Antecedents

La Direcció General de Salut Pública ha sol•licitat a aquesta Agència el criteri correcte que han de seguir els veterinaris davant de lesions granulomatoses focals (1 o 2 granulomes) al fetge de les espècies bovina i ovina i, en particular, sobre la possibilitat de declarar aquesta víscera apta per al consum humà, una vegada retirada la part o parts afectades.

Fonaments de dret

El Reglament 854/2004, de 29 d’abril de 2004, pel qual s’estableixen normes específiques per a l’organització de controls oficials dels productes d’origen animal destinats al consum humà (en vigor a partir de l’1 de gener de 2006) indica que tant les canals com les despulles que les acompanyen hauran de ser inspeccionades immediatament després del sacrifici per detectar la presència d’una malaltia animal o d’altres factors que motivin la declaració de no-aptitud per al consum humà.

Consideracions

1. Risc per al consum

El risc per als consumidors estaria determinat pels factors o situacions següents:

• La lesió és compatible amb una malaltia o infecció classificable com a zoonosi.
• Hi ha una probabilitat de contaminació accidental addicional en l’acte de l’esporgada.
• La probabilitat de presència d’altres lesions semblants, en altres zones del fetge, que no es detectarien en la palpació o en l’examen visual.

2. Causes principals de lesió inflamatòria o granulomatosa al fetge

Les lesions inflamatòries focals són freqüents als fetges de boví i oví. Les causes més habituals de lesions inflamatòries focals al fetge en aquestes espècies (EFSA Opinion of the Scientific Panel on Biological Hazards on Revision of Meat Inspection for Beef raised in Integrated Production Systems, 2004; Jubb, Kennedy, Palmer, 1993) són les següents:

• Necrosi focal aguda (necrobacil•losi, actinobacil•losi, necrosis focals per a Clostridium).
• Abscessos.
• Lesions quístiques parasitàries (equinococcosi, cisticercosi). 
• Lesions granulomatoses caseoses (tuberculosi).

2.1. Necrosi focal aguda

La necrobacil·losi (infecció per Fusobacterium necrophorum) té normalment una distribució multifocal, amb múltiples lesions necròtiques. Generalment evolucionen en setmanes a abscessos, i solament en casos de mort aguda dels animals afectats (animals joves, infeccions umbilicals) es poden detectar com a necrosis de coagulació (recents). Per tant, rarament els fetges amb aquesta lesió podrien ser objecte d’esporgada (lesions en baix nombre). No es considera zoonosi. 

La infecció per Actinobacillus spp. pot cursar amb lesions necròtiques en el fetge, multifocals, que de forma semblant a la necrobacil·losi, ràpidament evolucionen a abscessos. De forma similar, és poc probable que es tracti de lesions focals en un baix nombre. No es considera zoonosi.

Les malalties conegudes com a hepatitis necròtica infecciosa (Clostridium novyi) i hemoglobinúria bacil•lar (Clostridium haemolyticum) cursen amb lesions necròtiques al fetge, agudes, múltiples o solitàries. En tractar-se de malalties de curs agut, rarament s’observen a l’escorxador. Normalment en aquestes malalties apareixen altres lesions hepàtiques (trajectes parasitaris recents, habitualment trematodes o cisticercs, que actuen com a desencadenants de la reactivació de les espores clostridials) que ocasionarien el decomís total de l’òrgan, i també lesions sistèmiques (edema, hemorràgies petequials) que poden merèixer el dictamen de decomís total. En qualsevol cas, atès que les lesions són causades per la producció de potents exotoxines clostridials, potencialment nocives per a moltes especies de mamífers i aus, és recomanable el decomís total de la víscera.

2.2. Abscessos

Els abscessos hepàtics es produeixen normalment per infeccions per Fusobacterium necrophorum, Actinomyces, i més infreqüentment, per altres bacteris piògens (Nagaraja, Chengappa 1998). Les lesions necròtiques inicials, si l’animal sobreviu, evolucionen a abscessos en setmanes, per liqüefacció i encapsulació. Els abscessos són lesions delimitades, residuals, de naturalesa crònica.

Normalment, el nombre d’abscessos presents en un fetge és elevat, però en alguns casos, el nombre pot ser-hi baix. En aquest casos, en tractar-se de lesions focals, delimitades, produïdes per agents no considerats zoonòtics, l’esporgada de la lesió pot ser acceptable, sempre que quan es faci no es contamini la resta de l’òrgan (en tallar la lesió accidentalment).      

2.3. Lesions quístiques parasitàries (equinococcosi, cisticercosi)

Aquestes lesions són generalment multifocals, de nombre elevat. Tant la cisticercosi dels petits remugants (Taenia hydatigena) com la hidatidosi (Echinococcus granulosus) no constitueixen zoonosis. Són lesions localitzades, fàcils de reconèixer i identificar, tant en les seves formes larvàries ben desenvolupades, com en les formes reactives, amb fibrosi i sovint calcificació.

En el cas que el nombre de lesions parasitàries fos baix, l’esporgada de les zones lesionades no representaria riscos addicionals per a la salut pública, atès que per palpació és fàcil detectar quists intrahepàtics ocults (no visibles a la superfície) i que no són contaminants per si mateixos.

2.4. Lesions granulomatoses caseoses (tuberculosi)

Aquestes lesions es poden presentar en el curs d’una generalització de la infecció tuberculosa (Mycobacterium bovis o M. caprae) des del punt d’entrada (normalment pulmonar), o bé a partir d’una disseminació digestiva (infecció digestiva) o fetal (omfalògena). Les lesions tenen un aspecte característic, amb inflamació granulomatosa caseosa, sovint amb calcificació central. Es poden presentar tant al boví com als petits remugants. Donat el caràcter de zoonosi, el decomís total de l’òrgan és l’únic dictamen acceptable. 

Conclusions

L’esporgada de lesions inflamatòries o granulomatoses en baix nombre al fetge de bovins i ovins, només estaria justificada des del punt de vista de la salut pública (risc inexistent o extremadament baix per al consum) en el cas de les lesions parasitàries per larves de cestodes, i en el cas d’abscessos, sempre que el nombre sigui molt baix i que les incisions no comportin contaminació addicional de la víscera.  

Agència Catalana de Seguretat Alimentària
Barcelona, 31 de juliol de 2006 

Elaborat per:

Mariano Domingo - CRESA, UAB
Juan F. Gutiérrez Galindo - UAB
Santiago Lavín - UAB

Enllaç al grup d'experts de l'ACSA en sanitat i benestar animal

EFSA. Opinion of the Scientific Panel on Biological Hazards on Revision of Meat Inspection for Beef raised in Integrated Production Systems. The EFSA Journal (2004) 141, 1-56.

Jubb KVF, Kennedy PC, Palmer N. Pathology of Domestic Animals, Fourth Edition (1993).

Nagaraja TG, Chengappa MM. Liver abscesses in feedlot cattle: a review (1998). Journal of Animal Science, 76:287-298.