Normativa: Decret 27/99, de la gestió de residus sanitaris
DECRET
27/1999, de 9 de febrer, de la gestió dels residus sanitaris.
El Decret 300/1992, de 24 de novembre, d'ordenació de la gestió dels residus sanitaris (DOGC núm. 1688, de 30.12.1992), i el Decret 71/1994, de 22 de febrer, sobre els procediments de gestió dels residus sanitaris (DOGC núm. 1883, de 13.4.1994), van omplir el buit legal existent en el seu moment sobre els residus sanitaris i van fixar els criteris a seguir en els processos de manipulació, classificació, transport, tractament i disposició del rebuig dels residus sanitaris.
Aquests decrets van sistematitzar la pràctica intracentre i la gestió extracentre en concordança tant amb l'ordenació general de la gestió dels residus a Catalunya encomanada a la Junta de Residus, organisme adscrit al Departament de Medi Ambient, com amb les competències del Departament de Sanitat i Seguretat Social.
L'implantació progressiva dels mètodes de gestió establerts per part dels centres, serveis i establiments sanitaris de Catalunya permet constatar avui en dia un alt grau d'eficàcia en el compliment dels esmentats decrets.
Així mateix, l'experiència obtinguda en els anys de la seva aplicació, juntament amb l'entrada en vigor de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, així com l'aprovació per part del Govern de la Generalitat del Programa general de gestió de residus, aconsellen la revisió i actualització al nou marc normatiu dels esmentats decrets, de manera que s'inclouen les modificacions tècniques pertinents en relació amb la nova classificació de residus i de la regulació del transport, gestió i del seu control, que permetran una adequació més fidel a la realitat de la gestió dels residus sanitaris.
A més a més, en aquesta norma es fixen objectius per tal d'impulsar i promoure totes les mesures dirigides a la minimització dels residus sanitaris.
Per tot el que s'ha exposat, d'acord amb el que disposen els articles 61 i 62 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, vist l'informe de la Comissió de Govern Local de Catalunya, i d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta dels consellers de Sanitat i Seguretat Social i de Medi Ambient,
Decreto:
Capítol 1
Disposicions generals
Article 1
Objecte
1.1 Aquest Decret té per objecte l'ordenació i el control de la gestió dels residus sanitaris a Catalunya.
1.2 La gestió esmentada comprèn les activitats de classificació, recollida, emmagatzematge, transport, tractament i disposició del rebuig, per tal de garantir la protecció de la salut pública, la defensa del medi ambient i la preservació dels recursos naturals.
Article 2
Definició i classificació dels residus sanitaris
2.1 Són residus sanitaris les substàncies i els objectes generats en centres, serveis i establiments sanitaris dels quals els seus posseïdors o productors es desprenen o tenen la obligació de desprendre's.
Als efectes d'aquest Decret es consideren centres, serveis i establiments sanitaris els centres, serveis i establiments de promoció de la salut i d'atenció sanitària i sociosanitària, i els d'investigació biomèdica i sanitària, com també els centres i serveis veterinaris assistencials.
2.2 Els residus sanitaris es classifiquen en els grups següents:
a) Residus sense risc o inespecífics:
Grup I. Són residus municipals que per la seva naturalesa i composició són inerts i no especials i no requereixen exigències especials de gestió ni dins ni fora del centre generador. Aquest tipus de residus inclouen materials com el cartró, paper, material d'oficines i despatxos, cuines, bars, menjadors, tallers, jardineria, i en general els residus que no deriven directament d'una activitat sanitària.
Grup II. Són residus inerts i no especials que no plantegen exigències especials en la seva gestió fora del centre generador, i es consideren residus municipals. Aquests tipus de residus inclouen material de cures, guixos, robes i material d'un sol ús bruts amb sang, secrecions i/o excrecions, així com altres residus no englobats dins la categoria dels residus sanitaris de risc.
b) Residus de risc o específics:
Grup III. Són residus especials que requereixen l'adopció de mesures de prevenció en la recollida, l'emmagatzematge, el transport, el tractament i disposició del rebuig, tant dins com fora del centre generador, atès que poden generar un risc per a la salut laboral i pública. Aquests residus són la sang i hemoderivats en forma líquida, agulles i material punyent i tallant, vacunes vives i atenuades, residus anatòmics (excepte cadàvers i restes humans amb entitat suficient procedents d'avortaments, mutilacions i operacions quirúrgiques), cultius i reserves d'agents infecciosos, residus d'animals d'investigació i/o experimentació inoculats biològicament, i la resta de residus sanitaris infecciosos. Es consideren a aquest efecte residus sanitaris infecciosos els residus capaços de transmetre alguna de les malalties infeccioses que figuren en l'annex d'aquest Decret, i tots els residus procedents de malalts que per necessitats d'aïllament, i a criteri del centre generador, poden ser inclosos en aquest grup.
Grup IV. Són els residus especials no inclosos en el grup III i els residus citotòxics, és a dir, els compostos per restes de medicaments citotòxics i tot el material que està en contacte amb ells que presenti propietats cancerígenes, mutagèniques i teratogèniques, com també les restes de substàncies químiques, els medicaments caducats, els olis minerals, els residus de laboratoris radiològics i els residus radioactius, objecte de regulació en altres normes específiques. Per a la seva gestió aquests residus estan subjectes a requeriments especials des del punt de vista higiènic i mediambiental, tant dins com fora del centre generador.
Els residus radioactius que s'emmagatzemen en el centre sanitari mateix, un cop desclassificats com a radioactius hauran de ser gestionats atenent a la seva tipologia.
Article 3
Àmbit d'aplicació
L'àmbit d'aplicació d'aquest Decret comprèn totes les activitats de gestió dels residus sanitaris inclosos en els grups II, III i els citotòxics del grup IV.
Capítol 2
Operacions subjectes a control
Article 4
Compactació
4.1 Els residus sanitaris del grup II poden ser compactats conjuntament o separadament amb residus del grup I.
4.2 Els residus sanitaris del grup III i citotòxics no poden ser objecte de compactació.
Secció 1
De les operacions intracentre
Article 5
Recollida dels residus
5.1 La recollida dels residus sanitaris dins dels centres productors cal que s'atingui a criteris de segregació, asèpsia, innocuïtat i economia.
5.2 La recollida dels residus sanitaris del grup II s'ha de fer en bosses d'un gruix mínim de 55 micròmetres, les característiques tècniques de les quals s'adaptaran als criteris següents:
a) Opacitat a la vista.
b) Resistència al trencament.
c) Asèpsia total en el seu exterior.
d) Absència total en el seu exterior d'elements sòlids, punyents i tallants.
e) Volum no superior a 90 litres.
f) Identificació externa del fabricant.
g) Identificació externa amb el rètol "GII" en els centres hospitalaris.
5.3 La recollida dels residus sanitaris del grup III i citotòxics s'ha de fer en recipients rígids, estancs amb tanca especial hermètica de fàcil obertura i que no pugui obrir-se de manera accidental, les característiques tècniques dels quals s'adaptaran als criteris següents:
a) Opacitat a la vista.
b) Resistència al trencament.
c) Asèpsia total en el seu exterior.
d) Absència total en el seu exterior d'elements sòlids, punyents i tallants.
e) Volum no superior a 60 litres.
5.4 Els residus citotòxics s'han de recollir en recipients que, a més de reunir les característiques exposades en l'apartat anterior, siguin d'un sol ús, de polietilè, poliestirè o polipropilè, de manera que en permetin la incineració completa, resistents als agents químics i als materials perforants.
5.5 Els filtres HEPA de les cabines de flux laminar amb contingut de citotòxics i microbiològics es recolliran atenent les seves característiques estructurals i específiques en recipients especials que asseguraran en tot moment la seva impermeabilitat i resistència als agents químics.
5.6 Els residus tallants i punyents s'han de recollir en recipients impermeables, rígids i a prova de punyiment.
5.7 Els residus corresponents a mostres de sang, hemoderivats i altres residus especials en forma líquida s'han de recollir en recipients rígids, impermeables i hermètics. Disposaran obligatòriament d'aquests tipus de recipients les sales d'operacions, els serveis ginecològics i d'anatomia patològica, els laboratoris i els bancs de sang.
5.8 El tipus de material emprat en la fabricació de bosses i recipients ha de ser preferentment reciclat.
5.9 La identificació externa dels recipients destinats a la recollida dels residus del grup III i citotòxics ha de ser la següent:
a) Per als residus citotòxics: el recipient ha de ser de color blau i disposar del rètol indicatiu de precaució: "Material contaminat químicament. Citotòxics".
b) Per als residus del grup III: el recipient pot ser de qualsevol color diferent del blau i ha de disposar del rètol indicatiu de precaució: "Residus de risc".
5.10 A les zones de producció de residus sanitaris les bosses de recollida han d'estar dipositades en tot moment dins un contenidor o estructura de suport.
Article 6
Reconeixement de les característiques tècniques
6.1 Correspon a la Direcció General de Salut Pública del Departament de Sanitat i Seguretat Social el reconeixement que els models de bosses i recipients per a la recollida de residus sanitaris s'ajusten a les característiques tècniques exigides per a cada grup de residus en l'article 5 d'aquest Decret.
6.2 L'expedient s'ha d'iniciar mitjançant un escrit de sol·licitud del titular de la indústria productora i/o importadora de bosses i recipients per a la recollida de residus sanitaris, al qual s'ha d'adjuntar un dictamen tècnic emès per un laboratori d'assaigs degudament acreditat i un informe en el qual s'especifiquin les característiques tècniques del producte.
6.3 Transcorregut el termini de tres mesos des de l'entrada de la sol·licitud en el Registre del Departament de Sanitat i Seguretat Social, si no s'ha dictat resolució, s'entén estimada l'esmentada sol·licitud.
Article 7
Transport interior
7.1 El transport de residus sanitaris cal que s'atingui a criteris de responsabilitat, agilitat, rapidesa, asèpsia, innocuïtat i seguretat.
7.2 Els residus recollits en les diferents zones del centre s'han de transportar al magatzem de residus sanitaris del mateix centre amb una periodicitat màxima de 12 hores.
7.3 Les característiques tècniques dels contenidors i sistemes de transport intracentre s'han d'ajustar als criteris següents:
a) Capacitat màxima de 3.000 litres.
b) Facilitat de neteja i desinfecció.
c) Absència total en el seu interior d'elements perforants.
7.4 Els contenidors i els sistemes de transport que hagin contingut residus de risc s'han de desinfectar periòdicament amb productes no tòxics per al medi ambient i les persones.
7.5 Queda prohibit dipositar els residus en un altre lloc que no sigui la zona de producció dels residus o bé en els magatzems habilitats per aquesta finalitat en el mateix centre. A aquests efectes es delimitaran i es definiran les zones intermèdies d'emmagatzematge dels residus, convenientment senyalitzades, on es dipositaran en espera de la recollida i el trasllat cap al magatzem central.
Article 8
Emmagatzematge
8.1 Els residus generats en centres hospitalaris es poden emmagatzemar dins el mateix centre sanitari durant un període màxim de 72 hores, prorrogable a una setmana si el magatzem disposa de sistema de refrigeració adequat.
8.2 Els residus sanitaris generats en centres, serveis i establiments no hospitalaris es podran emmagatzemar dins el mateix centre en funció del volum de producció i de les característiques del residu i durant un període màxim d'un mes.
8.3 El lloc d'emmagatzematge ha de ser ventilat, espaiós, ben il·luminat, degudament senyalitzat, estar condicionat per poder-hi realitzar desinfecció i neteja i estar situat de manera que no pugui afectar els espais veïns.
8.4 El magatzem s'ha de poder tancar, tenir fàcil accés des de l'exterior i estar protegit de la intempèrie, de les temperatures elevades i dels animals.
8.5 L'accés al magatzem central de residus solament ha d'estar permès al personal autoritzat.
Secció 2
Del control dels centres generadors
Article 9
Control de les operacions intracentre
9.1 La inspecció i el control de les activitats que comprenen la classificació, la recollida, el transport i l'emmagatzematge intracentre de residus sanitaris correspon al Departament de Sanitat i Seguretat Social, sens perjudici de les competències que en matèria de sanitat animal exerceix el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, i en matèria ambiental exerceixen el Departament de Medi Ambient i la Junta de Residus.
9.2 Els centres, els serveis i els establiments generadors de residus sanitaris del grup III i citotòxics han d'enviar el primer trimestre de cada any un resum escrit del volum de residus corresponents als grups II i III i citotòxics generats l'any anterior a la Direcció General de Salut Pública. La Direcció General de Salut Pública trametrà anualment les dades de producció d'aquests centres a la Junta de Residus.
Article 10
Pla de gestió intracentre
10.1 Els centres hospitalaris han de tenir un pla de gestió intracentre de residus sanitaris a disposició de l'autoritat competent.
10.2 En aquest pla de gestió han de constar com a mínim les dades següents:
Responsable del pla.
Especificació dels circuits de classificació, recollida i emmagatzematge intracentre.
Programa de formació del personal implicat en la gestió dels residus sanitaris.
Previsió de mesures de minimització.
Mesures de control i seguiment del pla.
Article 11
Llibre oficial de control dels centres generadors
11.1 Els centres, els serveis i els establiments generadors de residus sanitaris del grup III i citotòxics han de tenir i portar al dia un llibre oficial de control de residus sanitaris en què han de constar les dades següents:
a) La unitat assistencial o servei generador de residus.
b) La data de lliurament dels residus específics o de risc al transportista i al gestor autoritzat.
c) El volum de residus objecte de lliurament corresponents als grups II, III i citotòxics.
d) El número de la fitxa d'acceptació i del full de seguiment.
e) Les incidències. En cas que se'n produeixin, el centre, el servei o l'establiment generador ha d'elaborar un informe explicatiu, complementari del llibre oficial de control, en què constin els fets produïts i les mesures correctores adoptades. Qualsevol incidència ha de ser immediatament comunicada a la Direcció General de Salut Pública del Departament de Sanitat i Seguretat Social.
11.2 El llibre oficial de control de residus sanitaris dels centres generadors el facilitarà la Direcció General de Salut Pública.
11.3 El llibre ha d'estar a disposició dels funcionaris i les autoritats competents, que poden sol·licitar la informació complementària que considerin oportuna.
Secció 3
De les operacions extracentre
Article 12
Transport exterior
12.1 Les persones físiques o jurídiques i els vehicles que efectuen operacions de transport de residus sanitaris del grup III i citotòxics han d'estar autoritzades per la Junta de Residus i inscrites al Registre de transportistes de residus.
La Junta de Residus trametrà periòdicament el llistat de transportistes de residus sanitaris autoritzats a la Direcció General de Salut Pública.
12.2 Les operacions de càrrega de residus en vehicles de transport s'han de realitzar en condicions de seguretat i higiene, amb els mitjans i espai necessaris i amb preservació del medi ambient i dels riscos per a la salut de les persones.
12.3 El transport dels recipients de residus sanitaris del grup III i citotòxics es pot realitzar conjuntament en el mateix vehicle.
12.4 Els vehicles de transport de residus sanitaris del grup III i citotòxics han de disposar d'espai de càrrega impermeable a l'aigua, delimitat per superfícies llises, rentables i fàcilment desinfectables, i la seva estructura i tancament han d'impedir el vessament del seu contingut. A més, han de disposar de recipients i utensilis apropiats per a la recollida d'una pèrdua accidental de càrrega, així com d'un tancament de seguretat, d'identificació de l'anagrama corresponent a residus del grup III i citotòxics i de dotació de robes de treball de recanvi, guants i envasos destinats a contenir, després de la seva utilització en cas d'una pèrdua de càrrega, les eines i les robes emprades.
12.5 Els vehicles autoritzats per al transport de residus especificats en l'apartat anterior que hagin de fer recorreguts de durada superior a 72 hores han de ser refrigerats de manera que mantinguin els residus a temperatures no superiors a 4 graus centígrads.
12.6 En cas de sinistre o incident durant el transport que ocasioni pèrdua o abocament de residus sanitaris específics o de risc, el transportista autoritzat haurà de comunicar-ho immediatament a la Junta de Residus i al Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT), previst a l'article 45 de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya.
Article 13
Gestió
13.1 Les activitats de gestió extracentre de residus sanitaris, així com llurs modificacions, exigeixen l'autorització de l'Administració ambiental competent i la seva inscripció en el Registre general de gestors de residus de Catalunya, d'acord amb el que preveuen l'article 19 de la Llei 6/93, de 15 de juliol, reguladora de residus, i el Decret 115/94, de 6 d'abril, regulador del Registre general de gestors de residus de Catalunya (DOGC núm. 1904, de 3.6.1994).
L'Administració ambiental competent autoritzarà els projectes d'activitats i d'instal·lacions de gestió de residus sanitaris previ informe del Departament de Sanitat i Seguretat Social.
13.2 Els residus sanitaris del grup II poden ser gestionats en instal·lacions de disposició del rebuig de residus municipals.
13.3 La gestió dels residus sanitaris del grup III i citotòxics ha d'atenir-se a criteris d'innocuïtat, asèpsia i salubritat per tal de garantir l'eliminació dels gèrmens patògens i la protecció del medi ambient.
La gestió dels residus sanitaris del grup III cal que es realitzi mitjançant esterilització, per vapor calent a pressió per tècnica autoclau, és a dir, mitjançant acció desinfectant per procés fraccionat de vapor sota buit. El procés ha de presentar les següents característiques:
a) Extracció de l'aire de la cambra de desinfecció i del material a desinfectar per evacuació en diverses fases, alternant-les amb la introducció de vapor saturat.
b) Esterilització amb vapor saturat.
c) Trituració posttractament.
Es podrà utilitzar una altra via de gestió per als residus del grup III, sempre i quan estiguin d'acord amb les prescripcions del Catàleg de residus de Catalunya.
Els residus sanitaris que siguin tallants i punyents, com agulles, fulls de bisturí, estilets i qualsevol material metàl·lic que pugui ser vehicle de transmissió de malalties, es podran tractar mitjançant esterilització per electrofusió en el mateix centre, i després es podran gestionar com a residus municipals. Aquest sistema haurà de ser reconegut prèviament per la Direcció General de Salut Pública.
Per obtenir l'esmentat reconeixement les empreses productores i/o importadores hauran de sol·licitar-ho per escrit, adjuntant un dictamen tècnic emès per un laboratori d'assaigs degudament acreditat i un informe explicatiu de les característiques tècniques del producte a reconèixer. Si transcorregut el termini de tres mesos des de l'entrada de la sol·licitud en el Registre del Departament de Sanitat i Seguretat Social no s'hi ha dictat resolució, s'entén estimada l'esmentada sol·licitud.
13.4 La gestió dels residus sanitaris citotòxics cal que es realitzi mitjançant tractament físico-químic específic o incineració.
13.5 Les instal·lacions d'incineració que acceptin residus sanitaris del grup III i citotòxics han de regir-se d'acord amb les especificacions del Decret 323/1994, de 4 de novembre, pel qual es regulen les instal·lacions d'incineració de residus i els límits de les seves emissions a l'atmosfera.
L'Administració ambiental notificarà al Departament de Sanitat i Seguretat Social les empreses autoritzades per gestionar residus sanitaris del grup III i citotòxics inscrites en el Registre general de gestors de residus de Catalunya.
Article 14
Documentació de control i seguiment
Les persones físiques o jurídiques responsables de la gestió i transport exterior de residus sanitaris del Grup III i citotòxics han de formalitzar i utilitzar la documentació de control i seguiment vigent en la normativa de residus.
Capítol 3
De l'actuació de les administracions públiques
Article 15
Actuació de la Generalitat de Catalunya
Correspon a la Generalitat, sens perjudici de les competències de les entitats locals, prendre les mesures necessàries per assegurar que les activitats de gestió dels residus sanitaris s'efectuïn en condicions adequades pel que fa a la protecció de la salut humana i al medi ambient.
Les mesures que la Generalitat ha d'adoptar en el marc d'aquest Decret han de tenir el objectius següents:
a) Fomentar la introducció a tota la xarxa sanitària de Catalunya de sistemes homogenis adients de recollida selectiva i emmagatzematge intracentre de residus sanitaris.
b) Promoure la implantació a Catalunya dels sistemes de gestió extracentre més adequats tecnològicament per als residus sanitaris.
c) Col·laborar amb organismes públics o privats en programes de recerca, de desenvolupament i de control de noves tecnologies en l'àmbit de la gestió de residus sanitaris.
d) Promoure l'educació i formació del personal implicat en la gestió dels residus sanitaris.
e) Promoure la minimització i el reciclatge dels residus.
f) Qualsevol altre que es derivi de la normativa aplicable.
Article 16
Actuació dels ens locals
Els ajuntaments, d'acord amb el que disposa la normativa vigent, han d'assegurar que la recollida, el transport i la gestió dels residus considerats com a municipals quant a la seva gestió que es generen en centres, serveis i establiments sanitaris del seu àmbit territorial s'efectuïn en les condicions adequades previstes en aquest Decret.
Les entitats locals, especialment les d'àmbit supramunicipal, col·laboraran amb la Generalitat en la formulació, el desenvolupament i l'execució coordinada dels plans o projectes relacionats amb els objectius d'aquest Decret.
Capítol 4
Responsabilitats i règim sancionador
Article 17
Responsabilitats
17.1 La responsabilitat de fer complir la normativa referent a la classificació, la recollida, l'emmagatzematge o el lliurament dels residus sanitaris al transportista autoritzat i, si s'escau, la referent a la gestió dels residus, correspon al director gerent o gerent, responsable màxim de la gestió del centre, servei o establiment que origina els residus, el qual haurà de desenvolupar les funcions següents:
a) Vigilar el compliment de les disposicions aplicables a les operacions esmentades.
b) Informar al personal del centre dels efectes perjudicials que es poden derivar dels residus i de les mesures aplicables per impedir-los.
c) Prendre les iniciatives oportunes per aconseguir la gestió correcta dels residus sanitaris originats.
d) Trametre a l'Administració competent les informacions i les dades que li siguin sol·licitades i garantir-ne l'exactitud.
17.2 Les persones físiques i jurídiques que produeixin i/o gestionin residus sanitaris han de facilitar al Departament de Sanitat i Seguretat Social, a la Junta de Residus del Departament de Medi Ambient i a l'ens local corresponent la informació, la inspecció i la supervisió que aquests organismes considerin convenients per assegurar, en l'àmbit de les seves competències, el compliment del previst en aquest Decret.
Article 18
Infraccions i sancions
Les infraccions a les disposicions d'aquest Decret seran sancionades d'acord amb el que estableixen la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, i la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, segons els respectius àmbits d'aplicació.
Article 19
Òrgans competents
Són òrgans competents per a la imposició de sancions quan la infracció ho sigui a les normes que regulen la gestió intracentre dels residus sanitaris, els següents:
a) Els delegats territorials del Departament de Sanitat i Seguretat Social, fins a un límit de 500.000 pessetes (3.005,06 euros) de multa.
b) El director general de Salut Pública, fins a un límit de 2.500.000 pessetes (15.025,3 euros) de multa.
c) El conseller de Sanitat i Seguretat Social, fins a un límit de 10.000.000 de pessetes (60.101,21 euros) de multa.
d) El Govern de la Generalitat, quan la multa a imposar sigui superior a 10.000.000 de pessetes (60.101,21 euros) o quan s'imposi una sanció de tancament temporal.
Disposició addicional
Única
Mitjançant una ordre del Departament de la Presidència, a proposta conjunta dels consellers de Sanitat i Seguretat Social i d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, es podran establir, si s'escau, altres malalties que siguin susceptibles de transmissió mitjançant residus, als efectes de la classificació d'aquests en el grup III.
Disposició transitòria
Única
Totes les persones físiques i jurídiques responsables per aquest Decret del transport exterior, i de la identificació externa dels recipients de recollida, que generin, transportin o gestionin residus sanitaris hauran d'adaptar la seva activitat als preceptes d'aquesta normativa en el termini màxim de sis mesos.
Disposició derogatòria
Única
Es deroguen el Decret 300/1992, de 24 de novembre, d'ordenació de la gestió dels residus sanitaris, i el Decret 71/1994, de 22 de febrer, sobre els procediments de gestió dels residus sanitaris.
Disposicions finals
--1 Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
--2 Es faculten el Conseller de Sanitat i Seguretat Social i el Conseller de Medi Ambient per adoptar les mesures necessàries per l'aplicació d'aquest Decret.
Barcelona, 9 de febrer de 1999
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Eduard Rius i Pey
Conseller de Sanitat i Seguretat Social
Joan-Ignasi Puigdollers i Noblom
Conseller de Medi Ambient
Annex
Residus capaços de transmetre les infeccions que generen els residus sanitaris específics
Infecció: febres hemorràgiques víriques:
Febre del Congo-Crimea.
Febre de Lassa.
Marburg.
Ebola.
Febre argentina (Junin).
Febre boliviana (Machupo).
Complex encefàlic transmès per artròpodes vectors (arbovirus): Absettarow, Hanzalova, Hypr, Kumlinge, Kiasanur Forest Disease, febre d'Omsk, Russian spring-summer encephalitis.
Residus contaminats amb: tots.
Infecció: brucel·losi.
Residus contaminats amb: pus.
Infecció: diftèria.
Diftèria faríngea.
Residus contaminats amb: secrecions respiratòries.
Diftèria cutània.
Residus contaminats amb: secrecions de lesions cutànies.
Infecció: còlera.
Residus contaminats amb: femta.
Infecció: encefalopatia de Creutzfeldt-Jakob.
Residus contaminats amb: líquid cefaloraquidi/altres.
Infecció: borm.
Residus contaminats amb: secrecions de lesions cutànies.
Infecció: tularèmia.
Tularèmia pulmonar.
Residus contaminats amb: secrecions respiratòries.
Tularèmia cutània.
Residus contaminats amb: pus.
Infecció: àntrax.
Àntrax cutani.
Residus contaminats amb: pus.
Àntrax inhalat.
Residus contaminats amb: secrecions respiratòries.
Infecció: pesta.
Pesta bubònica.
Residus contaminats amb: pus.
Pesta pneumònica.
Residus contaminats amb: secrecions respiratòries.
Infecció: ràbia.
Residus contaminats amb: secrecions respiratòries.
Infecció: febre Q.
Residus contaminats amb: secrecions respiratòries.
Infecció: tuberculosi activa.
Residus contaminats amb: secrecions respiratòries.
| Data d'actualització: 24/03/2004 | Data de publicació: 01/09/2002 |  Amunt |
