QUÈ SÓN LES MAREES ROGES I LES BIOTOXINES MARINES?

Els mol·luscs bivalves (musclos, cloïsses, tellerines...) són animals marins que adquireixen els nutrients per filtració de l'aigua on viuen. Amb els nutrients, però, també ingereixen els possibles microorganismes, elements tòxics i altres contaminants que hi pugui haver en el medi aquàtic.

Hi ha uns episodis que es coneixen com a marees roges que es produeixen per la proliferació d'un determinat tipus de fitoplàncton en el medi aquàtic, conjunt d'organismes vegetals que es troben en suspensió en el mar. Quan aquestes proliferacions són molt intenses, es poden reconèixer a simple vista com a coloracions vermelloses.

Aquest fitoplàncton marí pot produir biotoxines, que seran ingerides pels depredadors del plàncton, entre ells els mol·luscs bivalves, que en el seu procés d'alimentació per filtració, absorbeixen les biotoxines i les acumulen en els seus teixits.

El consum d'aquests mol·luscs que contenen biotoxines en els seus teixits pot causar processos patològics anomenats biointoxicacions.

Les biointoxicacions per consum de mol·luscs bivalves vius (MBV) més conegudes són la intoxicació per ingestió de toxina paralitzant del mol·lusc (PSP), la intoxicació per ingestió de toxina diarreica del mol·lusc (DSP) i la intoxicació per ingestió de toxina amnèsica del mol·lusc (ASP). Aquestes poden produir una amplia varietat de símptomes, depenent del tipus de toxina present en el mol·lusc, de la seva concentració i de la quantitat de mol·lusc consumit.

• Toxina paralitzant del mol·lusc (PSP: Paralytic Shellfish Poison )

Són un conjunt de neurotoxines produïdes per dinoflagel·lats, principalment del gènere Alexandrium . La primera que es va descriure (que és la més tòxica) va ser la saxitoxina (STX). Amb el procés de cocció es destrueixen parcialment.

Els símptomes són predominantment neurològics i inclouen formigueig, cremors, somnolència, parla incoherent i paràlisi respiratòria.

Els símptomes de la malaltia apareixen ràpidament, entre 0,5 i 2 hores després de la ingestió del marisc, depenent de la quantitat de toxina consumida. En casos greus, la paràlisis respiratòria és freqüent, i es pot produir la mort per insuficiència respiratòria. En cas que s'apliqui tractament dins de les 12 hores des de l'exposició, la recuperació és completa, sense efectes secundaris.

La normativa   actual   estableix que no es posaran al mercat pel consum humà mol·luscs bivalves vius pel consum humà que continguin toxines paral·litzants dels mol·luscs amb quantitats totals que sobrepassin els límits de 800 micrograms per quilogram.

• Toxina diarreica del mol·lusc (DSP: Diarreic Shellfish Poison )

Són un conjunt de toxines termoestables produïdes per dinoflagelats dels gèneres Dinophysis i Prorocentrum .

En cas d'intoxicació, s'observa una alteració gastrointestinal benigna amb nàusees, vòmits, diarrea i dolor abdominal, acompanyada per calfreds, mal de cap i febre.

La simptomatologia de la malaltia, depenent de la dosis de toxina ingerida, pot aparèixer als 30 minuts o bé a les 2-3 hores, amb símptomes de malaltia que s'allarguen de 2 a 3 dies. La recuperació és completa i la malaltia normalment no amenaça la vida.

La dosi màxima acceptada a la UE d'aquesta toxina és de 160 micrograms d'equivalents d'àcid ocadaic per quilogram. 

•   Toxina amnèsica del mol·lusc (ASP: Amnesic Shellfish Poison)

L'única toxina descrita és l'àcid domoic, que és produïda per la diatomea Nitzschia pungens f. multiseries .

La intoxicació es caracteritza per alteracions gastrointestinals (vòmits, diarrea, dolor abdominal) i problemes neurològics (desorientació, pèrdua de memòria, confusió, convulsions, coma).

L'inici del quadre gastrointestinal es produeix en 24 hores i els símptomes neurològics apareixen dins les 48 hores. La intoxicació és particularment greu en persones grans, a les quals pot produir la mort, i inclou símptomes que recorden la malaltia d'Alzheimer.

En aquest cas, la normativa estableix com a límit que no es sobrepassi de 20 mil·ligrams d'àcid domoic per kilogram. 

QUINS SÓN ELS CIRCUITS DE COMERCIALITZACIÓ DELS MOL·LUSCS BIVALVES VIUS?

Els mol·luscs bivalves vius, un cop extrets de la zona de producció , han d'anar a un centre de depuració (establiment on es mantenen els mol·luscs bivalves vius durant el temps necessari per reduir la   contaminació amb l'objecte de fer-los aptes pel consum humà) o a un centre d'expedició (establiment on es reben, condicionen, renten, netegen, calibren, envasen i embalen mol·luscs bivalves vius aptes per al consum humà procedents d'una zona de producció de classe A, una zona de reinstal·lació, un centre de depuració o bé   un altre centre d'expedició).

Les zones de producció de mol·luscs bivalves són parts del territori marítim on es troben bancs naturals o bé es cultiven i recol·lecten aquests productes, i es classifiquen en zones de classe A i B, atenent als nivells de microorganismes presents a les aigües.

Els mol·luscs bivalves procedents de zones classificades com a classe A es poden destinar al consum humà sense passar per un centre de depuració. Hauran de passar, però per un centre d'expedició on s'envasin i identifiquin correctament, desprès del seu control.

Els mol·luscs bivalves procedents de zones classificades com a clase B han de passar per un centre de depuració abans de ser envasats i identificats en un centre d'expedició.

Els mol·luscs bivalves que surten dels centres de depuració i/o expedició que ja es destinen al consum humà i que es venen en establiments autoritzats, han de portar una etiqueta impermeable i una marca d'identificació, amb les següents indicacions:

·           Nom del país en el que   estigui ubicat l'establiment , que pot figurar amb totes les lletres o abreviat en un codi segons estableix la normativa vigent

·           Número d'autorització   de   l'establiment

·           Si l'establiment està situat a la   comunitat haurà de tenir forma oval i inclourà les sigles CE

·           espècie de mol·lusc bivalve (nom comú i científic)

·           la data d'embalatge, amb indicació del dia i mes com a mínim

A més a més, a l'etiquetatge del producte s'ha d'indicar la data de caducitat o la menció "aquests animals han d'estar vius en el moment de la venda.

Cada embalatge que contingui mol·luscs bivalves vius depurats que s'enviï d'un centre de depuració a un centre d'expedició haurà   de portar   una etiqueta que certifiqui la depuració efectiva de tot el seu contingut.  

COM ES CONTROLA LA SALUBRITAT DELS MOL·LUSCS BIVALVES VIUS?

Els controls sanitaris es realitzen per part dels departaments d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, i del de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les competències de la Direcció General de Pesca Marítima del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca són:

• Delimitar i autoritzar les zones de producció de mol·luscs bivalves.

• Classificar les zones de producció de mol·luscs bivalves d'acord amb els criteris microbiològics i de toxicitat establerts a la normativa vigent.

• Controlar la possible presència de plàncton tòxic a les zones de producció i de biotoxines als MBV.

El control de les zones de producció es realitza amb un mostreig periòdic per vigilar possibles canvis en la composició i distribució del plàncton tòxic. En el cas d'existir indicis d'una acumulació de toxines en la carn dels mol·luscs, la Direcció General de Pesca Marítima en prohibeix l'extracció de les zones afectades. Quan els resultats de les anàlisis demostren que el risc ha desaparegut, es permet de nou la seva extracció.

La Direcció General de Salut Pública del Departament de Salut té competència en l'autorització i el control sanitari oficial dels establiments de manipulació i posada en el mercat de mol·luscs bivalves vius (centres de depuració, centres d'expedició, llotges, magatzems frigorífics...).

Els controls sanitaris que es realitzen en aquests establiments inclouen:

• Inspecció dels locals i les sales, de les instal·lacions, dels equipaments, dels estris i dels mitjans de transport (estat de neteja, idoneïtat i manteniment).

·          Inspecció dels processos i les manipulacions.

·          Controls relatius a l'envasament i l'embalatge

• Inspecció dels productes (zones d'origen, estat de neteja, viabilitat) i control dels nivells de biotoxines marines en els productes acabats, quan és necessari.

• Control de la higiene i formació del personal.

• Examen dels autocontrols basats en el   sistema APPCC aplicats per l'establiment.

RECOMANACIONS ENFRONT D'EPISODIS DE MAREES ROGES

Amb la finalitat de protegir la salut dels consumidors, és de gran importància que els mol·luscs bivalves procedeixin de zones de producció autoritzades, que són controlades periòdicament, i que s'envasin i comercialitzin en establiments autoritzats sotmesos a control sanitari.

L'extracció furtiva de mol·luscs bivalves (principalment musclos) de zones costeres no autoritzades per a la producció i cria de mol·luscs, per al consum propi o per a la venda fora dels circuits comercials autoritzats, pot suposar un risc per a la salut pública, ja que no es pot garantir la qualitat sanitària dels productes. Aquests productes s'escapen del control sanitari previst en els circuits de comercialització autoritzats.

Per tant, cal seguir les recomanacions següents a l'hora de consumir mol·luscs bivalves vius:

• No extreure mol·luscs per al consum propi si no es coneix l'estat sanitari de l'aigua de la zona. Aquesta recomanació és especialment important quan es produeixen episodis de marees roges.

• Comprar els mol·luscs en establiments comercials autoritzats (peixateries, hipermercats, grans superfícies...).

• No consumir mol·luscs obtinguts fora dels circuits comercials habituals (vendes ambulants no autoritzades...).

• Es pot sol·licitar als establiments les etiquetes dels mol·luscs bivalves en les quals s'indica el seu origen. L'establiment minorista pot obrir els envasos que no siguin unitaris de venda al consumidor final per a la seva venda, però l'etiqueta fixada en els embalatges haurà de ser conservada pel comerciant durant almenys els 60 dies següents al fraccionament del   contingut d'aquests envasos.