Tipus de producte Guia de pràctica clínica
Data d'inici
Juliol de 2005
Justificació i objectius
El Departament de Salut i l'Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques (AATRM) van signar un conveni de col·laboració amb l'objecte de satisfer diversos compromisos adquirits al Pla de Salut de Catalunya, entre els quals hi ha l'elaboració d'una guia de pràctica clínica (GPC) sobre l'osteoporosi. Aquest encàrrec, juntament amb l'existència del Projecte de direcció clínica de l'Institut Català de la Salut (ICS) dins del qual s'estan realitzant GPC des de l'any 2001, ha cristal·litzat en un acord de col·laboració per elaborar una GPC institucional, impulsada pel Departament de Salut.
La finalitat d'aquesta GPC és elaborar unes recomanacions per a l'atenció a pacients amb osteoporosi/risc de fractures per fragilitat, aplicables pels professionals d'atenció primària i especialitzada, sobre les actuacions diagnòstiques, de valoració de risc de fractura per fragilitat, terapèutiques i de seguiment. El seu objectiu és ajudar els professionals i els pacients a prendre decisions informades sobre l'atenció sanitària més apropiada per a l'abordatge d'aquesta condició clínica específica fent especial èmfasi en l'evidència científica existent.
Aspectes organitzatius del projecte i font de finançament
A la Figura 1 es mostra l'organigrama del grup desenvolupador d'aquesta GPC. En la constitució del grup d'autors s'ha tingut en compte d'incloure els professionals clínics de les especialitats rellevants en el maneig de l'osteoporosi així com altres professionals implicats en aquest procés que, en definitiva, seran els principals usuaris d'aquesta GPC. Abans de formar part d'aquest grup, s'ha d'haver signat el formulari de declaració de conflicte d'interès de l'AATRM.
Font de finançament: Departament de Salut, ICS i AATRM.
Figura 1. Organigrama del grup desenvolupador de la GPC sobre osteoporosi
Descripció de la tecnologia
La GPC se centra en pacients adults (> 18 anys) amb osteoporosi (o osteopènia) o persones amb factors de risc clínic de fractura per fragilitat, fent un èmfasi especial en els subgrups següents:
-
dones postmenopàusiques osteoporòtiques (o osteopèniques)
-
grups d'edat
-
osteoporosi induïda per glucocorticoides
-
homes
-
dones premenopàusiques osteoporòtiques
La GPC, tal com es menciona als objectius, considera tant el diagnòstic com la valoració del risc, el tractament i el seguiment de la condició d'interès, que conformen les quatre parts diferenciades de la guia:
Diagnòstic de l'osteoporosi. Amb la finalitat d'avaluar la utilitat clínica de la radiografia (Rx) convencional, de la densitometria radiològica dual (DXA), de la ultrasonometria quantitativa (QUS) i de la determinació de marcadors bioquímics de remodelatge ossi en el diagnòstic de l'osteoporosi.
Valoració del risc de fractura per fragilitat. Amb els objectius d'avaluar la utilitat clínica de la Rx òssia, la DXA, la QUS i els marcadors ossis com a proves per a la predicció del risc de fractures per fragilitat i d'identificar aquells individus que més poden beneficiar-se d'intervencions per prevenir aquest tipus de fractures.
Tractament. Aquesta GPC examina les intervencions utilitzades per a la prevenció de fractures per fragilitat inicials en individus amb un risc, així com per a la prevenció de fractures subsegüents quan la fractura per fragilitat ja ha tingut lloc. Es disposa de diferents intervencions per prevenir la fractura per fragilitat:
Seguiment. Amb la finalitat d'avaluar la utilitat clínica de les diferents tècniques de mesura òssia (Rx, DXA, QUS i marcadors ossis) per controlar l'evolució de la malaltia o monitorar la resposta al tractament.
Plantejament metodològic
El protocol d'elaboració segueix la metodologia de disseny i elaboració d'una GPC basada en revisions sistemàtiques de l'evidència científica (RSEC) (1) que contempla diferents fases (Figura 2) (2) .
Data prevista d'acabament
2008
Persona de contacte
M. Dolors Estrada, coordinadora GPC ( destrada@aatrm.catsalut.net )
Figura 2. Etapes d'elaboració d'una GPC
Notes
1. Consisteix en la síntesi de la millor evidència existent adreçada a respondre qüestions clíniques específiques mitjançant la utilització explícita i rigorosa dels mètodes utilitzats per identificar, valorar críticament i sintetitzar els estudis més rellevants.
2. Jovell AJ, Navarro-Rubio MD, Aymerich M, Serra-Prat M. Metodología de diseño de guías de práctica clínica en atención primaria. Aten Primaria 1997;20:259-66.