Introducció

El Laboratori Comunitari de Referència de les EET va confirmar, el 28 de gener de 2005, un cas positiu a EEB en una cabra nascuda a França el març del 2000 i sacrificada l'octubre del 2002.

Fins ara, mai no s'havia detectat l'EEB en caprins, en condicions naturals. El resultat correspon a un animal sa, analitzat en el si del programa de vigilància de les EET, que es porta a terme a tots el estats membres. A partir de la detecció d'un resultat inicial positiu d'una EET que diferia de l' scrapie , es van iniciar els estudis complementaris al Laboratori Comunitari de Referència, que van confirmar el cas com a positiu a EEB. El resultat no va estar disponible fins a la realització d'una sèrie de tests complementaris que incloïen anàlisis en ratolins vius, amb una durada de 2 anys.

Les autoritats franceses van manifestar que aquesta detecció no va suposar, en cap moment, un risc per a la salut de la població; ja que, d'acord amb la normativa comunitària vigent, l'animal examinat així com tots els del ramat van ser eliminats i no van entrar a la cadena alimentària.

Davant el gran nombre de proves analítiques realitzades en el si del programa comunitari de vigilància de les EET, la Unió Europea estima que la detecció d'un cas aïllat no fa suposar que ens trobem davant d'un problema generalitzat.

Mesures de seguretat aplicades a la UE, en ovins   i caprins

Des que l'EEB es va descobrir en bovins, s'han pres mesures de seguretat addicionals en altres espècies de remugants com ovins i caprins, malgrat que, en aquestes espècies no s'havia detectat mai la malaltia.

Segons els informes del Comitè Científic de l'Alimentació Humana, la UE ha adoptat una legislació àmplia i rigorosa que inclou com a mesures específiques per a petits remugants: la prohibició d'alimentar els animals de granja amb farines de carn i ossos de mamífers; l'exclusió de cabres i ovelles infectades per l' scrapie (una malaltia de cabres i ovelles similar a l'EEB, però que no es transmet a les persones) de la cadena alimentària humana i animal; les mesures d'eradicació en els ramats en els que es confirma la presència d'un cas positiu d'EET; l'extracció dels materials identificats com a específics de risc (MER) per a oví i cabrum (cervell, ulls, amígdales, medul·la espinal, ili i melsa, en animals de més de 12 mesos; ili i melsa, en animals de menys de 12 mesos) i, finalment, l'eliminació dels MER en les condicions que inactiven els possibles prions.

Complementàriament, en tota la UE s'ha dut a terme un programa exhaustiu de vigilància de les EET, que preveu l'anàlisi de tots els animals sospitosos de patir una EET i la realització de proves analítiques de detecció en una mostra representativa dels animals de risc (de més de 18 mesos) morts a les explotacions i dels que estan sans, sacrificats per al consum humà. 

mesures de seguretat sobre les EET en ovins i caprins aplicades a Catalunya   

Aquí s'apliquen estrictament totes les mesures dictades per la UE. Les principals accions preventives instaurades sobre la cadena alimentària, per evitar que l'agent causal pugui arribar al consumidor final procedent d'un hipotètic animal infectat, es basen en assegurar l'absència dels teixits infectius en els circuits de distribució alimentària, mitjançant la retirada dels MER i la realització de proves de detecció de la malaltia en els animals de risc.   

Les diverses actuacions de control oficial són efectuades pels serveis veterinaris del Departament de Salut als escorxadors i altres indústries càrniques, i pels serveis veterinaris del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca a les explotacions ramaderes. Per últim, els serveis d'inspecció de l'Agència de Residus de Catalunya, del Departament de Medi Ambient i Habitatge, supervisen la destrucció idònia dels materials de risc.   

ü       Els MER són extrets a l'escorxador i altres establiments específicament autoritzats. Aquesta mesura s'aplica a tot el cabrum. L'any 2004, a Catalunya, s'ha retirat els MER a 260.926 caps de caprins. Després de l'extracció, els MER són destruïts en plantes de tractament autoritzades.   

Tots els escorxadors de Catalunya compten amb la presència permanent de veterinaris oficials que supervisen que la retirada dels MER durant les operacions de sacrifici es realitzi correctament. A més, amb la finalitat de supervisar aquest control oficial, a Catalunya es du a terme el Programa de supervisió de la retirada dels MER. 

ü       Tots els animals que presenten símptomes sospitosos d'EET es sotmeten a una prova analítica de laboratori per a la detecció de la seva presència.   

ü       Actualment tots els caprins reproductors, sacrificats a l'escorxador o morts a la granja, són analitzats per a la detecció d'EET, sense que s'hi hagi detectat cap cabrum positiu a EET.   

Les anàlisis es realitzen en els laboratoris dels departaments d'Agricultura i de Salut, i en el laboratori PRIOCAT, dependent del Centre de Recerca en Sanitat Animal, que actua com a laboratori de referència per a les EET. 

Consum de productes de cabrum  

A Catalunya, hi ha 1.241 explotacions ramaderes que tenen unes 56.000 cabres en total. La majoria són explotacions mixtes oví/cabrum, amb un nombre petit de cabres (5-10). Només 61 explotacions de cabrum estan dedicades   a la producció lletera, amb un cens de 12.511 cabres. Aquest cens representa, aproxima-dament, el 2,5% respecte al de l'Estat espanyol i el 0,66% del de la UE.

El sacrifici total de cabrum, a Catalunya, l'any 2004 va ser de 260.926 caps i un 99,80% correspon a animals de menys de 12 mesos; la resta (491 animals) eren majors de 12 mesos. En els primers, l'edat de sacrifici sol ser inferior als dos mesos.  

El sacrifici de cabrum suposa únicament el 3,5% dels animals d'abastament sacrificats aquí.

Seguretat de la carn i la llet de cabra

Segons el coneixement científic actual, la UE no recomana canvis en el consum de carn, llet i productes derivats.

Com a mesures de seguretat addicionals, la normativa vigent estableix que la llet i la carn d'animals afectats per una EET no es destinin al consum humà i que els MER (teixits portadors d'infectivitat, en cas que l'animal presentés la malaltia) siguin   eliminats de totes les cabres. Aquestes mesures de seguretat redueixen qualsevol risc potencial d'infectivitat.

Conclusions

1.     El Programa de Vigilància de les EET de Catalunya no n'ha detectat, fins ara, cap (ni scrapie ni EEB) en el bestiar cabrum.

2.     D'acord amb les dades de producció, el 99,80% del cabrum que s‘hi sacrifica   té una edat inferior als 2 mesos (cabrits). El consum de carn d'aquest tipus d'animals no pot ser considerat com un risc.

3.     A tots els cabrums sacrificats se'ls retiren els MER.

4.       En l'actualitat, com a mesura de precaució i d'acord amb la normativa comunitària, no pot utilitzar-se ni la llet ni la carn d'un animal positiu a EET, ni dels animals   relacionats epidemiològicament amb aquest.

5.       No es recomanen canvis en els hàbits de consum actuals, pel que fa a la carn i la llet de cabra ni als seus productes derivats.

Mesures adoptades

La conveniència d'adoptar mesures de vigilància i control complementàries s'ha de decidir a la UE. No obstant això, amb l'avaluació del risc feta des de Catalunya, tenint en compte la seva situació i per tal d'evitar la possible introducció de l'agent infecciós a la cadena alimentària humana, el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, el Departament de Salut,   l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària i el Laboratori de Referència en Malalties Priòniques Animals de Catalunya (PRIOCAT) van acordar :

1.       Analitzar totes les cabres   reproductores destinades al sacrifici i no lliurar-les al consum fins a disposar dels resultats analítics.

2.       Analitzar totes les cabres reproductores mortes a l'explotació.

3.       Mantenir les mesures actuals de vigilància i control de les EET, tant a les explotacions ramaderes com als escorxadors.