Definició i conceptualització

S'anomena principi de precaució a l'estratègia amb enfocament preventiu que s'aplica a la gestió del risc en aquelles situacions on hi ha incertesa científica dels efectes que, sobre la salut o el medi ambient, pot produir una activitat determinada.

El terme principi de precaució correspon a l'adaptació de la paraula alemanya vorsorgeprinzip, utilitzada des de la dècada dels 70 en política ambiental. La traducció literal, principi de previsió, comporta la idea d'acció positiva o anticipació a un possible dany.

L'any 1992, a la Conferència sobre Medi Ambient i Desenvolupament, diversos estats van subscriure la Declaració de Rio de Janeiro en què s'estableix que "quan hi ha amenaces de dany greu o irreversible, la manca d'evidència científica no és una raó per posposar mesures cost-efectives adreçades a prevenir la degradació del medi ambient".
De manera similar, al gener de 1998, la Declaració de Wingspread (EUA) recollia que "quan una activitat suposa una amenaça per a la salut humana o el medi ambient, s'han de prendre mesures de precaució encara que la relació causa-efecte no hagi estat demostrada científicament de forma concloent". Aquesta conceptualització inclou quatre components:

1. Les accions de precaució s'han d'adoptar en presència d'incertesa, és a dir, abans que es demostri científicament la relació causal.
2. Els defensors d'una activitat han d'assumir-ne la seguretat.
3. El plantejament d'alternatives més segures, inclosa la possibilitat de no fer res (en el cas d'activitats noves), s'ha de contemplar davant de la possible evidència del dany causat per una activitat.
4. La presa de decisions ha de ser oberta, clara, informada i democràtica, i ha d'incloure les parts potencialment afectades.

El principi de precaució no disposa, però, d'una definició acceptada de manera generalitzada ni d'un conjunt de criteris que ajudin a la seva implementació. D'una banda, és un principi protector i, de l'altra, no especifica quanta precaució s'ha de tenir davant una situació determinada o quan s'han d'aplicar les mesures preventives.

Ciència, salut i principi de precaució

L'aplicació del principi de precaució en matèria de salut és fruit de la demanda social de més seguretat i més transparència davant la introducció de noves activitats o tecnologies per a les quals hi ha incerteses sobre el risc associat. D'altra banda, el principi coincideix amb un dels fonaments bàsics de l'ètica mèdica -primum non nocere; primer, no fer mal- i fa èmfasi en la prevenció primària.

Fer operatiu el principi de precaució implica utilitzar les tècniques habituals per a la presa de decisions, com ara l'avaluació i la gestió del risc, l'anàlisi cost-benefici i la valoració d'alternatives diverses. No és, doncs, una tasca senzilla (vegeu Taula).

L'avaluació del risc és un procediment sistemàtic per identificar les potencials conseqüències adverses d'una tecnologia o producte i estimar la probabilitat (o risc) que es produeixin. Consta de quatre etapes (identificació del risc, quantificació dosi-resposta, valoració de l'exposició i estimació del risc) i el resultat final és una declaració qualitativa i quantitativa dels efectes esperats sobre la salut i del nombre de persones que en resultarien afectades.

La gestió del risc és un procés de modificació dels nivells de risc a què estan sotmesos els individus o les poblacions mitjançant el control de l'exposició i el monitoratge del risc. Les mesures de reducció de risc que s'apliquen, o la manca d'acció, són el resultat d'anàlisis cost-benefici i d'estudis d'eficàcia, impacte econòmic i social de les diferents opcions possibles. Aquestes mesures s'han d'avaluar, mantenir o modificar d'acord amb els avenços científics que es produeixin.

Es considera que molts dels riscos per a la salut i el medi ambient són poc probables, però poden tenir conseqüències considerables i, per tant, el fet d'acceptar la hipòtesi nul·la de manca d'associació entre el risc i les seves conseqüències és fàcil quan no s'observen esdeveniments. La manca de dades comporta absència d'evidència científica que s'ha d'entendre com incertesa a l'hora de prendre decisions.

Fent una similitud amb les proves de cribratge, el principi de precaució utilitza l'evidència científica disponible per valorar la possibilitat de risc ambiental o social i suggerir que, si n'hi ha, es prenguin mesures cautelars. Amb tot, si la majoria de situacions que s'avaluen no representen un risc, fins i tot les decisions més precises estaran equivocades quan concloguin que hi ha risc. Com que no es disposa d'una prova estàndard, l'avaluació utilitza mètodes altament específics que identifiquin correctament les situacions en què no hi ha risc. En unes altres paraules, el principi de precaució està esbiaixat a favor de la seguretat, vol evitar falsos negatius per tal de prevenir exposicions potencialment perilloses i problemes de salut innecessaris: val més sostenir equivocadament que una activitat o tecnologia és perillosa que no pas afirmar, per error, que és segura.

Tanmateix, la presa de decisions en l'àmbit de la salut pública i les polítiques mediambientals acostumen a basar-se en una aproximació quantitativa de la determinació del risc i l'anàlisi cost-benefici. La recerca d'aquest tipus sol requerir molt temps i recursos, no està lliure de limitacions metodològiques (per exemple, el nombre d'individus estudiat acostuma a ser petit) i no sempre pot arribar a demostrar la pretesa associació causal estudiada. A més, quan es demostra, s'exigeix que el grau d'associació tingui significació estadística. El resultat de concloure que una determinada activitat representa un perill per a la salut és l'aplicació de les mesures de prevenció corresponents, mentre que si la conclusió és que no suposa cap problema, les conseqüències acostumen a ser menys greus i dramàtiques. El model descrit tendeix a evitar els falsos positius: es considera millor afirmar erròniament que no hi ha efecte que sostenir erròniament que hi és. Tenint en compte exclusivament aquest punt de vista, el principi de precaució podria semblar innecessari o, fins i tot, anticientífic atès que promou accions preventives sense que hi hagi evidència de causalitat.

Cal dir, però, que la ciència té dificultats per provar o demostrar molts efectes, que els estudis mai no poden garantir un risc zero i que la manca de significació estadística no indica necessàriament l'absència d'efectes en les persones o les poblacions. Amb aquesta perspectiva, el principi de precaució no pretén pas ser un substitut de l'aproximació científica, sinó una referència per guiar la presa de decisions en absència d'evidència i situacions d'incertesa. Un exemple recent de la utilització del principi de precaució es troba en la resolució del Tribunal de Justícia Europeu, al febrer de 2000, donant suport a la decisió de la Comissió Europea de prohibir l'exportació de carn de boví procedent del Regne Unit com a mesura per limitar o reduir el risc de transmissió de l'encefalopatia espongiforme bovina. El Tribunal va concloure que "... la Comissió no va actuar de manera manifestament inadequada en adoptar la decisió de forma temporal i mentre no es disposés d'informació científica més detallada".

Bibliografia

• Bailar JC III, Bailer AJ. Environment and health: The science of risk assessment. CMAJ 2001; 164:503-506.
• Goldstein BD. The precautionary principle also applies to public health actions. Am J Public Health 2001;91:1358-1361.
• Jamieson D, Wartenberg D. The precautionary principle and electric and magnetic fields. Am J Public Health2001; 91:1355-1358.
• Kriebel D, Tickner J. Reenergizing public health through precaution. Am J Public Health 2001; 91:1351-1355.
• Raffensperger C, Tickner JA, eds. Protecting public health and the environment: Implementing the precautionary principle. Washington, DC: Island Press, 1999.
• Samet JM, Schnatter R, Gibb H. Invited commentary: Epidemiology and risk assessment. Am J Epidemiol 1998;148:929-936.