Salut alimentària  
La triquinosi


ÍNDEX




      QUÈ ÉS LA TRIQUINOSI?

        La triquinosi és una malaltia causada per les larves d'un cuc rodó intestinal, Trichinella spiralis, que migren i s'encapsulen a la musculatura.

        En els humans la malaltia clínica és molt variable. Generalment es tracta d'una malaltia benigna febril però pot variar des d'una infecció inaparent fins a una malaltia mortal (la mortalitat sol ser inferior a l'1%, tot i que pot arribar fins al 35% si no es diagnostica i es tracta ràpidament).

        Els símptomes principals que es presenten en una persona afectada, per ordre cronològic, són:

        • Manifestacions gastrointestinals, com diarrea.
        • Edema de parpelles superiors seguit d'hemorràgies subconjuntivals i retinianes amb dolor i fotofòbia.
        • Dolors musculars, set, sudoració, calfreds, debilitat, prostració.
        • Símptomes respiratoris i neurològics.
        • Insuficiència miocàrdica.

        Tot i que a Catalunya es declaren pocs casos de triquinosi humana ( es va declarar 1 cas l'any 1993, 3 casos   l'any 1994, 3 casos l'any 2000 i 4 casos més l'any 2006), la importància d'adoptar mesures per prevenir la malaltia es deu a la seva gravetat. Aquests casos de triquinosi van tenir l'origen en el consum de carn de porc senglar o de productes elaborats amb aquesta carn.



      COM ES TRANSMET LA TRIQUINOSI?

        Els principals reservoris del paràsit són animals domèstics (gos, gat, porc) i animals salvatges (porc senglar, guineus, llops…).

        La transmissió de la triquinosi es produeix pel consum de carn o productes carnis crus o poc cuinats procedents d'animals infectats.

        El principal risc és el consum de carn i productes de senglar ja que aquests animals viuen en llibertat i no es controlen les condicions zoosanitàries durant la seva vida: no habiten un espai controlat higiènicament, no es coneix la seva alimentació i ni el seu estat de salut en el moment de ser caçats.

        La cocció i la congelació inactiven el paràsit però la salaó i la dessecació no. Per això, els pernils, les llonganisses i altres productes curats elaborats amb carn de porc senglar són possibles transmissors d'aquesta malaltia si l'animal estava parasitat.

        No s'ha descrit la transmissió de la triquinosi entre persones.

        El període d'incubació de la malaltia, des que la larva entra a l'organisme fins que apareix la malaltia, és d'uns 10 dies i la infecció pot durar de 10 dies a 1 mes.



      QUÈ ES POT FER PER PREVENIR LA MALALTIA?

        A les explotacions ramaderes:

        • No alimentar els porcs amb deixalles crues.
        • Seguir un programa d'eliminació i control de rosegadors.

        Als escorxadors de porquí i d'equí, realitzar control sistemàtic de triquines per descartar la presència del paràsit a la carn. Aquestes actuacions formen part del control veterinari oficial que es realitza als escorxadors.

        Com a consumidor :

        • Consumir carn i productes carnis procedents d'establiments autoritzats. La carn d'aquests establiments ha estat controlada.
        • Coure bé la carn: la cocció a 77ºC és suficient per inactivar el paràsit.
        • En cas de tenir dubtes sobre el seu origen, congelar la carn (per a peces de gruix inferior a 15 cm, mantenir durant 20 dies a –15ºC o durant 6 dies a –30ºC) perquè es destrueixin els possibles quistos de triquina.

        I LA CARN PROCEDENT D'ANIMALS DE CAÇA?

        Des del punt de vista legal, cal fer una distinció entre les carns de caça que són destinades a la comercialització i aquelles que son destinades al consum particular per part del caçador:

        1. Carns de caça destinades a la comercialització per al consum humà:

          Aquestes carns estan regulades pels següents Reglaments Comunitaris que van entrar en vigor l'1 de gener de 2006:

        -           Reglament (CE) núm. 852/2004, del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d'abril de 2004, relatiu a la higiene dels productes alimentaris.

        -           Reglament (CE) núm. 853/2004, del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d'abril de 2004, pel qual s'estableixen normes específiques d'higiene dels aliments d'origen animal.

        -           Reglament (CE) núm. 854/2004, del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d'abril de 2004, pel qual s'estableixen normes específiques per a l'organització de controls oficials dels productes d'origen animal destinats al consum humà.

        -           Reglament (CE) núm. 2075/2005, de la Comissió , de 5 de desembre de 2005, pel qual s'estableixen normes específiques pels controls oficials de la presència de triquines a   la carn.

        Tal com estableixen aquestes normes, la carn de caça silvestre només es pot posar en el mercat si els animals caçats es transporten, al més aviat possible, a un establiment de manipulació de caça per ser inspeccionats. Aquests animals en els establiments de manipulació de caça són inspeccionats per un veterinari ofical que realitza les proves de laboratori i addicionals que consideri necessàries.

        La carn de porc senglar o d'altres espècies que puguin ser portadores de triquinosi s'analitza per descartar aquesta possibilitat.

        Un cop dictaminades com a aptes per al consum, les carns de caça es marquen amb una marca sanitària de forma oval que ha de tenir com a mínim 6,5 cm d'amplada i 4,5 cm d'alçada. A la marca sanitària han de figurar les lletres ES o bé la paraula ESPAÑA, el número d'autorització de l'establiment de manipulació de caça i les sigles CE.

        Convé recordar que les persones que intervenen en el procés de comercialització, des del caçador fins al restaurador o detallista, són els responsables directes de fer complir les condicions legalment establertes.

        Per conèixer els establiments de manipulació de caça on cal portar els animals procedents de la cacera, us podeu adreçar al Servei de Salut Alimentària dels Serveis Territorials del Departament de Salut:   

         

        • Serveis territorials de Salut a Barcelona:    

        Plaça Catalunya, 20 tel. 93 567 11 60
        08002 Barcelona fax: 93 567 11 74   

        • Serveis territorials de Salut a Girona:    

        c/ del Sol, 15 tel. 972 20 00 54
        17004 Girona fax: 972 21 99 07   

        • Serveis territorials de Salut a Lleida:    

        Av. de l'Alcalde Rovira Roure, 2 tel. 973 70 16 34
        25006 Lleida fax: 973 24 91 40   

        • Serveis territorials de Salut a Tarragona:    

        Av. de Maria Cristina, 54 tel: 977 22 41 51
        43002 Tarragona fax: 977 21 89 54   

        • Serveis territorials de Salut a Terres de l'Ebre:    

        c/ La Salle , 8 tel. 977 44 81 70
        43500 Tortosa fax: 977 44 96 25


         

        2. Carns de caça destinades al consum particular

        Una bona part de la carn procedent de les espècies cinegètiques és consumida per les mateixes colles de caçadors, així com pels seus amics i familiars. Al tractar-se de carns no destinades a la comercialització no estan sotmeses als Reglaments Comunitaris abans esmentats.

        Cal tenir molt present, però, el risc sanitari potencial que pot representar el consum d'aquestes carns si no han estat prèviament controlades. Encara que la normativa vigent no estableix l'obligatorietat, és important que les carns destinades al consum particular del caçador siguin sotmeses a una inspecció veterinària post mortem i, en especial, a un control de triquines pel que fa a la carn de porc senglar.

        En el cas que les mostres per a la realització de l'examen de triquina les reculli el caçador, és important que es prenguin mostres seguint els consells següents:

        • Recollir mostres de cada animal, per separat.
        • Recollir diverses mostres de cada animal, almenys de: músculs masseters i diafragmàtics, musculatura intercostal i musculatura de la llengua.
        • Relacionar inequívocament, amb etiquetes identificatives, les mostres recollides amb l'animal a què corresponen.

        La inspecció d'aquestes mostres pot ser realitzada per qualsevol veterinari que disposi dels mitjans apropiats, en l'exercici de tasques privades. Us podeu adreçar al Col·legi Oficial de Veterinaris de la vostra província per informar-vos dels veterinaris més propers:

        · Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona

        República Argentina, 25, baixos tel. 93 211 24 66
        08023 Barcelona fax: 93 212 12 08

        · Col·legi Oficial de Veterinaris de Girona

        Cor de Maria, 10, 1r tel. 972 20 05 30
        17002 Girona

        · Col·legi Oficial de Veterinaris de Lleida

        Canonge Brugulat, 7, pral. tel. 973 26 93 42
        25003 Lleida

        · Col·legi Oficial de Veterinaris de Tarragona

        St. Antoni M. Claret, 10, 1r tel. 977 21 11 89
        43002 Tarragona





< index

Data d'actualització: 20/03/2006 | Data de publicació: 20/06/2002 Amunt

avís legalsobre el web  © 2008 Departament de Salut