L'addició de l'hipoclorit sòdic a l'aigua destinada al consum públic ha d'efectuar-se mantenint la màxima cura, tant pel que fa al lloc de la xarxa de distribució on s'ha d'aplicar, com a la quantitat que se n'ha d'afegir. A més cal realitzar sistemàticament el control de clor residual lliure per estar segurs que l'aigua que s'està distribuint s'ha desinfectat i manté el seu poder desinfectant. Quan es realitza una aplicació d'hipoclorit correcta i les dosis d'ús són les recomanades, s'obté una bona desinfecció i el gust i l'olor de clor gairebé no es noten.
En general, totes les aigües tenen compostos dissolts que consumeixen part del clor que hi afegim, principalment, l'amoni, els nitrits i la materia orgànica. Per això, abans de tractar qualsevol aigua s'ha de tenir un coneixement de la seva qualitat i de la quantitat d'aquests compostos, per tal de preveure la demanda de clor necessària per desinfectar.
En afegir clor a l'aigua, una part s'utilitzarà en l'eliminació de microorganismes i una altra es consumirà reaccionant amb compostos orgànics i nitrogenats presents en l'aigua, i romandrà a l'aigua en forma de clor residual combinat . El que resta del clor addicionat és el que s'anomena clor residual lliure (sovint abreujat com a clor lliure ).
Per aconseguir que l'aplicació d'hipoclorit provoqui l'eliminació dels microorganismes que produeixen malalties, és a dir una bona desinfecció, cal mantenir la concentració de clor residual lliure per sobre de 0,5 mg/l, durant un temps mínim de mitja hora. Aquests valors de dosi i temps de contacte no són fixos, i podrien ser incrementats en funció de la càrrega microbiana i els tipus de gèrmens presents a l'aigua natural. A més, tots els punts de la xarxa hen de tenir valors de clor residual entre 0,2 i 0,6 mg/l, per tal d'identificar i actuar davant de les possibles contaminacions accidentals (fuites, ruptures, filtracions...) que poden succeir a la xarxa de distribució.
ON S'HA DE FER L'APLICACIÓ D'HIPOCLORIT?
Habitualment, s'aprofita l'existència d'un dipòsit en la xarxa de distribució per fer-hi la cloració. L'aplicació d'hipoclorit s'ha de fer a l'entrada del dipòsit, perquè s'hi homogeneïtzi el màxim possible.
Cal que el dipòsit estigui situat a la capçalera de la xarxa de distribució perquè tota l'aigua que s'està subministrant hagi estat convenientment desinfectada.
Les dimensions del dipòsit han de ser les adients per garantir un temps de retenció de l'aigua, amb un mínim de mitja hora i un màxim de 48 hores. Si les dimensions del dipòsit de què disposem no són suficients, cal augmentar la seva capacitat d'acumulació o retenció. Si són excessives, durant la retenció de l'aigua es perdrà la capacitat desinfectant i caldrà estudiar cas per cas la millor solució aplicable. Els serveis tècnics de les delegacions territorials del Departament de Sanitat i Seguretat Social poden assessorar sobre aquesta qüestió.
COM S'HA DE FER L'APLICACIÓ D'HIPOCLORIT?
L'aplicació de l'hipoclorit s'ha de fer mitjançant dosificadors automàtics que injecten petites quantitats d'hipoclorit a la canonada d'entrada d'aigua al dipòsit i que s'anomenen bombes dosificadores. Una altra possibilitat consisteix en afegir l'hipoclorit al dipòsit per gravetat, però aquesta no és aconsellable. Actualment, es venen bombes dosificadores amb bateries, per a llocs on no hi ha corrent elèctric.
Les bombes dosificadores són aparells que tenen un èmbol alternatiu que permet controlar-ne la freqüència i el volum. Generalment, tenen dos cursors amb una escala en % i el fabricant proporciona un gràfic on es pot veure el cabal en ml/h o altres unitats, segons la posició de l'escala del volum i la freqüència.
Es aconsellable disposar d'una bomba dosificadora de reserva, per si una es trenca o s'espatlla, o si s'ha d'aplicar una sobrecloració.
La instal·lació de dosificació de clor s'ha de mantenir ben neta i totes les aixetes en perfecte estat de conservació. Un cop a l'any s'ha de buidar i netejar el dipòsit que conté l'hipoclorit.
Els materials de la instal·lació han de ser resistents a l'acció del clor. A tall d'exemple, es poden usar materials plàstics, materials ceràmics o el polièster amb fibra de vidre.
QUINA QUANTITAT D'HIPOCLORIT CAL APLICAR?
1. Si es disposa de bomba dosificadora amb funcionament independent del cabal d'entrada d'aigua
Per saber quin cabal ha d'aplicar la bomba dosificadora cal fer uns càlculs senzills en funció dels litres d'aigua que entren al dipòsit i de la concentració d'hipoclorit sòdic que hem d'aplicar. La fórmula que cal aplicar es la següent:
D = [(C x Q) / S] x 1000
en la qual hi ha aquestes equivalències:
D , en ml/h, és el cabal de la bomba dosificadora
C , en mg/l o g/m 3 o ppm, és la concentració de clor final que volem (que ha de ser de 0,5 mg/l)
Q , en m 3 /h, és el cabal d'entrada de l'aigua a tractar
S , en g/l, es la concentració d'hipoclorit sòdic
Per exemple, si es té un cabal d'entrada d'1 m 3 /h i es vol aplicar 0,5 mg/l (equivalent a 0,5 g/m 3 ) d'un hipoclorit sòdic de 40 g Cl/l, en resulta això:
C = 0,5 mg/l = 0,5 g/m 3
Q= 1 m 3 /h
S = 40 g/l
D = [(0,5 x 1 ) / 40] x 1000 = 12,5 ml/h
El cabal de la bomba dosificadora ha de ser 12,5 ml/h.
| |
Un cop conegut el cabal D de la bomba dosificadora cal ajustar els cursors a aquest valor.
Per comprovar que el cabal aplicat és suficient per al tipus d'aigua que estem tractant, a la sortida del dipòsit cal mesurar el clor lliure; si és superior a 0,5 mg/l, es considera que el cabal de la bomba dosificadora és correcte. Si l'aigua es distribueix a una xarxa es farà la lectura també en una aixeta extrema (deixant rajar l'aigua una bona estona abans de prendre'n la mostra) per veure si el clor lliure és 0,2 mg/l o superior. L'ajust final de la bomba és aquell que garanteix aquesta concentració en el punt més allunyat de la xarxa.
Si a la sortida del dipòsit no es mantenen les concentracions, es duplicarà el cabal de la bomba dosificadora a 2D (o 25 ml/h en el nostre exemple) i es farà la mateixa comprovació que abans, fins a aconseguir un clor lliure de 0,2 mg/l o superior a l'aixeta extrema i 0,5 a la sortida del dipòsit. Si calgués, per acabar d'ajustar-ho es faran servir cabals intermedis de la bomba dosificadora per obtenir al final entre 0,2 i 0,6 mg/l de clor lliure a l'aixeta extrema.
Si la xarxa es molt extensa caldrà plantejar-se la necessitat de recloracions per tal que totes les preses d'aigua estiguin entre 0,2 i 0,6 mg/l i no es trobin valors de clor residual lliure molt elevats en trams propers al punt de cloració.
Atès que en aquest supòsit la bomba dosificadora funciona en continu, cal preveure que s'aturi en arribar l'aigua del dipòsit al nivell desitjat mitjançant una boia o una sonda. També es pot optar per regir el funcionament de la bomba dosificadora comandant-la pel funcionament de la bomba d'impulsió de la captació. El mateix instal·lador de la bomba dosificadora ha de solucionar aquest problema.
2. Si es disposa de bomba dosificadora regida pel comptador d'entrada d'aigua
Una altra possibilitat, més automatitzada, consisteix a disposar comptadors d'aigua d'entrada al dipòsit o als comptadors que siguin capaços de donar impulsos elèctrics per cada m 3 o litre que entra. Cada impuls pot donar un senyal que provoqui una embolada a la bomba dosificadora i així només cal fixar la cursa de l'èmbol en els ml d'hipoclorit que es vulgui.
Per saber quants ml d'hipoclorit s'han d'aplicar cada vegada que actua el microinterruptor, cal fer el càlcul a partir del cabal d'entrada d'aigua al dipòsit, de la concentració de l'hipoclorit i del volum d'aigua entrada que fa actuar el microinterruptor. La fórmula que cal aplicar es la següent:
d = M x C / S
en la qual hi ha aquestes equivalències:
d , en ml, és el volum que la bomba dosificadora ha d'aplicar en cada embolada
C , en mg/l o g/m 3 o ppm, és la concentració de clor final que volem, que ha de ser de 0,5 mg/l
M , en l, és el volum que fa actuar el microinterruptor
S , en g/l, és la concentració d'hipoclorit sòdic.
Per exemple, imaginem que en el comptador d'aigua actua un microinterruptor cada 10 l i es vol aplicar 0,5 mg/l d'un hipoclorit sòdic de 40 g/l.
C = 0,5 mg/l = 0,5 g/m 3
M= 10 l
S = 40 g/l
d = 10 x 0,5 /40 = 0,125 ml
El volum d'hipoclorit sòdic aplicat ha de ser 0,125 ml per embolada.
| |
Un cop conegut el volum d'hipoclorit per embolada es consulta el manual de la bomba dosificadora i aquest especifica el volum màxim per embolada al 100% de la cursa. Si per exemple, posa que és d'1,0 ml, situant el cursor a un 10% ens donarà 0,1 ml.
Igual que en el cas anterior, cal ajustar el volum final fins aconseguir garantir 0,5 mg/l de clor lliure a la sortida del dipòsit i entre 0,2 i 0,6 mg /l en tota la xarxa.
També es pot situar en un punt adient del dipòsit o de la xarxa de distribució un mesurador de clor lliure que ens governarà, segons uns punts de consigna preestablerts, el funcionament automàtic de la bomba dosificadora, ajustant el clor lliure a la banda prefixada (0,2 - 0,6 mg/l de clor lliure). A aquest sistema, encara que sembli molt atractiu, li cal personal expert per mantenir i també calibrar el mesurador de clor lliure en línia.
COM ES CONTROLA EL CLOR RESIDUAL LLIURE?
Per fer el control del clor residual lliure es poden utilitzar kits amb el reactiu DPD amb escala de colors rosats; I'escala com a mínim ha de comprendre i poder diferenciar el rang de mesura que ens interessa (de 0 a 0,6 mg/l). També hi ha en el mercat petits aparells electrònics que en faciliten la lectura.
No és recomanable la utilització de kits del reactiu o-tolidina amb escala de colors grocs, per determinar el clor residual, ateses les dificultats del mètode en la diferenciació del clor residual lliure de la resta de clor residual.
QUÈ HEM DE FER Sl TENIM UN DIPÒSIT PLE D'AIGUA SENSE CLORAR?
Diverses circumstàncies poden provocar que ens trobem davant d'un dipòsit ple d'aigua sense clorar. Aquesta situació excepcional s'ha de solucionar de manera urgent per tal d'evitar el subministrament de l'aigua sense garantia sanitària. La pauta que s'indica a continuació només cal utilitzar-la com a mesura d'urgència i no pot ser aplicada de manera sistemàtica, ja que la cloració habitual sempre s'ha d'efectuar mitjançant bombes dosificadores.
Si tenim un dipòsit ple d'aigua sense clorar, hem de fer els càlculs següents, per saber la quantitat d'hipoclorit sòdic que hi hem d'afegir, per aconseguir una bona desinfecció de l'aigua que hi tenim emmagatzemada.
Inicialment, cal saber l'aigua que conté el dipòsit, després calcular el volum d'hipoclorit necessari per arribar als 0,5 mg/l i finalment cal afegir l'hipoclorit al dipòsit.
1r. Calcular el volum del dipòsit, tot aplicant les fórmules següents:
a) Si la base és rectangular
V = A x L x H
V = volum en m 3
A = amplada en m
L = llargada en m
H = alçada en m,
b) Si la base és cilíndrica
V = R 2 x p x H
V = volum en m 3
R = radi (o diàmetre/2) en m
p = 3,1416
H = alçada en m.
2n. Calcular els ml d'hipoclorit necessaris per aconseguir 0,5 mg/l de clor lliure:
v = [(V x C) / S] x 1000
v = volum d'hipoclorit que cal afegir, en ml
V = volum del dipòsit en m 3
C = concentració de clor final que volem
S = concentració d'hipoclorit sòdic en g/l.
Per exemple, si tenim un dipòsit amb 10 m 3 d'aigua de bona qualitat i volem aplicar una dosi de 0,5 mg/l d'un hipoclorit sòdic de 40 g/l,
V= 10 m 3
C = 0,5 mg/l
S = 40 g/l
v = [(10 x 0.5) / 40] x 1000 = 125 ml
El volum d'hipoclorit sòdic que haurem d'afegir és 125 ml.
| |
3r. Afegir l'hipoclorit al dipòsit.
El volum calculat es mesura amb una proveta graduada i s'aboca al dipòsit. Per homogeneïtzar més bé tot el volum del dipòsit, és recomanable utilitzar un recipient per diluir l'hipoclorit en uns litres d'aigua, abans d'abocar-lo.
Si els volums d'hipoclorit a mesurar són mes petits, es poden comprar xeringues de plàstic a la farmàcia.
Una hora després d'haver afegit l'hipoclorit, es mesura el clor residual lliure; si el resultat és superior a 0,5 mg/l l'aigua es pot consumir, però si el clor lliure és inferior s'ha de tornar a repetir el procés, afegint el mateix volum d'hipoclorit que abans i esperar 1 hora abans de tornar a llegir el clor lliure. Si aquest cop s'obté una mesura de 0,5 mg/l o superior, l'aigua es pot consumir. En cas contrari, s'aniran afegint volums d'hipoclorit, seguint el mateix procediment, fins a obtenir una lectura estable superior a 0,5 mg/l de clor lliure.
Si l'aigua es distribueix a una xarxa, cal comprovar que en els punts més allunyats el clor lliure està entre 0,2 i 0,6 mg/l.
Amunt