3. CARACTERÍSTIQUES DEL PRODUCTE

L'hipoclorit sòdic en solució és un desinfectant que s'utilitza des del segle XVIII i que popularment s'anomena lleixiu. A nivell industrial, s'obté fent reaccionar el clor pur amb una solució d'hidròxid sòdic (sosa). Després de la reacció, s'obtenen solucions aquoses que tenen una concentració determinada de grams de clor actiu per litre de solució a l'aigua i contenen una certa alcalinitat lliure per estabilitzar el clor. Les solucions d'hipoclorit sòdic poden tenir fins a quasi 180 grams de clor actiu per litre (aproximadament, el 15%). La normativa reserva la denominació de "lleixiu" per a les solucions que contenen entre 35 i 100 grams de clor actiu per litre i que són destinades a l'ús domèstic, col·lectivitats i indústries relacionades amb l'alimentació.

La reglamentació aplicable als hipoclorits és el Reial decret 363/1995 ¹ , pel qual s'aprova el Reglament de substàncies perilloses. Aquesta normativa diferencia les solucions de concentracions superiors al 10% en clor actiu de les que tenen concentracions compreses entre el 5% i el 10%. L'etiquetatge, les frases de risc i els consells de prudència són diferents, atès que les primeres són considerades corrosives i les més diluïdes són classificades com a irritants.

Totes les solucions d'hipoclorit sòdic tenen un color groc verdós. Són oxidants molt potents i inestables, és a dir, que el clor actiu es perd a mesura que passa el temps (en funció de diferents factors) per molt ben conservat que estigui. Els hipoclorits sòdics amb un clor actiu alt inicial es degraden més ràpidament que els menys concentrats. Altres factors que augmenten la degradació dels hipoclorits són: l'increment de la temperatura ambiental, la llum solar, el temps d'emmagatzematge o el contacte amb metalls. Per esmentar un exemple, podem dir que si s'emmagatzema una solució de 100 grams de clor actiu per litre, durant tres mesos, passat aquest temps en tindrem menys de 90 grams. Si això coincideix amb els mesos d'estiu, podríem tenir-ne fins i tot menys.

Les solucions d'hipoclorit sòdic poden ser utilitzades per a la desinfecció d'aigües de consum sempre que, com a conseqüència del seu ús, I'aigua tractada no superi els límits establerts en la Reglamentació tecnicosanitària per a l'abastament i el control de qualitat de les aigües potables de consum públic ² .

En el cas dels lleixius, els recipients que els contenen han de fer constar a l'etiqueta si són aptes per a la desinfecció d'aigües de consum o no. En cas que ho siguin hem de fer constar a l'etiqueta: apte per a la desinfecció de l'aigua de beguda i la riquesa en grams de clor actiu per litre. Aquests lleixius han de complir uns requisits de qualitat més rigorosos que la resta.

En concret, la normativa demana, a més de les condicions de puresa (a la dilució d'ús, la proporció de substàncies, additius i impureses aportades pel lleixiu a l'aigua tractada no ha de superar els limits establerts en la Reglamentació tecnicosanitària d'aigües potables de consum públic), els requisits següents perquè un lleixiu sigui considerat apte per a la desinfecció de l'aigua de beguda:

1. La concentració en clor actiu estarà compresa entre 35 i 60 grams de clor actiu per litre.
2. A l'etiqueta hi ha de constar les instruccions d'ús.
3. Els materials dels envasos i dels taps han d'estar autoritzats per a ús alimentari.
4. Els fabricants, envasadors i importadors han d'estar inscrits en el Registro General Sanitario de Alimentos ³ .

Per ampliar la informació relativa a lleixius es pot consultar el Reial decret 3360/1983, sobre la Reglamentació tecnicosanitària de lleixius ⁴ , i el Reial decret 349/1993 ⁵ , que modifica l'anterior.

¹ Reial decret 363/1995, de 10 de març, pel qual s'aprova el Reglament de substàncies perilloses
(BOE núm. 133, de 5 de juny de 1995)

² Reial decret 1138/90, de 14 de setembre, pel qual s'aprova la Reglamentació tecnicosanitària per a l'abastament i el control de qualitat d'aigües potables de consum públic
(BOE núm. 226, de 20 de setembre de 1990)

³ Reial decret 1712/1991, de 29 de novembre, sobre Registro General Sanitario de Alimentos
(BOE núm. 290, de 4 de desembre de 1991)

⁴ Reial decret 3360/1983, de 30 de novembre, pel qual s'aprova la Reglamentació tenicosanitària de lleixiu.
(BOE núm. 24, de 28 de gener de 1984)

⁵ Reial decret 349/1993, de S de març, pel qual es modifica la Reglamentació tecnicosanitària de lleixius aprovada pel Reial decret 3360/1983, de 30 de novembre
(BOE núm. 94, de 20 d'abril de 1993)