Web de la Generalitat de Catalunya
mida text
castellano | english contacte | mapa web | accessibilitat
L'AATRM 
Productes i serveis 
Projectes en curs 
Recerca 
Publicacions 
Enllaços d'interès 
Organismes de Sanitat
Inici 
Guies de pràctica clínica

Marta Aymerich i Antoni Parada
Publicat a l'Informatiu AATM, número 25, gener de 2002


Les guies de pràctica clínica (GPC) van ser definides per l'Institute of Medicine dels EUA com a recomanacions desenvolupades de forma sistemàtica per ajudar a professionals i pacients a prendre decisions informades sobre l'atenció sanitària més apropiada, seleccionant les opcions diagnòstiques i/o terapèutiques més adequades per a l'abordatge d'un problema de salut o una condició clínica específica. (1) Abans d'iniciar l'elaboració d'una GPC cal considerar la selecció de la condició clínica: caldria que fos un problema prevalent, amb una variabilitat clínica important i que n'existís suficient literatura científica. El procés d'elaboració de la GPC (que pot arribar a durar de 9 mesos a 2 anys) pressuposa les etapes següents: (2)

1. Avaluació de la qualitat d'una GPC

L'Institute of Medicine dels EUA va definir els atributs següents per valorar la qualitat d'una GPC: (1)

 

No totes les GPC reuneixen els criteris mínims exigibles que demostrin la seva qualitat. Malgrat els diversos instruments existents per revisar la qualitat de les GPC, l'únic que conté almenys una pregunta per a cada un dels atributs definits més amunt (3) és el desenvolupat pel projecte internacional AGREE ( Appraisal of Guidelines for Research and Evaluation ). (4)  

2. Consideracions sobre l'aplicació de la GPC

 

Val a dir que l'objectiu últim d'una GPC no és la seva elaboració sinó que s'apliqui. Per tant, dins el mateix procés d'elaboració de la GPC s'han de preveure els mètodes de disseminació que facilitin l'aplicació. Alguns estudis han mostrat com malgrat que la majoria de professionals consideren útils les GPC, no sempre en fan ús. (5,6) En aquest sentit, cal assenyalar alguns aspectes: (7)

  • El fet que les GPC hagin estat elaborades pels professionals que les utilitzaran n'afavoreix l'aplicació. No obstant això, hi ha pocs estudis que ho recolzin. De fet, sembla que les GPC elaborades per líders d'opinió són més creïbles.
  • La disseminació passiva (revistes, distribucions per correu) comporta el coneixement de les GPC, però no la seva aplicació.
  • La disseminació activa (les visites personals o la formació amb participació dels professionals) és més probable que en faciliti l'aplicació.

3. Fonts d'informació de GPC

 

Sens dubte el principal recurs d'aquest tipus actualment és la base de dades National Guideline Clearinghouse   produïda per l'Agency for Healthcare Research and Quality. En aquesta base de dades les GPC són seleccionades en funció que hagin estat elaborades amb un cert rigor metodològic i basant-se en l'evidència científica disponible. Altres directoris, com el canadenc Clinical Practice Guidelines-Infobase  o el Scottish Intercollegiate Network , suposen un exemple dels esforços portats a terme per determinades institucions en certs països per recopilar i posar a l'abast de la comunitat mèdica les GPC existents en un determinat context.

 

Bibliografia
  1. Field MJ, Lohr KN, editors. Guidelines for Clinical Practice: From Development to Use. Committee on Clinical Practice Guidelines, Institute of Medicine. Washington, DC: National Academy Press, 1992. URL disponible a: http://www.nap.edu/books/0309045894/html/index.html
  2. Jovell AJ, Navarro-Rubio MD, Aymerich M, Serra-Prat M. Metodología de diseño de guías de práctica clínica en atención primaria. Aten Primaria 1997;20:259-66.
  3. Graham ID, Calder LA, Hebert PC, Carter AO, Tetroe JM. A comparison of clinical practice guideline appraisal instruments. Int J Technol Assess Health Care 2000;16:1024-38.
  4. The Appraisal of Guidelines, Research, and Evaluation in Europe (AGREE) Collaborative Group. Guideline Development in Europe: An International Comparison. Int J Technol Assess Health Care 2000;16:1039-1049. URL disponible a: http://www.agreecollaboration.org
  5. Garfield FB and Garfield JM. Clinical Judgment and Clinical practice guidelines. Int J Technol Assess Health Care 2000;16(4), 1050-60.
  6. Larizgoitia I, Rodríguez JR, Granados A y Comité Asesor Científico. ¿Cómo se toman las decisiones clínicas en Atención Primaria? Opinión de los profesionales. Barcelona: Coopers & Lybrand, 1998.
  7. Grimshaw J, Freemantle N, Wallace S, Russell I, Hurwitz, Watt I, et al. Developing and implementing clinical practice guidelines. Qual Health Care 1995;4:55-64.


< index

Data d'actualització: 13/08/2004 13:37:19 © 2005 Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques
Avís legal  |  Sobre el web