Els conceptes de plaga i de control de plagues han anant evolucionant al llarg del temps paral·lelament al desenvolupament i als problemes de salut de la nostra societat, perquè les conseqüències que generava la presència d'organismes prop de les persones al començament del segle XX eren molt diferents de les que origina actualment. Per això, si bé abans l'objectiu principal dels tractaments contra plagues era l'eradicació total dels organismes nocius, des de fa uns anys aquesta finalitat s'ha anat substituint pel manteniment de les plagues en uns nivells acceptables des d'un punt de vista tant sanitari com econòmic i del benestar de les persones.

La definició més acceptada avui en dia del concepte de plaga és, doncs, la següent: un conjunt d'éssers vius que per la seva abundància i/o les seves característiques poden ocasionar problemes sanitaris, molèsties, perjudicis o

pèrdues econòmiques a les persones.

Aquesta definició està directament relacionada amb el concepte de llindar de tolerància, és a dir, el límit a partir del qual es pot considerar que, a causa de la seva densitat de població i dels problemes que genera, un conjunt d'organismes forma una plaga.

PER QUÈ EL CONTROL INTEGRAT COM A MÈTODE A POTENCIAR?

Els mètodes utilitzats per combatre plagues s'han basat des de l'inici en la utilització d'agents químics d'acció insecticida, raticida, acaricida o d'altres, en funció de l'organisme causant de la plaga.

Els primers insecticides de síntesi que van sorgir van ser el grup dels organoclorats, que es caracteritzen per una gran persistència en el medi, la qual cosa té com a conseqüència la contaminació ambiental del sòl, de l'aigua i de l'atmosfera i la presència de residus tòxics en aliments i aigua de beguda. Això ha donat peu a la prohibició actual de la majoria d'aquests compostos.

Després van aparèixer el grup dels organofosforats i dels carbamats, productes químics d'impacte ambiental més suau i de toxicitat bastant variable, i els piretroides, que tenen el seu origen en les piretrines naturals (extretes de la flor dels crisantems).

La principal problemàtica de tots aquests compostos és la seva toxicitat inespecífica, que es tradueix en:

• Una toxicitat per a les persones, tant per a les que els utilitzen com, en general, per a totes les que hi estan directament o indirectament exposades.
• Una toxicitat per a altres espècies no objectes del tractament, fet que pot donar lloc a desequilibris ecològics i a l'eliminació d'insectes, àcars o altres espècies útils o d'interès especial.
• Una toxicitat per als depredadors naturals de la plaga.

Un altre aspecte important dels productes emprats en el control químic convencional és que els insectes hi desenvolupen resistències. Cal tenir present, a més a més, que aquestes resistències es transmeten als descendents i això agreuja substancialment el problema. Avui en dia la solució d'aquesta situació requereix la rotació de productes o la utilització de mètodes alternatius que no produeixin aquest efecte.

La constatació de tots aquests problemes i l'intent de trobar-hi solucions adequades ha motivat en els darrers anys la investigació de nous productes biocides i, en general, de nous sistemes de control de plagues. La filosofia que actualment s'està imposant per al control de plagues es basa en el que s'anomena el control integrat.

QUÈ ÉS EL CONTROL INTEGRAT?

El control integrat significa controlar els organismes perjudicials, utilitzant els mètodes que satisfacin millor les exigències toxicològiques, econòmiques i ecològiques, prioritzant l'ús dels elements naturals de control i tenint en compte els límits de tolerància.

El control integrat es basa en uns principis fonamentals:

• El seu objectiu és el control de les espècies perjudicials per a l'home, mantenint-les sota el llindar de tolerància.
• Dins els programes de control de plagues s'incorporen les mesures preventives d'ordenament i sanejament del medi i el control dels factors que afavoreixen l'aparició i el desenvolupament de les plagues, com a base imprescindible per tal d'assegurar l'èxit de les actuacions. Així es racionalitza la prevenció de l'aparició de les plagues, amb el benentès que aquesta prevenció s'ha de portar a terme controlant i corregint els factors ambientals que són la causa de la formació de la plaga, i no realitzant tractaments químics convencionals com a mètode preventiu. Els programes de prevenció, en determinades ocasions, poden fins i tot evitar o disminuir l'ús de plaguicides.
• L'estratègia de control es planifica sempre d'acord amb un diagnòstic previ del problema, a partir del qual s'escull el mètode més adequat, tenint en compte l'espècie que forma la plaga, la seva distribució, les característiques del local o de l'àrea objecte del tractament i l'ús que se'n fa.
• S'utilitzen mètodes integrats de control de plagues, prioritzant el control biològic, físic i mecànic, i els plaguicides més específics, selectius i de menys perillositat per a la salut de les persones i del medi ambient.

S'han encetat diverses línies d'investigació sobre mètodes alternatius, uns basats en la modificació de processos específics dels insectes, com ara la formació de la cutícula, la biosíntesi d'hormones juvenils i els mecanismes de comunicació per feromones (insecticides bioracionals), i altres basats en el control amb insecticides biològics (paràsits i depredadors).

Cal tenir en compte que els nous sistemes de control bioracional que estan apareixent en el mercat permeten evitar l'ús preventiu dels insecticides convencionals i utilitzar els nous compostos per detectar i avaluar la magnitud d'una plaga o bé per estudiar-ne el moviment.

MÈTODES DE CONTROL DE PLAGUES

Aquestes actuacions tenen dues finalitats importants:

• Evitar l'entrada a les edificacions dels possibles organismes susceptibles d'originar una plaga. Això consisteix en la col·locació de barreres físiques (mosquiteres, aïllaments, dobles portes, segellat d'esquerdes i forats, etc.).
• Controlar els factors que afavoreixen l'aparició i el desenvolupament d'una plaga.

Els principals factors que afavoreixen o dificulten el desenvolupament d'una plaga són els següents:

• Ambientals: temperatura, humitat, zones de refugi i de nidificació.
• Nutricionals: disponibilitat d'aigua (punts d'estancament d'aigua, escapaments, etc.) i d'aliments (matèria orgànica en forma d'escombraries, brutícia, animals que puguin ser parasitats, etc.).
• Biològics: competència entre espècies, depredació, parasitisme, organismes patògens.
• Característiques intrínseques de l'espècie: velocitat de multiplicació, natalitat, mortalitat, comportament, duració del cicle evolutiu i potencial de supervivència.

• Esquers.
• Rateres.
• Trampes adhesives.

• Temperatura: com a norma general, una temperatura elevada (entre 60 - 70º) permet la desinsectació d'objectes o superfícies. D'altra banda, les temperatures baixes produeixen la interrupció de l'activitat dels organismes o fins i tot, amb un temps suficient, poden provocar la mort.
• Corrents elèctrics, associats a l'atracció de la llum ultraviolada.
• Ultrasons i microones: per foragitar insectes i rosegadors.
• Aspiració: útil, per exemple, per a l'eliminació d'àcars.

• Depredadors i paràsits: a base d'insectes, virus, fongs o bacteris.
• Toxines d'organismes que tenen funció insecticida: per exemple, Bacillus thuringensis, que allibera una toxina larvicida en esporular (àmpliament usat arreu del món per al control de mosquits).
• Insecticides bioracionals: es poden definir com a substàncies químiques que alteren processos fisiològics i de mecanismes de comunicació dels insectes. Diferenciem diversos grups, segons el seu mecanisme d'acció:
  • Reguladors del creixement dels insectes: interrompen els processos normals de creixement i desenvolupament dels insectes a base de diferents mecanismes:
    • Anàlegs de l'hormona juvenil (també anomenats “juvenoides”). Impedeixen la metamorfosi de l'insecte perquè inhibeixen la diferenciació dels caràcters adults i perllonguen, per tant, l'estat larvari.
    • Inhibidors de la producció de quitina i, per tant, de la formació de la cutícula dels insectes. Són benzoïlfenilurees.
    • Inhibidors de la mateixa hormona juvenil. Provoquen una metamorfosi precoç i donen lloc a insectes immadurs i petits que no es poden reproduir i moren aviat. Són útils en plagues en què el dany és produït per les larves. Actualment aquest grup està encara en fase d'estudi.
  • Feromones: substàncies que s'alliberen al medi i actuen modificant el comportament de l'insecte. Hi ha diversos tipus:
    • D'atracció sexual.
    • D'agregació: per atreure'ls a llocs favorables per refugiar-s'hi o niar-hi, per a l'atac a un hoste, i a zones d'abundància d'aliment, etc.
    • Traçadores: per marcar el camí a llocs d'establiment de la colònia o llocs on poden trobar aliment (ex., formigues i tèrmits).
    • D'alarma: provoquen al receptor la fugida o l'atac en massa (ex., en abelles, formigues i tèrmits).
    • Dissuasòries: per exemple, per impedir les postes al mateix lloc.
    • Inductores de canvis fisiològics a la mateixa espècie: diferenciació de castes.

Actualment hi ha una llista força extensa de feromones que es comercialitzen per a diferents espècies d'insectes, entre les quals hi ha les plagues més comunes de l'àmbit ambiental i alimentari, tot i que encara no se n'utilitzen massivament. Són importants per a diferents tipus d'aplicacions i usos:

• Per detectar plagues i avaluar-ne la intensitat i l'extensió.
• Per realitzar captures en massa (trampes amb atraients): molt útil, per exemple, en parcs de zones urbanes, on no és convenient utilitzar productes d'una certa perillositat.
• Per atreure insectes cap a una superfície amb un tòxic, un esterilitzador o un microorganisme entomopatogen (trampes amb atraients i insecticides o esterilitzadors): això té un efecte a curt termini i un cost baix i, en el cas de posar-hi un insecticida tòxic, aquesta seria una forma menys contaminant i menys perillosa d'utilitzar-lo.
• Per provocar confusió sexual.
• Productes repel·lents.
• Productes no apetibles.

Insecticides. Els grups principals són:

• Organoclorats: derivats orgànics del clor, molt persistents. Es dissolen bé en lípids. Són fonamentalment tòxics del sistema nerviós que produeixen afeccions neuromusculars.
• Organofosforats: derivats dels àcids ortofosfòric, tiofosfòric i fosfòric. La majoria són insolubles en aigua i solubles en lípids, menys persistents i de toxicitat variable. Actuen inhibint l'enzim colinesterasa de forma irreversible i produeixen un augment de l'acetilcolina i, per tant, una hiperexcitació del sistema nerviós parasimpàtic.
• Carbamats: compostos orgànics derivats del nitrogen, d'espectre d'acció més ampli i de toxicitat també molt variable. Actuen inhibint l'enzim colinesterasa però de forma reversible.
• Piretrines: obtingudes del piretre (extret de diverses varietats de crisantems). En general són poc estables a la llum i poc persistents.
• Piretroides sintètics: la majoria son èsters de l'àcid ciclopropancarboxílic i alcohols del tipus alquenilmetilciclopentanolona o del fenoxibenzil. Són més estables a la llum i molt tòxics per a insectes i peixos però menys per a mamífers. Són poc selectius per a la fauna útil. Actuen sobre el sistema nerviós central. Poden produir sensibilitzacions i irritació a la pell i a les mucoses.
• Gasos fumigants: bromur de metil i fosfur d'alumini: classificats com a molt tòxics, per la qual cosa cal tenir un carnet especial per utilitzar aquests productes.

Raticides. Els grups principals són:

• Anticoagulants: actuen inhibint la vitamina K i, per tant, provoquen hemorràgies. Són els més utilitzats.
• Substàncies que actuen sobre els nivells de calci.
• Inhibidors de bacteris intestinals.

AVANTATGES DEL CONTROL INTEGRAT

El control integrat promou l'aplicació de mesures higièniques, de sanejament del medi i de control de les estructures dels edificis per prevenir l'aparició de plagues i estableix aquestes mesures com el primer graó imprescindible dels programes de control de plagues. Cal recordar que una vigilància estricta dels factors limitants per al desenvolupament de les plagues, com ara la disponibilitat d'aigua, d'aliments i de racons per estar-s'hi i fer-hi niu, evita en molts casos la realització de tractaments plaguicides i implica un estalvi econòmic i una reducció del risc per a la salut pública.

Així mateix, en el cas de ser necessari un tractament amb plaguicides, el control integrat promou també la utilització dels productes de menys perillositat. Això és especialment important per al control de les plagues d'artròpodes, ja que existeix una àmplia gamma d'insecticides de toxicitat i perillositat molt variable, depenent principalment de la seva composició i del tipus de formulació de què es tracti.

Dins del grup d'insecticides menys perillosos trobem els productes biològics i, concretament, els bioracionals, ja esmentats anteriorment, dels quals podem destacar una sèrie d'avantatges que estan conduint a un augment important de l'ús:

• Són específics per a insectes i, de vegades, per a espècies concretes, per la qual cosa es poden aplicar sense risc per a la fauna útil.
• Tenen molt poca toxicitat per a la fauna aquàtica i els animals superiors.
• Sovint són eficaços enfront de poblacions resistents a insecticides convencionals.
• Són biodegradables i molt poc persistents en el medi ambient.
• No deixen residus contaminants ni en l'aigua ni en els aliments.
• És poc probable que produeixin resistències, per la mateixa naturalesa de la seva acció.

En aquests moments els productes insecticides bioracionals i els mètodes de control biològic en general no són una solució global que permeti oblidar els sistemes convencionals, però poden tenir molta importància en el control de força plagues. S'utilitzen ja en la primera fase del programa d'actuació (identificació de la plaga, localització del problema i avaluació de la seva magnitud) o, en altres casos, com a únic mètode per combatre la plaga, o bé en combinació amb els sistemes convencionals.

Són productes d'acció específica, que intervenen en processos biològics dels organismes, i la majoria són poc estables en condicions naturals. Això significa que la seva aplicació s'ha de realitzar en el moment oportú, la qual cosa implica que el personal que fa el tractament ha de tenir un nivell tècnic més elevat, perquè aquest tractament requereix un coneixement del cicle biològic de les espècies que es volen combatre, del seu comportament, etc.

La majoria de productes tenen una acció lenta, per la qual cosa és necessària una bona planificació i, per tant, un canvi de mentalitat de les persones que els utilitzen.

Actualment hi ha diversos preparats plaguicides autoritzats per a l'àmbit ambiental i per a la indústria alimentària, inscrits en el Registre de la Direcció General de Salut Pública i Consum del Ministeri de Sanitat i Consum, que inclouen en la seva composició una substància bioracional. En alguns preparats, la substància va acompanyada d'altres insecticides dels grups químics convencionals (organofosforats, carbamats i piretroides) i en altres casos d'un fungicida.

Els compostos actius que avui en dia estan autoritzats pertanyen al grup dels inhibidors de la formació de cutícula, al dels anàlegs de l'hormona juvenil i al de les feromones, i són els següents:

• Inhibidors de la formació de cutícula: diflubenzuró, triflumuró, hexaflumuró, lufenuró.
• Anàlegs de l'hormona juvenil: piriproxifèn, metoprè.
• Feromones: 9-tricosè.

La majoria estan autoritzats per als dos àmbits: ambiental i d'indústria alimentària, i alguns d'àmbit ambiental estan autoritzats, a més a més, per a ús domèstic.

Els tipus de formulació són diversos: esquers, aerosols, líquids, sòlids, en forma de comprimits i de granulats.

Estan classificats com a irritants, inflamables, nocius o SC (sense classificar), depenent en alguns casos de l'ingredient actiu, de les altres substàncies que els componen o del tipus de formulació.

Alguns d'aquests compostos tenen establert un termini de seguretat, depenent també de la perillositat de les substàncies acompanyants o de la seva presentació.

Pel que fa als insecticides biològics, està molt difosa la utilització de les espores de B. thuringensis com a larvicida, que s'utilitza en aigües estancades de diferents tipus d'indrets.

PERSPECTIVES DE FUTUR

Estan en fase d'estudi i investigació molts altres productes bioracionals que intervenen en processos regulats per hormones o en altres processos de desenvolupament o activitat dels insectes. Es preveu un augment de l'ús d'aquests productes en la mesura que se'n potenciï la investigació i la comercialització i que puguin anar substituint els plaguicides convencionals.

Concretament, s'està treballant amb substàncies anàlogues de l'hormona juvenil, que tenen grans possibilitats d'èxit en el control de plagues de magatzems d'aliments. Així mateix, dins d'aquest grup de substàncies, s'està

estudiant l'aplicació en esquers per combatre tèrmits i formigues. Actualment s'utilitzen per a un ampli ventall de plagues: larves de mosquits, mosques, formigues, puces, etc.

Quant als productes inhibidors de la formació de cutícula, s'estan utilitzant actualment amb èxit els que estan autoritzats, sobretot per al control de mosquits, mosques i tèrmits.

Pel que fa al grup de les feromones, hi ha una relació força àmplia de substàncies sintetitzades per a diverses espècies de coleòpters i lepidòpters i també per a paneroles. La major part de les que hi ha al mercat són feromones sexuals. Tanmateix, ja existeixen diverses feromones d'agregació per a alguna espècie de panerola i per a plagues de magatzems d'aliments, i feromones d'alarma per a formigues, tèrmits, àcars i abelles.

En el camp del control amb paràsits i depredadors, s'està treballant en la investigació sobre l'ús de virus, bacteris i fongs, que en la naturalesa també contribueixen al control de determinats insectes i amb els quals ja s'han aconseguit alguns èxits.

Quant als insecticides d'origen biològic, es preveu que les tècniques d'ADN recombinant obrin grans possibilitats en el camp de l control de plagues, ja que es poden introduir variacions genètiques en determinats bacteris i fongs amb la finalitat que produeixin noves substàncies amb propietats insecticides.

Cal dir que hi ha encara molt poca informació sobre l'aplicació pràctica d'alguns aspectes. Tanmateix, es preveu que en un futur proper es podrà anar materialitzant la utilització d'aquests mètodes i la seva aplicació en els casos reals.