un risc per a la salut de la població ja que, d’acord amb la normativa comunitària vigent, tant l’animal examinat com tots els animals del ramat van ser eliminats i no van entrar a la cadena alimentària.

Davant el gran nombre de proves analítiques realitzades dins del Programa comunitari de vigilància de les EET, la Comissió Europea estima que la detecció d’un cas aïllat no fa suposar que ens trobem davant d’un problema generalitzat.

Mesures de seguretat aplicades a la UE en ovins i caprins

Des que l’EEB es va descobrir en bovins, s’han pres mesures de seguretat addicionals en altres espècies de remugants com ovins i caprins, malgrat que, en aquestes espècies no s’havia detectat mai la malaltia.

A partir dels informes del Comitè Científic de l’Alimentació Humana, la UE ha adoptat una legislació àmplia i rigorosa que inclou com a mesures específiques per a petits remugants la prohibició d’alimentar els animals de granja amb farines de carn i ossos de mamífers; l’exclusió de cabres i ovelles infectades per la tremolor ovina de la cadena alimentària humana i animal (una malaltia de cabres i ovelles similar a l’EEB però que no es transmet a les persones); mesures d’eradicació en els ramats en els que es confirma la presència d’un cas positiu d’EET; l’extracció dels materials específics de risc (MER) per a oví i cabrum (cervell, ulls, amígdales, medul·la espinal, melsa i ili en animals de més de dotze mesos i melsa i ili en animals de menys de dotze mesos) i, finalment, l’eliminació dels MER en condicions que inactiven els possibles prions.

Complementàriament, en tota la UE s’ha dut a terme un programa exhaustiu de vigilància de les EET que preveu l’anàlisi de tots els animals sospitosos de patir una EET i la realització de proves analítiques de detecció en una mostra representativa dels animals de risc (de més de divuit mesos) morts a les explotacions i sans sacrificats per al consum humà. Des d’abril del 2002 s’han analitzat més de cent quaranta mil cabres a Europa.

Mesures de seguretat sobre les EET en ovins i caprins aplicades a Catalunya

A Catalunya s’apliquen estrictament totes les mesures dictades per la UE. Les principals accions preventives instaurades sobre la cadena alimentària, per evitar que l’agent causal pugui arribar al consumidor final procedent d’un hipotètic animal infectat, es basen en el fet d’assegurar l’absència dels teixits infectius en els circuits de distribució alimentària, mitjançant la retirada dels MER i la realització de proves de detecció de la malaltia en els animals de risc.

Les diverses actuacions de control oficial són efectuades pels serveis veterinaris del Departament de Salut als escorxadors i altres indústries càrnies i pels serveis veterinaris del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca a les explotacions ramaderes. Finalment, els serveis d’inspecció de l’Agència de Residus de Catalunya, del Departament de Medi Ambient i Habitatge, supervisen la destrucció adequada dels materials de risc.

• Els MER són extrets a l’escorxador i altres establiments específicament autoritzats. Aquesta mesura s’aplica a tot el cabrum. L’any 2003 a Catalunya, s’han retirat MER a 259.199 caps de caprins. Després de l’extracció, els MER són destruïts en plantes de tractament autoritzades amb aquesta finalitat.
• A tots els escorxadors de Catalunya hi ha la presència permanent de veterinaris oficials que supervisen que la retirada dels MER durant les operacions de sacrifici es realitzi correctament. A més, amb la finalitat de supervisar aquest control oficial, a Catalunya es du a terme el Programa de supervisió de la retirada dels MER.
• Tots els animals que presenten símptomes sospitosos d’EET se sotmeten a una prova analítica de laboratori per a la detecció de la presència d’EET.
• Una mostra representativa dels caprins reproductors, sacrificats a l’escorxador o morts a granja, és analitzada per detectar EET. Durant el període 2001-2003 s’han analitzat 609 mostres, sense que s’hagi detectat cap cabrum positiu per a EET.

Les anàlisis es realitzen en els laboratoris dels departaments d’Agricultura i Salut i en el laboratori PRIOCAT, depenent del Centre de Recerca en Sanitat Animal, que actua com a laboratori de referència per a les EET.

Consum de productes del cabrum a Catalunya

A Catalunya hi ha 1.241 explotacions ramaderes que tenen unes cinquanta-sis mil cabres en total. La majoria són explotacions mixtes oví/cabrum amb un nombre petit de cabres (5-10). Només 61 explotacions de cabrum estan dedicades a la producció lletera, amb un cens de 12.511 cabres. El cens de cabrum a Catalunya representa aproximadament el 2,5% respecte al cens de l’Estat espanyol i el 0,66% del de la UE.

El sacrifici total de cabrum a Catalunya l’any 2003 va ser de 258.620 caps, dels quals un 99,45% corresponen a animals de menys de dotze mesos, i la resta, 1.143 animals, de més de dotze mesos. En els animals de menys de dotze mesos, l’edat de sacrifici sol ser inferior als dos mesos.

El sacrifici de cabrum suposa únicament el 0,15% dels animals d’abastament sacrificats a Catalunya.

Seguretat de la carn i la llet de cabra

Sobre la base del coneixement científic actual, la Comissió Europea no recomana canvis en el consum de carn ni de llet i productes derivats.

Com a mesures de seguretat addicionals, la normativa vigent estableix que la llet i la carn d’animals afectats per una EET no es destinin al consum humà i que els MER (teixits portadors d’infectivitat en cas que l’animal presenti la malaltia) siguin eliminats de totes les cabres. Aquestes mesures de seguretat redueixen qualsevol risc potencial.

Conclusions

1. El Programa de vigilància de les EET de Catalunya no ha detectat, fins ara, cap EET (ni tremolor ovina ni EEB) en el bestiar cabrum.
2. D’acord amb les dades de producció, el 99,45% del cabrum que se sacrifica a Catalunya té una edat inferior als dos mesos (cabrits). El consum de carn d’aquest tipus d’animals no pot ser considerat com un risc.
3. A tots els cabrums sacrificats a Catalunya se’ls retiren els MER.
4. En l’actualitat, com a mesura de precaució i d’acord amb la normativa comunitària, no pot utilitzar-se la llet i la carn d’un animal positiu per a EET, ni dels animals que s’hi relacionen epidemiològicament.
5. No es recomanen canvis en els hàbits de consum actuals pel que fa a la carn i la llet de cabra ni als seus productes derivats.

Mesures adoptades

La conveniència d’adoptar mesures de vigilància i control complementàries s’ha de decidir en l’àmbit de la UE. No obstant això, amb l’avaluació del risc feta des de Catalunya, tenint en compte la situació al nostre país i per tal d’evitar la possible introducció de l’agent infecciós a la cadena alimentària humana, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, el Departament de Salut, l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària i el Laboratori de Referència en Malalties Priòniques Animals de Catalunya (PRIOCAT) han acordat:

1. Analitzar totes les cabres reproductores destinades al sacrifici i no lliurar-les al consum fins que es disposi dels resultats analítics.
2. Analitzar totes les cabres reproductores mortes a l’explotació.
3. Mantenir les mesures actuals de vigilància i control de les EET, tant a les explotacions ramaderes com als escorxadors.

Agència Catalana de Seguretat Alimentària

Barcelona, 31 de gener de 2005